-
Unes pluges estables combinades amb temperatures més càlides allargarien la temporada de bolets sense comprometre la producció.
-
Així ho revela un estudi que ha contemplat diferents escenaris climàtics per als pròxims 100 anys a la zona del Paratge Natural d’Interès Nacional de Poblet.
-
Segons els científics, la falta de gestió dels boscos i els seus canvis d’ús podrien ser els veritables perills per als bolets.
REDACCIÓ/NATURA. Fins ara es creia que el canvi climàtic tindria un efecte negatiu en la futura productivitat dels bolets, amb importants conseqüències socioeconòmiques lligades al seu comerç. No obstant això, un estudi realitzat entre el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC) i la Universitat de Lleida (UdL) indica que el canvi climàtic podria no tenir un efecte perjudicial en la producció mitjana de bolets a llarg termini.
Segons els resultats, publicats en la revista Agricultural and Forest Meteorology, la temporada de bolets es podria allargar, ja que no hi hauria una reducció significativa de la pluja a principis de temporada (finals d’estiu), combinat amb temperatures més càlides cap al final de la tardor i començaments de l’hivern.
L’objectiu de la recerca va ser entendre millor la relació entre el clima i la humitat del sòl amb la productivitat dels bolets en els boscos mediterranis. L’equip també conclou que el clima és el principal factor que afecta la producció de bolets i que les temperatures màximes i mínimes, però sobretot la precipitació, són les variables més importants per predir la seva aparició.
A més de la seva importància ecològica, els bolets silvestres tenen una importància socioeconòmica destacable en la conca mediterrània. De fet, el valor econòmic que es deriva de l’activitat de recollida de bolets en alguns boscos mediterranis fins i tot pot superar el valor que s’obté dels boscos dedicats a la producció de fusta.
Un bosc dens produeix menys bolets
Sergio de Miguel, coordinador de l’estudi i investigador en el CTFC i la UdL dins del programa Marie Skłodowska-Curie de la Unió Europea, destaca que quan es parla de productes i serveis del bosc, a més del canvi climàtic, també s’han de considerar els canvis en els usos d’aquests boscos.
“Històricament els boscos eren l’escenari d’una activitat econòmica que assegurava la gestió. Amb el progressiu abandó rural i els usos agraris tradicionals, el bosc s’ha tancat molt. Una conseqüència d’això és que un bosc massa dens produeix menys bolets, ho demostren estudis anteriors i ho corrobora l’experiència popular”, explica el científic.
“Això es deu al fet que la majoria dels bolets que mengem i comercialitzem viuen en estreta simbiosi amb les plantes: el fong s’alimenta dels carbohidrats de l’arbre, i aquest s’aprofita del fong per captar nutrients. Un bosc massa dens no deixa que els arbres es tornin forts i vigorosos i per tant difícilment nodriran igual de bé els fongs”, recalca.
L’estudi es va realitzar a Poblet (Tarragona), en boscos de pi marítim on l’equip de recerca realitza mostrejos anuals des de 2008. Mitjançant una metodologia basada en models per predir les condicions climàtiques, van dibuixar diferents escenaris de canvi climàtic en aquesta zona pels pròxims 100 anys.
Combinant aquestes dades amb les diferents variables que afecten l’aparició de bolets van arribar a estimar la productivitat en aquesta regió al llarg del temps. “Estem tractant amb escales climàtiques que abasten molts anys i per tant no hem de considerar els episodis meteorològics a curt termini. Per exemple, ara portem dos anys seguits amb una producció més baixa, però en el 2014 es va batre un rècord de producció”, aclareix De Miguel.
Els models són eines molt potents a l’hora d’entendre els boscos, avaluar el seu estat i predir el futur. Aquesta informació resulta especialment rellevant en un context de canvi global i més a la regió mediterrània, on els efectes del canvi climàtic es preveuen més severs.
Font: SINC
La temporada de bolets es podria allargar, ja que no hi hauria una reducció significativa de la pluja a principis de temporada.
