Inici » a-ultimesnoticies » “Eifman Ballet al Gran Teatre del Liceu”. J. A. Aguado

“Eifman Ballet al Gran Teatre del Liceu”. J. A. Aguado

J. A. AGUADO/CULTURA.

Eifman Ballet al Gran Teatre del Liceu

L

a literatura és plena de dones que tenen una força interior que deixen empremta en els lectors, entre elles Anna Karenina de Tolstoi. Aquesta novel·la clàssica de la literatura russa omple l’escenari del Gran Teatre del Liceu aquestes festes nadalenques, gràcies a la companyia de Boris Eifman (Sibèria, 1946)i al seu ballet que fa una recreació en l´art del moviment.

Una dona destrossada per un triangle amorós està disposada a sacrificar-ho tot, autodestruir-se, aquest és el nus de la novel·la que Tolstoi va escriure el 1877, dos homes i una dona: el triangle està servit. El ballet va ser estrenat l’any 2005 i des de llavors s’ha ballat en els millors escenaris del món. Es tracta d’un exercici transversal entre la tradició del ballet clàssic de puntes i les avantguardes en el moviment dels cossos, amb un vestuari atemporal i una abstracció escènica que busca els efectes emocionals de la brillant il·luminació a càrrec de Gleb Filshtinsky.

El conjunt de ballarins ens mostren  una dona presa de la passió que transgredeix les normes socials per buscar-se a si mateixa, una dona que no entén de convenciones, de regles aristocràtiques. El coreògraf investiga en l’esperit d’aquesta dona que en l’últim segon de la seva vida dubte sobre el seu últim acte. El ballet és des del principi a fi un laboratori d’investigació sobre el moviment. Un coreògraf que uneix forma i fons per oferir als espectadors un espectacle molt més enllà de l’esperable, sobrepassant en dos o tres graus la creativitat de l’artista en col·laboració amb l’energia física dels seus 36 ballarins. Hi ha en aquest ballet un equilibri perfecte entre la racionalitat, la reflexió, l’anàlisi intel·lectual i la passió, el laboratori de l’avantguarda més radical.

La música de Txaikovski teixeix una atmosfera que respiren els ballarins entre els fils de la intriga sentimental feta literatura en moviment. Txaikovski és un dels noms imprescindibles del segle XIX ens posa a les seves òperes una dones que encarnen el desig, que no poden confessar el seu nom, això hi ha qui ho ha vist com una mostra de la seva pròpia homosexualitat en una època tsarista repressiva amb la llibertat sexual.

Una escenografia sòbria de Zinovy Margolin a manera de decorat amb el teló de fons de l’escenari i una utilització del ciclorama molt hàbil configuren una posada en escena que permet als ballarins ocupar tot l’espai. La direcció musical de Conrad van Alphen i l’orquestra simfònica del Gran Teatre del Liceu completen aquesta peça en la qual la trama es fon immediatament en l’ànima i en els cossos dels seus intèrprets i de l’espectador. Un triomf absolut.

J. A. Aguado.

2017-12-28

Deixa un comentari

El seu email no será publicat.Camps obligatoris marcats *

*

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.Más Info

ACEPTAR
Aviso de cookies

Diari Sant Quirze

↑ Grab this Headline Animator