Divendres,29 març, 2024
IniciA PORTADAEl color groc pels presos del "procés"

El color groc pels presos del “procés”

CARTES AL DIARI

El color groc s’associa al sol i vol transmetre bon humor, alegria, positivisme. La impressió en negre sobre fons groc, és la més visible per l’ull humà i per això les advertències de seguretat, altres es fan en aquests colors.

Aquest color groc és el que els tècnics de comunicació del “procés” fan servir per als seus missatges de l’empresonament dels 4 presos — fins al moment– que defensen una República, que només volen menys del 50% dels catalans.

La qualificació que fan de presos polítics, no és compartida per ONG com Human Rights Watch (HRW) i Amnistia Internacional (AI) que els enquadren més aviat com presos de consciència. Són opinions.

Els presos de consciència han estat presents abans en el nostre país, es podria parlar dels antifranquistes, dels objectors de consciència al servei militar, dels activistes de la Plataforma d’Afectats Per la Hipoteca (PAH), altres.

Per anar a temps més propers, parlem dels objectors de consciència que inicialment eren Testimonis de Jehovà que s’oposaven al servei militar, petició que segurament és més inclusiva i acceptada. Des del 1958 que van executar al primer, després van estar empresonats i al llarg dels anys fins a 1980 van arribar a haver 285 empresonats amb 3218 anys de presó complerts.

L’any 1970 es va incorporar a aquesta lluita el primer pres catòlic, PEPE BEUNZA, amb el que vaig compartir presó en la PRISIÓN MILITAR DEL CASTILLO DE GALERAS (CARTAGENA), amb uns 110 Testimonis de Jehovà que alguns d’ells ja portaven 10 anys de presó.

Fins a l’any 1998, Aznar, per acord arrencat per Jordi Pujol, es va promulgar la llei que va despenalitzar l’objecció de consciència al servei militar.

En tot aquest període no vam veure ni un llaç groc. Molts lectors no havien nascut o eren joves, però que poden dir la resta? Què no ho sabien.

Quan els anys de la crisi en 2008 i següents, els activistes de la Plataforma d’Afectats Per la Hipoteca (PAH), es van enfrontar a les lleis, als policies, als jutges en actes de consciència contra els desnonaments de famílies i van patir empresonament, tampoc vam veure llaços grocs.

Les persones que per consciència s’oposen a lleis, saben dels seus riscos i aquí en el “procés” van ser prou advertits pels lletrats del Parlament, de què no podien continuar amb el seu Referèndum SI o SI, República SI o SI, i més quan només representaven menys del 50% dels catalans. Era, és, una acció unilateral que els portava a enfrontar-se amb el poder judicial.

Ho van fer. Ho respectem, encara que dissentim que només menys del 50% vulguin imposar la seva República. Era la seva consciència.

El que no podem acceptar, és que els seus trabucaires destacats, ERNEST MARAGALL (1943), JOAN TARDA (1953) i el més jove GABRIEL RUFIAN (1982), sobretot els de més edat assimilin la situació al franquisme.

Potser ells, malgrat la seva edat, no estaven lluitant, jo (1948) no recordo els seus noms, perquè les condicions de clandestinitat imposaven que no ens coneguessin pels noms reals. Tampoc sé si han sigut reconeguts en la Llei de Memòria Històrica i en la llista dels processos del franquisme. La militar http://anc.gencat.cat/ca/detall/noticia/Llista-de-processos-instruits-pel-regim-franquista , en la seva pàgina 583, apareixo jo, ells no, però no recull les sentències dels Tribunals d’Ordre Públic.

He volgut aportar aquestes vivències personals, ja que estic en contra dels que presenten l’actual situació dels 4 presos amb la del franquisme. Això no és veritat, això és voler manipular les emocions. Si aquests trabucaires haguessin viscut en primera persona la lluita antifranquista, no tindrien el cinisme de dir el que diuen: que ara és el mateix.

Ho vam viure també a EUSKADI, amb molts bascos a favor de Herri Batasuna (HB), amb manifestacions importants, com poden ser les de l’11-S a Catalunya, però al final el “seny” del PNV d’aïllar a HB i les decidides protestes dels demòcrates, enfrontant-se a HB, van determinar el fi del conflicte.

En mig de tot això Arnaldo Otegui, va complir 7 anys de presó per reiterar-se en la reconstrucció de HB i avui dirigeix EH-Bildu amb semblants propostes, que no són acceptades majoritàriament, però sense unilateralitats ni il·legalitats. No vam veure tants llaços grocs a Euskadi.

Diem impossible República -no si la volem o no–, perquè han tingut 5 anys de procés i amb la utilització a dojo dels diners públics, els mitjans de comunicació, altres, no ha estat possible i haurien d’acceptar que ni amb els tractors, ni les ocupacions de vies de tren, ni fent aturades de país, la seva República NO és possible. No discutim si és o no bona.

Els comunistes van renunciar al comunisme, els socialistes al socialisme, perquè ERC no pot deixar la seva impossible República en l’any 2018, no estem en 1714, i continuar la defensa dels interessos de tots els catalans, no només dels seus electors el 21-D, el 21,38%. Adaptar-se a la realitat o entestar-se. No cal canviar-se de nom.

Continuar buscant l’acord només amb l’altre 21,66% (JXC) no té sortida. Ells volen la via avícola de “muntar pollastres a Espanya” com diu Puigdemont. Els hi dóna resultats.

Mentrestant demanem als partidaris del llaç groc, que no envaeixin els espais públics i no malmetin el mobiliari urbà –el medi ambient els hi agrairà, ja que no consta que el plàstic groc sigui biodegradable- i que ho posin a les seves façanes, vivendes, balcons i locals i pagat pels seus diners, mai dels públics.

Llaços grocs a casa seva SI
Espai Públic i mobiliari urbà NO

José María Coderch Fernández.

- PUBLICITAT -
anun2
anun22
previous arrow
next arrow

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- PUBLICITAT -spot_img
- PUBLICITAT -spot_img
- PUBLICITAT -spot_img
ARTICLES RELACIONATS

El més llegit

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.Más Info

ACEPTAR
Aviso de cookies