· Xerrada de divulgació feta a Bellaterra el dijous 1 de juny, amb els ponents Albert Pont i David Fernàndez del Cercle Català de Negocis (CCN).
REDACCIÓ/ECONOMÍA. El President Albert Pont recorda que l’objectiu del CCN és la confecció d’un corpus del pensament econòmic a Catalunya per a la Catalunya independent. Des de l’any 2008, el CCN ha treballat i argumentat en aquesta línia.
Dues significatives comparacions, “El pes econòmic de Catalunya sobre Espanya és igual al d’Alemanya sobre la Unió Europea” i “El català té la mateixa proporció dins l’Estat espanyol que l’alemany dins la UE”, per concloure que malgrat el pes territorial, econòmic, cultural de Catalunya dins Espanya, el nostre país no té la mateixa incidència que Alemanya dins la UE.
Entre els molts arguments a favor de l’estat propi, n’hi ha un de molt sòlid: l’econòmic. Ajudant de gràfics de fonts contrastables, projecta i comenta material audiovisual que es pot consultar a la web del CCN, http://www.ccncat.cat/
Recorda que l’espoli fiscal català (16.700 milions €/any) té una forta repercussió econòmica a la comarca del Vallès Occidental: un dèficit anual de 1.780 milions €/any. En 15 anys, 21.000 milions € de dèficit que incideix en serveis que deixem de tenir, diners que no circulen per la nostra economia i infraestructures que no tenim.
Exemplifica greuges comparatius amb altres comunitats. L’any 2016, l’Estat força Catalunya a endeutar-se 7.500 milions € per finançar dèficit públic espanyol via FLA. Però no fa pas el mateix amb altres comunitats autònomes igualment deficitàries que les exonera. Això comporta un endeutament progressiu i evidencia la discrecionalitat política del FLA.
Manifesta els reiterats incompliments de l’Estat en economia que han obligat la Generalitat a fer impopulars retallades en serveis.
Amb arguments desarma l’unionisme quan aquest qüestiona la viabilitat econòmica de Catalunya estat. Demostra que el procés no afecta l’economia catalana ni la qualificació creditícia de Catalunya.
Crític amb la destinació dels 100.000 milions € del rescat de l’Estat espanyol (2012) que van a parar a la banca espanyola i que no han repercutit als agents socials, les empreses, les famílies,… Des de llavors, el Banc Central Europeu (BCE) ha seguit adquirint deute públic de d’Estat espanyol que no compra ningú per la desconfiança dels inversors. L’any 2016, Espanya emet 221.000 milions en deute públic i el BCE en compra 153.000 milions. Des del 2011, és el propi govern d’Espanya que treu diners del Fons Reserva de les Pensions per comprar el seu propi deute.
Oficialment Espanya té un deute públic del 100%, però realment està per sobre del 145%. Per amagar el veritable dèficit públic, l’Estat ha modificat el sistema de comptabilitat. Una manipulació comptable molt burda.
Afronta el tema pensions amb optimisme. Catalunya ha tingut superàvit en pensions durant més de 30 anys, fins el 2008 amb arribada de la crisi; una situació que contrasta amb el dèficit estructural de bona part de comunitats espanyoles durant el mateix període. Cert que des de fa 3 ó 4 anys Catalunya té un petit dèficit (entre 150-240 milions €/any), però res comparable amb els dèficits de Galícia (1.984 milions €/any); Astúries (1.825 milions €/any, Andalusia (1.800 milions €/any o Castellà i Lleó (1.800 milions €/any), per posar alguns exemples.
Contradiu l’unionisme quan aquest alarma que Catalunya no podrà pagar pensions. Catalunya té problemes de tresoreria però no financers; per tant, les pot pagar. Prestigiosos economistes afirmen que el 69,9% del Fons de Pensions (63.800 milions €, any 2011) provenia de les aportacions d’empresaris, autònoms i treballadors de Catalunya.
El 69% de les pensions de tot l’Estat les aporta Catalunya amb només el 16% de la població a causa de salaris més elevats, més cotització,… i sobretot perquè al sud de la línia A Coruña – Castelló hi ha 24 províncies amb una gran economia submergida que oscil·la entre el 30 – 40% del PIB. El fet només es troba a alguns països del sud d’Europa i a l’Àfrica subsahariana (Ruanda, Malawi i Botswana). Aquest any s’esgota el Fons de les Pensions i a partir d’ara es pagaran amb la recaptació del mes anterior. Tot i això, faltaran entre 5.000 i 6.000 milions euros per any que obligarà l’Estat a buscar noves vies de finançament. Es reafirma en la viabilitat d’una Catalunya independent.
Repassa la incidència dels bancs en la crisi del 2012, el rescat bancari i la desaparició de caixes i bancs. El BBVA adquireix Catalunya Caixa per 400 milions euros, passant a un increment de quota de mercat a Catalunya del 7,1 al 26,1; això vol dir que el BBVA va obtenir 59.800 milions euros en recursos provinents del estalviadors catalans, fet que representa el 35% de tots els recursos del BBVA de tot l’Estat. És a dir, el 26% d’una quota de mercat que és del 16% de població d’Espanya genera una riquesa del 35% del BBVA. Brutal!
Més alarmant és la destinació dels recursos que el BBVA obté al nostre país. El banc només concedeix a Catalunya entre el 9 i l’11% de tots el crèdits. La resta, van a parar a empreses foranes o bé concedeix crèdits per a infraestructures de l’Estat sense viabilitat econòmica.
Dels desnonaments també s’ha fet un instrument d’enginyeria política i social. Catalunya concentra el 32% de tots els desnonaments de l’Estat, el doble de la mitjan espanyola. Els 80.000 desnonaments de més han tingut com a conseqüència el creixement de Podemos a Catalunya. A Madrid, per sota la mitjana en desnonaments, Podemos no és majoritari i a Andalusia el partit polític entra al parlament andalús però no supera PP ni PSOE. Aleatori?
Coneixedor de la política d’infraestructures, comenta amb dades la trama especulativa a l’entorn proper a les rescatades autopistes radials de Madrid, la propietat de grans finques privades de Madrid i Ciudad Real i el desenvolupament econòmic projectat en aquesta extensa zona on significats prohoms del poder econòmic espanyol franquista i proper al poder esperen obtenir suculents beneficis a costa dels diners de tots els contribuents. Negocis especulatius que contribueixen a engreixar el deute espanyol.
Informa del gran negoci que han suposat les autopistes Radials per als propietaris des de l’expropiació fins al rescat. S’expropia 150 metres d’amplada, el doble de lo normal. El ministeri de Foment paga 28 €/m2 expropiat que els terratinents recorren i guanyen de manera que Foment acaba pagant 3.161 €/m2. Un sobrecost elevadíssim que repercuteix només en deu famílies. Un greuge comparatiu que contrasta amb el preu pagat per ADIF en la construcció del TGV a Catalunya en que el m2 expropiat de terra de secà es paga entre 0,60 i 1,20 €/m2 i un màxim de 5 €/m2 la terra de regadiu.
Resultat d’això, les 80 finques de cacera més gran d’Espanya disposen ara d’accés gratuït per autopista, ja que totes les autovies passen pels llindars d’aquestes finques i de terrenys requalificats per albergar grans urbanitzacions i zones logístiques i industrials. Moltes finques de cacera privades amb aeroport propi per a “jets” privats fan de Ciudad Real la província amb més aeroports privats de tot Europa. Insòlit!
Ciudad Real té un gran aeroport, molt gran, en fallida comercial i sense activitat econòmica i al servei d’aquests propietaris. Només en època de cacera registra més de 500 vols privats. Aquests propietaris tenen permís per construir en una zona on no hi ha cap indústria implantada l’estació AVE per a mercaderies i una gran zona industrial dues vegades més gran que la Zona Franca de Barcelona. També tenen permís per construir un gran centre logístic i un dic sec que ha d’albergar la terminal de contenidors més gran d’Europa. Això a 400 km de la costa i a cota elevada que fan inviable el projecte.
L’aeroport de Barajas, molt proper, opera al 40% de la seva capacitat màxima tot i disposar de tracte de favor en detriment del Prat. Tot i així, es projecta construir dos aeroports més a Madrid.
Tot això amb la clara intenció de connectar el Corredor Mediterrani i zones logístiques i de serveis en aquestes finques privades que beneficien als màxims accionistes d’empreses de l’Ibex35 i amics en compensació de favors (compra de deute públic, per exemple).
Grans infraestructures econòmiques que no porten enlloc ni són viables, fet que guarda paral·lelisme amb la situació de la crisi dels ferrocarrils de 1868. Una vegada més estem a les portes d’una nova fallida d’Espanya.
El llibre Interès d’Estat. Fer capital (a) Madrid, de l’Albert Pont publicat recentment, recull de forma exhaustiva bona part de la informació exposada.
———————-
Els comentaris d’en David Fernàndez s’han centrat en l’activitat del CCN i en la situació actual del procés.
El CCN ha assessorat el Consell Assessor per a la Transició Nacional en diversos àmbits, especialment en la repartició de béns i deutes. També en treballs de gestió duanera, amb la formació de personal de duanes via organismes internacionals especialitzats. Ha treballat el finançament-pont fins que no es recaptin tots els impostos, tot assegurant que Catalunya no ha de patir pel finançament. També en activitats de suport de relators internacionals, sobretot de les Nacions Unides, particularment en drets humans. Assessorament sobre el referèndum i suport d’observadors internacionals.
Si l’any 2008 el CCN publica estudis, informes i llibres per destapar l’espoli fiscal quan ningú en parlava, al 2014 ja preveu la desaparició del Fons de Pensions l’any 2017 i ho publica. Una realitat ara reconeguda pel Govern espanyol.
Al 2015 centra les seves investigacions en la corrupció i situa Andalusia com la comunitat amb més casos, el PP el partit més corrupte i que Catalunya és el territori que menys en té. Tot avalat amb xifres i contrastable.
El 2016 investiga la xarxa viària i ja afirma que el Corredor Mediterrani no passaria pel Mediterrani, sinó per Madrid i el centre de la Península; el “Corredor Madridterrani”. Actualment el CCN s’aboca en el referèndum que es farà a l’octubre i en treballar per construir un nou país, una nova economia. Cal canviar coses, la mentalitat, què volem ser, …Cal pensar en clau de país per canviar-lo i fer-ho diferent.
Estableix una clara diferencia entre empresaris i directius. Ser empresari comporta un risc, amb possible pèrdua dels seus béns, amb projecte vital. Ser empresaris no vol dir tenir una empresa molt gran. L’empresari, l’emprenedor i el botiguer arrisquen; els directius no arrisquen res. Ser empresari no depèn de la mesura de l’empresa sinó en el fet de si arrisca o no patrimoni personal.
Contradiu afirmacions com la que sovint es pot llegir als mitjans: “els empresaris catalans recomanen a Puigdemont…”ó bé “els empresaris del Cercle d’Economia diuen…”. Aclareix que el Cercle d’Economia no el formen empresaris sinó directius molt propers al poder, al règim polític de l’Estat i que no arrisquen res. L’empresariat català el formen empresaris de petites i mitjanes empreses, autònoms i botiguers i representen el 99,6% del teixit català.
Analitza diversos models econòmics per arribar a definir el model necessari per a la societat catalana. L’alemany està basat en productes de qualitat, preus elevats, salaris elevats, valor afegit alt i una taxa atur de 4,2 (any 2016). Per al danès el disseny ho és tot: qualitat molt elevada, preus i sous elevats, alta capacitat adquisitiva i una taxa atur de 6,2 (any 2016). El xinès cerca una baixa qualitat dels productes, salaris baixos, mà d’obra molt intensiva, fàcil acomiadament i indemnitzacions molt baixes, baixa protecció social i una taxa d’atur de 4,2 (any 2016). El model espanyol s’estructura en productes de qualitat mitjana-baixa, preus alts, salaris baixos, producció força intensiva, poca inversió en modernitzar la producció i una taxa d’atur de 18,4 (any 2016). El mercat espanyol amb salaris baixos demana productes de preu baix, de valor afegit baix. Dins l’Espanya actual hi ha alguna patronal que proposa salaris mínims de 400 euros. Salaris baixos, productes de preus baixos i de poc valor afegit, no són un bon referent per al model de la Catalunya independent.
El model que el CCN proposa per a la Catalunya estat es basa en cercar productes d’alta qualitat, preus i salaris alts, alt valor afegir, capacitat de consum elevada, digitalització i informatització de la producció i una taxa d’atur entre el 3-4%. Un model productiu totalment allunyat de l’espanyol. Recomana seguir l’organització de les empreses alemanyes que funcionen com a lobby quan van fora del seu país, fet que també fan els bascos. Valora la compra de productes de proximitat per la repercussió positiva en l’economia.
Aquest model econòmic és possible perquè Catalunya lidera la quarta regió econòmica més important de la UE: del Mediterrani fins als Pirineus, el sud de França fins Marsella i la zona del Roïna-Alps. Aquest és el nostre corredor natural d’expansió, un mercat de poder adquisitiu elevat cap on s’ha d’orientar la nostra economia. Sobre un mapa de l’Europa subvencionada i de l’Europa productiva, es pregunta: per què voler un mercat (Madrid a 600 km.) quan el francès (150 km.) és més proper, més potent i de més poder adquisitiu?. De forma natural, s’ha d’anar a França, Alemanya, Itàlia, … cap al nord. L’Europa productiva demana productes de molt valor; la subvencionada, tot lo contrari. Tot un canvi de mentalitat.
Considera que el poder econòmic català s’ha de reforçar, i molt, en el factor productiu. Immersos en la 4a revolució industrial, la digitalització i una indústria 4.0 conformen la línia de modernització per aconseguir un model fort, competitiu, eficient i molt potent on la relació empresari-treballador es mogui dins uns paràmetres de millora i superació, cooperació i no confrontació.
Repassa les dades del referèndum del Brèxit i recorda que en les eleccions del 27S, l’independentisme va assolir el 55% i que més del 50% de la coalició CSQP són independentistes. Un referèndum es guanya amb el 50% més un vot. Amb dades a la mà, el referèndum de l’1-O es guanyarà. Només ens cal confiança en nosaltres mateixos. Cal escenificar els resultats, amb celebració al carrer i no com es va fer el 27S.
L’Estat espanyol farà qualsevol cosa per impedir el referèndum. Enfrontar-se a un Estat fort, poderós i organitzat pot fer tremolar les cames dels nostres polítics; cal que tinguin el nostre suport i no deixar-los sols. Hem d’estar preparats i disposats a tot.
Considera que les pensions i el deute d’Espanya són una garantia de la nostra independència. Recorda que a algunes autonomies cada any els falta diners per pagar-les i que l’Estat espanyol no pot assumir el seu propi deute. Només amb la nostra independència, Espanya negociarà.
Informa del canal de Telegram del CCN: @infoCCN per estar al dia de totes les activitats del CCN.
En campanya pel referèndum, notifica que el CCN ha encetat una campanya Verkami per recaptar fons per realitzar i editar un documental de denúncia basat en el llibre Interès d’Estat d’Albert Pont. Llibre i documental aporten dades escandaloses sobre l’entramat que hi ha rere la política d’inversions públiques de Foment i l’ofec econòmic que pateix Catalunya.
https://www.verkami.com/locale/ca/projects/18056-interes-destat-documental-de-denuncia
Entre tots ho farem possible!
