- Els ajuntaments de Manresa, Igualada i Castellar del Vallès col·locaran les plaques aquesta setmana coincidint amb el Dia Internacional en Record de les Víctimes de l’Holocaust
- Les plaques stolpersteine són una iniciativa de l’artista alemany Gunter Demnig. Se n’han col·locat més de 50.000 en 21 països europeus
REDACCIÓ/SOCIETAT. El Memorial Democràtic i els ajuntaments de Manresa, Igualada i Castellar del Vallès han impulsat la col·locació de plaques stolpersteine (pedres de topada) en record dels catalans deportats als camps nazis. Per aquesta raó, han convidat l’artista alemany Gunter Demnig, el promotor de la iniciativa que ja compta amb més de 50.000 stolpersteine repartides en 21 països europeus.
Els stolpersteine (paraula alemanya que designa una pedra en el camí que pot fer ensopegar al caminant) són llambordes quadrades de 10cm x 10cm fetes de formigó i cobertes d’una fulla de llautó on es graven les dades de persones empresonades i deportades. Marcat, en general, amb la inscripció: Aquí va residir, Aquí va viure, Aquí va ensenyar, Aquí va triar la mort, etc., el nom de la víctima, any de naixement, la seva destinació, comunament la data de la deportació o de la mort.
Es col·loquen al paviment de davant dels edificis o llocs on les víctimes van viure o treballar en llibertat abans de l’empresonament o la deportació.
Aquest ressalt sobre el nivell del sòl podria ser, tal com ocorre en la col·locació de llambordes i rajoles, motiu per ocasionar una ensopegada al caminant. En això es basa el seu nom. Però el que es pretén és que el caminant, en percebre el ressalti en el camí, es detingui i s’inclini per llegir el que en la placa està escrit. Aquesta inclinació podria equivaler a un gest de respecte per la persona que es recorda. Però, especialment, es vol no deixar caure en l’oblit la barbàrie dels assassinats comesos, basats en el pensament nazi.
Cada llamborda és única i es realitza a mà, com a gest de respecte i humanitat que vol contrastar amb l’exterminació industrialitzada dels nazis.
A Catalunya, i a l’Estat espanyol, el municipi de Navàs va ser pioner a en col·locar una pedra de record a les persones deportades.
No només es ret homenatge a les persones assassinades, sinó també als supervivents, incloent-hi persones que van poder exiliar-se i refugiar-se en altres països. També recupera la memòria d’aquelles persones que, davant el destí que els esperava, decidiren suïcidar-se. D’aquesta manera i d’una forma simbòlica, els stolpersteine reuneixen a les famílies o grups de persones separades per la deportació.
Manresa
El primer d’aquests municipis en col·locar la placa ha estat Manresa. El dimecres, 25 de gener, a les 12.00h, Demnig ha presentat la iniciativa i ha col·locat una placa stolpersteine a la Plaça de Sant Domènec de Manresa. Després, un centenar d’estudiants de secundària han participat en una activitat educativa amb l’artista.
També a Manresa, el divendres 27 de gener a les 19.00h, la directora general de Relacions Institucionals, Carme García, i l’alcalde de Manresa, Valentí Junyent, participaran en un acte institucional en motiu del Dia Internacional en Record de les Víctimes de l’Holocaust i de Prevenció de Crims contra la Humanitat.
L’acte es farà al carrer del Joc de la Pilota, on vivia el manresà deportat a Mauthausen, Bernat Torna, i on també s’hi ha col·locat una pedra stolpersteine. A les 19.30h l’acte continuarà a l’Ajuntament de Manresa.
Igualada
Les plaques stolpersteine s’han col·locat a Igualada el dijous 26 de gener en un acte a la Plaça de l’Ajuntament previst a les 18.00h. Hi han participat el director del Memorial Democràtic, Plàcid Garcia-Planas, i l’alcalde d’Igualada, Marc Castells.
Castellar del Vallès
Finalment, el divendres 27 de gener a les 11.00h, l’Ajuntament de Castellar del Vallès ha organitzat un acte institucional de col·locació de plaques stolpersteine a la plaça del Mirador. Hi participaran la subdirectora general de Memòria, Pau i Drets Humans, Mireia Plana, i l’alcalde de Castellar del Vallès, Ignasi Giménez.
Gunter Demnig
Va néixer a Berlin el 1947 i és escultor. El 1985 va obrir el seu estudi a Colònia.
L’any 1992 va participar en un projecte en record del decret del 1942, que establia l’inici de la deportació gitana cap als camps d’extermini. La reacció d’un ciutadà de Colònia que assegurava que no hi havia cap gitano al seu barri el va impulsar a voler retornar de manera simbòlica la memòria de cadascuna de les víctimes.
