J. A. AGUADO/EL RACÓ DEL LECTOR.
“El paradís perdut de Richard Ford”
Richard Ford, “Entre ellos”, Anagrama, Barcelona, 2018, 162 pàgines, 17 €
[dropcap]E[/dropcap]
scriure sobre un mateix exigeix un procés de depuració de les mentides que un mateix s’ha tirat a sobre per poder sobreviure. L’autobiografia és un gènere que apareix relativament tard – amb les confessions de Sant Agustí al segle IV- i creix en el segle XIX i XX i arriba a variants literàries en el nostre. Hi ha sens dubte un interès per les vides alienes i si aquestes són les dels nostres escriptors favorits, l’interès es multiplica exponencialment.
Com és el cas que ens ocupa avui, en la nostra butaca de lectura trobem el llibre “Entre ellos” de Richard Ford (Jackson, Mississipí, 1944) qui ha escrit una peça plena de nostàlgia i bellesa. Els personatges de les novel·les de Richard Ford es mouen per un territori tens situat entre la desesperació i la fúria.
En aquest treball on mira la seva infantesa ho fa des del lirisme sentimental de la malenconia en la qual recorda com el seu pare arribava a casa el divendres a la nit, després d’haver estat viatjant com a representant tota la setmana, per al nen que encara no sap que serà autor de novel·les tan imprescindibles per a qualsevol biblioteca que es preï com L’última oportunitat, Acció de Gràcies, El periodista esportiu o El dia de la Independència. Hi ha alguna cosa de postals color sèpia en aquesta quotidianitat idealitzada d’un món que va ser i que ja no és.
El llibre ve il·lustrat amb fotos del seu pare Parker Ford i de la seva mare Edna Akin. Dos éssers als quals va estimar amb passió el seu fill que els descriu com a éssers particulars.
El lector del llibre descobrirà com de distanciats o propers que estaven els tres i al mateix temps el lector d’aquestes memòries descobrirà una altra època, un temps on hi havia una forma correcta de ser i una incorrecta.
Més enllà de l’aportació psicològica que suposa enfrontar-te als fantasmes del teu passat familiar, aquest llibre de memòries és un exemple de com narrar aquest paradís perdut que sempre és la infància.
J. A. Aguado
