Inici » a-ultimesnoticies » El primer mapa complet de la petjada humana en l’Antàrtida

El primer mapa complet de la petjada humana en l’Antàrtida

  • Un equip de científics ha traçat per primera vegada el plànol complet del pas de l’home per tota l’extensió de l’Antàrtida per estudiar les conseqüències mediambientals.
  • L’elaboració del primer mapa de petjada humana en l’Antàrtida permet conèixer com es distribueix geogràficament la pressió antròpica actual sobre l’ecosistema
  • Ens trobem davant organismes que amb prou feines han tingut contacte amb el món extern, i qualsevol pertorbació podria danyar-los severament

REDACCIÓ/CIÉNCIA.  Fa 116 anys, l’explorador noruec Roald Amundsen va ser la primera persona a arribar al Polo Sud convertint a l’Antàrtida en un dels últims espais colonitzats per l’ésser humà. Des de llavors, la presència humana ha anat augmentant en el continent gelat, per la qual cosa ha crescut l’impacte ambiental. Un equip de científics ha traçat per primera vegada el plànol complet del pas de l’home per tota l’extensió de l’Antàrtida per estudiar les conseqüències mediambientals.

L’Antàrtida es caracteritza per la baixa presència humana històrica en comparació a altres zones de la Terra a causa de la seva llunyania d’altres continents –Patagonia es troba a 1.000 km– i el seu fred extrem –l’estiu austral allí és comparable a l’hivern a Europa–. Gràcies al seu relativament sota grau de pertorbació, els processos ecològics es poden observar gairebé inalterades. Però, segons avança la tecnologia i creix l’interès pels secrets de l’Antàrtida, s’explora cada vegada més aquest entorn, la qual cosa porta associat un creixent impacte ambiental.

Existeixen iniciatives que han tractat de caracteritzar a escala global l’impacte de les activitats humanes sobre el medi ambient, com l’estudi pioner del Dr. Sanderson i col·laboradors l’any 2002 que ha estat actualitzat en 2016 en la revista Nature Communications. No obstant això, cap treball havia reflectit fins ara la petjada humana en tota l’extensió de l’Antàrtida.

En un estudi publicat en la revista PLoS ONE, investigadors de la Universitat Rei Juan Carlos (URJC) i el British Antarctic Survey han recollit la informació actual de les bases científiques, llocs de visita turística, campaments, aeròdroms, refugis i altres instal·lacions situades en l’Antàrtida. Amb aquestes bases de dades han generat un índex agregat de petjada humana utilitzant paràmetres com la densitat humana i la distància a vies de comunicació marítima o aèria per a tots els llocs lliures de gel del continent.

“Tradicionalment l’Antàrtida s’ha presentat com un ambient pristí, però fa ja molts anys que els primers baleners van arribar al continent i des de llavors els impactes no han deixat de créixer. L’Antàrtida representa gens menys que una sisena part de la superfície del planeta i havia estat fins ara exclosa dels mapes de petjada humana a causa de les dificultats que comporta caracteritzar les pressions humanes a la zona”, assenyala l’investigador principal del projecte, Miguel A. Olalla Tárraga, de la URJC.

Protegir el continent

L’elaboració del primer mapa de petjada humana en l’Antàrtida permet conèixer com es distribueix geogràficament la pressió antròpica actual sobre l’ecosistema, alhora que possibilita la identificació de les zones més alterades i l’aplicació de mesures per restringir i gestionar els impactes generats sobre la biodiversitat.

“A l’hora de generar els índexs de petjada humana ens hem adaptat a les particularitats del continent antàrtic, en el qual els ‘habitants’ som científics o turistes, i les ‘poblacions’ es presenten en forma de bases científiques i llocs de visita turística. A més, mentre que en altres parts del món l’accessibilitat està dominada en primer lloc per l’extensa xarxa de carreteres, en l’Antàrtida ens trobem que els desembarcaments costaners són la principal font d’accés a molts territoris de la península antàrtica. També hem considerat paràmetres com les autonomies de vol d’helicòpters i avionetes per determinar l’accessibilitat”, destaca la investigadora i doctoranda de la URJC, Greta Rodet Vega.

Per als científics, disposar d’aquesta nova informació els permetrà reforçar les estratègies de protecció de la fauna i flora nativa i ajudar a preservar millor, entre altres, les colònies d’aus marines (pingüins, petrells o xatracs) del continent. “Ens trobem davant organismes que amb prou feines han tingut contacte amb el món extern, i qualsevol pertorbació podria danyar-los severament”, conclou Luis Rodríguez Pertierra, primer autor de l’estudi.

Fuente: SINC

2017-02-03

Deixa un comentari

El seu email no será publicat.Camps obligatoris marcats *

*

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.Más Info

ACEPTAR
Aviso de cookies

Diari Sant Quirze

↑ Grab this Headline Animator