Inici » a-ultimesnoticies » “Els desertors no són traïdors. Els líders es poden equivocar”.

“Els desertors no són traïdors. Els líders es poden equivocar”.

No sabem encara com s’implementaran els resultats del 21-D: quina Mesa del Parlament, quin President i altres membres del Govern, com deixarà o no d’aplicar-se el 155.

Tots aquests elements generen un gran debat, una inquietud que ja s’accepta d’afectació psicològica a molts catalans i per això es proposa que els ciutadans es vegin deslliurats de preocupacions i angoixes. En una democràcia desitjable, els partits i els representants electes, haurien de trobar les solucions sense recórrer als ciutadans, en aquests temes tan complexos.

Com s’escull la Mesa del Parlament i la resta, President, Govern, son objecte de complicades normatives del Reglament. No són temes fàcils, però en una democràcia representativa, els electes haurien de trobar respostes, ja que per això es presenten i cobren. El marc legal ja existeix, voler desbordar-ho i canviar les regles del joc, sense almenys 90 diputats, no és acceptable.

Aquest és un principi de funcionament de la democràcia representativa, en la que estem.

Hi ha altre tipus de govern de la societat, en què els ciutadans no deleguen i decideixen i acorden en assemblea els temes, era el principi de la democràcia Atenenca que adoptava els acords per la votació de tots – bé, dels que tenien dret a vot, excepte els esclaus i altres. Avui en l’àmbit de país no existeix cap.

Vostè que prefereix??

Aquest comentarista prefereix la democràcia representativa i delega i exigeix als polítics que acordin i governin. Accepta que aquest mandat sigui temporal per poder reconduir en diferents eleccions el seu vot en funció de les actuacions.

A Catalunya d’ençà que ha començat el “procés” de l’independentisme i la separació d’Espanya, ja fa 5 anys, assistim a una continuada demanda de participació en campanyes, manifestacions, adhesions, que pels diferents posicionaments davant de la proposta, mobilitzen, fracturen i enfronten els ciutadans.

Apareixen els líders i en alguns casos, resulta tan important la imatge: somrient, afable, home, dona i l’actuació mediàtica, que generen adhesions i emocions, sense posar en qüestió els projectes. Es recorda a Nelson Mandela, a Gandhi, altres…, però la història està també ocupada per líders que es van equivocar: Stalin, Hitler, que van proposar objectius que el temps va demostrar impossibles: el comunisme, el nacionalisme alemany.

És aquí quan apareix l’actuació dels desertors, una figura que associem a la traïció i que es vol defensar en els casos de persones que no estan d’acord amb les propostes dels líders encara tinguin un suport i que després d’un període de lluita no les veuen possibles i deserten. Els codis militars ja d’antic i també l’opinió pública, els tracta amb molta duresa.

La idea de la deserció es va creant a mesura que es veu que la guerra sigui “justa” o injusta, es perdrà. Perquè lluitar en una guerra perduda a l’Africà va suposar la Setmana Tràgica a Barcelona el 1909, amb la deserció dels soldats? Per què els objectors de consciència eren considerats i jutjats com desertors? Perquè molts americans van desertar i fugir a Canada en la Guerra del Vietnam?

Ara en Catalunya estem veient des de fa temps les primeres desercions: van ser els Consellers que van renunciar a tirar endavant la Declaració Unilateral Independència (DUI); els que no han volgut formar part de les llistes; els que després han renunciat a ser diputats que s’havien presentat el 21-D; ha estat la Presidenta de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI); són els diputats electes a Brussel·les que es plantegen renunciar o no; és l’expresidenta del Parlament; són els Jordis i exconsellers que no volen repetir … No és només la por a les mesures judicials, és també la convicció de què l’estratègia d’enfrontament entre els catalans i amb Espanya no té sortida.

S’ha vist com l’independentisme ha perdut molta influència en les zones urbanes i s’assenta només en algunes ciutats, Manresa, Vic, altres mitjanes i petites, però en la resta han fet aparèixer i despertar en els seus “feus independentistes” i amb força, un partit que està clarament en lluita contra la independència, encara que el situïn a la dreta.

El mateix que Rajoy ha ampliat la base de l’independentisme, els independentistes han ampliat la base del cinturó roig, de Barcelona i en Tarragona i en altres ciutats i zones, a favor de C’s. Diuen per desprestigiar aquesta opció: “els abans comunistes s’han tornat de dretes”… Quina falta de comprensió de la realitat.

La via Gabriel Rufián, penetrar en aquests sectors, ja veuen, no els hi ha donat resultats i com més s’entesten en la independència, més avançarà C’S. És així, ens agradi o no. Ho veurem en les pròximes eleccions municipals del maig 2019.

Què fer?: seguir als líders o debatre perquè comencen les desercions? Almenys debatre el perquè de les desercions –que no traïcions-i no deixar-ho al marge com “temes personals”. Ara? Després de molta lluita estan només cansats o és que no veuen sortida?

Quan abans els líders de l’independentisme modifiquin la seva estratègia d’enfrontament i abandonin la independència com un impossible i acordin debatre propostes més inclusives (federalisme, Pacte fiscal, altres), abans Catalunya tornarà a ser rica i plena per tots els catalans i no només pel que s’han apropiat de l’himne.

Però per desgràcia, els líders mai prenen en consideració les desercions, mentre escoltin els aplaudiments.

José María Coderch Fernandez.

12 de gener de 2018.

2018-01-12

Deixa un comentari

El seu email no será publicat.Camps obligatoris marcats *

*

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.Más Info

ACEPTAR
Aviso de cookies

Diari Sant Quirze

↑ Grab this Headline Animator