Divendres,29 març, 2024
IniciA PORTADAFUTUR (2) Passarà segur : Declaració d’independència i article 155. ...

FUTUR (2) Passarà segur : Declaració d’independència i article 155. Com serà la batalla?

CARTES AL DIARI

Quan encara la pantalla anterior FUTUR (1), publicada en aquest diari en la Secció d’Opinió dia 5-10-2017, no està consolidada i es veu borrosa, amb propostes de diàleg, mediacions, noves eleccions, altres, aquest comentarista es reafirma en el seu pronòstic de l’anterior article: Tindrem declaració d’independència i tindrem article 155.

No és un desig, és una certesa que es basa en l’estudi de les dinàmiques dels conflictes socials que tenen unes normes i uns moments que necessàriament s’han de produir.

De res serveixen abans de començar un conflicte les propostes de mediació, diàleg, de res no serveix quan els dos bàndols han decidit quins són els seus objectius irrenunciables: la independència i mantenir la unitat de l’Estat, són igualment objectius legítims que cap dels dos enfrontats, renunciarà ara.

Com serà aquesta necessària batalla?

Aclareixo el de necessària: no és tenir un desig bèl·lic, sinó, no ser ingenu: totes les batalles de la història podrien haver estat evitables, però malgrat els desitjos i les diferents propostes sensates de tertulians, mediadors, altres, les batalles s’han fet.

Les batalles es produeixen sempre que els dos bàndols creuen tenir la raó i força prou per guanyar-la.

El que s’aconsegueix amb la batalla, per això és necessària en aquest moment, és que un bàndol, o els dos vegin en algun moment que no la poden guanyar i arribi la treva, la pau. En aquell moment es faran les mínimes renúncies possibles, no ara.

Sense aquesta batalla, tothom continuarà pensant que per tenir la raó, no ha de renunciar a res.

Les batalles no es guanyen amb misticismes, espelmes, cançons, agafats de la mà i cantant sigui a Lluis Llach o a Manolo Escobar, amb perdó pels dos.

Els exemples de lluita de Gandhi no són extrapolables ara i tampoc altres més recents, ja que la democràcia, almenys en Europa no es resol com ha passat a Egipte amb ocupacions de places, seus governamentals, altres.

Pretendre això és una ingenuïtat. Encara estant recents les garrotades de la Guàrdia Civil, de la Policia Nacional i dels Mossos d’Esquadra en el passat conflicte del 15-M i els manifestants pacífics, no van aconseguir victòries immediates, sinó agitar voluntats, perquè després en unes eleccions van sortir els seus representants per defensar les seves reivindicacions.

Van fracassar per plegar les ocupacions a les places? Haurien guanyat més d’haver continuat?

Han de saber els que entrin en la batalla, que és això una batalla, amb problemes en la vida quotidiana (treball, econòmics, altres), boicots, traïcions, espies, desinformacions, rumors de victòries falses i amagar les derrotes, propaganda i contrapropaganda, com a mínim i més greus pels possibles aldarulls físics i violència.

Que farà Europa? Que hem fet nosaltres quan hem vist les matances dels hutis i tutsis, les hambrunes i morts de nens a l’Africà, les violacions de dones en conflictes…, hem fet alguna cosa? Segurament molt poc.

Perquè ara pensem (HELP CATALONIA) que com a mínim Europa, per estar empresonats preventivament per mandat judicial dos Jordis, farà una intervenció?, Sra. Colau toqui de peus a terra.

Europa sap prou que s’està jugant la seva pròpia unitat (hi ha dotzenes de moviments independentistes ja existents i altres que podrien aparèixer, passant de 27 estats membres a 98, com a mínim.

Això és derrotisme?, és ficar por. No, és mostrar una realitat.

L’altra realitat és la que porta l’esperit de l’independentisme, que és legítim, de destruir els estats existents i crear de nous, estats més petits i abastables, més democràtics, més justs socialment, i un llarg etcètera de millores, però cal saber si ara és possible, un contra tots.

Hi ha gent que ho creu i sembla legítim que lluitin.

Un que es va negar a jurar bandera en la mili, durant la dictadura, l’any 1970, continua ara sense voler estar a cap bàndol.

José María Coderch Fernandez

20 d’octubre de 2017.

- PUBLICITAT -
anun2
anun22
previous arrow
next arrow

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- PUBLICITAT -spot_img
- PUBLICITAT -spot_img
- PUBLICITAT -spot_img
ARTICLES RELACIONATS

El més llegit

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.Más Info

ACEPTAR
Aviso de cookies