Inici » a-ultimesnoticies » “Història Local – Prohoms de Sabadell”. Conferència de Jaume Barberà Canudas. Enginyer tècnices, criptor i veí de Sant Quirze

“Història Local – Prohoms de Sabadell”. Conferència de Jaume Barberà Canudas. Enginyer tècnices, criptor i veí de Sant Quirze

REDACCIÓ/ECONOMÍA/AGENDA.  L’Aula d’Extensió Universitària de Sant Quirze del Vallés oferirá la conferència “Història Local – Prohoms de Sabadell”. A càrrec de Jaume Barberà Canudas. Enginyer tècnices, criptor i veí de Sant Quirze que ens portarà a fer memoria de les activitats  dutes a terme  per varis  prohoms  de Sabadell,  contemporanis  nostres, i que la seva tasca, ha tingut i te,  una importància  vital en les nostres vides particulars  i laborals.

Un repàs dels empresaris, i personalitats del món industrial, més importants dels segles XIX i XX en el nostre entorn. Empresaris que la seva aportació va ser cabdal pel desenvolupament econòmic i social del nostre territori, com per exemple: Pere Turull i Sallent amb la llana, Ferran Casablancas i Planell amb la filatura de fibres tèxtils, Antoni Forrellad i Solà amb els motors i compressors i Pere Duran i Farell amb el gas natural.

A la biblioteca de Sant Quirze del Vallès,  (C/. Eduard Toldrà,s/n) el dia 19 d’abril a les 18h.

Sobre l'autor

Jaume Barberà Canudas.
Fill de Sabadell (1950) i adoptat de Sant Quirze del Vallès. Sóc enginyer tècnic mecànic de formació i escriptor de vocació. Reconec que més que escriure, m’agrada descriure. He publicat alguns llibres audoeditats, que llisto a continuació:
2011. Famosos desconeguts de Sabadell. Es tracta de la meva estrena com a escriptor. És un llibre sobre…
2012. Dotze contra dotze. Tracta les peripècies viscudes amb la Penya 66…
2013. Un milió de passes. El cami de Sant Jaume. Peregrinació i turisme.
2014. Desencaix.
Obres de multiautors:
2013. Sabadell a les venes. Històries i relats de la nostra ciutat.
2016. Una trama mal ordida. Una cas d’intriga a Sabadell els anys cinquanta.

https://jaumebarbera.wordpress.com/

Pere Turull i Sallent (Sabadell, 16 d’octubre de 1796 – 4 d’abril de 1869), conegut a Madrid com el Rico Catalán, fou un industrial i polític català, que contribuí fonamentalment a la transformació industrial de Sabadell amb la introducció de la maquinària de vapor a les seves indústries, fet que ajudà a convertir-la en la primera concentració tèxtil llanera de l’Estat Espanyol. Fou el pare de l’industrial i polític Pau Turull i Comadran.

Va ser diputat a les Corts espanyoles de Madrid entre 1858 i 1862 i comandant de la Milícia Nacional. Exercí d’alcalde de Sabadell en quatre ocasions entre 1838 i 1857.

Va promoure i fundar la Caixa d’Estalvis de Sabadell, l’Institut Industrial i el Cercle Sabadellès, a més de reorganitzar el Gremi de Fabricants.

A mitjan segle XIX, Turull, que exportava a gran escala, va adquirir un bergantí goleta, primer i únic representant d’una efímera marina mercant sabadellenca, per transportar el gènere que venia a l’Argentina, a Xile, al Perú i altres països sud-americans.

El 1860, en ocasió de la visita a Sabadell, la reina Isabel II s’hostatjà a la casa senyorial que Turull tenia al carrer anomenat aleshores de Sant Domènec, l’actual Doctor Puig, que acull la seu del Museu d’Art.

El 19 de juny de 1874, l’Ajuntament, presidit per l’alcalde Josep A. Planes i Borrell, acordà donar el nom de Turull a un carrer de la ciutat. Font: https://ca.wikipedia.org

 

Ferran Casablancas i Planell (Sabadell, 28 d’octubre de 1874 – Barcelona, 21 d’octubre de 1960) fou un empresari català, conegut per revolucionar la indústria cotonera al primer quart del segle XX.

Treballà a la fàbrica del seu pare des dels 14 anys. Investigà els problemes de la filatura de fibres tèxtils i el 1913 inventà un dispositiu per a la filatura del cotó de grans estiratges, sistema que revolucionà la indústria cotonera perquè reduïa molt considerablement el temps i el cost de la filatura.

El presentà oficialment a l’Escola Industrial de Sabadell, fou patentat i des del 1925 fou adoptat per les principals fàbriques de tot el món. Posteriorment anà perfeccionant el mecanisme amb la creació de nous models que foren adoptats també universalment. Per explotar els seus invents creà diverses companyies, algunes a l’estranger. El 1915creà l’empresa Filatures Casablancas, que, després de la forçada interrupció provocada per la Primera Guerra Mundial i la postguerra, esdevingué l’empresa matriu d’una multinacional. Fins al 1936, les patents Casablancas s’introduïren a França i Bèlgica (Louis Motte), Anglaterra (amb la Casablancas Hight Draft Co. Ltd. de Manchester, dirigida per Francesc Permanyer), l’URSS i Xina (Claudi Portella), Estats Units (amb l’American Casablancas Co.), Mèxic (Martirià Mirabet i Eudald Franquesa), Brasil (Salvador Inglada), Japó, Turquia i Grècia. El grup serà dirigit des de Ginebra i Nova York pels seus fills Joan i Ferran.

Políticament, milità a la Lliga Regionalista i del 1926 al 1936 i del 1946 al 1960 fou president del Banc Sabadell. També impulsà la fundació de l’Associació de Filadors, la de la Mútua Sabadellenca d’Accidents de Treball i promogué la portada d’aigua a Sabadell (1920 i 1949-51). Fou vicepresident de la Companyia d’Aigües de Sabadell, fomentà i protegí la creació del Museu de Sabadell i va ser membre d’honor de la Fundació Bosch i Cardellach. El 1941 l’Institut Tèxtil de Manchester el nomenà Soci d’Honor i esdevingué així el primer inventor estranger que rebia aquesta distinció. El 1945 la Caixa d’Estalvis de Sabadell li atorgà el Premi de ciutadania i el 1955 l’Ajuntament de Sabadell el proclamà Fill Predilecte de la Ciutat. Fou condecorat amb la Gran Creu al Mèrit Civil i rebé la medalla d’or de la Diputació de Barcelona.

El 1933 Sabadell li dedicà un carrer al centre de la ciutat. El seu fill Joan fou conseller de Banca Catalana i president de la Fundació Enciclopèdia Catalana. El seu nét, John Casablancas, va fundar l’empresa Elite Model Management i el seu besnét, Julian Casablancas, és el vocalista del grup The Strokes. Font: https://ca.wikipedia.org

 

Antoni Forrellad i Solà (Sabadell, 18 de juliol de 1912 – 5 de desembre de 1983)[1] fou un enginyer industrial i empresari català, germà de l’advocat Miquel Forrellad Solà.

Després de fer el batxillerat als Escolapis de Sabadell, es doctorà en enginyeria industrial a l’Escola Industrial de Barcelona i fou director de l’Escola Tèxtil i de l’Escola Industrial d’Arts i Oficis de Sabadell durant la guerra civil espanyola. El 1940 va ser nomenat enginyer municipal de Sabadell, càrrec que ocupà fins al 1953 i que exercí també a Castellar del Vallès.

El 1945 fundà, amb Josep Salvador i Roig, una empresa de fabricació i bobinatge de motors elèctrics –Construcciones Eléctricas de Sabadell, SA–, que el 1967 es va fusionar amb la sueca ASEA i va esdevenir ASEA-CES, de les quals fou director fins al 1972. El 1962 fundà la societat Unitat Hermètica, que amb els anys es convertí en una de les primeres empreses mundials en la fabricació de compressors hermètics per a frigorífics. Creà o impulsà moltes altres empreses i formà part del consell d’administració d’algunes de les més importants de Catalunya, com la Fundació Enciclopèdia Catalana, que presidí fins que es va morir. Va ser conseller i president de la Caixa d’Estalvis de Sabadell, conseller de Banca Catalana, vicepresident del Banc Industrial de Catalunya i president del Banc Industrial del Mediterrani.

Simultàniament, desenvolupà una gran activitat en la creació o la promoció d’entitats culturals, benèfiques, d’estudis industrials o empresarials, de caràcter i significació netament catalanes. Va ser membre de la Fundació Bosch i Cardellach, president de l’Associació Catòlica de Dirigents, vicepresident del Patronat de la Universitat Autònoma de Barcelona, vicepresident de la Fundació d’El Correo Catalán, membre de la Fundació Artur Martorell, del Consell Català d’Ensenyament i de Càritas, president del Patronat de la Gran Enciclopèdia Catalana i del Foment de la Premsa, soci fundador d’Òmnium Cultural, entre moltes altres. Per aquest motiu el 1982 va rebre la Creu de Sant Jordi. Font:  https://ca.wikipedia.org

 

Pere Duran i Farell (Caldes de Montbui, 27 de febrer de 1921 – Barcelona, 11 de juliol de 1999) fou un enginyer i empresari català, modernitzador de la indústria catalana a través de la introducció a Catalunya i a l’estat Espanyol del gas natural, també fou impulsor i desenvolupador del Gasoducte Pere Duran Farell que uneix els jaciments de gas natural de Hassi R’Mel (Algèria) a Còrdova a través del Marroc i l’estret de Gibraltar, que es gestava ja el 1960 i que es va començar a fer realitat el 1962.

Fill d’una família petitburgesa, al començar la guerra civil espanyola la seva família es va traslladar de Caldes de Montbui a Barcelona. El 1940 va aprovar el batxillerat i marxà a Madrid a estudiar enginyeria de camins. Per pagar-se els estudis va fer d’aprenent de torner i va donar classes. Es va llicenciar el 1947, data en què va començar a treballar al grup Banco Urquijo, esdevenint el primer enginyer de camins que no treballava per l’administració pública. Va esdevenir un home de confiança del grup del Banco Urquijo a Catalunya, raó per la qual ocupà càrrecs executius o representatius en empreses com Hidroelèctrica de Catalunya, La Maquinista Terrestre i Marítima i Catalana de Gas i Electricitat, on hi desenvolupà una important tasca de modernització.

El 1948 es va casar amb Montserrat Vall-llosera, amb qui tindria sis fills. El 1960 va viatjar per primer cop a Algèria, que en aquell moment estava en guerra, i es plantejà la possibilitat de portar gas natural a Catalunya des de l’Àfrica. El 5 d’octubre de 1962 Algèria va aconseguir la independència de França i Duran i Farrell va entrar a formar part del nou govern del país. En els anys següents continuaria a cavall entre Algèria i Catalunya, on va promoure una xarxa de gasificació.

El 1963 va viatjar per primer cop al Japó, país que li va fascinar i on va adquirir la seva passió pels bonsais. Fou el promotor de Gas Natural S.A i Hifrensa (central nuclear de Vandellòs), dues realitzacions noves en el camp energètic català.

Intentà la creació d’un hòlding industrial a través de la Corporació Industrial Catalana, però el 1973 Enagas va expropiar-li una part de la xarxa de distribució de Catalana de Gas, ja que el govern franquista volia evitar que el gas natural entrés a Espanya des de terres catalanes per una empresa privada. Durant el període de transició espanyola, li foren oferts diferents càrrecs polítics, que sempre rebutjà.

El 1982 va rebre la Creu de Sant Jordi, poc després va fundar l’Associació Catalana d’Amics del Bonsai i fou president de la junta general d’accionistes de Catalana de Gas i Electricitat des del 1984. Un any després, el 1985, va crear la Fundació Catalana de Gas.

El 1987 va encarregar a Maria José Conde la tasca de catalogar la seva col·lecció privada d’arqueologia. El mateix any va rebre l’encàrrec de Pasqual Maragall de comissariar la reforma del MNAC, fent d’enllaç entre les diferents administracions. Fou un dels impulsors del museu tal com se’l coneix actualment.

Entre 1992 i 1997 presidí l’hòlding Gas Natural SDG. Entre 1991 i 1993 fou president del Patronat del Museu Nacional d’Art de Catalunya i també fou membre del Club de Roma. El 1993 deixà molts dels seus càrrecs culturals per concentrar els seus esfoços en l’expansió de Gas Natural. Font: https://ca.wikipedia.org

A la biblioteca de Sant Quirze del Vallès,  (C/. Eduard Toldrà,s/n) el dia 19 d’abril a les 18h.

 

2017-04-18

Deixa un comentari

El seu email no será publicat.Camps obligatoris marcats *

*

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.Más Info

ACEPTAR
Aviso de cookies

Diari Sant Quirze

↑ Grab this Headline Animator