J. A. AGUADO/EL RACÓ DEL LECTOR.
Instagram i Twitter com a plataforma de nous poetes.
Alba Vázquez- la chica del flequillo, “callarte a besos”, Editorial Espasa
[dropcap]L[/dropcap]
a publicació del primer llibre té una mica d’èpic. En aquests moments on la indústria cultural ha de fer equilibris, sempre és bo saludar l’aparició d’una nova veu. En aquest cas una dona, tan necessàries en el món de la literatura, Alba Vázquez, (Ourense, 1995). Es tracta d’un poemari “callar a besos ” el títol ja és tota una declaració de principis. Els seus poemes parteixen de frases que són un Twitter des del cor del qui intenta construir una relació però acaba amb el cor trencat, a Twitter té 54mil seguidors. Aquesta sensació d’absència, de lluita per una ètica del sentiment, de viure al tall de la navalla el que impulsa aquests versos. “¿Por qué siempre tengo que ser yo / la que termina con el corazón roto?”
La seva és una poesia urbana que neix de la necessitat de comunicar-se als nous lectors que la segueixen per Instagram té 15 mil seguidors, que són una legió de lectors. Sens dubte el seu èxit es deu a la construcció d’un món poètic propi en què els seus seguidors o lectors senten que alguna cosa semblant han viscut, però que no trobaven les paraules i ella les va trobar, com una d’aquestes cançons la lletra ens va com anell al dit en moments en què els nostres sentiments surten a la superfície al mar de l’existència.
J. A. Aguado
