Inici » a-ultimesnoticies » Jordi Calvís. “Entre el realisme i l’abstracció onírica”

Jordi Calvís. “Entre el realisme i l’abstracció onírica”

AVELINA BENITO/CULTURA. Jordi Calvís, Nascut en el 12 de març de 1957 a Sant Quirze del Vallès, va estudiar Belles arts a l’Escola Industrial d’Arts i Oficis a Sabadell, plàstica a l’Illa de Sant Louis de París, art al carrer al Centre d’Art Alexandre i Cirici a Hospitalet del Llobregat.

Imparable, la seva vitalitat és insuperable.

L’última exposició “Som Aquí” en novembre i desembre a Lafotografia estudi + cafè. Sant Quirze del Vallès.

La pròxima comença demà, a la Fundació Bosch i Cardellach, amb l’exposició titulada “Col·lecció AVAN: un viatge pictòric solidari”. Exposició col·lectiva solidària a benefici de la Fundació AVAN Terrassa.

Jordi, també, forma part del projecte “Artistes a les Escoles”, ara fa uns dies va fer una classe magistral a l’escola Onze de Setembre de Sant Quirze amb l’alumnat de primària.

Ara està immers en l’abstracció onírica, vol que l’espectador es faci pròpia la seva obra i participi en l’àmbit visual, és per això que no les termina mai.

Juga amb textures, llum, i variacions de color segons el mineral que portin. Fa servir terres de Malta, el Marroc, del Ric Nil, de les Pedreres d’Assuan, d’Almeria, d’Astúries, Portugal, Menorca, Índia, Punta Cabell blanc, Xina, Mèxic, Tailàndia, Platja Maluín, Montevideo, etc. Per fer els foscos: terres volcàniques de Tenerife, Lanzarote, Madeira, Sicília i Stromboli; Rojas: d’Uluru Ayers Rock Central Austràlia, de Sao Paulo, Wadi Ruum (Jordània), Haifa (Israel), Zada (Croàcia) i Hammaded (Tunísia).

La seva pintura no és casual, ni improvisada, ni gestual. “Tot Te una Raó de ser”.

DSQ. Qui és Jordi Calvís?

Una persona universal que intenta comunicar-se amb tothom. Rebo molta informació dels espais que visito i de les persones.

DSQ. Com és Jordi en el dia a dia?

Em llevo, m’afaito, em vesteixo, esmorzo i surto a fer el cafè i a partir d’aquí, segons l’agenda.

DSQ. Com vas entrar al món de l’art i quan?

Des de molt petit, encara portava bolquers i em vaig embrutar les mans amb la llibrella, Vaig començar a netejar-me amb les rajoles del terra i vaig veure que sortien ratlles i a partir d’aquí vaig veure la creació en un acte casual, reflex, per intentar netejar-me les mans. Això va fer que els meus pares s’enfadessin molt. Va ser un efecte acció-reacció. Era molt inquiet.

Vaig estudiar Belles Arts i vaig viure un temps a la Cite de París, a l’Illa de Sant Louis. Vaig estar treballant en un atelier fent pràctiques durant sis mesos.

En tornar de Paris, vaig tenir les obligacions d’una família, cotxe, etc. Per necessitat de diners vaig entrar a la indústria tèxtil.

Vaig estudiar art al carrer a l’Hospitalet de Llobregat i he viatjat per tot el món.

DSQ. La teva primera exposició…

Una col·lectiva a dotze anys a Terol, actualment La Fresneda. El meu primer quadre a l’oli va ser sobre un retall de llençol.

El més gran que he fet, 3 peces de tela, un Sant Jordi de 2,5 x 5 m. En el Pub “George’s and dragon” al carrer Diputació de Barcelona.

La primera individual a Sant Quirze, l’any 1980, al Cercle de Cultura del carrer Nou. Va ser la primera exposició de pintura individual al municipi. Era impressionista, temàtica SQV, indrets urbans i rurals, totes fetes sobre el terreny.

DSQ. Quina és la teva inspiració?

A través de les persones, l’atmosfera, el paisatge, amb aquesta interacció es genera un clímax. “No tot està fet, sempre queda alguna cosa per fer”.

DSQ. Com definiries el teu estil

Entre realista i abstracció onírica. Pinto la figura amb aproximació a la realitat, sense distorsionar la imatge.

La inquietud em porta a fer la recerca de tots aquells punts o factors que poden ser beneficiosos per desenrotllar l’obra.

Sempre porto terres dels llocs on viatjo, que incorporo a les meves obres. Les terres les utilitzo per texturitzar, segons el material i la composició mineral, en l’obra fan diferents variacions de llum.

Una anècdota amb les terres. Un client em va dir que havia caigut un tros del quadre i quan vaig ser a veure-ho li vaig dir, “això és perquè la tela respiri”. Era una zona sense terra, espais que reservo a l’obra i el client va pensar que havia caigut.

DSQ. Què és per a tu el món de l’art

Innovació, creació constant, interpretació, a partir d’aquí pots innovar constantment. La creació, la realització del tema i la reinterpretació és l’amalgama per fer allò que vols interpretar.

L’artista està en constant renovació

 

DSQ. Creus que l’artista està valorat en la nostra societat?

L’art mai està valorat, és incomprès, però sóc feliç perquè l’art em permet valorar el positiu i deixar fora tol el negatiu. Però això ho porta els anys, al principi quan ets jove et dónes de garrotades per tirar endavant.

“Caminante no hay camino, se hace camino al andar. Golpe a golpe, verso a verso”.

DSQ. Que penses de la situació actual en el món de l’art

Hi ha una manipulació partidista d’interessos, com el que ha passat a ARCO a Madrid.

DSQ. Quins projectes tens?

“Halong Bay Vietnam”. Jordi Calvís.

Tinc en projecte fer una exposició a la Casa Àsia de Barcelona amb pintures fetes en un viatge al Vietnam. Vaig localitzar temes, apunts amb fotografies, proves de color al natural introduir a la idiosincràsia del país. Amb tot això, he fet una sèrie de quadres per exposar.

Un altre projecte és fer una exposició d’art tàctil a l’ONCE perquè les persones invidents puguin gaudir amb l’art de forma digital, de forma tàctil.

DSQ. A qui admires?

A tothom, tothom aporta coses positives. Qui és negatiu que s’ho ventili sol perquè en el nostre bagatge no podem portar un equipatge més feixuc.

DSQ. Una obra d’art

“El Naixement de Venus” de Botticelli

DSQ. Una pel·lícula

“Casablanca” de Humphrey Bogart i Ingrid Bergman i dues frases: “Tócala de nuevo Sam” i “Siempre nos quedarà París”

T’explicaré una anècdota, una vegada a París vaig veure una noia caminant per la riba de Sena que em va captivar, vaig intentar anar darrere per veure si aconseguia parlar amb ella i no ho vaig aconseguir. “Siempre me quedarà Paris”.

DSQ. Un llibre

“L’últim miratge”. Novel·la danesa de la segona guerra mundial.

“El séptimo angel”. Sobre la migració. Un matrimoni que perd el seu fill.

“El capità groc”. De Víctor Amela, sobre la primera guerra carlista a la comarca del Maestrat.

I ara, estic llegint, “Jo vaig matar a Franco” d’un escriptor occità que treballa per la Generalitat a Perpinyà i ha guanyat un premi literari amb aquesta novel·la.

DSQ. A qui t’agradaria conèixer?

A tothom, a ningú.

DSQ. Què vols ser quan siguis gran?

Una còpia millorada de mi mateix.

DSQ. La teva major satisfacció…

VIURE, en majúscules. El passat no existeix per mi, només el present i el futur. “Tempus Fugit, alea iacta est”

DSQ. Propera parada…

Vaig a menjar el meu arròs del dijous al Tramuntana.

Jordi, el pintor, amb el seu estil únic, la seva paleta de colors característics i alegres, té una manera pròpia d’interpretar el món que ens envolta, sap com transportar-nos sempre al meravellós espai que ell conforma. Allí té la capacitat d’unir el passat amb el present i el quotidià amb el singular.

Inquiet, treballador, paladí. Calvís ens transmet tota la vitalitat que experimenta, sent el que crea, perquè ell, per sobre de tot, ama la vida, estima el que fa.

Moluscos II. Jordi Calvís.

Claveles de moro y geranios -Tiestos en la boca del horno. Jordi Calvís.

Avelina Benito. Abril 2018

2018-04-10

Deixa un comentari

El seu email no será publicat.Camps obligatoris marcats *

*

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.Más Info

ACEPTAR
Aviso de cookies

Diari Sant Quirze

↑ Grab this Headline Animator