Inici » a-ultimesnoticies » “L’ escombriaire de la solitud”. J. A. Aguado

“L’ escombriaire de la solitud”. J. A. Aguado

J. A. AGUADO/CULTURA/EL RACÓ DEL LECTOR. 

Julio José Ordovás, Paraíso Alto, Anagrama, Barcelona, 2017, 131 pàgines, 17 €.

L’ escombriaire de la solitud

P

araíso Alto és una novel·la melancòlica sobre la desolació dels pobles rurals abandonats, aquests pobles que a poc a poc s’esborren del mapa. La mort ronda aquest poble on el protagonista un escombriaire de Saragossa explica els esdeveniments surrealistes que van passant. La depressió d’una vida pesada a la vora de la mort ens mostra a un personatge que juga amb la mort i el pànic. Paraíso Alto és un cant poètic a la soledat. En aquest paisatge desolat urbà apareixen una sèrie de personatges arrencats de la realitat. L’estat de violència en què viuen els protagonistes és constant. El lema del conductor de la història és la vida amb dolor, no hi ha vida sense dolor, el protagonista és conscient que està fet amb la mateixa matèria que els morts.

Aquest poble estrany és ple de fantasies i meravelles com la il·lusió d’albirar ovnis, hi ha una violència en el paisatge ple de serps que poden morir i perseguir fins enroscar-se al teu coll. Personatges torturats i sense rostre, éssers tel·lúrics com àngels irracionals envoltats de mosques que miren la descomposició de la carn. Paraíso Alto és un poble estrany ple de ratpenats, fogueres i coses sobrenaturals que posarien els pèls de punta a qualsevol.

Les històries de Julio José Ordovás tenen un toc de kafkià, la realitat que relata no és la que llegim a la premsa d’ara, és una realitat poètica que cerca el paisatge de la solitud humana. Tipus i paisatges del Paraíso Alto que són capaços de sortir d’un bar i disparar sobre la lluna per fer-la miques.

Julio José Ordovás atrapa el lector amb la seva prosa trencada a la qual poc a poc anem sumant els elements del seu univers, només fins al final de la novel·la apareixen complets tots aquests fantasmes que recobren vida i la tornen a perdre. El protagonista d’aquesta novel.la poètica és un escombriaire de Saragossa que va començar a practicar l’art d’escombrar al desert. El temps amb la seva gran escombra ha anat esborrant aquests personatges dels pobles, al segle passat plens de vida i penombres i avui abandonats on només la naturalesa viu: les pedres, els arbres … però és l’olor de la tristesa el que domina la vida d’aquest Paraíso Alto brutal, ple de dolor, poesia, lirisme, temps morts, silenci, solitud, desolació. Una novel·la plena de la mateixa matèria que les persones construeixen els seus somnis.

J. A. Aguado.

2017-10-23

Deixa un comentari

El seu email no será publicat.Camps obligatoris marcats *

*

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.Más Info

ACEPTAR
Aviso de cookies

Diari Sant Quirze

↑ Grab this Headline Animator