La ploma sota els efectes d’un trauma.
[dropcap]N[/dropcap]
o és gens recomanable, en cap cas, agafar la ploma per exercici la bella activitat d’escriure opinió en determinats estats anímics. Així com el dolor íntim, la melangia o la pròpia alegria esdevenen sentiments beneficiosos per aconseguir una certa clarividència i agilitat en l’obra a realitzar, d’altres companys de viatge – en la sempre incerta aventura d’ajuntar vocables – poden esdevenir fatals i manicomials tant en el trajecte com en el resultat final. Sentiments com la rancúnia, l’eufòria mal calibrada o prejudicis extrems esdevenen, a l’hora d’abocar la teva opinió sobre el full, els perfectes agents catalitzadors per obtenir un fracàs ben estrepitós per l’autor i, evidentment, per qui ha d’interpretar i valorar la feina final.
Entre el gran nombre de – diguem-ne – síndromes a evitar amb la ploma a la mà, n’hi ha un que genera una deficiència greu, en l’art que es va començar a practicar fa milers d’anys en aquell racó mesopotàmic. Aquest síndrome és el trauma. Un trauma, segons el DIEC (institució que no està controlada per Esquerra Republicana de Catalunya), és “aquella pertorbació neuropsíquica produïda per un esdeveniment o experiència”. Com es diria en llenguatge acadèmic-científic “quelcom que ens ha fet yuyu”.
Estic segur doncs, que quan fa uns dies en Josep Maria Coderch va agafar la ploma (forma al·legòrica de dir que es va posar davant l’ordinador) i es va disposar a abocar tota la seva opinió (senzilla, austera i populista) ho va fer sota les males influències del trauma. No tan sols es va deixar condicionar pel síndrome nefast; també ho va publicar al Diari de Sant Quirze per tal que tots poguéssim avaluar el seu error. Ho afirmo amb tanta seguretat basat amb dos fets incontestables: el primer, el que es desprèn de la pròpia lectura de la seva evacuació d’idees i conceptes. El segon, em consta des de fa més de dos anys i ha estat manifestat per ell en públic, per tant perfectament narrable i èticament explicable.
En plena campanya electoral de les municipals del 2015, en un acte d’aquells que estimula a en Josep Maria i que tant es disposa a fer repetidament, va convocar en plena Fira d’entitats (al Parc de les Morisques ) a totes les candidatures , així com a tot veí o veïna que desitges compartir el participatiu instant, a un debat electoral. Em va sorprendre la poca credibilitat que atorgava en Josep Maria, la poca fe diria jo, en les possibilitats que tenia la nostra candidatura (Junts per Sant Quirze-ERC) de guanyar aquelles eleccions, i per tant exposava les multituds de combinacions que presumia de visualitzar per tal de formar govern municipal. Els resultats d’aquelles eleccions i el fet que Esquerra assolís l’alcaldia en la persona de l’Elisabeth Oliveras, amb vuit regidors de disset, va esdevenir un trauma crònic per en Josep Maria.
El segon trauma, i aquest més difícil de superar perquè a diferencia de l’altre (d’origen extern i fenomenològic) té arrels conceptuals i de conviccions, és l’al·lèrgia que li produeix a en Josep Maria la possibilitat que el poble de Catalunya expressi la seva voluntat i ho faci amb mobilitzacions (espontànies o organitzades). Aquesta al·lèrgia que el pacient intenta dissimular amb tocs d’ironia, té la seva manifestació més virulenta en el tracte de menyspreu per tot un procés popular que va molt mes enllà d’unes sigles polítiques i que, precisament, té el seu interès i valor pel seu caràcter popular i d’origen civil. Et van semblar pocs els veïns i veïnes que van anar a Sabadell a demanar la llibertat dels presos polítics el passat dia 8 al migdia? Doncs a mi em sembla una representació prou digne i àmplia de tot el nostre poble. Creus que pots ridiculitzar el gran nombre d’estelades que onegen en places i carrers del nostre poble? Dons jo crec que són la representació lleial i fidel dels sentiments, de molts veins i veïnes de Sant Quirze que volen fer visible la seva condició de catalans i catalanes que pretenen, democràticament, aconseguir un país lliure i més just per totes les persones que viuen a Catalunya, tinguin estelades o banderes espanyoles als seus balcons.
Efectivament Josep Maria, Espanya s’ha comportat i es comporta de forma antidemocràtica pel que fa a les aspiracions de Catalunya. Ha ocupat policialment un país per evitar que la seva gent votés. Ha posat en marxa tot l’aparell judicial per empresonar a un govern legítim, escollit democràticament. Persegueix i empresona a persones que l’únic “delicte” que han comès és organitzar manifestacions pacífiques per reclamar drets fonamentals… però tot això, a tu i als teus traumes, no us interessa. A tu, i als teus síndromes d’escriptura, només us interessa fer coincidir el teu suposat desastre independentista, amb el fet que a Sant Quirze governa ERC.
Finalment, i abans de donar-te un consell de franc. T’he vist, Josep Maria, en moltes festes (políticament parlant). T’he vist tancant una llista electoral d’ICV, t’he vist festejant amb l’antiga CiU i amb el PSC. Però…. si us plau no facis el joc al lerrouxisme i quan escriguis, encara que sigui sense poder treure’t del cap que Sant Quirze té una alcaldessa independentista que tu no esperaves, digues la veritat i no confrontis a la gent. Dius, en la teva discursiva traumàtica, que la Llei de transitorietat nacional pretén treure la nacionalitat a la gent del nostre país i imposar-li la catalana:
Article 9. Doble nacionalitat
- L’atribució de la nacionalitat catalana no exigeix la renúncia de la nacionalitat espanyola ni de qualsevol altra.
Ara sí, el consell. Mira de superar-ho Josep Maria. El poble català continuarà lluitant per aconseguir la seva llibertat nacional, es mobilitzarà i de ben segur acabarà vencent. No han aconseguit fer-nos meselles en tres-cents anys i no ho aconseguireu tu amb el teu retorn a la teva normalitat i el Rajoy amb articles 155. No ho va aconseguir tot un exercit borbònic, no ho aconseguiràs tu amb les teves proclames etnicistes i en Rajoy amb tribunals especials i constitucionals. No ho va aconseguir el feixisme assassinant-nos a milers de catalans i catalanes i a tot un President de Catalunya (aquest sí, d’ERC), no ho aconseguiràs tu amb “la fuga d’empreses” i en Rajoy amb piolins. I tot això ho viurem, i per molts anys, amb una alcaldessa d’ERC a Sant Quirze. Tracta de superar-ho Josep Maria, i si més no, quan agafis la ploma…. deixa els traumes a banda. No sé si ho faràs millor. Però quedaràs millor.
Josep Coll
Militant d’ERC – Sant Quirze.
Hola Josep Coll , “factotum ” en l’ombra d’ERC de Sant Quirze, ja que no ets regidor.
Esperava amb goig la teva resposta, que sabia arribaria amb una pluma que sempre he valorat, malgrat els desencontres i la certa competència que literariament tenim.
Jo crec que aquesta resposta enriqueix el poble i el debat.
Celebro que consideris les meves opinions com sinzera, austera i populista ..de poble??, perquè no hem pots negar estic al cas de la vida pública de Sant Quirze des de fa molts anys, malgrat ara ERC.
Abans vaig ser desagradable pel ara PDE-CAT i PSC, que van pagar amb fons municipals a un càrrec municipal –JORDI HUGUET, perque em poses una querella criminal i que va ser desestimada doblement. Despés ha estat aquest càrrec qui en el Judici de corrupció d’ADIGSA va acceptar pagar el sustret per evitar la presó.
Llàstima que la web municipal i el News de l’Ajuntament ,la revista INFORMEM i la Radio Sant Quirze , siguin unes eines tancades a la pluralitat, malgrat ser públiques -pagades per tots els quirzetencs. Segurament a tu com ERC si que et publicaran coses. A mi cap, ho tornarè ha intentar.
Podries parlar amb l’Elisabet Oliveres, la teva alcaldessa d’ERC–no la de tots– perque faci efectiva la pluralitat ara segrestada en el poble. El poble som tots, no només ERC. Us RECORDO SOM 14531 i amb ella la van votar només 2313…, o sigui el 15,9 %. , això no li dona dret a haver fet de Sant Quirze un poble que no es de tots, retirar les banderes d’Europa i d’Espanya , fer i mantenir les pintades en façana, gran pancarta dels presos polítics… sembla un poble de EUSKADI , governat per Herri Batasuna i amb intimidació cap als que no pensen com ella.
Bueno més de jove, erau actius defensors de HERRI BATASUNA a Sant Quirze i l’estetica grafitera de revolta li va.
En contre del que dius, jo vaig fer un treball ( sinze, auster, públic) per un recanvi d’alcaldessa i a favor de Elisabet Oliveras. Vaig explicar a molts comercinats i empresaris que calia un recanvi polític i que era ella la persona que millor ho faria. Tinc tants testimonis que sorpren no ho sapigues, em van acusar fins i tot de polititzar Sant Quirzeempresarial, però els problemes dels comerciants i empresaris tant llargament demanats : zona blava gratuita, assabentat d’obres pels locals, atres, –que es podien resoldre en l’¡Ajuntament– feien imprescindible el canvi.
Aviat començaré a fer el balanç dels fets–tu prefereixes sempre parlar d’ideals, d il·lusions , de promeses es compleixen si o no. Les eleccions municipals de maig 2019, son a prop i el balanç que faig es clarament negatiu del compliment i solució dels problemes. Jo penso que la dedicació al procés, la vida política, el dirigir el CDR LOCAL i participar en la ANC, no li permet fer més pel poble. Ho explicarè .
Tornant a la teva opinió , et podría fer més correccions, però el argumentari del procés està tan usat i desgastat ( els borbònics, España,manifestacions pacifiques –bueno , si els tractors, les ocupacions de carreteres i vies de trens– ho son, , el 155 …, lo dels presos polítics.., es prou repetit , i per això teniu a TV3 ocupada per ERC i hores i hores difonen aquest argumentari).
El que trobo a faltar es que no expliqueu l’altre realitat de la vostre il·lusió ( una REPUBLICA que ningú reconeix, la fugida a Bruseles, els diners malversats , les ambaixades als amics ( germana Guardiola altres..) .. això no toca .
Seguiu, seguiu … però deixem de dir que només ets tu el democrata i els altres som lerroxistes, antidemocrates…buff, i lo pitjor , citar temes com psicológis , perturbació neuropsiquiatrica , manicomial , això només demostra la falta d’argumentari…, jo puc dir que lo teu es de Testimoni de Jehova, que prediquen el fí del món, però jo mai dirè que son perturbats o traumats..
Jo li he dit a algún amic común d’ERC , que ma’agradira ser-ho , quan deixeu de banda els impossibles i torneu a la realitat de que la independencia ara, no porta més que caos , conflictes , incerteses que al menys el 50% dels catalans no volem arriesgar. Heu estat, un partit allunyat de la corrupció i això es un gran mérit i el dia que us poseu a treballar per la millora de Catalunya sense indepèndencia, sereu imprescindibles. Ara no feu més que trencar Catalunya.
NOTA: En el meu escrit en el article 7, jo no deia treure la nacionalitat, el que diu es que te la donen a la força per viure en un municipi. No et donen opció. Segurament molts catalans no volem ens donin cap nacionalitat.
Una correcció a tall individual al sr. Coderch des de la meva condició de militant d’ERC: la candidatura de Junts-ERC va obtenir 3.331 vots a les municipals del 2015, no 2.313 com ell escriu. Això significà un 39,1% dels sufragis. Mai cap llista, en unes eleccions locals a SQV, havia tret aquest número de vots ni havia arribat a 8 regidors, fet que ens permet dir sense exagerar que el suport obtingut va ser històric.
I sí, erem i som independentistes i actuem en conseqüència i plenament lleials al nostre programa, i al Govern legítim de Catalunya. I l’alcaldessa Elisabeth Oliveras ho és de tot el poble; quan una persona guanya unes eleccions no només passa a governar pels que l’han votada, sinó pel col.lectiu, i com a tot arreu hi haurà a qui li agradarà la tasca feta i a qui no li agradarà. La valoració del poble, no cal dir-ho, la veurem al maig del 2019. Fins aleshores, seguirem treballant per SQV, per i per a tothom.