Inici » a-ultimesnoticies » NO MÉS INFANTS ORFES O SENSE FUTUR! NO MÉS ARMES! NO MÉS GUERRES!: UN CRIT PER LA PAU
Tirem les armes al fons d'un barranc, on no es puguin trobar mai!

NO MÉS INFANTS ORFES O SENSE FUTUR! NO MÉS ARMES! NO MÉS GUERRES!: UN CRIT PER LA PAU

CARLES VIÑALS/EDITORIAL. Fa pocs dies que navegant per internet, vaig veure la il·lustració que encapçala aquest article d’opinió. Em va cridar molt l’atenció el missatge tan expressiu que transmet la imatge: els infants que volen pau a les seves vides i llencen un contenidor que representa la guerra, ple d’armes (que son el motiu per el qual es fa una guerra), daltabaix d’un barranc.

Els infants, son els més dèbils; son les víctimes finals de tot conflicte bèl·lic, son els que pateixen de veritat les conseqüències de les guerres; son els que no entenen el perquè els grans es barallen i es maten; son els condemnats a no tenir un futur digne per culpa de qüestions polítiques que estan molt mes enllà del seu enteniment.

Aquesta realitat que representa la il·lustració, em va commoure tant, que em va fer aflorar molts pensaments al cap, referents a la situació actual de violència per tot arreu. Després de reflexionar una bona estona, em vaig animar a escriure aquest article.

Aquests pensaments que van fluir des del meu interior, segur que a molts de vosaltres ja us han passat per al cap en alguna ocasió, però com el temps ens passa molt de pressa a la nostra agitada vida, s’obliden també molt ràpid i tornem a la quotidianitat de la nostra vida.

el progrés amaga la realitat d’unes minories

que han tingut la mala sort de

“viure” en un lloc i un temps infernal.

I és per aquest motiu que vull fer aquesta reflexió sobre la situació actual al nostre món, on el progrés amaga la realitat d’unes minories que han tingut la mala sort de “viure” en un lloc i un temps infernal.

La majoria de persones ens sentim orgulloses perquè pertanyem al segle XXI, amb una societat avançada globalment, on no ens falta quasi res i on els nostres somnis, la majoria de vegades, es fan realitat (si més no, amb un percentatge bastant alt).

Això ens fa viure en un estat de somnolència on van passant els dies, les setmanes, els anys… envoltats dels objectes quotidians que se’n es fan imprescindibles: el telèfon mòbil, la televisió de plasma, l’automòbil últim model, el renta-vaixelles, la rentadora, l’aigua de l’aixeta que sempre raja, la calefacció a l’hivern que ens escalfa, l’aire condicionat a l’estiu que ens refresca… i un seguit d’objectes que ja no podem renunciar a ells, i que creiem que en tenim dret o perquè ens hi hem acostumat i ens fan la vida més fàcil i agradable.

Us imagineu per un moment que ens podria passar si de cop no tinguéssim electricitat? De ben segur que se’n es pararia el món i ja no sabríem que fer; ens angoixaria de tal manera, que algú fins i tot cauria en un estat de depressió profunda.

I si deixés de rajar l’aigua de l’aixeta? Quin daltabaix! La tan apreciada aigua, que la tenim cada dia a la nostra disposició com a cosa natural, potser l’hauríem d’anar a buscar molt lluny i portar-la amb pots a casa nostra per racionar-la al llarg del dia.

I si ens faltés el gas? Hauríem de cuinar amb llenya, com els nostres avantpassats o menjar-nos els queviures crus.

Us podeu imaginar també que faríem si de cop no hi hagués mòbils? Ja no ens podríem comunicar amb la nostra família o amics; no podríem veure el que diuen les xarxes socials i de segur que una gran part de la població, es trobaria ben perduda. Ja no parlem si ens quedem sense internet!

I per últim, si ens faltés la nostra llar i haguéssim de viure al carrer? O al bosc? O els més afortunats en una cova que els guarís de les inclemències del temps?

No, segur que no ens ho podem ni imaginar. Seria terrible. Sense un sostre on aixoplugar-se, no concebem poder viure dignament.

Bé doncs; arribats a aquest punt, hem de ser conscients que a molts indrets del món, hi ha moltes persones que no tenen res del què hem nomenat. Les guerres els ho han pres tot, o no els ha donat l’oportunitat de tenir-ho. Milions de refugiats han tingut que fugir del seu país  i demanar acollida a d’altres nacions, per poder continuar vius. Així de cru.

_NIK1597

Per desgràcia, cada dia veiem per als grans mitjans de comunicació imatges de bombardejos, d’atemptats que seguen vides innocents, famílies destrossades per la mort d’un o més membres, nens plorant que caminen sols després d’haver-ho perdut tot (pares, germans, casa, il·lusions, esperança…), governants desafiant-se mútuament i engegant una guerra per foscos motius que només ells entenen…

El pitjor de tot, és que ja estem acostumats a veure aquestes terribles imatges i quasi no ens commouen, potser perquè passen lluny de casa nostra i ens sembla que aquí no arribarà mai una situació semblant. Ens sentim ben segurs amb el nostre entorn.

No hem d’oblidar que no fa pas molt de temps, al nostre país es va lliurar una guerra civil absurda, amb més d’un milió de morts i una important divisió de la societat i que les seves seqüeles, han durat més de 40 anys (i encara en perduren). I això SI que va passar a casa nostra.

Però, que és això? On hem arribat? Hauríem de treballar tots junts per buscar l’harmonia i la felicitat, l’enteniment, la humilitat. I en comptes de fer-ho, cada dia fem unes passes enrere, no evolucionem adequadament per construir un món millor.

Ja sé que individualment no podrem canviar el destí del món, però tots units, obrint els ulls i fent un petit esforç implicant-nos personalment en accions encaminades a canviar el curs de la història, és possible que s’aconsegueixi una consciència de viure i deixar viure. El món necessita un gran canvi i som moltes les persones que ho volem; fem-nos sentir, fem pinya; la causa s’ho val.

CRIDEM TOTS BEN FORT:

 

NO MÉS GUERRES AL MÓN, INÚTILS I DEVASTADORES!

NO MÉS SOFRIMENT DE PERSONES INNOCENTS!

NO MÉS INFANTS ORFES O SENSE FUTUR!

NO MÉS FAMÍLIES DESFETES O ANIQUILADES!

NO MÉS PERSONES DESPLAÇADES DELS SEUS PAÏSOS I DE LES SEVES LLARS!

NO MÉS FABRICACIÓ I TRÀFEC D’ARMES!

NO MÉS IMPOSAR ELS INTERESSOS ECONÒMICS DAVANT DELS DE LES PERSONES!

NO MÉS PLORS PER EL QUE ESTÀ PASSANT!

NO MÉS ODI AL MÓN!

A L’ENTENIMENT I AGERMANAMENT ENTRE CULTURES DIVERSES!

A LA PROTECCIÓ DELS INFANTS!

A LA PROTECCIÓ DEL NOSTRE PLANETA!

A GAUDIR D’UN NOU DIA AMB L’ESPERANÇA D’UN FUTUR!

A LA FELICITAT I AL DRET DE SOMRIURE CADA DIA!

AL DRET UNIVERSAL DE VIURE AMB PAU…

… SÍ A LA PAU!

 

PALOMA DE LA PAZ

 

 

 

 

 

 

 

Carles Viñals. Editor.

 

2017-03-16

Deixa un comentari

El seu email no será publicat.Camps obligatoris marcats *

*

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.Más Info

ACEPTAR
Aviso de cookies

Diari Sant Quirze

↑ Grab this Headline Animator