- És el resultat de l’estudi realitzat a partir dels embarcaments de tècnics de la Xarxa de Rescat de Fauna Marina en ferris de Baleària, en el marc d’un conveni per a la conservació de la biodiversitat marina
- Entre gener i desembre de 2016 s’han produït 547 albiraments, el 70% d’ocells, i el 22,8% de cetacis, entre els quals un catxalot blanc
REDACCIÓ/NATURA. El 2016 s’han observat més exemplars de cetacis al mar Mediterrani, entre Catalunya i les Illes Balears, en relació a anys anteriors. Aquesta és una de les conclusions de l’estudi obtingut a partir dels embarcaments realitzats per tècnics de la Xarxa de Rescat de Fauna Marina, del Departament de Territori i Sostenibilitat, en ferris de Baleària, en el marc d’un conveni amb la fundació de la naviliera per a la conservació de la biodiversitat marina. El 2016 és el quart any que es realitza aquest estudi, que permet aprofundir en el coneixement i distribució dels vertebrats amenaçats del Mare Nostrum. Arrel de l’acord, s’ha dut a terme un treball de grau de la Universitat de Girona, un de màster de la Universitat de Barcelona i un de recerca de Batxillerat.
Les dades de 2016 indiquen un repunt de les poblacions estudiades respecte a l’any anterior, degut, amb molta probabilitat, a factors ambientals, ja que el 2015 es va produir l’efecte climatològic conegut com el Niño i la Niña. Això podria explicar la davallada d’observacions de dofins i cetacis pelàgics aquella temporada.
Entre gener i desembre de 2016 s’han realitzat 13 embarcaments, amb 1.229 milles navegades i 3.498 minuts de cens estandarditzat efectuat per 17 observadors qualificats. El resultat han estat 547 albiraments, el 70% d’ocells, sobretot marins, tot i que també algun de terrestre, i el 22,8% de cetacis (631 exemplars). La resta han estat taurons i túnids (33 observacions) i tortugues marines d’alta mar (3).
Els cicles estacionals dels ocells marins, que poden niar a les Balears i alimentar-se a la costa catalana, com les baldrigues cendrosa (Calonectris diomedea) i balear (Puffinus mauretanicus), o bé efectuar migracions parcials entre les dues zones, com el corb marí emplomallat mediterrani (Phalacrocorax aristotelis desmarestii), expliquen l’estacionalitat de les dades registrades però, a més, donen dades sobre espècies pelàgiques poc conegudes.
Així, per exemple, s’ha començat a conèixer millor, per primer cop, la distribució pelàgica hivernal de la gavina menuda (Hydrocoloeus minutus), espècie protegida que nia al nord d’Europa però que hiverna a alta mar a la Mediterrània. Els 204 exemplars observats ajudaran a modelitzar millor la seva distribució a la costa i mar català. També s’ha censat i cartografiat la distribució d’espècies amenaçades, com la baldriga cendrosa (439 exemplars censats) o el diminut ocell de tempesta mediterrani (Hydrobates pelagicus melitensis), una espècie de la mida de poc més d’un pardal, de color negre i que viu a alta mar, i del qual se n’han detectat 13 exemplars, malgrat la dificultat de trobar-los.
Albirament d’un catxalot blanc
Durant l’estudi s’han observat totes les espècies freqüents de cetacis al mar català-balear. El dofí ratllat és l’espècie més abundant, amb 86 albiraments (6,61 de mitjana per transsecte) i un total de 568 exemplars detectats. Destaquen també les 17 observacions corresponents a 20 exemplars de rorqual comú, la segona balena més gran del món, efectuades entre febrer i juliol, així com la presència de catxalots (7 exemplars), sempre en aigües entre 1.800 i 2.000 metres de profunditat. Un d’aquests catxalots, una femella adulta amb una cria, era gairebé blanca, tècnicament leucística, una aberració cromàtica que recorda a l’albinisme i que fa els exemplars quasi blancs, i amb gairebé total seguretat és l’exemplar que ja s’ha vist amb anterioritat a costes franceses del golf de Lleó i també a Itàlia.
Al maig farà quatre anys que es va signar el conveni de col·laboració entre la Generalitat de Catalunya i la Fundació Baleària per a la conservació de la biodiversitat marina en el medi marí català. Els vaixells de Baleària, que connecten diàriament Barcelona amb les illes Balears, són plataformes idònies per a la sensibilització sobre la importància de la conservació de la biodiversitat marina. Als ferris s’han col·locat pòsters divulgatius i d’identificació de la fauna marina i s’hi han realitzat actes de divulgació i sensibilització.
