El Ple de l’Ajuntament va aprovar ahir el canvi de denominació del Centre Municipal d’Informació i Recursos per a Dones per Espai Maria-Mercè Marçal.
Tal com va explicar l’alcaldessa, Elisabeth Oliveras, el propòsit del canvi respon a l’objectiu d’identificar l’equipament amb les polítiques d’equitat de gènere i LGTBI.
La proposta va ser aprovada amb els vots a favor de l’equip de govern, format per Junts per Sant Quirze i ICV, i els vots en contra de Convergència, PSC i Ciutadans.
L’equip de govern va proposar la nova denominació a la Comissió Permanent de Nomenclatura de Vies Públiques el passat 13 de gener, on els grups municipals van aportar diferents opcions.
Així, Ciutadans va exposar que era innecessari identificar l’espai amb cap nom personal.
El grup del PSC va proposar el nom de Maria Aurèlia Capmany
I Convergència va presentar l’opció de denominar l’equipament Muriel Casals.
Finalment, la proposta que la Comissió va elevar al Ple va ser la denominació de Maria-Mercè Marçal per considerar que és la persona que identifica l’essència de l’equipament i dels serveis que s’hi ofereixen.
Els representants dels grups de l’oposició van argumentar els vots en contra per la manca de debat i participació.
Maria-Mercè Marçal (Barcelona, 1952-1998). Poeta, traductora i narradora. Tot i haver nascut circumstancialment a Barcelona es considera sempre d’Ivars d’Urgell (Pla d’Urgell), població on passa tota la infància. Llicenciada en Filologia Clàssica, exerceix de catedràtica de Llengua i Literatura Catalanes en diversos instituts. Es dóna a conèixer l’any 1977 amb el recull de poemes Cau de llunes (Premi Carles Riba 1976). Des d’aleshores publica diversos poemaris, l’últim del quals, Desglaç, recull l’obra escrita entre el 1984 i el 1988. L’escriptora publica també la novel·la La passió segons Renée Vivien (Premi Carlemany 1994), que obté diverses distincions de la crítica. Com a traductora, aporta al català obra de Colette, Yourcenar i Leonor Fini.
L’any 1973 és cofundadora de l’editorial Llibres del Mall. A més de prendre part activament en la vida literària catalana, participa en la política i en moviments cívics com el feminista, que no abandona mai. Alguns cantautors catalans han posat música i veu als seus poemes, com per exemple Marina Rossell, Ramon Muntaner, Teresa Rebull, Celdoni Fonoll i Maria del Mar Bonet.
La seva militància en el nacionalisme d’esquerres i en el feminisme va ser forta fins a la seva mort, tot i que, progressivament, es va anar centrant de manera prioritària en el terreny cultural i literari.
Va ser membre de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.
