TRIBUNA MISCELÀNIA
JOSÉ M. CODERCH
14/4/2023 | 19:00:32
Quan arriba el dia 14 d’abril , proposem un resum sobre la proclamació de la II República i la relació amb la independència en aquelles dates en Catalunya.
Però la proposta es encara més ambiciosa, ja que els independentismes no son d’ara, ja hi eren presents en la II República (1931) i també a la I República (1873). Clar que abastar 150 anys ( 1873-2023) en un article és impossible i per això donarem pas a un altre (el II), en què intentarem trobar la pista dels independentistes que el 1873 , van sortir d’Alacant i van arribar a Orán en barco, per salvar la seva vida.
La II REPÚBLICA es va proclamar el 14 d’abril de 1931 davant del triomf en unes eleccions municipals –no eleccions generals al Parlament espanyol—de les candidatures municipals d’adscripció republicana en el conjunt de l’Estat. El Rei Alfons XIII, a la vista dels resultats favorables de les candidatures republicanes decideix abandonar Espanya i marxar a l’exili.
La II REPUBLICA forma un Parlament i nomena un govern per dirigir la nació. Inicialment el govern és format per grups radicals —avui de difícil similitud- i d’esquerres, però el 1933 hi ha unes noves eleccions que situen un govern de dretes (bienni-negre), fins que el febrer de 1936 en altres eleccions generals el Front Popular (coalició d’esquerres socialistes comunistes, nacionalistes) tenen de nou majoria parlamentaria i el govern estatal.
En l’entorn internacional, agafen el govern els moviments feixistes a Alemanya i Itàlia , que proposen una revolució que planteja a les classes populars un camí de desenvolupament econòmic sense la lluita de classes, al temps que els presenta la revolució russa com un risc per la seva prosperitat i valors morals. Apareix l’anticomunisme com a principal enemic d’Europa i del món.
Aturem-nos aquí i tornem de nou a Espanya. El govern del Front Popular de 1936 , era una coalició de diferents partits i moviments. Encara que van ser en algun cas presidits per socialistes- també en el socialisme es donaven enfrontaments entre els que volien avançar cap a la revolució social i els que entenien no es donaven les condicions socials i culturals per fer-la. Altres grups volien decididament fer la revolució ja en base a les doctrines de l’anarquisme , però no imitant el model rus, que també va ser rebutjat pels socialistes, però sí era acceptat pel petit però influent Partit Comunista que mirava a la URSS.
Ara arribem a casa nostra, Catalunya. El moviment anarquista organitzat a Catalunya, el 1936, es el més important a Espanya: es donen xifres d’afiliació a la CNT d’1 milió de persones, però a més tenia una important implantació en la vida social, ateneus, escoles, cultura. Aquest important moviment, treballava per fer la revolució social ja. Res de reformismes: revolució.
Esquerra Republicana de Catalunya es conforma en aquest període, però sense una implantació en el moviment obrer repartit quasi tot en l’entorn anarquista i una minoria en la UGT (socialista) . L’aprovació de l’Estatut de Núria el 1932 permet a ERC obtenir un bon posicionament electoral i quan arriba juliol de 1936, amb l’aixecament feixista, governen la Generalitat que disposa d’unes petites forces de seguretat, els Mossos, però tenien plena competència els Guàrdies d’Assalt i la Guardia Civil, que van continuar fidels majoritàriament al Govern Central. Han llegit bé: la Guardia Civil en Catalunya, era contraria al cop d’estat franquista i es va oposar militarment.
La situació de la II REPÚBLICA amb les lluites partidistes a l’Estat, la situació a Catalunya , on ERC no tenia poder sobre el moviment anarquista que va continuar situant la necessitat de la revolució social impulsant les col·lectivitzacions de fàbriques, sector agrari , va determinar que ERC-Govern de la Generalitat, no actués coordinadament amb el Govern Central, ja que anteposaven la proclamació de la independència a la defensa de la II República.
Aquesta descoordinació de Catalunya-España va ser una de les causes, però la política de neutralitat de les democràcies en Europa de no proporcionar armes a la II República , va permetre que la intervenció de les potencies de l’Eix Alemanya-Itàlia a favor de Franco , li van donar la victòria i la fi de l’Estatut de Catalunya amb les tropes franquistes entrant a Barcelona el 26 de gener de 1939. Poc després l’ultim part de guerra: “En el día de hoy, cautivo y desarmado el Ejército Rojo, han alcanzado las tropas nacionales sus últimos objetivos militares. La guerra ha terminado”. El Generalísimo Franco. Burgos 1º abril 1939.
Quines conclusions es poden treure: la independència de Catalunya es va plantejar de forma no unitària ja que socialistes, anarquistes, ERC tenien diferents prioritats (II República, revolució, independència) i les condicions de l’entorn internacional amb el feixisme, no permetien la proclamació d’un Estat independent. No va ser Espanya qui va impedir la independència.
Si ho comparem amb el “procés” de (2008 a 2017) , es repeteixen els mateixos errors : l’independentisme no és acceptat per amplies capes de la societat i moviments catalans; l’entorn internacional no ha acceptat el referèndum unilateral del 1 d’octubre de 2017. La unilateralitat fracassa i un simple correu electrònic amb la publicació en el BOE de l’article 155 provoca la desbandada del Govern de la Generalitat.
Per despertar l’interès dels lectors en relació a la I República (1873) i els independentismes, que continuarà en el proper article (II), donarem una primera afirmació que segur despertarà sorpresa: el 1873, qui va proclamar la independència i la va mantenir, no va ser Catalunya, va ser Murcia!!
Ho explicarem des d’Orán (Argelia) , a partir del 20-06-2023.
@josecoderch
La seva esbiaixada opinio sobre la similitud entre el 32-39 y l’actual proces cap a la independencia, no aguanta un minim rigor historiografic i menys un acurat estudi sobre la realitat dels fets. Aixo tenint en compte qui es el personatge, no ens te que sorpendre, pero intentar amagar opinions personals en un fake relat vestit de sesut estudi, no deixa de ser, per inutil, prescindible.