CARTES AL DIARI
En juliol de 1936 es confrontaven resumidament els monàrquics, recolzats en la dreta i el falangisme molt minoritari i d’altra part les organitzacions obreres—la CNT — assimilable a l’actual CUP i els nacionalismes basc i català, del que ERC exercia el Govern de la Generalitat.
L’assassinat del tinent José Castillo de la Guàrdia d’Assalt el dia 12 de juliol de 1936, al que es va respondre amb l’assassinat el 13 de juliol del diputat de dretes Calvo Sotelo, se situa com un dels fets que van justificar l’inici del colpisme militar, el 17 de juliol a Melilla, però en preparació des de la proclamació de la República el 1931 i la victòria al febrer 1936 del Front Popular.
Davant de l’evident inseguretat als carrers, dels enfrontaments civils, la República, en aquells moments amb un govern socialista, va voler que les diferències es resolguessin dins de les lleis, i si calia canviar la Constitució que és canvies i si calia canviar el Govern també.
Pacificar els carrers i la vida política era imprescindible, no només per la importància numèrica dels enfrontaments creixents per obra d’una minoria, si no sobretot per l’ambient social que es percebia i alarmava a la majoria.
Quins són els errors que es repeteixen avui, semblants a aquell juliol de 1936?
Sobretot, la confrontació civil en els carrers, espais públics, platges, imposant els seus símbols, en molts Ajuntaments s’ha perdut la neutralitat institucional, amb una prohibició d’actes a C’s en Vich, amenaces d’impedir la presència d’actes del Rei en els carrers de Caldes Malavella i altres localitats, atemorir a empreses com el Celler de Can Roca, i altres propostes sectàries de l’ANC de fer llistes d’empreses compromeses o no, ocupacions d’espais i dependències públiques del Govern, altres.
Com ara ja no hi es Rajoy, s’ha desplaçat l’atenció i l’objectiu és el rei.
La seva exigència de considerar-se ara ja República, és la repetició d’uns errors d’ERC i CNT-CUP, una vegada va iniciar-se la guerra civil. Per trobar el seu espai independentista i anticapitalista, es van sostreure a l’autoritat de la República.
Resultat d’aquests errors: La República va perdre la guerra i tota Espanya-Catalunya, la democràcia. Potser hauria estat possible la victòria.
I ara, en juliol 2018, el mateix: l’independentisme vol forçar al Govern de l’Estat amb exigències de república i independència que només són demandes d’una part dels catalans.
A sobre ens volen carregar els seus errors a tots els catalans i fer-nos sentir culpables del sofriment que ells han creat per “jugar al pòquer” de la independència, com ha reconegut Clara Ponsati de JxC.
Quim Torra parla de la necessitat del diàleg, però ell no ho practica en Catalunya, persistint en les imposicions i en unilateralitat. El President Quim Torra, no ha creat una Taula, Comissió, amb tots els partits del Parlament, per treure el conflicte dels carrers i per establir acords en les diferents propostes (finançament, modificació estatut, federalisme, altres), i buscar una sortida acceptable per tots i presentar-la en la seva reunió del 9 de juliol amb el President del Govern. Portarà la d’una part dels catalans.
Segurament ERC deuria buscar espais d’acord amb altres partits (PSC, COMUNS, C’S), però no només amb JXC i la CUP. S’ha creat una oposició que ja no accepta les imposicions en els carrers i espais públics i que exigeix tornar a la legalitat i neutralitat de les institucions: Ajuntaments, Diputacions, Consells Comarcals i Generalitat.
L’actual democràcia garanteix que malgrat aquesta situació, el juliol de 2018 no es produirà cap aixecament militar, però si es vol resoldre de veritat la situació dels presos i exiliats, s’ha de canviar el pas de l’independentisme i si no es vol, no socialitzem els errors i el victimisme.
@josecoderch
