28M/ Elisabeth Oliveras (JuntsxSQV): “Hem assentat un model de participació on la gent està construint el seu poble”

JAVI QUINTANO
24/5/2023 | 20:00:32

Avui publiquem l’entrevista a l’alcaldessa, Elisabeth Oliveras, que li vam fer el passat dia 4 de maig. És alcaldessa des de fa vuit anys i també és la candidata de Junts per Sant Quirze a l’alcaldia. Va estar 12 anys a l’oposició i enguany fa 40 anys que va crear l’escola bressol Picarol Blau al poble. És educadora i mare i aquesta mirada holística és la que ha aplicat al govern. M’explica com ha estat gestionar en els dos darrers mandats i els projectes que han quedat al tinter: davant la crítica que estan desgastats em diu que han hagut de fer un índex de la quantitat d’idees que encara tenen per millorar Sant Quirze. El resum dels dos mandats? “La gent se sent acompanyada, a Sant Quirze”.

Qui és Elisabeth Oliveras?

Doncs, una dona… Sempre em defineixo molt com una dona treballadora. M’apassiona l’educació. Ahir va fer 40 anys la meva empresa. 40 anys d’ensenyar i d’aprendre cada dia. I… amb inquietuds.

I amb poques ganes de fer aquella gestió pública d’amagat. No sé com explicar-te. Jo quan em vaig integrar a la política era perquè… o perquè vaig entrar en un grup municipal, perquè tenia inquietuds i les volia posar en evidència en un grup de gent que ens entenguéssim, evidentment. Però mai des del soroll i de l’espai brut. Sinó intentant proposar altres maneres de fer les coses. I això ho he fet en tots els aspectes de la meva vida. Quan una cosa no m’acaba d’encaixar, doncs ho haig de dir. Evidentment, empatitzes amb l’altra persona i després de molts anys i de l’edat també aprens a dir-ho bé. Potser quan eres més jove ho deies més espontàniament i ara intentes ser menys… Molt més respectuós amb la gent. L’edat millora coses, i aquesta potser n’és una, i n’enpitjora d’altres. Però realment… aquest joc mai m’ha agradat. No m’ha agrada enlloc, quan el veig. Aquest joc de les superfícies per sota. No m’ha agradat a les famílies, no m’ha agradat a les feines… a mi m’agraden les relacions sanes, de cara… I m’agrada saber que amb aquella persona discrepem i que discrepem des del respecte i que en aquell àmbit de la vida no ens hi posarem mai d’acord, però que ens ho podem passar molt bé junts o podem ser bones companyes o podem ser fins i tot bons veïns. I això és una cosa que he intentat sempre que estigués davant.

Em defineixo com a mare sempre. És la meva vocació vital i la meva obsessió: ser mare. I realment, bé, soc una persona absolutament de família, tranquil·la. Molt, molt, com la gent diria, una persona molt normal, sense cap mena… No he tingut grans ínfoles mai, no he tingut grans interessos que no fos la meva formació, el que passava al meu entorn, les meves persones. I mai m’he preocupat massa de… bé, m’he preocupat si la gent ho passava malament, però no me n’he preocupat massa d’aquella mirada cap a la casa dels altres… Em sap greu si li passen coses dolentes, als altres, però en cap cas voldria ser d’aquella gent que es preocupa tant de què fem tota la gent. A mi m’agrada saber què estic fent jo. Interessada en el què faig jo, intentar fer-ho bé.

I la definició és una autònoma, treballadora absolutament independentista, republicana… La meva signatura és dona autònoma treballadora republicana i de poble. Normalment ho defineixo així.

Com li ha canviat la vida en aquests últims vuit anys?

M’ha canviat perquè allò que feia abans amb una intensitat brutal a la meva feina ho he traslladat a l’Ajuntament. Dec treballar unes hores més que a l’escola tot i que a les escoles bressols s’hi treballa moltes hores, i més quan tu ets l’autònom de l’empresa, que quan tothom plega tu encara tens feina, i els caps de setmana encara tens coses per fer. La gestió d’una pime és això. Clar, jo porto des dels 17 anys treballant, estudiant, fent sempre moltes coses. Per tant, m’ha canviat en l’àmbit més públic perquè et dirigeixes a molta més gent, la teva comunitat s’ha fet més gran. Però la intensitat de la feina per mi és igual, les responsabilitats són molt grans, però quan treballes amb infants també ho són, immenses. Per tant, jo penso que canvies aquesta mirada, aquesta mirada holística que normalment tenim les educadores de les persones i el seu tot. Clar, doncs et mires al poble i el seu tot. Ets incapaç de dissociar una cosa de l’altra. A mi, si em parlen d’educació, jo hi veig cultura. Si em parlen, no ho sé, de gent gran, hi veig 3.000 coses al voltant. No sé fer formatgets petits perquè la gent té moltes necessitats. I això ho vius des de l’educació infantil, que un infant no el pots educar només en un aspecte, l’educes tot ell. I et fas gran fent això, i veient el món d’aquesta manera.

Per tant, el canvi és la intensitat, la intensitat, evidentment, és molt més intens. I les escoles, les feines, habitualment, com a mínim un dia a la setmana, lliures. I aquí no. Però, bueno, és una manera de viure durant un temps, un trànsit de la teva vida en què dediques a fer això.

Està satisfeta d’aquests 8 anys de govern, del que ha passat i del que heu fet? Hi ha alguna cosa que diguis “això podria haver fet millor”?

Clar, a “toro” passat és molt fàcil. Un cop han passat les coses, fent una revisió, sempre trobes alguna cosa que… Una negociació amb la Generalitat que, ostres, te n’adones que potser… També és veritat que en aquests 8 anys hem tingut, ja no recordo, però em sembla que 5 governs diferents de la Generalitat, i un 155, i un temps de suspensió de govern. I, per tant, quan tu has d’anar a una direcció general que no existeix, que políticament la governa l’estat espanyol i que, per tant, no ens hi dirigíem perquè els independentistes no tenien relacions amb l’estat, i ens manteníem en les línies de manteniment de l’administració, però allà no hi havia negociació possible, no hi havia govern amb qui gestar. Quan pacten, estan 6 mesos per pactar un govern, i els ajuntaments estem esperant que es resolgui aquell tràmit, que es resolgui aquella subvenció, que surtin noves línies… Per tant, aquests 8 anys han estat extremadament difícils.

El mandat passat… l’1 d’octubre va ser, per l’àmbit en què jo milito de sempre, va ser una pujada d’adrenalina brutal, el poble aquí va esdevenir tot un poble, les activitats que es van fer… I de cop i volta ve la gran bufetada, la gran deserció, el què ha passat, la gran decepció per la no gestió de l’endemà. Però els municipis continuen. Amb govern o sense del país, els ajuntaments encenen els llums, recullen les deixalles, continuen.

Som els únics que tenim mandats definits i que no poden passar-hi coses. És a dir, durant 4 anys un ajuntament ha d’estar governat. La resta ja ho veiem, el compromís és si pacto amb aquest o amb l’altre… No, escolta, és que tens l’obligació de presentar-te, no pots esgotar econòmicament un país, anar provant a veure si les pròximes eleccions ens van més bé. Això quan t’ho apliques a tu, dius, què ha passat? Doncs, que probablement, quan fas la revisió, si no hi hagués hagut “N” circumstàncies, probablement hauries també reeixit.

Aquest ha estat el mandat de la Covid. Hi ha gent que et diu, “és que hi ha dedicat molt de temps a la Covid”… és que ha passat… durant dos anys hem viscut coses molt intenses, i encara en vivim, encara hi ha gent que va donant positiu, que té una Covid persistent. A les persones que se’ls ha mort algú, no li expliquis que això va passar fa dos anys i s’ho treguin del cap, perquè els hi ha passat. A qui se li ha mort algú de Covid, van tenir un familiar que va morir i no es van poder acomiadar d’ells, aquell dol és dificilíssim de fer.

Per tant, quan tu t’ho mires en perspectiva, i des de l’exigència, penses que hi ha coses que potser, algunes coses, hauriem pogut apretar una mica més, però saps que no hi hauria una contrapart que anés més enllà. Però jo penso que tot és millorable, sempre ho dic, i quan vam fer el passa-comptes ho vaig dir: és que qualsevol de les accions que fem, sempre és millorable, perquè ningú es pot creure que ho ha fet, almenys jo… el meu nivell d’exigència, mai em porta a pensar que estic al 10. Quan reviso, sempre penso que potser caldria “una mica més”… és un nivell d’exigència que cadascú té, i de gens d’autocomplaença.

Penso que hem complert, en els dos mandats, més del 90% del pla d’actuació municipal. Això és complex de fer, quan a vegades no et donen els diners perquè hi havia una subvenció que no acabava de tramitar… i ho acabes fent. Coses que s’han quedat, coses de tramitació, coses que són duríssimes de fer, i que secretaria està col·lapsada, i que per tant fa que s’enlenteixin.

No hem pogut licitar l’inici d’obres de l’habitatge públic perquè secretaria no ha acabat de fer la documentació necessària perquè la COMU tingui els terrenys cedits. Per què? Perquè passen coses, perquè hi ha gent que se’n va de comissió de serveis, perquè fas una borsa i els perfils que entren no acaben de ser reeixits… passen coses, que és una excusa? No. Ho assumim i dius, doncs, ostres, ha passat això.

Però reptes importants… les municipalitzacions, s’han fet totes. Reptes com assentar la comunicació en el municipi, aconseguir que la gent tingui mensualment la seva revista, que li arribi la informació. La memòria, clar, és molt traïdora, i quan nosaltres vam arribar el 2015, no hi havia l’Informem… això un dia en parlàvem, en una entrevista anterior… Hi havia una sèrie de coses que havien quedat en l’oblit, no hi havia espais participatius…

Després pot agradar més o menys, perquè l’administració té l’obligació de garantir unes regles, i a vegades les normes són feixugues, i quan la gent es pensa un espai, resulta que acaba sent un espai semblant al que havia passat. Perquè la norma et diu que s’ha de convocar per decret enlloc de convocar-se espontàniament, perquè s’ha d’aixecar acta dels consells o de les reunions, i això té un procediment.

Però hem assentat un model de participació molt actiu en el que la gent està construint el seu poble, i hi ha una relació sana entre la part tècnica i les meses i el veïnat i les entitats, i això és molt sa.

Ahir vam fer un Consell Educatiu de Poble, que està composat per gairebé 50 persones, i en teníem gairebé 40. Està molt bé, perquè a les 6 de la tarda d’un dimecres, i a final de curs, gairebé, a la gent li costa, venir. Hi ha tota la comunitat educativa representada, és el Consell Escolar que es deia abans, però que es transforma.

Vam fer la valoració del mandat, i la gent va estar d’acord amb tot el que havia passat, perquè ho van construir ells. Això vol dir que tu te’n retires una mica, i que vas posant les eines perquè la pròpia gent vagi decidint coses. I això és una de les coses més boniques que pots fer en el teu poble: empoderar la gent perquè s’acostumin a ser partícips de les decisions, i tu fer aquesta feina de -amb el que diuen entitats i col·lectius- asseure’t amb els tècnics i trobar la manera de fer unes propostes que després, quan els hi fas el retorn, puguin valorar i dir, doncs sí, heu aconseguit l’objectiu, o s’ha quedat curt.

Aquesta manera de treballar transversalment no s’implanta d’avui per demà. Ara que estem en els municipals, ho veureu en molts llocs: la gent deia “és que als ajuntaments, cada representació política té el seu ajuntament”. No, és que és un sol ajuntament, i llavors hem d’aprendre a treballar transversalment, i això costa, perquè els tècnics poden dir: si jo tinc aquest regidor, em dirigeixo a aquest regidor. No, tu treballes en aquest servei, i tens un regidor que et representa, però treballes enxarxat amb tota aquesta gent, i per tant, el teu regidor ha d’aprendre a treballar enxarxat amb els altres. Li pot agradar molt o poc, però si no, perdem expertesa i perdem talent. Jo penso que és de les coses millors.

I després hi ha un reguitzell de cosetes que podries dir, ostres, m’hauria agradat fer-ho d’una altra manera. Ja t’ho vaig dir l’altra vegada: no em va agradar gens com vam gestionar el procés participatiu de Les Fonts. No em va agradar gens. Terrassa va liderar la comunicació, la va liderar d’una manera determinada, i jo em vaig trobar sumament incòmode allà, perquè no és com nosaltres faríem les coses. I per tant, si hagués de posar alguna nota negra, per mi és aquesta.

La resta és la gestió, i la gestió pot ser més o menys encertada, però penso que han estat dos mandats d’aprenentatges molt interessants.

Després d’aquests vuit anys, hi ha gent que diu que hi ha un govern que està desgastat, que no hi ha idees noves… És així, això?

No. Nosaltres tenim una màxima que m’agrada molt, que és només parlar de nosaltres. De la mateixa manera que la majoria de les candidatures no sabem què proposen, i només sabem què no els agrada del que hem fet nosaltres… i per tant, jo ignoro què farien, perquè no m’han dit mai. En Comú, probablement són els únics que, de tant en tant, proposen alguna alternativa. Els altres han passat quatre anys a cavallet nostre. Deien: “Això que fan no m’agrada”. Molt bé, debatem-ho. “No, no, aquí no és el lloc”. Si mireu els plens… fa poc algú em va dir: vostè cada cop té més càrrecs de confiança. No sé si els vas veure aquest ple. I li vaig dir: digui’m els noms, i em van convidar a anar a fer un cafè. Això en el ple. No, no, perdoni. Vostè ha fet una asseveració greu aquí, faci el favor de dir els noms aquí.

Aquest és el nivell que tenim. Hem aprovat pressupostos sense alegacions, hem aprovat ordenances sense alegacions aquests dos darrers anys. Bé, aleshores per què no els hi agrada, el pressupost? Jo no ho sé. Quan els demanes, escolti, per què no li agrada el pressupost? “És que és molt llarg de debatre”… Bé, és que hem fet cinc reunions preparatòries. No han fet ni una proposta vostès. Cinc reunions en les que hi ha el cap d’Economia, el Tresorer i els dos tècnics d’Economia i l’interventora. Són hores i hores de persones que estan treballant a la casa, que les dediquen a la tarda i que pensa que tots els assentaments comptables, totes les línies del pressupost, les debatem una a una. A cada una s’explica i fins i tot quan algú diu i aquí què es paga? Se’n va al programa i mirem què es paga, és a dir, quines factures entren en aquell concepte. Tenen molta informació i no fan alegacions. Per tant, què és el que no els agrada? No en tinc ni idea.

Llavors, en aquest aspecte, potser qui està cansat és que està cansat de no saber o de no entendre, perquè no proposen res. Ahir vam fer un sopar al Castellet, no hi érem tots, però gairebé tothom de la llista i companys i companyes que venir al sopar. Hem hagut de fer un índex en el programa, perquè és molt llarg. A més a més, som crítics, perquè ens el vam mirar totes, i “aquesta foto no ens acaba d’agradar” i això i allò. Hem donat explicacions en el programa, expliquem què hem fet i ara què. Algú pot explicar què ha fet durant quatre anys? Quantes propostes ha fet pel seu poble? Portem no sé si quatre plens, aprovant-ho gairebé tot per unanimitat, i d’aquests n’hem tingut els darrers plens. No sé qui està cansat o qui no té projecte. Hi ha un candidat que només ha obert la boca en els plens per fer una o dues preguntes, no ha portat ni un punt. Hi ha un altre candidat que no està venint a cap de les reunions. Porta dos mesos només preocupant-se de la seva nova proposta. Consells d’administració, comissions de seguiment… Jo no sé qui està desil·lusionat. Jo estic treballant a l’Ajuntament i continuem construint projecte.

Per tant, si ens hem de posar en el què diuen, jo també puc contestar. I ho trobo… no és el que el veí vol saber. Si no ens fes il·lusió, no continuaríem. Si no ens fes il·lusió, jo no continuaria, si no tingués un pensament de què puc construir alguna cosa, no continuaria. Si la meva relació personal amb aquesta representació m’hagués esgotat, doncs seria molt sincera, perquè s’ha de ser generós amb el projecte. Tu no et pots carregar un projecte. No és teu el projecte. Tu ets una part de l’assemblea que l’assemblea decideix que tu l’encapçales, però darrere hi ha una pila de gent que l’està construint i tu et deus a ells. I aquesta pila de gent canvia, es transforma, i entra gent jove, i entra altra gent, gent que durant uns anys havia estat dedicada a la feina, a la família, a les cures, o el què fos, torna. Per tant, està bé.

Hi ha potser partits que diuen que en majoria absoluta no es pot fer res, jo no puc proposar res. És bona la majoria absoluta pels ciutadans?

No sé si és bona o dolenta… la trien els ciutadans… És que això és com molt automàtic, no?

Però al seu entendre, és bona o és dolenta?

Depèn de qui l’exerceix. Si nosaltres en majoria absoluta haguéssim anul·lat tots els espais de participació, haguéssim anul·lat totes les comissions d’informació, i haguéssim anul·lat tots els espais en els que compartim, informem, totes les prèvies de Consells d’Administració, seria dolenta. Clar, si la gran dificultat de la majoria absoluta és dir senyors, hi ha aquesta reunió, aquesta, aquesta i aquesta, “ah, sisplau, poseu-les al mateix dia, perquè a mi a les tardes…” Escolti, miri, és que un ajuntament no es governa a estones. Si tu convoques a cinc grups i te’n venen dos, a les reunions… Si no et proposen mai res…

Per tant, depèn una mica de qui governa, no?

De qui governa i de qui faci oposició. Entenc, sí.

Porta bé la crítica?

Clar, sempre. És a dir, la crítica, si és constructiva, és absolutament necessària. És necessari que els companys, que tu mateix, que les persones diguin això no està bé. El que no m’agrada són aquests perfils que existeixen a Sant Quirze i a tot arreu, que darrere hi ha un partit polític que està utilitzant un perfil anònim. Algú que vol anar de regidor, que utilitza un perfil de… I que d’aquests, ara mateix, n’hi ha dos o tres coneguts i alguns altres, no? I que allà fan aquest joc no net. Escolta, si tu vas a una llista, a una candidatura, i ets candidat, poses la teva imatge, digues qui ets i digues exactament el mateix però de manera neta. Tornem al principi, no? No m’agrada. Per tant, i després esgota la demagògia. Perquè això també, si volguéssim tots tenir aquesta conversa demagògica que no porta enlloc i que el que fa és contaminar idees… Suposo que a ningú ens agrada, ni a la vida personal, ni a la vida laboral, ni a la representació, no? Però quan algú fa una observació, t’atures i la mires. I penses, ens revisem, l’art està bé, tècnicament es va valorar prou, i si tot coincideix que sí, també arribes a la conclusió -i això la vida també t’hi porta, sense fer repensació política- que no sempre estàs d’acord amb tothom, amb tot.

Hi ha gent que diu que moltes coses s’han fet al final del mandat, segurament, mirant més enllà de les eleccions, que… És veritat, el 90% s’ha complert, no? Però potser li van dir que hi ha coses que porten molt de temps, que estan aprovades des de fa molt de temps, o que s’han parlat fa molt de temps, que ja sortien al programa, però que s’han acabat fent ara, no? S’ha acabat aprovant el pavelló d’aigües, el Consell de Poble s’ha fet cap al final, i així quatre o cinc coses més potents. Això és així?

Bé, torno al principi del mandat. Juny 2019, Constitució d’Ajuntaments, nomenaments, decret de nomenament, situem passat festa major, que és quan, efectivament, comença el mandat. Al juliol fas molta feina, però setembre és quan comences a treballar. Setembre, octubre, novembre, desembre, pressupostos, ordenances, inici de projectes, continuació d’altres, inici de licitacions, i arriba una pandèmia. I se suspenen durant set mesos els procediments. On és aquest any que falta? És que, ha passat a Sant Quirze i ha passat a tot arreu… On és aquell any en què l’administració va quedar suspesa de terminis? On vam estar transformant… vam dedicar més d’un milió i mig d’euros a ajudar la gent. Els veïns i veïnes, les empreses… Transformar el pressupost en un altre pressupost per poder atendre la pandèmia. On l’any següent continuàvem amb pandèmia… si festa major sí, festa major no… festa major vallada, cavalcada de reis estàtica, reunions de salut i de protecció civil a dojo, i tornes a engegar el mandat, però tornes a engegar el mandat el 21, no el 19. Que hi ha moltes coses que en aquell moment es van poder anar fent? Sí. La Diputació, que és qui ens acompanya en molts dels projectes, en els ajuntaments petits, va licitar a partir del 21. Per tant, si t’havien atorgat una subvenció per fer el pla de mobilitat urbana, fins a mitjans del 21, no ens ho donaven. No teníem l’empresa. Tu ja la tenies atorgada, però no tenies l’empresa perquè era de la Diputació. El projecte executiu de la zona esportiva, la seva elaboració ha estat de quasi un any. La seva licitació van ser més de sis mesos. Era un concurs, que és molt llarg, perquè primer ha de guanyar algú, després aquest algú ha de fer el projecte, es presenta… Són més de nou mesos. Són 18 mesos enrere, ja te’n vas a la pandèmia. Al final, aquesta voluntat de fer creure… La gent és una mica obtusa a la mires, perquè si tu tens la possibilitat de fer-ho al principi del mandat, ara ja tindríem el pavelló en obres… en bores. Dir això és d’un gran desconeixement de la gestió municipal… Com està la zona esportiva? doncs “en taronja”, perquè hem aprovat l’executiu, però no l’hem licitat, ara el tindríem licitat i en obres. Jo t’hagués posat un gomet verd, i per mi és un 95% del PAM, llavors, ja.

En el cas de l’aigua i del carril bici, que sortia a la federació de veïns, deia que això no és correcte, no està ben fet.

Ahir van venir els representants del Consell de Poble per parlar de la mobilitat urbana, i els tècnics experts en mobilitat els van estar explicant que el carril bici ve condicionat per les normes de carretera. Nosaltres travessem dos cops carreteres, en aquell carril bici. Ells et diuen on hi ha d’haver els girs i on has de posar els elements. Tu pots fer el que vulguis amb unes normes que ells et marquen. El mateix que ens va passar quan vam fer el carril bici a la 1413, el que passa que allà la carretera és més ampla i va poder quedar dintre de la zona industrial.

A la companyia d’aigua se li acabava el contracte aquest any, no se li acabava l’any que ve… Si algú es creu que voluntàriament algú que es torna a presentar a les eleccions fa un canvi tan important a cinc mesos de les eleccions, és que no ha entès res… no ha entès res! Per què ho fas? Perquè tu creus que és el millor programa…

Amb aquests dos processos, amb aquestes dues obres en concret, hi ha algun tipus d’autocrítica, de dir “això no ho hem fet bé”? Per exemple, en el ple on es va aprovar hi havia una abstenció de PSC on deia “això és una mica”…

PSC estan asseguts… (ells, no, però els seus companys) estan asseguts…

Hem fet el calendari que estava marcat en el contracte. El contracte de la gestió de l’aigua deia que dos anys abans s’havia de constituir una comissió. S’ha constituït i hem anat seguint tot el camí. Alguns grups municipals no han assistit a totes les reunions. Ells sabran per què. Per tant, entren, surten de la informació de coses tan capdals com aquestes. D’altres no es mullen, i mai millor dit, amb l’aigua. Després si jo guanyo les eleccions i governo i mola, diré que és el millor que podíem haver fet.

Jo crec que tothom estava d’acord en municipalitzar l’aigua…

Llavors tu segueixes els tempos. Al PSC, en aquest ple, jo els hi vaig dir si tenien algun problema perquè els seus companys de Sabadell estaven en el Consell d’Administració de Cassa, i es van ofendre. Però és veritat. Des de quan un partit polític està assegut en un Consell d’Administració d’Empresa? Llavors, què prima per ells? L’interès públic, l’interès crematístic? Quin interès hi ha davant dels altres?

Que la xarxa és vella? Sí, i d’aquí 10 anys ho hauria tornat a ser, encara més. I la prova està en el que ha anat passant. I com va passar en un moment determinat. I encara hi ha les proves forenses que s’estan acabant de concloure. I l’informe ens orientarà més del que intuïtivament, fins i tot la gent, veïns i veïnes et deien, potser que algú [hi està ficant mà]… I l’aparició d’una persona que treballa allà, i l’endemà aquell comunicat de premsa… que dius, “però jo estava informant els meus veïns dels forats que teníem al carrer. No pas de com està el nivell de l’execució”.

Governar és decidir coses i decidir-les quan l’administració, en aquest cas, els representants tècnics, diuen ara és el moment de fer-ho i hi ha els informes favorables. És a dir, tu no et lleves al matí i truques al secretari i li dius, “mira, avui”… No, això no va així. Hi ha memòries, hi ha informes, però són documents densos. Si assisteixes a les reunions et va molt millor perquè hi ha l’expertesa allà asseguda i pots fer infinites preguntes. Jo mai (i he estat 12 anys a l’oposició) i mai m’havia queixat que una reunió era llarga. I jo quan començo la reunió a vegades em diuen, “jo a tal hora me’n vaig”. Bueno, si ja hem acabat la informació, fantàstic, però si estem en mig del debat, seràs tu qui marxes i et perdràs l’altra meitat del debat. Tenim els tècnics allà i no feu cap pregunta i després en el ple deixen una pila de preguntes i els mateixos tècnics l’endemà dir-te, m’estava mirant el ple i m’ha sabut molt greu perquè no m’havien preguntat res de tot això.

Tot el que són propostes de transformació, les que fem de transformació, creen inseguretat. Sempre. Sempre. Perquè al final la gent hem de crear una nova realitat i aquesta nova realitat porta amb uns nous aprenentatges i a més a més ets conscient que no sempre tothom juga net.

Per tant, una, fer les obres ara, que em deies? Sí, clar perquè hi ha uns terminis, hi ha coses… per exemple, l’enllumenat públic, per què no l’hem canviat? No s’ha acabat el contracte. I si no s’ha acabat el contracte no el pots canviar. Per què a la recollida selectiva havíem fet una pròrroga? Doncs perquè, això també ho vam explicar l’altre dia al ple, perquè a finals de novembre quan ja estàvem preparant tot per fer la part participativa pel canvi de gestió, l’empresa va entrar en negociació amb els sindicats pels costos laborals i els van reconèixer una pujada important de sou perquè portàven 8 anys amb el sou congelat i amb la inflació, evidentment, havien perdut molt valor econòmic. Això què suposa? que s’ha hagut de recalcular tot. Perquè la recollida selectiva, una part molt important són les persones. Per tant, haver-ho de recalcular tot ens va traslladar al termini massa enllà. Doncs hem fet una pròrroga, perquè hauríem arribat amb els càlculs no ajustats, no prou valorats, perquè necessites un termini. Doncs hem fet una pròrroga. Per tant, quan tu veus que hi ha una circumstància que altera les altres, però clar, el termini de finalització de l’aigua és aquest.

La FAV va estar present a tot el procés perquè nosaltres tossudament els vam defensar perquè hi fossin. Hi havia dos grups reacis a què hi fos la FAV, que ara els utilitzen, però en aquell moment, per ells, no eren prou representatius. Si la FAV no és representativa dels veïns, no sé qui ho és. I nosaltres els hi hem donat aquesta veu. Després, el dia de votar, el representant de la FAV va dir que per ell era molt complex i era incapaç i que s’abstenia. Molt bé, doncs si no ets capaç a la comissió -perquè ell tenia vot- i no… doncs ja està, m’entens?

Quines són les propostes “estrella” pels propers quatre anys des del govern de Junts per Sant Quirze?

Propostes estrella, què és? que t’haig de vendre alguna moto? (riu). En primer llloc, consolidar aquest executiu i fer les obres, que quan el vam tenir aprovat definitivament estàvem (ara ja no tant), però en aquell moment en plena inflació de preus i la prudència econòmica… Bé, i des d’Economia, vam fer la reflexió tots que si ara licitàvem el projecte, la inflació portaria que podia pujar un milió i mig més de costos que no pas en un moment que estem més estables. Vam assumir-ho i per tant no el tenim licitat i per tant no s’estan començant les obres…

Les obres de què?

De la zona esportiva. Quan el vam tenir aprovat ja per poder licitar, podíem començar, però estàvem, encara hi som una mica, bastant encara, però potser no tant com aquell moment que era aquell preu que fins i tot els de la notícia parlàvem… i la premsa, de la inflació del preu dels materials… i què va passar, doncs que el vam deixar. Aquests sis mesos l’hem deixat, quan el podríem tenir licitant-se o potser ja adjudicada l’obra amb un cartell molt gran que posés no sé què, no? Doncs això s’ha de fer, evidentment.

Hem obtingut gairebé el 70% ja de subvenció per fer la reforma del casal d’Avis. Puja un milió d’euros, per tant ara ja es pot fer, però hem fet la recerca dels netx generation…Ara ja es pot fer, no?

S’ha d’acabar de consolidar tot el que és la sostenibilitat amb noves plaques solars, però hi ha taulades d’escoles o d’edificis municipals que hem de trobar la orientació. Hi ha un visor que s’ha fet, que s’ha fet públic i que està a la web de l’Ajuntament on qualsevol persona pot mirar la seva taulada, i empresa també, quina capacitat té, i en el nostre cas hi ha alguns edificis municipals que tenen poca capacitat i per tant hem de trobar maneres que aquella taulada ens rendeixi per poder produir.

Evidentment s’ha de continuar amb el projecte de ferms i voreres perquè és infinit, és a dir, manteniment de via pública.

L’habitatge. Hi ha projectes ja preparats… Mas Duran IV ja tenim gairebé fet l’acord per fer-ho amb una entitat sense ànim de lucre, una cooperativa sense ànim de lucre, per construir amb ells… per tant, en dos anys, podem fer gairebé 100 habitatges públics, que és urgent…

Que el Castellet acabi les obres, que era un gran forat que teníem allà, de la zona del Castellet, sense acabar d’urbanitzar i sense poder ser-hi.

El manteniment de tots aquests projectes… que és el més important… perquè tot això són estructures… són coses que passen i que es veuen, evidentment.

Consolidar aquest espai nou de participació, de cultura que és la masia de Can Feliu, que ocupen majoritàriament els joves, més que les entitats joves, els serveis que atenen els joves i cal trobar una manera nova de poder ubicar tothom per poder fer participació

…Però després ve aquella part del dia a dia de les persones, que és la més important, l’acompanyament amb el comerç, amb la indústria, cada cop estem aconseguint que més noves empreses, 4.0, 5.0, arribin… ara hi ha dues empreses farmacèutiques que probablement arriben… que per tant aporten investigació, que aporten llocs de treball de qualitat, que aporten aquell valor afegit… en un municipi on la gent pot estudiar-hi, es pot formar i fins i tot pot començar a treballar-hi d’una manera molt digna.

I després l’atenció a les persones, que és infinit, i que estem amb la salut comunitària, amb la capacitat d’acompanyar la gent, amb tot el que la pandèmia ens ha portat i evidenciat, i que cada cop és més greu, amb la salut emocional, amb la salut física de la gent i amb la gestió d’aquestes emocions que a la gent li està costant molt d’acabar de controlar. I que hi ha persones grans que s’han quedat molt soles… aquesta solitud…

Per tant, tot això… és que és molt difícil dissociar una cosa d’una altra, però per una banda hi ha les inversions, que aquestes són necessàries i que tots et diran les mateixes, probablement, perquè cal millorar un espai de participació, l’habitatge, la zona esportiva, la creació de nous espais per fer esport. A Les Fonts ara ja hi ha la licitació de la pista i de l’skate, però cal acabar de millorar diferents aspectes, també, dels patis oberts…

Però després hi ha el com fer-ho: amb la participació, i penso que hem de continuar amb allò que la gent els està agradant fer i que s’ha empoderat i que és el seu espai.

Jo em sembla que en aquests 20 anys, sempre quan algú em preguntava, jo els he dit primer que no pots prometre coses que no saps si les faràs. Per tant, no promets mai res… jo no soc de… Però intentes, intentarem, continuarem i manifestes aquesta voluntat. Què passarà d’aquest any a nivell global? No en tenim ni idea. Si algú ens hagués dit el juny del 2019 que al cap de 6 mesos estaríem tots tancats a casa, m’hauríem dit que aquesta persona s’ha llegit una novel·la de ciència-ficció fantàstica, perquè era molt difícil de creure que allò passaria i va passar.

Quins canvis hi haurà a la llista? A la vostra llista, quins canvis veurem?

Bàsicament és una llista que es va movent, que es va transformant i que van entrant-hi noves generacions, noves persones que porten idees d’edats diferents i d’estats diferents. Han aparegut o hi ha nois joves en els llocs de sortida… hi ha 10 persones noves, totes elles vinculades a diferents àmbits de la vida del poble. Nosaltres no som una llista que anem a entitats a buscar ningú, no ens agrada fer això, no hem tingut mai interventors a les meses electorals per cap procés, perquè no ens agrada que la gent sàpiga qui va votar o no, perquè és un dret individual, intransferible i personal… per tant si tu tens una llista de votants i marques qui ha vingut, tu saps qui falta per venir… és una intrusió, dins d’un poble petit que ens coneixem totes i no ens agrada entrar a les entitats per monitoritzar-les, per quedar-nos-les, per dir “aquesta entitat la tinc”…no ens ha agradat mai. Per tant, el que fem és propostes a gent que se’ns ha anat afegint aquests anys i que veus que té moltes coses a dir, que té moltes inquietuds, que té moltes capacitats i que és el seu moment.

Els canvis que hi ha són que la llista ha baixat de mitjana d’edat, perquè hi ha molta més gent més jove, gent que té moltes inquietuds de molta mena i que es mou per tot el poble i que participa de diferents àmbits i després les altres persones noves són gent de mitjana de 40-50 amb unes experteses concretes i especialment amb una relació veïnal saníssima. Hi ha alguna persona que ja no hi és… Hem fet una llista on hi ha 31 persones, que és el màxim que la llei electoral permet, 21 candidats més els 10 suplents. S’han quedat molta gent que no va a la llista o són militants d’Esquerra o perquè no hi cap tothom. Hem anat fent una mica el que la gent ha volgut…

Sobre Les Fonts… abans ha sortit una mica el tema… quina és la proposta per Les Fonts?

Les Fonts necessiten, com tots els barris del poble, espais i dedicació. Aquest mandat hem fet el Canya Jove a les fonts, hem fet una aula d’informàtica a Les Fonts, l’escola d’adults s’ha desplegat amb més programes per atendre… Una de les coses que en aquest mandat portarem i que hi creiem fermament és un espai per la gent gran. A la Torre Júlia hi ha d’haver un moment a la setmana, o diàriament, que s’atengui la gent gran, el mateix que passa al casal d’Avis, però traslladat a Les Fonts perquè hi ha una desconnexió territorial molt gran i és impossible que vinguin. Les Fonts té un espai difícil de gestionar perquè els carrers són d’un urbanisme molt estret, hi ha una necessitat de fer plataformes úniques, carrers on es puguin garantir la mobilitat. L’habitatge el tenen, com tot el poble: hi ha una necessitat d’habitatge però no tenim tants espais per fer habitatge públic. La millora i l’adequació de l’espai de la zona esportiva. Les Fonts, Poble Sec, Rosales, Castelltort, també Can Llobateras i Can Pallas, el que passa és que aquelles persones tenen més capacitats econòmiques i potser no se senten tan aïllades. Són barris que estan separats físicament de l’entorn del poble i això els marca… El transport, no hi ha manera que tinguem un transport públic que ens ajunti el Sant Quirze amb Les Fonts perquè passem per diferents municipis i això està licitat i la Generalitat no ens fa la línia per nosaltres. Per tant, aquí tenim un problema greu.

Abans em deies les propostes… doncs, la millora del transport interurbà, que amb el conveni del Castellet hi ha una aportació econòmica que han de fer obligatòria que farà possible que hi hagi una línia que ajunti Castellet, Castelltort, aquests barris més periurbans. Això durant el mandat vinent ho veurem.

Les Fonts té les mateixes necessitats. Allà hi va el servei d’ocupació un cop a la setmana, hi ha el servei d’intervenció socioeducativa per joves que hi van cada dia, Canya Jove hi és cada dia, el servei de drets civils hi va… El que fem és duplicar l’administració perquè és molt difícil que puguin venir aquí. Però té les mateixes necessitats que qualsevol d’aquests barris que t’he dit.

Hi ha alguna gent que diu que potser algunes propostes del govern són una mica ideològiques, que deixen fora una part del poble. Això és veritat?

Què és una proposta ideològica? És que no ho sé. Si no hi ha idees, si no hi ha ideologia, no hi ha propostes. A mi aquest joc de “jo no soc ni carn ni peix ni tot el contrari”, no sé què és. Quan et lleves al matí i apretes un botonet i s’encén la llum, tu estàs tenint una ideologia, amb qui la tens contractada, la llum. I en quin banc tens els diners? Si el vols tenir en un banc que genera especulació o un banc ètic, també és una manera. Si et compres la roba de qualsevol manera o la busques produïda no sé on, allà hi ha una ideologia. Si compres al fruiter o a qualsevol de les botigues del poble o te’n vas a una gran superfície, allà hi ha una ideologia. Per tant, tu has de saber.

Entenc que és a la part de joves, cultura…

Això vol dir que aquesta persona no en té ni idea que la cultura es decideix en una comissió des de fa 7 anys a la mesa de cultura i la decidim entre totes. L’altra és que quan la gent té por que hi hagi ideologia, normalment és de dretes. Perquè els que som d’esquerres ho diem… Sí, creiem en la justícia social, en l’acompanyament de la societat, ningú s’ha de quedar enrere i hem de fer tots els gestos possibles perquè ningú perdi la seva capacitat de viure i els seus drets. Per tant, quan a algú li molesta que hi hagi ideologia, és que el que no li agrada és la manera en què es fa les coses i per tant és algú que és de dretes. Són els que sempre et diuen “no, és que nosaltres no en tenim” i dius: la teva candidatura és de dreta catalana, però és de dreta, perquè portes les sigles d’aquesta gent a darrere. O “és que nosaltres no som polítics”… doncs et presentes unes eleccions polítiques. Si no fossis polític, tindries una associació que parlaria de no sé què, però et presentes en l’àmbit polític i vols fer de polític. O continues dient que no ho fas? Per tant, a darrere hi ha algú que amb això vol amagar… és que només faltaria que no hi hagués un criteri. La ideologia es veu en les subvencions que hi ha, en les bonificacions que hi ha, en l’acompanyament que hi ha a la gent. Allà hi ha l’ideologia de dretes o d’esquerres.

En la programació cultural, per exemple, o en la programació de joventut… la programació de joventut, el que són les festes, etc., hi ha un procés participatiu constant dins dels col·lectius de joves en què els van empodrant les tècniques: els proposen activitats i ells van triant perquè aprenguin a fer el que és la democràcia, la gestió d’aquest tema. I la part de cultura, hi ha una mesa de cultura que funciona superbé i que t’haig de dir que algun grup no l’ha trepitjat en tot els quatre anys, ni en els set que existeix. Que després no els hi agrada com funcionen les meses, perquè tampoc no hi vénen, és clar… Per tant…

Sí, això és una altra de les crítiques: les meses. Hi ha gent que diu que les meses són, en el fons, “dirigir” una realitat amb una capa de participació.

Així és com ells fan les coses, o com creuen que han de ser. Però m’agradaria tenir prou memòria per dir-te a quantes meses he vist representació de tots els partits. Jo diria que en el Consell Educatiu, que se’n fan quatre o cinc l’any, potser…

És a dir, les meses tenen capacitat de decisió?

De gestió de pressupost, de decisió… les propostes que van a la mesa es porten a l’òrgan que les aprova. Per exemple, les propostes de cultura passen per Junta de Govern i queden aprovades. Esports… S’han canviat inversions perquè la mesa ha decidit que es canviaran inversions. S’han prioritzat programes. El Pla Educatiu, que és el que enxarxa totes les meses, les accions les decideix la gent. Ahir, en el Ple Educatiu, les quasi 40 persones que hi havien, van fer un treball participatiu en el què van valorar com havia anat i van dir les prioritats que ells creien. I això s’ha anat repetint a totes les meses. I un cop totes les meses han dit -i jo no hi participo-. És més, quan hi ha algun representant polític que no és del meu grup, s’asseu a debatre amb la gent i jo em quedo fora. No puc estar dirigint el grup perquè jo no hi participo. Estic allà a la sala amb els tècnics xerrant, perquè no ho dirigim tampoc els tècnics, sinó que ve algú que fa participació i que no és l’Ajuntament.

Però la presidenta de les meses és vostè, no?

Sí, però el debat… Una cosa és el debat obert d’assemblea, però quan fem debats per grups, per debatre programes concrets, on es marquen les fortaleses i les debilitats, jo no hi participo, d’allò. Per no dirigir, perquè si estic allà jo sí que podria influir. I t’ho dic perquè, en canvi, quan hi ha regidors de l’oposició, sí que hi estan asseguts a les meses. M’entens? A la mesa hi som totes, però quan hi ha grups de treball, jo no m’hi poso. Per què? Perquè tens una idea formada d’allò, i per tant, quan obres la boca ja comences a influir, i per tant tu estàs callat. I després cada representant de cada grup fa el buidat, l’explica a tothom, tothom el debat, es passa l’acta, i a partir d’aquí, tècnicament, fan propostes d’allò. I les intentem validar. Clar, evidentment que tu participes de l’elaboració de les propostes, perquè molts cops tenen a veure amb decisions que després políticament s’hauran de decidir, no? La proposta de pressupost, ha anat a les meses. Què prioritzarem? El d’educació… Per tant, ara hi has d’anar, i clar, hi ha meses setmanalment. Gairebé cada setmana hi ha un o dues meses mínim. Tardes. I això són hores, i evidentment si ets un regidor sol és molt difícil, però hi ha una altra cosa, a les meses hi pot anar el regidor o un representant del grup municipal. Per tant, obrim a molts. En aquest cas, En Comú, que només tenien la Marta, de regidora, a moltes meses vénen companys seus. És l’únic grup que ve gairebé a tot arreu. És un. I participen activament.

Per tant, clar, és que és una manera, i això ho diuen grups que no feien participació, que estaven a govern, que van estar a govern. No feien participació, no l’havien fet mai, i s’havien carregat els pocs òrgans que existien.

El Consell de Poble és un espai participatiu que està aprenent a ser, a funcionar, perquè just fa un any que s’ha creat, però que també tindrà una capacitat d’incidir. I ho veureu. A les nostres propostes, a tot arreu anem posant “continuar empoderant, perquè la gestió pressupostària, per les inversions, etc” perquè és importantíssim que la gent hi participi.

Quins número de regidors preveuen a les eleccions?

Doncs ara et quedaras molt frustrat perquè jo no prevec mai res. Aquest mandat saltem a 21… és que és molt difícil de calcular això. Hi ha 9 candidatures, hi ha masses variables per poder dir-t’ho.

Quin és el vostre escenari optimista i el vostre escenari realista?

L’escenari realista és que perdrem la majoria i l’optimista és que puguem pactar amb algú amb qui ens entenguem.

Amb qui us podríeu entendre?

Et diré amb qui no em puc entendre: amb el PP i amb Vox.

Amb els altres us podríeu entendre?

Amb el PSC dependrà de les seves actituds. Hi ha una qüestió de nació que no la pensem tocar. I amb els altres podríem treballar-hi, entenc. Clar, això amb els que conec: Impulsa no sé què volen, ni què diuen, ni qui són. I més a més, del que anem llegint no sé si m’agrada. Però jo no soc ningú per jutjar, saps? Perquè no soc ningú. Cadascú a casa seva deu saber què fa, no? La gent de Som ha sorgit més tard que Impulsa, i més de pressa i corrents, per tant encara sé menys què volen, ni què diuen. No ho sé. I per tant, em llegiré què diuen, si ho escriuen en algun moment i ho puc llegir. I els independents, tinc molta afinitat amb les persones, per tant, si les conec, se’m fa més fàcil pensar que potser en una conversa llarga podríem arribar a alguna entesa. Però no ho sé, tampoc. Perquè tampoc no els he llegit el programa. No sé si l’han fet públic, ho dic amb tota la…

No ho sé. Sembla que tothom l’està elaborant…

Bé, he vist alguna web que hi ha un programa de quatre punts, amb “unes càmeres” que ja estan instal·lades, una pretensió de treure unes línies d’alta tensió que dius, bé, et deu haver tocat la loteria, perquè algú les pagarà, o un mercat municipal que dius, en sèrio? i no sé què més. I dius, això és tot el programa, doncs d’acord. I he vist molts díctics que dius, bé, però aquí no em dius res del que és. Per tant, clar, tots ens llegim què diuen els altres, o ens ho hauríem de llegir, per saber una miqueta què proposen, i sobretot, post-passades les eleccions, segons els resultats, et pots imaginar amb qui. Però hi ha espais en els que no hi entrarem. Vox i EPP estan vetadíssims per nosaltres. El PSC dependria de quines infules i històries portessin. Ells no han estat mai tolerants amb la independència. Són el sector més agre del PSC, el de Sant Quirze. I per tant, hi ha qüestions que no són negociables. I els altres nous, no sé dir-ho. No sé dir-ho. No ho conec. Alguns conec les persones, però no conec el seu projecte. I per tant, jutjar-ho seria molt difícil. Per tant, te’n queden dos. Dels que hi ha ara, te’n queden dos.

Així, per acabar. En poques paraules, o en paraules concretes, o amb adjectius, com definiria la llista de Junts per Sant Quirze?

Doncs una llista de gent treballadora, de gent amb il·lusió i amb ganes d’aportar coses noves, de gent generosa, perquè al segle XXI, quan hauríem de pensar que la democràcia representativa hauria de ser ben valorada i cada cop ho està menys. Per tant, gent generosa que surt de la seva vida, es fa públic, es situa davant d’algú i li diu “jo penso això, obertament, ara ja saps qui soc, veí meu”, i de cop i volta a l’escola, a l’entitat esportiva, allà on sigui, ostres, en sèrio, tu estàs aquí, no? I per tant, passa a ser en una comunitat tan xula com és un poble, perquè som un poble i per tant ens coneixem molt, de gent amb bones capacitats i de gent que s’estima Sant Quirze.

Ja per acabar, el minut d’aquell dels debats, de mirar la càmera i dir: per què algú de Sant Quirze hauria de votar Junts per Sant Quirze?

Bé, per una qüestió de transparència. Hem fet un programa que hi hem hagut de posar un índex de la quantitat de coses, ens despullem de dalt a baix, no deixem res… segur que ens deixem coses perquè és impossible fer-ho tot… però diem el com, on i el per què i especialment de quina manera. Per tant, si la gent es llegeix i veu la franquesa amb el que hem fet, jo torno a començar el programa demanant disculpes si en algun moment no hem estat a l’alçada, perquè hem de demanar disculpes a la gent de quan ens hem equivocat i de quan no hem agradat o quan no hem convençut o quan no hem acabat d’arribar allà on pensàvem.

Per tant, penso que és una qüestió del com, d’aquesta gent clara, que les coses van de cara, que se les troben i que a més a més té objectius: no estem fent un castell de fum. Llegireu i veureu que hi ha coses sòlides amb un objectiu sòlid d’arribar, i que probablement serà el programa en què menys trobareu grans històries. No hi haurà grans projectes… per això quan em deies “quines són les cinc?” trobaran realitats, realitats de què s’ha fet, d’on som i què proposem per continuar avançant i anar avançant totes. Jo et diria que això.

Molt bé, no sé si hi ha alguna cosa que no ha sortit, perquè realment al final hi ha tants…

Hi ha tantes coses, és difícil de poder parlar de tot, perquè quan estàs parlant de tot venen altres coses al cap, però… Quan la gent torni a tocar de peus a terra, quan passem tota aquesta…

Hi ha algun dels àmbits que no hagi sortit, que ara que té fresc el programa…

No, jo reitero molt com la gent, quan arriba al poble, se sent acompanyada. I això és una cosa que… Tots els programes parlen d’inversions constantment, de coses com si anéssim a comprar millores, que és absolutament necessari. Però la gent un dia es troba malament i necessita que algú l’acompanyi. I la gent necessita que l’escola d’adults li funcioni perquè el seu fill o filla està deixant d’estudiar i l’acompanyen i al cap d’uns anys et diuen, ostres, ha acabat la carrera… O s’ha quedat sense feina, ha de tornar-se a formar. La gent necessita que hi hagi qui treballi en xarxa de l’administració i que, per exemple, el Creixer en Família, aquest espai que hem creat en aquests darrers dos anys, ha atés a més de mil joves i a més de 400 famílies. Això en quin programa ho trobarem? Doncs no ho sé, perquè algú s’ha fixat en això? Hi ha una ideologia sí, que és que acompanyar la gent i donar-li eines i al final la gent se’n surt. I vas acompanyant. I tot això sembla que no intererssi tant. No ven. A les empreses… Les hores que el regidor d’empreses, s’hi dedica, empresa per empresa i tal, i que no en fem fotos i que no les pengem, per què? Perquè no cal penjar fotos de tot el que fas cada dia. Seria un nodo insuportable. Però que aquesta empresa arriba, Esclat s’instal·la… Aquest anar creixent amb les premisses que el POUM va dir, que la gent que va participar en el POUM, que van ser molts, van dir: que volien indústries que no contenien, insostenibles, d’I+D. Tu no pots triar tampoc tot i alguna vegada potser no sortiria, però quan algunes empreses volen fidelització, la finestreta única és del minut zero. Acompanyament, expertesa… Tot això va passant.

Aquesta visió de preservar l’entorn natural és imprescindible, i més tal com està el món. Tot això és tan infinit, i és un tot, que et deia abans, aquesta mirada holística. Qui es llegeixi bé el programa, qui vulgui entendre, qui pugui comparar, qui tingui aquest punt de dir, a veure què em diuen tots. Probablement hi haurà gent que descartarà dreta o esquerra perquè no li agradarà l’independentisme, o perquè no li agradaran les polítiques socials de l’esquerra, i li agradaran més les de dreta. Sempre hi ha aquest dos punts. Però després, tota aquella gent que tria, que busca candidat, que aquesta persona la conec, i que llegeixi què li diuen, trobarà qui li fa propostes sòlides i qui li fa propostes d’eleccions. D’eleccions, que li diu, miri, li farem això i li farem allò. Quan? Abans o després de baixar els impostos? Abans, perquè hi ha gent que diu, farem tot això i baixarem els impostos. Doncs no sé on sortiran les misses, perquè això quan els governs ho fan, els estats, primer que penses és, molt bé, si baixen això i allò, d’on treuen els diners? A qui robaran, perquè en algun lloc hi han d’anar a buscar els diners, hi ha trampa. Per tant, la gestió… No ho sé, penso que aquí la gent és intel·ligent, la gent ha de llegir, i els grups municipals després haurem de llegir els resultats de les eleccions, allò que deies de la crítica, i per tant, llegir què ens està dient els resultats. Hi haurà tanta gent que vagi a votar aquesta vegada? No ho sé… quanta abstenció hi haurà? no en tinc ni idea. I això és una de les coses que preocupa. Perquè les darreres eleccions…

És positiu o és negatiu que hi hagi nou candidatures?

No ho sé. No ho sé llegir, de veritat. És que és molt… Clar, no tenim un model. En els pobles que ha passat, o s’atomitza molt, i hi ha una impossibilitat de pactes increïble, perquè queden un un un tan diferents tots que ningú… N’hi ha que no tenen perquè les grans arrosseguen i la gent acaba fent allò del vot útil… No ho sé, perquè observes altres llocs amb mida semblants a les nostres en el passat, i hi ha respostes diferents. Per tant, no ho sé. No ho sé.

Clar, la gent s’entretindrà saber per què han sortit les candidatures? Algú sap que Independents ha sortit perquè algú altre no va voler fer primàries? O ja no ho saben? Algú sap que els del PDeCAT, els SOM, han sortit perquè han sortit rebotats d’Impulsa? I que abans eren PDeCAT perquè el 2021 anaven juntets de la mà del PDeCAT amb altra gent? No ho sé, això, els friquis del poble, potser sí, els que ens agrada aquest món i que ens hi posem, però tothom ho sap? La gent ho explicarà sincerament? Jo abans era això, i després he passat a això. No sé si us ho heu preguntat a tots. Jo he militat sempre al mateix àmbit i després he deixat de militar, però vaig a la mateixa llista municipal. Hi ha gent que ha estat aquí, ara allà, jo era això, ara soc allò, ara he anat més enllà. Clar, tot això la gent ho veurà? No ho sé, no en tinc ni idea. És que no ho sé. I no dic que no ho sé per no definir-me, és que hi ha moltes variables. Hi ha un fet emocional. Com està la gent? Està molt decebuda, de la política en general? Amb aquest descrèdit que s’ha anat instal·lant, també ho senten al municipi perquè els sembla que tot és igual?

Descrèdit de la política?

De la política nacional, sobretot. Aquí a Catalunya, de Junts barallant-se amb Esquerra, els altres… Aquest cansament de la gent de… Poden governar d’una vegada? Poden fer coses que passin? És que no ho sé.

Bé, ara sí acabem. Potser amb una cosa que no és tan política, però que els hi ha tocat gestionar els darrers anys… Com ha sortit la gent de la pandèmia?

Molt tocada. Molt tocada. Hi ha hagut gent que per primera vegada ha hagut de desenvolupar una resiliència que per sort a la seva vida no l’havia hagut de desenvolupar. I això és un aprenentatge dur, perquè la resiliència només la desenvolupes cada vegada que caus, i t’has d’aixecar. Cada cop la nafra és menys dura perquè la pell és més gruixuda. I aprens a aixecar-te abans i més de pressa, i a aprendre què acaba de passar. I t’ho diu algú que té els genolls molt pelats perquè a la vida m’hi han passat moltes coses. Gent que ha perdut… persones… clar, el que deia abans. Aquí la gent no se’n surt. Empreses que s’han anat en orris. Gent que ha perdut la feina. I aquesta sensació de… de perdre seguretat. Estar mirant constantment, perquè, un cop ha passat això, què no pot passar? La gent està molt sorpresa. De cop i volta ens vam trencar a casa. Ara ens n’estem adonant de com de greu va ser aquell moment. De les relacions, com es van trencar, de la gent que es va quedar absolutament sola.

Jo recordo algun dia dels primers dies de la pandèmia, però a l’Ajuntament, els carrers buits, nosaltres amb les finestres obertes, amb un fred que va fer aquells dies, amb una sensació de… de tristor, de… què estem gestionant? què està passant? Llegint els decrets que creia l’estat espanyol dilluns a la nit, tenim un grup d’emergència que encara està actiu, que hi havia tots els advocats de la casa, interpretant els decrets, fent decrets a mitjanit, bans, perquè avui no es pot fer això, i demà sí. EPIs, el CAP desesperat, donant d’alta línies, els hi vam comprar línies de telèfon, els hi vam deixar cotxes de l’Ajuntament, els hi portàvem… Anava a buscar EPIs, el cap de Protecció Civil va anar a buscar EPIs, allà on es trobava, a llocs infinits, al repartiment de les mascaretes, i després ve l’altra part que t’emociona, la gent cosint, la Laura Flos, jo i la Mercè Mateo, que érem les que anàvem a buscar la roba a Rubí, la Laura i l’Anna, després la repartíem… el repartiment de les mascaretes, aquell entusiasme, el dentista que ens posava l’autoclau per desinfectar-les, l’altre que les portava a la seva empresa perquè podia estabilitzar més… aquesta solidaritat.

I després arriba la sortida de la pandèmia i comença la insolidaritat, l’egoisme. El… ho he passat tan malament que ara em toca a mi. I gent que no, per sort, per sort, perquè si no estaríem aquí… Però molta intensitat.

I un fet que és molt important i que no ens n’adonem és que la gent molt gran, aquests tres anys els hi han passat com una dècada per sobre. Aquell temps… Ells han estat molts mesos aïllats. Les residències han estat molt temps sense poder abraçar. Si anaves a buscar el teu pare o la teva mare, o te’l quedaves a casa, o havia de passar una quarantena tan bèstia, que la gent ja no… I per tant, hi ha un punt de tristor.

Els nens, els adolescents… Clar, dius… Ni Erasmus… ara en tornen a fer, el 23. Del 19 al 23 sense viatges per Europa… Tot allò que és un privilegi, evidentment, perquè moltes societats han de viure sense poder fer tot això, però la nostra, que és una societat de privilegis, tens un adolescent que tu ja portes temps que la conversa passa “on aniràs, o què faràs, o no sé què”. I de cop i volta ni anirà ni farà. El seu horitzó és pla. No hi ha llocs per anar. Ni hi ha lleure obert. No puc anar al gimnàs. No podem fer competicions. I això la gent es creu que ens ho empassem com una pastilla i ja està. Això va sorgint. Relacions que no s’han iniciat bé, representació democràtica… Nosaltres vam estar fent participació, les meses aquestes, online. Amb un esforç terrible per part de tothom. La digitalització, l’escola d’adults va estar ensenyant a la gent a instal·lar-se… vam haver d’obrir perquè la gent pogués tramitar-se els SEPES, perquè la gent no sabien fer-ho. I ens passaven hores als consells, ensenyant a la gent, acompanyant-los. Però tot això… és dur, eh? I pensar-nos què ha passat i ja està… És evident que quan sobrevius vols tirar endavant. Però allò està allà. La gent ha sortit especialment… Gent que ha sortit enfadada i que s’ha quedat en l’enuig… I que està com crispada, que tot és… I penses, no ha fet un dol ben fet. Tots hem hagut de fer un dol, d’alguna manera. I qui no l’ha fet s’ha quedat amb l’enfado. Què és això? I potser ni ho identifica, senzillament li han pujat les revolucions. Llavors tot li està malament. Té tot el dret…però es nota. Sí que s’han notat, sí. I això, aquest forat…

Els pressupostos de la Generalitat es van volcar a Sanitat. Per tant, boom! Una altra part que es va quedar sense recursos. L’Estat es va paralitzar. Quantes obres ha fet l’Estat durant aquells temps? Ajuntaments… Tothom ens vam paralitzar. De cop i volta t’arriba “la invasión de los mundos”. Jo pensava en aquell anunci, en aquella part que van fer aquell anunci a la ràdio i que tothom es va creure que entraven i tal. Era una mica això, però nosaltres ho vèiem. Nosaltres feiem vida normal i ens deien que a Itàlia no en feien… I anaves pensant: i a nosaltres no ens diuen res? Quan arriba, et quedes molt parat, perquè dius, què està passant?