Dissabte,20 abril, 2024
IniciSANT QUIRZEELECCIONS 28M28M/ Marta Baldrich (En Comú): "A Sant Quirze ens falta una participació...

28M/ Marta Baldrich (En Comú): “A Sant Quirze ens falta una participació més activa i més oberta”

JAVI QUINTANO
19/5/2023 | 16:45:32 |

Avui entrevistem Marta Baldrich, candidata a l’alcaldia de Sant Quirze per En Comú (que no Podem). És de Lleida però porta 35 anys a Sant Quirze. Porta en política santquirzenca 12 anys i creu que cal un relleu, per això ha sumat dues persones joves a l’inici de la seva llista. Pensa que el que pot aportar ella a la política de Sant Quirze és l’enteniment i la suma. I com a problema principal del poble ella ens diu que és la participació.

Qui és la Marta Baldrich?

Doncs jo, qui sóc? Jo em defineixo, aviam, políticament o personalment? Mira, personalment sóc una persona, i políticament també, molt treballadora, perquè si no treballes malament. Jo considero que sóc molt amiga dels meus amics i dels que no, ho intento ser-ho, també. Perquè sóc conciliadora tant a nivell polític com a nivell de la feina, també. I, bueno, sóc molt alegre, molt bromista… Intento posar-hi aquell toc que a vegades no te’n surt, d’humor a les coses, i també amb els grups de l’oposició i els de govern, vull dir que… Perquè bé, no tot ha de ser cares sèries, i llavors has de donar aquest punt de dir… Jo ho intento… després no me’n surto, no? Però bé, sóc molt conciliadora, molt, molt. I a vegades em sap greu que no es puguin conciliar coses que a més… Però això a nivell general, vull dir, a la feina, a la família, amb els amics, perquè penses… si tots anem cap a un mateix objectiu, per què no podem arribar a buscar consensos, però a molts nivells, no? Perquè el dia a dia també t’ho requereix. I llavors jo considero això molt conciliadora, molt.

A Sant Quirze no hi has estat tota la vida… Des de quan està Sant Quirze i des de quan està en política?

No hi he estat… No, evidentment, tota la meva vida no. Jo vaig néixer a Lleida, després els meus pares van anar a viure a Tàrrega, i de Tàrrega vaig venir a estudiar aquí i em vaig… teòricament vaig trobar… Teòricament no (riu)! Vaig trobar el que era el meu company, i vam estar vivint un parell d’anys a Barcelona, i després vam estar buscant un lloc que fos tranquil a nivell de comunicació, que estigués ben comunicat tant per la seva feina com per la meva, i ara farà 35 anys que hi estic.

I en política?

En política, a nivell d’implicació directa amb l’Ajuntament i com a regidor, presentant-me a unes eleccions, jo crec que ha fet 12 anys aquest any. Per tant, si tornés a sortir elegida ja són molts anys. 12, són 3 mandats. 3 mandats, sí.

De les 9 candidatures que hi ha aquest any, què diferenciaria netament els comuns de totes les altres opcions?

Aquest caràcter conciliador, una mirada posada a la gent, sobretot a la majoria… i buscar aquest punt que ens uneixin. Això és molt important, tant a Política… És molt important aquesta postura de dir que anem a treballar conjuntament, intentar unir i cosir el poble, però tots junts. Jo crec en això. I aquesta, per mi, a part d’altres coses i de posicionaments polítics, però en un poble és molt important, perquè al cap i a la fi, tots, en principi, si no hi ha uns interessos personals, anem a fer el millor pel poble. Per tant, busquem-ho conjuntament. Jo crec que els polítics ens falta aquest punt. Jo vaig començar amb iniciativa i després amb iniciativa ens vam derivar cap a En Comú (que no Podem, perquè hi ha gent que s’emperra que som Podem i no som Podem). Sempre, tant des d’iniciativa com ara des d’En Comú aquest últim mandat, sempre hem intentat això, el diàleg. Consensuats, juntes de portaveus, mocions, punts… Jo crec que soc la regidora, encara que sigui de l’oposició, que he anat a més reunions que molts regidors. Perquè, has d’aportar, també estant a la posició, no només al govern.

Sobre el tema de la independència

A nivell personal? a nivell polític?… a nivell personal jo soc independentista. De fa… d’abans em sembla que es muntessin tots els follons. Políticament, nosaltres som un partit que aposta pel dret a decidir. És un partit sobiranista. Sí que és veritat que, al millor, ens ha costat i els està costant fer un pas endavant o no, o al costat. És un partit jove i hi ha moltes pluralitats. També és veritat, i he de defensar en aquest cas, mai m’han dit què he de votar. I això també ho agraeixo. Però, com que sempre m’ha pesat més allò que comparteixo en comú amb la ideologia, en posar la mirada en tota la part social, la part d’emergència climàtica, i aquesta altra part, i tampoc me l’han fet viure malament, perquè mai m’han dit què he de votar. Jo he estat molt lliure amb això. I si m’ho haguessin dit, potser no ho sé, potser m’hagués rebelat. Però, en aquesta part, a nivell personal soc independentista i a nivell de partit, doncs, creiem fermament en el dret a decidir i que som un partit sobiranista i treballarem perquè així sigui.

Quins són els tres grans problemes de Sant Quirze? Els tres reptes més importants.

Reptes a nivell… Hi ha molts reptes, no? Sant Quirze, per mi, hi ha molts reptes a nivell d’inversions, a nivell de consolidació, però hi ha un repte per mi que és molt important, que és la participació. Sant Quirze s’ha fet molt gran molt ràpidament… abans aquí tots ens coneixíem. Sempre érem els mateixos on anàvem als llocs. I crec que sí, s’està creant un bon teixit associatiu, hi ha moltes entitats que s’han creat de nova creació, però ens falta aquest punt de participació més activa i que sigui més oberta. No sol perquè pertanyis a una entitat, sinó com a… No tens per què… Pots participar en els projectes d’Ajuntament de Poble sense tindre per què estar amb una entitat. I ens falta aquest punt de participació. És molt difícil la participació, però no només a Sant Quirze. A tot arreu la gent demanem coses, però per comoditat, o per feina, o pel que sigui, ens costa participar. Això.

L’altre repte molt important és l’habitatge, aquí a Sant Quirze, és que estem expulsant com una centrifugadora la gent jove. A veure, fora no podem pagar els preus de compra dels pisos, i ja no sol de compra… si volguéssin tenir de lloguer, els preus de lloguer són molt elevats per a la gent jove…i hi ha poc lloguer aquí a Sant Quirze. Hem de buscar solucions i treballar conjuntament. Serà un camí difícil, però s’ha de fer perquè ens anirem envellint com a poble.

I després per a la joventut, s’ha de buscar eines d’oci per la gent jove, manca, però no d’una tipologia, sinó per tot. I buscar un oci que és difícil de trobar perquè hi ha manca de llocs per trobar-se.

Però bé, aquests serien així a gran tret, però també tot el canvi climàtic, hem d’invertir, hem de buscar altres maneres.

Quines són les propostes del seu partit per revertir una mica aquests problemes?

L’habitatge costarà molt. Hem de construir nou habitatge públic. Hem de buscar també tots aquests pisos que tenen de la Sareb i que la Generalitat recull, que són els de tanteig i retracte, i intentar agafar aquests pisos, invertir l’Ajuntament en això, i fer pisos d’habitatge públic. Què ha passat en aquests anys? Sí que no s’ha fet habitatge públic, però fa dos mandats, aquest no, l’anterior, fins fa vuit anys no hi havia una regidoria d’habitatge. Aquí a Sant Quirze hi havia urbanisme i sí, hi havia una empresa que es deia Comu, que fa vuit anys vam trobar la caixa desplomada. Jo també vaig entrar al govern i portava habitatge. No hi havia res, no hi havia cap pas, no hi havia cap reglament ni d’habitatges buits. El que hem de posar és fer complir aquest reglament, el que es va fer durant aquells quatre anys, i aquests quatre, que aviam, hi haurà coses que no hi estaré d’acord amb el que s’ha fet. No que no estigui d’acord, són les maneres. Han fet un tipus de política que a mi també em sembla bé, però potser són les maneres que no m’han semblat tan bé.

Nosaltres hem de buscar, la compra d’habitatge, la construcció d’habitatge, buscar altres formes de finançament per fer la construcció. Sí que és un mal moment per la construcció perquè tots els materials han pujat moltíssim però hi ha altres maneres i després es poden buscar altres maneres de compartir pisos. Des de compartir pisos amb gent gran, gent jove i gent gran, masoveria urbana, quantitat d’elements que podem anar buscant i que no estem inventant res nou… ja hi ha ajuntaments i altres poblacions que estan provant aquest tipus de fòrmules. Però sí que és molt important buscar i també incentivar el lloguer a Sant Quirze… perquè aquí a Sant Quirze o compres… perquè llogar casi bé no pots i el que trobes de lloguer està en unes condicions que jo vaig anar a veure algunes en aquells moments… potser cal incentivar el propietari que pot llogar donant-li ajudes per la reforma a canvi que faci un lloguer assequible. Crec que no és una única solució el tema de l’habitatge sinó que hem de buscar solucions perquè hi ha molt tipologia de necessitat. Per exemple, trobem gent gran, també aquí a Sant Quirze amb vivendes molt grans i a vegades són un sol a la vivenda. Hem de buscar alternatives i també és veritat que sí que fa quatre anys estava a l’Ajuntament però si ara tornés un altre vegada a l’Ajuntament m’hauria de sentar, mirar… és molt bonic dir el que jo faria sense saber ben bé la realitat que ens trobem ara en aquest Ajuntament.

Els altres dos problemes…

A nivell de buscar l’oci… Aquí penso que s’ha de buscar un reglament d’usos de la masia de Can Feliu i potenciar-la per l’ús de gent jove i que el porti la gent jove i que el gestioni sense perdre que pugui ser un centre de joves però que també sigui un centre intergeneracional. I a partir d’aquí, sobretot, escoltar molt la gent jove perquè a més el jovent és el nostre futur i és el futur de Sant Quirze. Els adults sí que hem sigut joves i ens podem a vegades posar la pell però penso que és molt important als joves donar-los veu. Veu no sol a nivell de poder fer un centre sinó veu i escoltar-los a l’Ajuntament. I llavors a partir d’aquí, teixir tot allò que sigui necessari per ells. Evidentment, manca molta inversió a Sant Quirze perquè estic parlant d’una masia i que hi hagi també un centre cultural però poc a poc, no es farà en quatre anys.

I el tema de la participació?

Per començar, hi ha un tema de participació que no es ve amb ell directe la participació. Mira, aquests anys s’han creat moltes meses de participació. Està molt bé. Jo soc fan de les meses de participació i a més es van crear en el mandat que estava jo al govern i les vam potenciar. El que passa és que jo penso que després de vuit anys de meses de participació, crec que cal revisar-les, veure què funciona, què no funciona i donar-los un tomb. Potser no ens calen tantes meses de participació, ens cal reordenar-les i realment que la gent participi… no trobar-nos que anem a una mesa de participació i casi bé és només d’informació. Llavors, jo penso que han de sortir coses. Sí que d’alguna mesa que fa més anys que funcionen s’han reorganitzat i ja estan aportant. Però jo les trobo… són vuit anys i de poques s’ha aconseguit… Llavors penso que cal reflexionar tots, no políticament, sol, els polítics o els regidors que estem al govern o a la oposició, però també la gent que participem de les meses. Penso que han de donar-li un tomb, però ha de ser de tots perquè si sol és el teu, el teu tomb ja no és participació.

Sobre Les Fonts, quina proposta teniu?

Les Fonts? Doncs mira, a mi m’agraden molt Les Fonts, encara que sigui políticament correcte, però a mi m’agraden. Les Fonts, més que Les Fonts, son els fontins. Mira, crec que tenim un problema. És que la gent, pel que he anat parlant, pel que he anat observant, penso que a ells els és igual ser de Sant Quirze o de Terrassa, ells volen ser fontins i se senten fontins. El que hem de buscar, sí que és veritat, que l’Ajuntament de Sant Quirze sempre, no ara sol, sinó al llarg dels anys i d’altres mandats, s’hi ha posat molt de part, perquè a vegades t’ho diuen, molta gent de Les Fonts, que l’Ajuntament de Sant Quirze és qui posa la festa major… ja no és qui paga i qui no paga. Jo penso que aquí ens hem d’agafar per les orelles als dos ajuntaments, tant el de Terrassa com el de Sant Quirze, hem de buscar aquella manera que puguem treballar conjuntament. No si el carrer de la dreta o el de l’esquerra de Les Fonts és de Terrassa o és de Sant Quirze, sinó que els veïns de Les Fonts sentin que estan treballant conjuntament per ells, no per un cantó i per un altre. Crec que hem de buscar això. Per tant, és voluntat política dels dos ajuntaments, però sí que és veritat que hi ha d’haver una bona estirada d’orelles. Crec que s’ho mereixen, que ho necessiten.

Hi ha alguna cosa així remarcable, diferent, en el programa que potser no porti cap partit?

Jo no sé què parlen els partits, perquè sincerament, i soc molt sincera, no m’ho miro. De veritat, sempre dic que em guardaré els programes però no ho faig. Jo crec que una proposta, segurament Junts per Sant Quirze ho portaran, no ho sé segur, seran les de la creació de comunitats energètiques municipals. El que passa és que hi ha moltes maneres de crear comunitats energètiques i nosaltres volem crear una tipologia de comunitat energètica que porti l’ajuntament però que sigui gestionada no com l’escola Bressol, que és municipal o l’escola que estigui gestionada per l’ajuntament, sinó que sigui gestionada pels propietaris d’aquesta comunitat energètica, que siguin els veïns.

Què és una comunitat energètica?

És complicat, perquè a mi m’ha costat. I explicar-ho encara em costa més. És un conjunt de gent que s’uneix per crear en punts estratègics del municipi o fins i tot de les teves propis teulades panells solars o… perquè una comunitat energètica pot ser d’altres coses. I aquella energia està repartida per tots aquells que hi participen. I tu pots decidir que aquella energia, que és sobera la pots donar per gent amb necessitats… o gent vulnerable. O pel municipi. Però ells es gestionen la seva energia. Potse hi ha gent que diu que no té prou teulada, però participa d’aquesta comunitat energètica i per tant també et reverteix a tu. T’ho he explicat “a lo bruto”. Hi ha comunitats energètiques municipals que es crea el propi municipi. I després, perquè a més les comunitats han de tindre un radi és que és tot molt complicat. Hi ha models, per exemple Santa Perpètua. A mi m’agrada molt el model de Santa Perpètua. També el del Prat m’agrada, però la mida que té Santa Perpètua crec que s’apropa més a la nostra realitat. Allí fan això. El municipi ha participat amb uns diners a la creació de la comunitat i és un més de la comunitat energètica. De moment s’ha creat la primera i se’n poden crear més. I l’Ajuntament el que ha fet és… Jo participo, però com aquell que diu “jo em compro una plaça de pàrquing i tu tens la del costat”. I ha ajudat a posar-hi les eines perquè s’iniciï.

Hi ha alguna proposta més?

Bé, després el nivell de comunicació que t’afecta més a tu. Nosaltres volíem crear un consell de comunicació que sigui més lliure, més de les associacions del poble, que siguin ells qui decideixin què hi va i què no hi va a l’Informem. Perquè al cap i a la fi l’informem sí que ha de posar el que fa l’Ajuntament, però també és molt important que les entitats puguin explicar el que es fa. Llavors sí que volíem crear un consell de comunicació que gestionés una mica l’Informem. Evidentment que ha de portar coses de l’Ajuntament, però que siguin més participatius, que les entitats, les associacions d’esport, de cultura, puguin decidir continguts. Igual que tu decideixes els teus continguts. Penso que com a Ajuntament, és que l’Ajuntament és de tots. L’Ajuntament avui, ara hi treballa com a alcaldessa, perquè jo considero que és com un treball també, l’Elisabeth Oliveras, però demà hi pot ser un altre. Però al cap i a la fi l’Ajuntament és de tots, és nostre, els serveis són nostres.

Llavors la idea, aquesta, la masia, evidentment no es pot posar, però sí que aquí sentir-se una altra cosa que et demana i és important i segurament, potser sí que ho portaran tots. La creació d’un centre… a nivell cultural estem mancats d’espais perquè si que es veritat, s’ha creat el que dèiem, a nivell associatiu, moltes entitats culturals i segurament aniran sortint i això és una riquesa que és del poble. I què passa? Que necessitem espais i un centre cultural i un hotel d’entitats culturals.

Clar, evidentment tenim el poliesportiu, que és una inversió molt important i que s’ha de fer perquè també són molts anys que fa que s’ha d’arreglar aquesta infraestructura, però sí que hem de començar a posar… no es farà aquests 4 anys, però sí que hem de posar l’horitzó en començar a parlar-ne com el volem i fer un plantejament a nivell. I això és igual que el poliesportiu. Sí, és veritat, s’ha aprovat la primera fase, però hem d’intentar que durant aquests 4 o 5 propers anys estigui acabat. Evidentment, son molts diners, però és que a Sant Quirze ara ho necessitem moltíssim.

I a nivell que no ho portin… Clar, parles de moltes coses que… Per exemple, el tema de la deixalleria municipal, de l’economia circular, tu vas a la deixalleria, per exemple, i això és una cosa, però si deixes una cosa que el següent la necessita, no la pot agafar. I llavors hem de buscar la manera, de si és útil per una altre, per què no la pot agafar?. I llavors buscar en diferents espais del poble o activitats, buscar com es pot treballar l’economia circular i això és molt important. No sé si ho portarà… és que ja t’ho dic jo, no me’ls miro, els programes dels altres, jo…

Llavors, també, és clar, aquí al poble ens passa això, que hem crescut molt de cop. Jo quan vaig arribar aquí, és que érem 4, i pam, pum, ho teníem tot. El que passa és que hem crescut i la gent necessita serveis. Llavors, la creació d’un centre de dia fa molts anys que es parla, ja sé que t’he parlat d’un centre cultural, t’he parlat de poliesportiu, arreglar la masia Can Feliu, també s’ha d’arreglar la biblioteca, sí o sí i fer algun corredor a nivell cultural, biblioteca, masia, s’ha de buscar la manera, però un centre de dia també és molt important… perquè el centre de dia tingui serveis que potser no poden donar a la assistència sanitària, perquè no la donen fàcilment. Fa molts anys que parlem d’aquest tema, però penso que és important, la gent gran ho hem de cuidar, i després també l’acompanyament de la gent gran és important, i cada vegada ens estem envellint més, serem una població, si no ho espavilem amb les joves, serem una…

Hi ha alguna solució per això? Que aquesta piràmide no envelleixi tan ràpidament?

Aquí vam arribar una sèrie de gent fa 35 anys, abans que… jo vaig arribar justet, justet abans del boom immobiliari… hem expulsat, i mira, jo tinc filles i han hagut d’anar a viure fora, i elles han nascut aquí… La gent que ara té 35, 30, 28, que es vol independitzar… llavors es pot revertir intentant això, el lloguer, facilitant, buscant eines, convenis, amb els propietaris, picar porta, picar paret, insistim en el reglament d’habitatges buits, aquí a Sant Quirze hi ha habitatges buits.

Amb aquests 50 habitatges ocupats, es podria fer alguna cosa?

Mira, l’ocupació és un tema molt… Complicat. Complicat, perquè hi ha molts tipus d’ocupació. Hi ha molts tipus d’ocupació per necessitat, o perquè ja els està bé anar amb aquest pla. Per necessitat és molt difícil, quan és ocupat per necessitat, jo penso que és important que l’Ajuntament hi tregui, fa la meva època també ho feia quan es feia habitatge, parlar amb els propietaris, parlar amb els propietaris a buscar un consens, i dir-los que ho arreglem, busquem un lloguer… Quan és un banc, jo, amb sinceritat, s’ha de treballar amb els bancs, i ha sigut molt dur, molts pocs bancs estan disposats, però hem d’insistir i aplicar les lleis… El meu partit està molt content de la nova llei d’habitatge, jo crec que li manquen coses, però és un inici, i hem d’insistir en que s’apliqui la nova llei, i ser durs amb els grans tenidors, perquè tenen molts pisos, i buscar la manera, i sobretot petits propietaris, que potser els hi fa cosa, llogar el pis, perquè haurà de ser pel seu fill, perquè no sé què… I fem un conveni, fem un acord, des de baixar una subvenció, o una compensació en l’IBI, des de l’arranjament del pis, el cobrament segur, la Generalitat també té aquest servei de cobrament segur, perquè molts que els hi fa poca no cobrar, i que aquesta gent, quan necessiten el pis, hi hagi un compromís de marxar, perquè l’Ajuntament…

Per això et deia, s’han de tocar molts, perquè són moltes variables, i no és que estiguem sobrats d’habitatge, és a dir, a partir d’ara comprarem tot això i farem tot això, sinó que són petites coses que pots anar fent, i que potser poden ser multiplicadores, i hem de buscar la manera que no se’n vagi mai enlloc.

A la llista del seu partit, qui trobarem?

Son estupendos! És que m’ho crec, hi ha una llista, la llista l’han fet entre tots, jo sóc la candidata, però això no vol dir res, sóc la que vaig a dalt i la que dono la cara, però allà tothom ha de pencar tant si entrem a govern com si estem a l’oposició, encara que en treguem un, allà tothom treballa. Hem buscat una llista, o hem intentat confeccionar una llista de relleu, els dos, el segon i tercer de la llista són gent molt jove, per què? Perquè penso que la gent jove és el futur, nosaltres, jo ja fa 12 anys, si torno a sortir, en portaré 16… jo penso que ja està bé… i hem fet una llista amb la intenció, evidentment de treure 21… Bé, seria la pera. Evidentment, tu quan et presentes és amb la intenció de sortir d’alcaldessa, però les realitats són tossudes, i hem buscat una llista on sobretot la gent que va al davant siguin joves, perquè son el nostre relleu i penso que també jo el que els puc aportar alguna cosa durant aquest temps, o 4 anys o 2, el que convingui, és la meva experiència per explicar-los com funciona. Perquè jo quan vaig arribar, sí que vaig tenir la sort el primer, els 4 anys, vaig estar amb una companya, i sort de tenir-la aella perquè em va explicar moltes coses, perquè és molt maco dir “ara vaig presentar”, però no saps com s’ha de fer les intervencions, com s’ha de fer un plec de no sé què, vaig aprendre molt aquests 4 anys. El següent mandat, ja vaig entrar a govern, perquè es va necessitar el meu vot, els de Junts per Sant Quirze, ja venia apresa, encara em faltava l’experiència d’estar a govern, però em va donar… Si hagués entrat sola… I llavors ja vaig pensar, és que és tan important ser dos, perquè una a l’altra ja no és la companyia de ser dos, sinó les visions de ser dos i com fas les coses.

La llista està pensada per això, per un relleu, un relleu generacional que a més crec que cal i hi crec totalment. Llavors, la nostra llista hi ha gent des del món, des de la funció pública, hi ha economistes, gent de l’educació, hi ha un metge, gent de la salut, hi ha un noi que està amb dolors paliatius en un hospital, i és molt jove, xapó, perquè… I hem fet això, una llista molt global i som gent molt diversa,

Quina lectura fa que hi hagi tantes candidatures per a aquestes eleccions?

Bueno, depèn de per què han sortit aquestes llistes, perquè he vist que han sortit llistes i jo he hagut un moment mirant molt des de fora i ara seré molt crítica, no crítica, a mi em dona la sensació que una llista que ha sortit per discordància amb una altra, una altra també ha sortit perquè es van separar amb l’altra i n’han creat una altra, per tant són dos que han sortit per oposició a l’altra, o no, però jo ho veig així des de fora, evidentment, tindran el seu programa, tindran el seu punt de vista, però crec que una mica la revolució va vindre per aquí, per tant, dos. Vox, ja es van presentar les anteriors, el PP també es va presentar a les anteriors i llavors tenim Impulsa… No ho sé perquè s’han presentat perquè no hi combrego i llavors és que no vull ni analitzar per què s’han presentat.

Del pressupost de Sant Quirze, són uns 23 milions, hi ha alguna cosa que canviaria des del seu grup?

Saps què passa? Evidentment, el pressupost, aviam, potser posaries dos aquí i tres allà, o faries més èmfasi a nivell de serveis personals, però és que hi ha moltes coses al pressupost de l’Ajuntament que ja vénen donades, per exemple, tens l’enllumenat, les escombraries, s’endú la tira de diners, ja de fix. Quan fas el pressupost d’entrada dius a veure què, la llum, pum, la neteja viària, pum, l’escola Brassol, perquè clar, és un servei de l’Ajuntament, esclar, molt bé, tu vas traient, no és que facis de repartidora… ara que tinc la meitat del pressupost, o menys de la meitat, he de fer inversions, he de tornar a servei, jo m’he anat abstenint, alguna vegada l’he provat, aquest mandat, crec que aquest últim em vaig abstenir, no perquè no estigués d’acord amb el pressupost, sinó estava d’acord amb la part que portaven recursos humans. Amb el pressupost en general, és que un pressupost és un pressupost, no? Com el d’una casa, a final de mes t’ha canviat, i aquí també a final d’any, o t’ha arribat una subvenció, el pressupost és viu, i pot anar canviant.

Jo he trobat a faltar inversió, i potser…

Inversió en què?

En el poliesportiu, l’Ajuntament de Sant Quirze està molt sanejat. Portàvem els quatre anys anteriors estirant-nos el cinturó per sanejar molt més l’Ajuntament i fer més inversions… jo crec que ara és el moment de començar a invertir en el poliesportiu i en altres coses, però clar, no em vull deixar de banda amb la inversió, hem d’invertir, però també els números han de quadrar i hem de donar serveis, i els serveis a gent gran, a les persones vulnerables, això no ho podem fer… a nivell cultural, a nivell esportiu, canviaria coses, és que m’hi hauria de posar…

El tema aquest de recursos humans, que diu, què era?

No… era una qüestió d’ètica meva, perquè jo pensava que estava, no és que estigués sobredimensionat, no a nivell econòmic, sinó que és la manera de com es distribueixen els llocs de treball en l’organització, i com s’havia portat a terme diferents actuacions a nivell de personal, perquè jo no m’hi posaré…perquè penso que si hem de donar servei hem de tenir gent perquè pugui fer aquest servei, i que faci estudis, que prepari, un bon servei porta gent que treballi per portar aquest servei, però amb això no m’hi posaré mai. Però sí que jo veia un ajuntament molt tecnificat i després poc administratiu per la gestió que es feia, però jo no els vaig aprovar no perquè cregués que hi havia massa gent, sinó per la gestió, era una qüestió més de sentit comú meva que no estar d’acord amb el pressupost.

Hi ha hagut algunes actuacions que hi ha gent que diu que s’han fet ràpid, s’han fet a última hora, s’han fet sense planificar, però és que sense planificar una mica improvisant algunes coses, això com ho veu?

Com per exemple, ja sé que vas per l’aigua.

L’aigua, per exemple, però també algunes coses que han sortit a final de mandat quan eren coses que estaven fa molt temps, com és el Consell de Poble, el d’Infants i tantes altres coses que han sortit bastant al final del mandat -també hi ha hagut una pandèmia- però hi ha gent que ha dit que s’ha fet al final de tot, s’ha fet d’una manera una mica perquè ha de sortir, i realment si un mira quin era el programa, doncs dius, home, el 90%, el 95% s’ha complert, però com s’ha complert no ho sabem…

Si t’ho mires des de fora és veritat, el què passa és que l’administració pública és complicada, a vegades portes molt de temps preparant una cosa, però després és explosiu, perquè pam, una vegada te la donen, i ho tens tot lligat, però tots els procediments són molt lents, i tot dóna la sensació que mentre tu fas aquests procediments no es fas tant res, això no vol dir que no s’hagi treballat, i no vol dir que estigui d’acord o no, que ara estic a l’oposició… però ara traiem un reglament, o el pla de mobilitat, aquest pla de mobilitat, evidentment l’hem tret al final de mandat, però és que aquest pla de mobilitat fa molt de temps que s’està treballant, i llavors, que sí, que potser s’ha tret una mica més de pressa perquè estem al pla de mandat, és com per exemple els horts urbans, ja estem al final de mandat i les eleccions són aquí, i evidentment…

Jo crec que tota aquesta gent que estem criticant, i jo soc la primera, que les coses es fan de pressa, o que algunes s’han fet una mica més de pressa, o que els que s’han pogut prendre més calma, i hi ha d’altres que no, potser faríem el mateix al final de mandat. Quants ajuntaments no estan fent el mateix, siguin del color que siguin… fixa’t en Barcelona, i és de la Colau… qualsevol població, pot estar… Llavors, però sí que s’ha de tindre molt clar que l’administració és molt lenta, a mi em posa els nervis, a mi em va costar moltíssim entendre l’administració, perquè jo soc una persona que si jo tinc molt clar una cosa i que és factible, per què no? Perquè si jo a casa ho faig, no? O en una empresa privada també diuen “per demà vull això”, i tu l’endemà t’espaviles i ho fas. A mi l’administració pública em pot, perquè és tan gran que és molt lenta, perquè s’han posat moltes mesures perquè no es pugui ni malversar, i tot això és molt lent, i altres procediments. A mi em pot.

Tenim aquesta visió que s’ha fet al final de mandat, és veritat, també és veritat que hi ha hagut una pandèmia pel mig que ha fet, com un parèntesi, un kit-kat, com dic jo, de tot el públic i de tot el privat també. Però sí, una part sí que hi ha coses que han fet massa al final i que haurien pogut esperar-se una mica més, però després també tens coses com, per exemple, plans d’actuació que són obligats a complir que són quatrianuals o cada sis anys i que caducaven ara, però que s’han estat treballant abans, i llavors potser haurien pogut treure-ho abans? Sí, home, pensa que el gener i febrer vam estar aprovant plans que va haver-hi un… no sé si vas escoltar els plens, que jo no sabia el que estàvem aprovant, el pla de mobilitat, el pla de feminisme, el pla d’igualtat, el pla de no sé què, però…

Sí, sí, em referia a això, que hi ha hagut com dos o tres plens que s’han aprovat, plans molt importants. Molt importants. I, bé, sembla que s’han aprovat per aprovar una mica.

Sí, però clar, què passa? Que haver estat a govern i haver estat… Va molt bé estar a l’oposició i també va molt bé estar a govern, perquè veus quan estava a l’oposició pensava que farien aquesta gent, i quan estava a govern, “perquè m’està criticant ara, però si estic fent-ho, no?” I això em dona la doble visió, tot i que estàs a l’oposició i també t’ho has de currar… Hi ha molts plans d’aquests que els que venen són ajudes de la Diputació o d’altres estaments supramunicipals, i et venen quan et venen, i triguen el que triguen. Això no vol dir… No és que te’l facin ells, el fan conjuntament, perquè has de ser participatiu… tot això, recollir la informació, redactar-ho, posar-te d’acord amb l’oposició si vols fer esmenes, tot requereix un temps. Sí, en una part, tens raó, dona aquesta sensació, però clar, és que es passa tot arreu.

Quin número de regidors treuarà el seu…

21.

Aquesta és la versió optimista. La versió més realista o la versió més pessimista?

La versió més pessimista és zero, clar. La pessimista del tot, no? És molt complicat. Jo desitjo treure’n tres. No ho necessito, jo no ho necessito, però a mi tampoc em necessiten, però crec que se li ha de donar un tom, se li ha de donar oportunitat a la gent jove que puja. Jo crec amb aquesta gent que darrere m’està empenyent i que penso que han d’experimentar i pujar per aprendre i conèixer què és un ajuntament, com es porta un ajuntament, perquè penso que és el futur de Sant Quirze, igual que d’altres llistes que també porten gent jove… Dic tres perquè les dues següents són joves, saps? Però podria dir-te’n cinc, sis…

Amb pocs adjectius o paraules, com definiria la seva candidatura? O el seu partit o el seu programa?

El nostre programa és sumar per millorar. Volem sumar. Però t’ho dic així tal qual, eh? I no perquè hagi sortit “sumar”… A nosaltres ens va sortir abans que sortís la de la Iolanda… Vaig pensar: “Mira, ens han tret l’eslògan, no?”. Sumar perquè necessitem la gent i volem sumar. Més igual d’on siguin, volem que la gent participi, volem sumar amb la gent gran, volem sumar amb la gent jove, volem sumar amb l’oposició, volem sumar amb un govern, volem sumar. Per què? Perquè Sant Quirze és veritat, és un poble molt tranquil, realment tens la Sarra de Galliners aquí al costat, però hem de millorar moltes coses. Jo sempre penso molt i crec molt en el treball en conjunt i en equip, i llavors per això nosaltres hem posat el “sumar”. I crec que ens ho creiem.

Molt bé, minut final. Per què algú ha de votar la Marta Baldrich?

Per què m’han de votar a mi? Doncs perquè crec en la gent, per això m’han de votar, crec en la gent i a mi m’agrada treballar amb la gent i jo penso que soc molt honesta -no dic que els altres no ho siguin- però jo sí. Jo m’agrada treballar amb la gent i jo crec que això és el meu punt, és el meu punt, ho faig a tot arreu, treballar amb la gent, treballar en equip, donar la meva importància a aquell que està fet allò. I crec molt en la gent, potser un dia em… Però sí, crec en la gent i crec que hem de treballar en conjunt, això m’han de votar perquè crec que s’ha de treballar en conjunt.

Hi ha alguna cosa que no hagi sortit?

Hi ha tantes coses en un programa que a vegades es fa en una frase però que no es concreta, però que ho vol dir tot… Hem de viure més Sant Quirze, viure Sant Quirze vol dir viure, no viure a Sant Quirze, sinó viure Sant Quirze. Penso que és molt important per la gent que vivim aquí viure el poble. Tenim un entorn privilegiat. Tenim un poble que pots anar tot arreu a peu. Quants pobles estan així? I a més, no estàs sol pel poble. No hi ha gent, però hi ha gent. Et sents acompanyat. I això és molt important. Sant Quirze té aquest punt, en aquest moment, que el podem gaudir. I penso que n’hem de gaudir més, d’aquest poble. Almenys… Bueno, jo, clar, vinc al centre, llavors el gaudeixo molt bé, però tinc el privilegi d’haver trobat una casa aquí al centre quan vaig venir aquí. Vaig estar a punt, però al final ens vam decantar. Vam trobar aquesta, tot i ser de segona mà, vam preferir aquesta de segona mà perquè érem al centre. Però jo la idea aquesta que no sols ens hem de quedar amb què vivim a Sant Quirze, sinó què vivim. O sigui, falta vida a Sant Quirze, una mica? Falta que sortim, que comprem el comerç, que si vas a… Ara perquè tinc la ferroteria aquí al costat, et costa preguntar si té aquest tornavis, què vols, si no t’ha anat en algun altre més gran, i si no el té, te’l porta l’endemà. Aquesta cosa del comerç de proximitat, i que tots ens coneixem, siguin del que siguin. Penso que, aviam, evidentment, a Sabadell tens zones comercials que no et dic que no s’hi hagi d’anar, però endavant fa una mica en plau també de Sant Quirze, perquè a tots ens agrada, no? Hola, Marta, què tal, com va avui? Jo recordo molt, hi havia quatre patiguetes al poble, i anava a comprar el pa, i jo primer era la Marta Valdré, després el vaig convertir en la mare de l’Anna. I llavors, quan encarregava alguna cosa, li deia, no estàs? Diu, així, Anna. El fet que et coneguin per qualsevol cosa, pel teu fill o teu marit, per tu mateixa, perquè ets de l’associació de no sé què, té un valor que a mi, en lloc d’altres llocs, no li té. I això ho fa el Començ de Proximitat. Això és important, també. Tot és molt important. No riguis tant. Molt bé, molt bé, molt bé. Bé, m’hes rigut, no? Sí, sí, sí. I a més, la veritat és que ara només queda una entrevista, i totes han sigut bastant diferents, i aquest punt, així, més distès, i de parlar d’aquest tema del comerç, no havia sortit? No. Està molt bé. Jo crec que és una paraplau. Sí que és veritat que ha sortit el tema de la vida, però aquest tema que es pot anar a peu a tot arreu o que la gent et coneix pel nom, això no, jo és que visc a Saradell, i vinc cada dia. I de Saradell depèn de quin barri visquis, encara, com serveix per… No, i a més, sóc de Girona, vull dir que no… No, no, no. No, Girona, no. Vull dir que no sóc de Saradell, però bé, que sí que és veritat que jo, des de fora, veig que és un poble petit, que és molt agradable, però a la vegada que també és molt d’urbanització i que falta aquest comú, no? I, bé, no ho sé, a vegades penso, bé, i això, aquest matí, no sé quan va ser, però algú em va dir, bé, és que potser la gent tampoc vol aquesta vida, aquesta vida social, no? Però sí que és veritat que això, aquest punt de proximitat, una mica t’hi has de forçar, no? A vegades… Una mica hi ha gent que no vol, però bé, jo m’agrada molt anar a la platja, no, no ho veig perquè no es propaga, m’agrada molt esmorzar a la Marieta, no sé si coneixes, sí, però…

- PUBLICITAT -
anun2
anun22
previous arrow
next arrow

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- PUBLICITAT -
renting
renting2
- PUBLICITAT -spot_img
ARTICLES RELACIONATS

El més llegit

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.Más Info

ACEPTAR
Aviso de cookies