JAVI QUINTANO
23/5/2023 | 16:35:32
Avui entrevistem la Miriam Casaramona, la candidata de Junts per Catalunya Sant Quirze a l’alcaldia. És una persona que va néixer a Sant Quirze, enamorada dels seus fills, i potser per això, es passa una gran part de l’entrevista parlant dels joves: no dels del futur, sinò dels d’avui. Parla del seu oci, del seu esport, de la seva seguretat… I també parla d’educació (d’un possible minicampus de l’Autònoma a Sant Quirze), d’empresa i també de gent gran i salut. Quan li preguntem la paraula que resumeix la seva candidatura no ho dubta: és il·lusió.
Qui és Míriam Casaramona?
Míriam Casaramona és filla, mare i esposa. Vaig néixer aquí a Sant Quirze, i estic casada amb el Jordi, i tinc tres fills de 25, 23 i 18 anys. El Jordi, l’Arnau i el Jan. Tres fills meravellosos, que són un goig, realment és el somni fet realitat: poder ser mare. Aquest va ser un dels meus grans reptes de ser dona. No canviaria res de ser dona, perquè el fet de ser mare penso que és el fet més bonic que et pugui passar a la vida. I a la vegada molt complexe. Però tenim la sort, amb el meu marit, que tenim tres fills meravellosos. O sigui, són modèlics. Estic enamorada dels meus fills, perquè son genials, m’ho passo molt bé amb ells. A vegades aprofito i si només en tinc un a casa, doncs dic, anem a sopar, anem a qualsevol lloc, per estar els tres sols, o els dos sols, i és brutal, l’experiència, no? I el que arribo a aprendre amb els meus fills… Sobretot amb el petit, que és més descarat. És aquell fill que em diu, “mare, ets molt boomer”, “mare, això no ho facis”, “mare, això no et queda bé”, “mare, això els joves no ho volem”, no? I m’agrada molt perquè m’endoctrina.
De fet, tal com és així… jo me’n vaig [de la conversa], eh? (riu) Perquè com que em vas deixant… me’n vaig. Doncs, com que és així, i al ser filla també d’aquí de Sant Quirze, doncs vaig decidir que la llista de Junts per Catalunya a Sant Quirze havia de ser una llista molt jove. Molt jove. I cada cinc persones hi ha una persona jove. Una persona menor de 30 anys. Perquè jo soc filla d’aquí, i quan érem joves ens manifestàvem a la porta de l’Ajuntament perquè no teníem equipaments municipals per als joves. I ara, després de 40 anys, 40 llargs anys, encara els joves estan a la mateixa situació. Tenen un Can Feliu, però amb unes activitats molt restringides. I els joves no només volen anar a fer una activitat dirigida, sinó que volen anar a fer oci, lleure, qualsevol activitat que vulguin fer en el seu poble. I a part de l’esport, jo entenc que els joves es veuen com molt limitats a l’hora de fer…
Què els caldria?
Nosaltres… abans [de començar l’entrevista] parlaves de si havíem fet el programa electoral. Nosaltres al programa electoral n’hem volgut dir “compromisos”. Uns compromisos que tenim amb la ciutadania. I un dels principals compromisos és amb els joves d’avui. Perquè tothom parla sempre dels joves del futur. No, no. Els joves són avui. Jo no puc parlar dels joves del futur. Què faran els joves d’aquí a 10 anys? No. D’aquí a 10 anys jo no sé on seran, perquè tot és molt volàtil. De fet, els meus fills, en 10 anys ja seran fora. Volen marxar fora a l’estranger, volen anar a treballar a l’estranger, volen anar a estudiar a l’estranger. Per tant, el que em preocupa és el jove d’avui. El que tinc a casa. Aquells de 18 anys que vol oci nocturn. Aquell de 18 anys que vol anar a estudiar a la Universitat Autònoma i que té molts problemes per poder anar, si volen, a la Via Verda. La Via Verda encara no està del tot connectada. No estem prou oberts amb l’Autònoma. Fa una setmana vaig anar a veure el rector de la Universitat i li deia que a mi m’agradaria que Sant Quirze fos alguna cosa més per l’Autònoma. Estem només a dos minuts en tren de l’Autònoma. I necessitem obrir-nos a la Universitat. I el rector em va dir ” és que nosaltres necessitem expandir-nos a nivell comarcal”. I jo vaig dir, ostres, això és un matrimoni! Estem aquí mateix, i perquè no podria ser Sant Quirze?
Què es podia fer amb l’Autònoma?
Podríem fer un minicampus universitari aquí a Sant Quirze… per què no? Perquè només hem de ser el supermercat de l’Autònoma quan la tenim a dos minuts? Podríem veure quines facultats… com vol créixer. De fet, l’Autònoma, segons ens va dir el rector, no només vol fer grau, ni doctorats, ni màsters. Vol fer quelcom més per arribar més a la ciutadania. Ells s’enfoquen en què ha d’haver-hi un ensenyament de moltes àrees i que hi pugui accedir molta gent. Si tu, per exemple, entres a treballar a la funció pública i necessites algun tipus de formació en TIC, en anglès, etc., que ells puguin oferir això dins de la universitat. Això et dona una visió molt ample, que pots fer moltes coses. Jo només pensava en el que el rector deia i cada un de nosaltres anàvem dient el que ens interessaria. Jo, per exemple, soc funcionària i a mi les TIC m’aniria perfecte perquè em demanen l’ACTIC. Si féssim una formació universitària aquí, crec que seria molt bo.
Podria tenir un campus aquí a la universitat?
Per exemple. Un minicampus, no un campus universitari. Però sí que podríem fer alguna modalitat. Per exemple, a Sabadell mateix, ara faran la facultat d’infermeria i estan mirant ampliar amb altres facultats dirigides al món mèdic. Sant Quirze hi podria col·laborar… Per què no?
Quan dius que hi ha activitats molt restringides, pels joves, què vols dir?
Restringides potser no és la paraula adequada, però sí que són dirigides i són en un horari, per exemple, de tardes. Són els horaris que els joves tenen a les tardes. Però has de pensar que quan no tenen exàmens, tenen extraescolars i quan no, tenen altres coses a fer. Llavors, moltes vegades vas a una activitat que programa el Canya Jove, que és la regidoria que fa el lleure per als joves, i veus que hi ha quatre o cinc joves. Quatre o cinc joves no són representants de la nostra ciutadania. En tenim molts, de joves. I no en tenim quatre o cinc. Quatre o cinc és un percentatge molt baix. És una cobertura molt baixa. Hem d’anar a buscar una cobertura molt més ampla. I com més coses oferim, com més grans pensem i veiem, més públic arribarem. Si ara només arribem a 15, 20, 30 persones…
Per què hi van quatre o cinc?
No sé si hi van quatre o cinc. Ara t’he dit quatre o cinc, però no sé quants hi van. Però és igual. Si hi van 25 persones, no són representants de la ciutadania jove, aquests 25. O és una representació, un percentatge molt baix dels nostres joves. En canvi, tu vas a fer esport i veuràs quina representació tenim. Dels joves aquí a Sant Quirze, que fem esport, són molts. De fet, els nostres fills, tots tres, han fet esport aquí a Sant Quirze. Han fet de tot: natació, tenis, hàndbol, futbol… Llavors, tenim moviment aquí.
O sigui, el Canya Jove no funciona, m’està dient…
El Canya Jove hauria de funcionar diferent.
Per exemple, com hauria de funcionar?
Jo crec que amb això que t’estava explicant: fent més multiactivitats i tenir un espai més gran. En l’època de la pandèmia va fer una funció d’acompanyar els joves quan els joves començaven a sortir. El Canya Jove va tenir una bona funció aquí. Però hem d’anar avançant. Hem de saber com arribem. Per exemple, fer més que un Canya Jove, ser un casal jove. O els joves hi tinguessin més part activa. Jo crec que aquesta seria la manera de donar-li la volta. Una de les maneres de donar-li la volta, al Canya. Perquè… S’han de veure les estadístiques. Jo ara no les tinc al cap, però quan veus alguna activitat que fan i dius, ostres, malaguanyat… hi podria participar més gent, potser és la manca de difusió, o perquè no es fa allò per enganxar els joves, no ho sé, alguna cosa s’hauria de qüestionar.
Quins creus que són els tres problemes principals de Sant Quirze?
Quan vaig fer la meva presentació com a candidata vaig parlar dels tres enfocs que donàvem. Un era la seguretat (i l’incivisme), que molta gent d’aquí Sant Quirze explica. De fet, hem fet moltes reunions, hem fet moltes trobades, molts cafès, amb joves i amb gent gran. I quan els preguntes quina és la cosa que més els inquieta, diuen que és la inseguretat. Els joves et diuen que se senten insegurs. Quan surten del tren i van cap a casa seva a la una o dues del matí, quan han sortit a alguna discoteca de les afores de Sant Quirze -perquè aquí a Sant Quirze no en tenim- i tornen cap a casa, tenen por. Tu no pots permetre que un noi de 18-19 anys tingui por, o una noia. Això a mi em commou molt. De fet, vaig pensar que hi hauríem de treballar, que ho hem de posar sobre la taula, perquè tothom diu que “la sensació d’inseguretat és molt relativa”, però si no la posem sobre la taula no serem conscients d’això. I em pots dir que “no tenim tanta inseguretat”… doncs no la posem sobre la taula, deixem-la sota la taula, i aquí amb un calaix i ja està, i no passa res. I no en parlem. N’hem de parlar! Perquè quan tu et reuneixes amb un jove per anar a fer un cafè, i et diu que té sensació d’inseguretat, no anem bé.
És a la nit, sobretot…
És a la nit, els carrers foscos, això també et dóna molta sensació d’inseguretat. Les vies que has de passar per certs trams del poble i que estan fosques. Això encara crea més sensació d’inseguretat. També crea sensació d’inseguretat l’incivisme. Al veure les pintades a les façanes, al veure contenidors cremats, això també crea molta sensació d’inseguretat, i això ho hem tingut a Sant Quirze. Ara menys, però les pintades no. Les pintades deixen sent-hi, però bueno. Una cosa seria la inseguretat.
El segon punt que també crec que és molt important és l’habitatge. L’habitatge és un tema que fa pocs dies, tu vas treure una notícia d’un regidor que ara està a govern i que deia que no s’havia fet habitatge, i ells porten vuit anys al govern i no s’ha fet habitatge. I s’ha dit, sí, ara farem aquí, ara farem allà, ara mirarem, ara farem un estudi, sí, sí, però entre estudi i estudi, no hi ha habitatge. I els nostres joves què passa? Que els nostres joves marxen. Marxen a viure fora del nostre poble, del nostre municipi, i aquests joves tardarà que tornin a casa. I al final què acabarà sent això? Sant Quirze, el 2030, entre que la natalitat està baixant tant, i que a Sant Quirze, els nostres joves estan marxant, Sant Quirze el 2030 serà un poble de gent gran. I que haurem de tenir equipaments, també per la gent gran.
I després el tercer i gran eix transversal, que crec que també hi hem de posar molt èmfasi és amb tot el sector econòmic. L’economia és la que crea riquesa en el nostre municipi. El teixit empresarial i el teixit comercial, crec que són dos grans pols que hem de cuidar i hem d’acompanyar. Hem de tenir una regidoria que acompanyi les nostres empreses, els nostres comerciants i tots aquells emprenedors que vulguin venir a instal·lar-se aquí a Sant Quirze. El que no pot ser és que tu demanis una llicència d’activitat i tardin no sé quant temps a donar-te el permís. Però tu, mentrestant, ja has d’anar pagant la llicència d’activitat. L’altre dia anàvem a veure una empresa, un comerç que ha obert aquí a Sant Quirze, i ens deia “pago la llicència d’activitat, només me la deixen fraccionar en tres parts. Pago lloguer, pago subministraments… Saps què haig de pagar jo al cap del mes d’això? I acabo de començar!”. Quin tipus d’ajut tenen aquests emprenedors i emprenedores per part de l’administració pública? Crec que això és molt important…
O el món empresarial… Aquí a Sant Quirze tenim 5 polígons industrials, més de 400 empreses i moltes d’elles punteres a nivell internacional. Tenim empreses que són molt importants i que tenen una plantilla molt àmplia. Hem d’acompanyar aquestes empreses i aquestes empreses no se senten acompanyades. Hi ha noves empreses…
Anem per punts. Aquests tres blocs, eixos, quines serien les alternatives que planteja Junts? En seguretat, habitatge i en tema de comerç i empresa.
Nosaltres plantegem tenir una policia molt més propera, més al carrer. Tenir punts on sàpigues que hi pots trobar la policia. Per exemple, a vegades, surts de l’estació i hi ha un cotxe de policia. A vegades! Seria important que el cotxe de policia estigués en horaris més fixes. Quan tu baixes amb la foscor de la nit i veus el cotxe de policia, dius “mira, si em passa alguna cosa”… el teu subconscient et diu: aquí hi ha el cotxe de policia i ja pots anar més tranquil. Aquestes coses de tenir la policia en punts estratègics del nostre municipi que no sempre han de ser els mateixos, és important… per exemple, a les entrades i sortides dels coles, és important… La policia al carrer, de proximitat.
O les il·luminacions de tots aquells recorreguts que saps que fa gent la quan torna cap a casa, sortint del tren. Totes aquestes coses ajuden a mantenir una certa sensació de seguretat.
Els espais que estiguin nets, endreçats, ordenats. Això també et dona una sensació…
De les pintades i tot això, quina alternativa hi ha? Com es pot millorar?
Primer netejar-les. Moltes pintades que hi ha en aquest municipi són en façanes públiques. Nosaltres hem presentat una moció de neteja de façanes. Es va dir que era “art urbà”. Això no és art urbà. Hi ha coses que no són art urbà. Hi ha coses que són brutícia urbana. Les coses s’han de dir pel seu nom. Diuen “és que és molt difícil entrar amb que els particulars netegin casa seva”. Jo no ho sé, però ho hauríem d’intentar. Jo tinc una casa que cada dos per tres apareix pintada. A mi no m’agrada que em pintin casa meva. I al meu veí tampoc li agrada.
Hi ha algun tipus de mesura perquè això no passi?
Si hi hagués més seguretat, més policia al carrer… aquestes coses també et cohibeixen més. Amb aquesta mesura ens diuen que “penalizem” els joves. Jo no penalitzo ni els joves ni els grans. Jo no sé qui ho fa. L’únic que sé és que casa meva apareix pintada amb unes ratlles. Això és el que no m’agrada. Hi ha molts exemples que podríem anar posant. I crec que això ho hem de dir i s’ha de dir. Sempre dic que, les coses, quan no es diuen, que es deixen sota la taula, en un calaix, no les podem treballar.
Amb comerç i empresa, amb potenciar el nostre sector econòmic i d’aquí al municipi… Crec que hi hauria d’haver una finestreta única, amb atenció a tota aquella persona que es pogués instal·lar aquí a Sant Quirze i que es donés prioritat a l’hora de demanar les llicències. El que no pot ser és que estiguis demanant una llicència fa tres mesos, sis mesos, ja estiguis pagant el lloguer, l’aigua i el llum i encara no tinguis el permís. Aquest pobre emprenedor que vol posar-se aquí a donar-nos un servei al municipi, els estàs fent, per la burocràcia i la lentitud de l’administració pública, que pagui i que faci una despesa quan això es podria arreglar en una finestra única, amb una persona que acompanyés l’emprenedor, el comerciant o empresari i que anés fent el tutorial fins a la final obertura. Jo crec que és molt important.
I després parlàvem del tercer punt que és l’habitatge. A mi m’és igual com hem de debatre quin model d’habitatge. Jo el que vull és habitatge. Jo el que vull és que els nostres joves no marxin a viure a fora. I actualment estan marxant a viure a altres municipis del nostre voltant. I l’habitatge és una problemàtica molt important. Molt important i molt preocupant perquè a tot arreu tenim aquest problema. No només a Sant Quirze. Però s’ha d’arribar a consensos i construir-lo i fer-lo. Perquè si no, ja podem anar parlant de quin model d’habitatge volem si no el anem fent. I així ens podem dilatar 10 anys més, no? Doncs no.
Amb el programa inicial hi havia com una ciutat esportiva… Aquesta ciutat esportiva com ha de ser?
Mira, Sant Quirze l’any 80 i pocs va fer el poliesportiu que tenim ara. En aquell moment érem 6.500 habitants. Ara en som més de 20.154. Tenim els mateixos equipaments municipals. Tenim la mateixa piscina. Interior i exterior. Tenim el mateix pavelló. Hem multiplicat la població per quasibé 4. I seguim tenint els mateixos equipaments. Fa poc més d’un any es va fer un annex extern i després també hi ha annex extern i el camp de futbol. Però el consumidor d’esport és molt més alt del que teníem. I seguim tenint les mateixes infraestructures. Hem d’aprofitar patis escolars per fer esport, per fer handbol, per fer futbol. Crec que això no és just. Hi ha esports que estan fent-ho a les 11 de la nit. Gent jove, gent de 18 o 19 anys. Llavors, jo crec que hem de fer una ampliació, una mirada àmplia. El que ens referíem nosaltres quan plantejàvem això de la ciutat esportiva, és de dir: deixem que aquí, si cal, entri capital privat. Perquè el que hem de fer és tenir més espais. De poder construir diferents equipaments a diferents parts del nostre municipi, ho podem fer-ho. Perquè no observem també aquesta opció? No només en quedar-nos allà al carrer Priorat, sinó de repartir-ho per la resta del municipi.
Hi ha alguna altra alternativa que sigui més barata, que sigui més factible que en quatre anys es pugui fer? Junts veu alguna manera de fer-ho? Què passarà en els propers quatre anys?
Jo crec que ens hem de reunir amb els que hi entenen i de dir quines són les nostres necessitats i posar-ho sobre la taula i veure com ho treballem… quins espais tenim? fer un directori de tots els espais que tenim, públics, que podem fer equipament esportiu i buscar finançament. Però no només de la Generalitat o només en un Next Generation sinó que també puguem obrir la porta a entrar capital privat. Perquè estic segura que n’hi ha, perquè ja ens ho han dit i ens han vingut a picar la porta. És anar confluint tots aquests punts que crec que s’han de fer i crec que Sant Quirze és un factor important, clau.
Hi ha moltíssima gent que em para pel carrer i em diu “si entres faràs que puguem tenir una millor qualitat amb els equipaments esportius, i que no haguem d’anar cada mes de setembre a discutir-nos?”… Perquè això cada mes de setembre es posen tots els clubs esportius i diuen quins espais i els clubs es van barallant entre ells per dir quin espai et toca i quin no i quan et toca. Això ho trobo horrorós. Com pot ser que deixem els clubs esportius que es barallin entre ells, quan, al contrari, el que hauríem de fer és fer-los fer pinya… és igual que facis handbol, que facis vòlei o que facis bàsquet. L’important és que fas esport… i aquesta és una manera de relacionar-se, una manera de fer oci i és una manera també de fer equip… per tant, què més volem que potenciar això?
Abans parlava també del tema dels joves i de l’oci nocturn. Hi hauria d’haver discoteques a Sant Quirze?
Sí, això ho vaig dir fa poc en una entrevista que em van fer… hi hauria d’haver un pla d’oci nocturn. Nosaltres, en els compromisos ho portem: que volem fer un pla d’oci nocturn. Perquè tu no pots dir: no volem oci nocturn perquè els veïns han de descansar… Sí, però els nostres joves han de fer oci i si tenim un pla d’oci nocturn aquí al nostre municipi els nostres joves no marxaran, no hauran de tornar amb els ferrocarrils, a les tantes hores de la matinada, o els haurem d’anar a buscar… perquè hi ha molts pares i mares que ens trobem tots a les entrades i les sortides de les discoteques a Sant Cugat… i dius, si el tinguéssim aquí a casa, això no ens passaria… Jo crec que aquesta seria la solució. Hem de vetllar, també pel descans dels veïns? I tant, això el primer, però també hem de vetllar perquè els nostres joves puguin tenir un pla d’oci…
I és compatible? Hi ha algun lloc que es pugui fer?
Sí. S’ha d’estudiar… hi ha molts llocs… sempre consensuat, jo ho tinc molt clar. No et diré ara un concret, no et diré un nom, jo crec que sí. S’ha de veure. Nosaltres ens vam reunir amb un senyor que porta oci nocturn des de fa molts anys aquí a la nostra comarca. Crec que ells també són els que a nosaltres ens podran ajudar i acompanyar i dir al seu parer… Hem d’escoltar tothom: els que hi entenen, els veïns i els joves. I entre tots tres fer un conveni. Sé on es podria fer, però s’ha de veure si totes aquestes coses, finalment, poden cuallar
El tema del pressupost municipal… tenim un pressupost de 23 milions d’euros… què canviaria Junts, d’aquest pressupost?
A veure, tenim un pressupost molt encorsetat, molt definit… Què canviaria? Tot el tema d’atenció a les persones, a la gent. Crec que aquí ha d’anar-hi una bona part del nostre pressupost. A Sant Quirze, la piràmide es va invertint a poc a poc i cada vegada hi ha més gent gran. I crec que per nosaltres, totes aquelles polítiques que comencem a fer ara, seran les que repercutiran dins de dos o tres anys. Per tant, comencem a treballar-hi perquè tenim molta molta molta gent amb necessitat i… tot l’àrea de drets socials, crec que és un factor molt important…
Que ara mateix no s’està fent prou o què canviaria?
Jo crec que no s’està fent prou, des del meu punt de vista no s’està fent prou. Tu saps que jo soc treballadora social, jo vinc de la branca social, porto 30 anys treballant en aquest camp a l’administració pública, i crec que hi ha moltes coses a millorar a Sant Quirze.
Per exemple?
Per exemple els ajuts d’urgència. Hi ha gent que té necessitat a Sant Quirze, molta gent que no arriba a final de mes i això ho hem d’acompanyar… Perquè pots tenir una feina i un sou, però després tenir unes càrregues familiars, tenir una hipoteca, i tenir uns costos fixes, doncs hi ha gent, molta gent, molta més de la que ens pensem, que té dificultats per arribar a final de mes. Aleshores crec que és un tema que hem d’abordar, hem d’abordar i hem de treballar: gent gran, família, teleassistència. Aquest temes són temes que crec que hem de prioritzar.
Qui hi ha a la llista de Junts?
Hem mirat de fer una llista molt transversal, amb gent jove, com t’he dit abans, i amb gent que ens porti expertesa. Gent molt vinculada al món esportiu, gent vinculada al món associatiu i amb molta il·lusió i amb moltes ganes de fer coses diferents; empresàries també en tenim un parell: un parell de dones joves… principalment el que crec que portem 28 persones amb molta il·lusió de fer les coses diferents.
I tenen experiència en la gestió pública d’aquesta gent?
Sí, sí. Hi ha la Núria, que és la companya que hem estat treballant aquests darrers 4 anys i que té experiència en el que és l’administració pública.
Hi ha gent que diu que Sant Quirze és com una ciutat dormitori, que no té vida… com ho veu Junts?
Hi ha molta gent que ho diu i certament si ho diuen és perquè hi ha alguna cosa… Jo soc una ferma defensora que a Sant Quirze hi ha molta vida. De fet, tampoc et puc dir que no, perquè visc aquí al centre. Jo és que surto de casa i ja estic enmig del bullici, de les botigues, etc. Però em diuen: si tu visquessis a Sant Quirze Parc o en una urbanització, allà és molt diferent… i sí, és veritat, és diferent. El que jo crec és que hauríem de fer un pla de barris: veuere què tenim i què ens falta, perquè hi ha molts barris que per no tenir, no tenen ni un supermercat, per anar a buscar la sal… Llavors, crec que tot això, hauríem de valorar barri a barri quines són les necessitats que és el que tenim, que és el que ens manca i poder anar teixint i treballant… i donar a la gent aquesta consciència… perquè quan et diuen “és que som un poble dormitori”… doncs sí, segurament. Hi ha una part dels nostres veïns i veïnes que venen aquí a dormir, però hi ha una altra part molt important que no, i ara tu mateix ja ho pots veure, estàs també aquí al centre. Aquí sempre hi ha cotxes, sempre hi passa gent… per aquest finestral estem veient tota l’estona que passen veïns i veïnes. Crec que cal millorar sí… Que ho és, una ciutat dormitori? Des del meu punt de vista no, però jo entenc la gent que diu que sí que ho és, perquè viuen a les afores del centre i ells diuen que van a casa i van a treballar i tornen a casa… doncs haurem de fer que hi hagi més interrelació entre la gent que viu a les afores del centre amb el centre.
De Les Fonts…Junts, quina proposta té per Les Fonts?
Mira, amb Les Fonts, les propostes és escoltar, escoltar i escoltar. Nosaltres hem passat aquests quatre anys escoltant molt la ciutadania i hem escoltat molt la gent de Les Fonts. Al principi del mandat es va parlar de fer una segregació de Les Fonts cap a Terrassa. Aquí no s’havia consultat ningú- Això va ser una foto entre l’alcalde de Terrassa i l’alcaldessa de Sant Quirze, i quan es va portar al plenari va haver-hi un daltabaix… Tot això va passar abans de la pandèmia, però va passar en aquest mateix mandat. Jo crec que no es pot prendre una decisió d’aquest tipus i comunicar-ho a premsa sense haver-ho comunicat als veïns. Ho trobo una falta de tacte impressionant. Què hem de fer amb Les Fonts? escoltar la gent de Les Fonts i veure quines són les seves necessitats. Tenen necessitats molt bàsiques. L’altre dia sortia a les xarxes que havien demanat feia no sé quant temps d’asfaltar un carrer i fins ara no s’ha asfaltat. Porten més de vint anys demanant que s’arregli un pont i les dues administracions (Generalitat i Sant Quirze) van dient: no és meu, és teu. No. En asseiem en una taula i anem a veure com ho fem? Jo soc una persona molt pràctica i això de que ara la pares tu ara la paro jo a mi mai m’ha agradat. També t’haig de dir: jo soc funcionària i el “vuelva usted mñana” no l’he fet servir mai, no hi és al meu vocabulari, perquè és una cosa que em molesta molt, i em molesta com a persona, per tant no ho faré, i tinc la responsabilitat de fer-ho. En el moment que em presento de cap de llista, ho tinc molt clar… que el que haig de ser és la facilitadora. Jo soc una gestora i vinc aquí a gestionar uns recursos, i a fer que la ciutadania del meu poble visqui millor, tingui més qualitat de vida, i no a dir “no”, “és que això és de la Generalitat”, “això és de Terrassa”… ens assentem i ho parlem i ho arreglem.
Hi ha alguna cosa positiva dels últims 4 anys o 8 anys de l’Ajuntament?
Sí, la participació que s’ha anat fent… Ara han fet el Consell de Poble, el d’Infants… és una cosa molt important demanar als infants… Aquests sí que els hem de preguntar: què voleu quan sigueu més grans, què volem deixar… Jo trobo que a més d’important, el Consell d’Infants trobo que també és molt interessant, perquè el punt de vista dels nens i les nenes del nostre poble és molt enriquidor. Jo ja penso amb que la visió dels joves que és molt enriquidora, imagina’t amb la dels nens i les nenes de 12 anys… Jo crec que la participació en aquest nivell és molt bona.
Veient tantes candidatures, sembla que hi ha ganes de canvi, o que hi ha gent que té coses en contra del Govern actual, però en canvi, és un govern que té majoria absoluta… Abans hi havia un Govern de Convergència, PP i PSC… Per què va passar perquè avui hi hagi una majoria absoluta d’un govern totalment oposat?
Perquè tot té un principi i té un final i la gent es cansa i fa un vot de càstig…
Quin va ser el detonant? Per què va passar?
A veure estar al govern desgasta molt. Portàven dos mandats manant, i això desgasta i la gent moltes vegades diu, ja està, ja hem vist que fins aquí podíem arribar… anem a fer un canvi… i llavors aposten per un canvi. Jo crec que ara la gent també veurà el desgast de l’actual Govern i està apostant per un canvi… La gent, tu ho has dit, està demanant canvi nosaltres oferim la possibilitat de canvi.
En aquests últims 8 anys, des de l’oposició què han fet?
Home, hem sigut propositius, hem proposat coses, moltes algunes sí que s’han fet altres no… L’oposició en un Govern de majoria absoluta, poca cosa té a dir… Amb el Covid ens van demanar que féssim propostes: en vam fer fins a 45 i de les 45 propostes: una no era perquè no era possible, l’altra ja s’estava fent, l’altra, bueno, ja ho valorarem… després hem proposat mocions com l’ordenança de patinets, no s’ha fet. Hem proposat una moció per arreglar tota la zona del Turonet, que és una zona on hi ha molts pals de fusta enmig dels carrers que dificulten molt quan vas amb cotxet… t’ho dic perquè ho he patit en les meves carns… portar els meus fills a l’escola en cotxet, havies de baixar a la carretera al carrer i tornar a pujar… vam presentar una moció per retirar tots els pals de fusta, i els cables i cables i cables de les entrades dels edificis… aquesta moció es va aprovar però no s’ha fet res… de fet, al carrer Pompeu Fabra, que va sortir als mitjans de comunicació, hi havia un pal de fusta enmig d’una construcció, quan s’havia aprovat una moció! Fins que no va sortir als mitjans de comunicació, no es va treure el pal de fusta. Jo no ho trobo coherent: proposem moltes coses però davant d’una majoria absoluta és el que passa moltes vegades.
Quants regidors creu que guanyarà?
Els que la ciutadania decideixi el dia 28.
Ja, però ens hem de mullar una mica…
És que no ho sé
Pujarà, baixarà?
Creiem que sí, que pujarem, hem fet molt bona feina.
6, 4, 10…?
Pensa una cosa…
Hi ha escenaris positius, negatius? El pitjor escenari?
Els inputs són positius. Els que tenim són molt positius. També has de pensar una cosa: que ara pugem de 17 regidors a 21… Llavors, clar: pujar, pujarem… 7 o 6? No ho sé. Però sí que pujarem. I nosaltres anem a guanyar. No anem a pujar, anem a guanyar.
Quin és l’escenari que us plantegeu? El més realista
L’escenari? Que el dia 29 de maig estiguem formant govern aquests propers 4 anys i portar Sant Quirze allà on es mereix, que és amb una millor qualitat de vida, que quam sortim als mitjans de comunicació no sortim per les coses que passen malament, com el Waka, com la saturació de la C58… Aquí també hi hem de posar algun remei, perquè el que no podem ser és la drecera per anar a un altre lloc… No, anem a mirar el pla de mobilitat, que tot just l’hem aprovat ara, i que està en exposició pública, a veure com tot això ho podem modificar, perquè crec que ho hem de treballar bé.
Si hagués de definir Junts per Catalunya Sant Quirze amb algunes paraules amb adjectius quins serien?
El primer que em surt és il·lusió. Ens fa molta il·lusió. A les 28 persones que estem dintre d’aquesta llista ens fa molta il·lusió, tenim moltes idees, tenim moltes ganes de canvi i tenim la veu de l’expertesa, per un cantó, però també la veu dels joves. I crec que això per mi és un bon motor.
I per últim, el minut d’or: per què la gent ha de votar Junts per Catalunya?
Doncs una mica pel que t’he dit: per les ganes de canvi que tenim i també per la il·lusió que tenim. Tenim ganes de treballar i deixar-nos-hi la pell. Perquè a Sant Quirze es poden fer les coses diferent i es poden fer les coses millor i així ho farem.
No sé si hi ha algun tema que no ha sortit…
Nosaltres quan vam estar amb la pandèmia i ens van començar a deixar sortir, vam començar a valorar el que teníem aquí a Sant Quirze: hi tenim la Serra de Galliners que és el nostre pulmó verd, i és nostre perquè ens el sentim molt nostre. Jo recordo quan tots vam començar a sortir, ens trobàvem passejant… tots tiràvem cap a la Serra de Galliners i jo crec que la Serra de Galliners l’hem d’apropar més. Ara ja la gent ja gairebé no hi puja al Pujal Blanc o cap a la Serra, si no és dissabtes i diumenges perquè ja tots anem molt estressats una altra vegada, no? Sembla que la pandèmia no ens ha deixat gaire cosa… però sí que hem d’acostar la Serra cap a la ciutadania. La ciutadania ha de saber quin entorn privilegiat tenim a Sant Quirze.
Acostar la Serra què vol dir?
Doncs que puguem senyalitzar, que puguem fer unes rutes per dintre de la Serra…Si nosaltres posem la Serra a les mans de la ciutadania, per fer-ne un bon ús, òbviament, pot ser una manera també de fer esport, una manera de fer lleure, una manera de relacionar-se… i crec que en aquests moments és molt important. Crec que podríem fer moltes coses, moltes rutes per dintre, com a Wikiloc… jo tinc una amiga que l’altre dia em truca i em diu (és de Barcelona): vinc a Sant Quirze, a la Serra, perquè amb el Wikiloc, vaig a fer una ruta… doncs apropar-ho més a la gent de Sant Quirze: que sapiguem que fins i tot ve gent d’altres llocs a fer rutes aquí a Sant Quirze… estaria bé poder-ho integrar també, com a rutes de gent gran…
I amb el tema de salut… jo soc treballadora social, treballo a l’Institut Català de la Salut. Crec que aquí a Sant Quirze tenim un centre de salut molt bo, que atén molta gent del nostre municipi, un percentatge molt alt de la ciutadania i que ho estem aprofitant poc. Crec que hi hauria d’haver més sinèrgia entre el municipi, l’ajuntament, i el CAP… perquè ara a nivell de salut anem a fer prevenció… Anem també doncs a treballar la prevenció a Sant Quirze: ara que tanta gent té la pressió alta o té sucre…que la gent de Sant Quirze puguin tenir tot aquest tipus d’enfermetats més solventades: per exemple fer guies, caminades per la serra… totes aquestes coses ajuden a prevenir certes patologies i crec que és molt important de fer un pla, conjuntament sanitat i l’ajuntament.
