JAVI QUINTANO
12/5/2023 | 19:53:32 |
Avui entrevistem en Xavier Tizón, el candidat a l’alcaldia de Impulsa, un partit que va començar a gestar-se durant la pandèmia. Tizón viu a Sant Quirze des de 2014 i en el passat ha tingut responsabilitats polítiques a Sant Cugat, com a regidor d’esports. Es troba a gust en la confrontació dialèctica, creu que a Sant Quirze hi manca cultura política i que els “incidents” que ha patit el seu partit (una dimissió en bloc i un comunicat que els deixava en mal lloc) formen part de la normalitat democràtica. Ens explica que Sant Quirze ha col·lapsat i no pot seguir governant-se com si fos un poblet. Assegura que és l’únic partit municipalista i que proposa un canvi de model.
Qui és Xavi Tizón?
Jo vaig estudiar Ciències Polítiques a l’Autònoma. Després em vaig voler especialitzar, especialitzar si es pot dir així, en oratòria professional. Jo, en els meus hobbies, feia teatre. Llavors, parlar en públic ja no em costava. Però sí que és veritat que, com que em volia dedicar a la cosa pública, doncs que et donessin dos o tres tips d’allò de comunicació, sobretot no verbal, a mi m’ajudava. Aleshores, això per la part acadèmica.
Llavors, el meu primer apropament al camp polític és amb 15 anys. Amb 15 anys, anecdòticament, ho recordaré sempre, jo jugava al bàsquet, i m’agafa el meu pare un dimecres, mitja hora abans d’anar a un entrenament, i em diu, “avui no vas a entrenar”. Diu “perquè marxem tu i jo sense la teva mare”. Tens 15 anys i això et sorprèn. I li dic, i això per què? Em diu “Perquè anem a sopar amb uns senyors, que van molt ben vestits, amb traje i corbata. Vull que anem a escoltar a parlar a un senyor que ve. I el senyor que venia a parlar era el Duran. Josep Antoni Duran i LLeida. Llavors, quan acaba el sopar, em diu el meu pare “què t’ha semblat?” Dic, bé, doncs a mi aquest senyor, la veritat és que el que diu i com ho diu m’agrada. Més que el què… que amb 15 anys no ets capaç encara de comprendre moltes coses… però era el com, no? I sobretot la rebuda que tenia allà. Aleshores em diu el meu pare, diu, a tu t’agradaria fer això de gran? Dic, sí, la veritat és que sí, m’ha encantat. I aquí és on comença una miqueta el meu aplicament a la política, i és quan amb 16 anys jo entro a militar a la Joventuts d’Unió Democràtica de Catalunya. A partir d’aquí, doncs, comences el teu recorregut, una miqueta d’experiència vital, juntada amb l’acadèmica.
Tot això era a Sant Cugat?
Tot això era a Sant Cugat, sí, sí, sí. Tot i que, quan vaig anar a signar la butlleta de militant, me’n recordo encara a la seu d’Unió Democràtica, estava al carrer València. Sí, que no era allà a Nàpols, amb Almogàvers, on després es van traslladar. Però bé, llavors, em junto amb un grup de joves, que m’acullen, la veritat és que bastant bé, em faig molt amic del que després va ser diputat i ara tertulià a les teles, el Roger Montanyola. Em faig molt amic d’ell. I caminem junts, després, evidentment, les vides et porten per camins molt diferents, però aquí comença el meu apropament cap al cap al pla més polític, diguéssim, no? Això des de la perspectiva professional.
Llavors sí que és veritat que això es consuma l’any 2011, que jo entro com a regidor d’Esports i Relacions Internacionals a l’Ajuntament de Sant Cugat, i el 2015, bueno, patim tota aquella davallada que Convergents i Unió se separen, dels convergents neixen 25 plataformes diferents, d’Unió neix una, que és de demòcrates, i s’intenta reformular una miqueta el partit de Units per Avançar, que ara estan associats al PSC, però no tira, realment, i Unió se’n fa, no? Llavors jo em quedo una miqueta, jo, sense representació política còmoda, i bueno, doncs has de seguir fent camí, no?
Per tant, vaig a la privada, estic dos anys treballant en una agència, perdó, estic dos anys treballant en una agència de comunicació, juntament amb la meva dona, fins que al final, bueno, em reu una proposta d’una empresa privada a Sant Cugat dedicada al sector informàtic, res a veure amb mi, però buscaven un director d’estratègia, que em comportava una miqueta aquesta tasca més de relacions públiques, una feina que m’encantava, sincerament, i bé, sí que és veritat que em picava una miqueta tot el tema aquest de tornar a la política, i la Marta, la meva dona, em diu un dia, arribem a casa i em diu escolta’m, has de tornar. Dic, home, no m’ho he plantejat. Diu, has de tornar, perquè t’agrada molt la teva feina, però aquesta cara que portes quan arribes a casa, és espectacular. Dic, vale, doncs bueno, anem a veure com ho podem articular, no? Mires una miqueta el panorama, no trobes ningú, evidentment, amb qui t’hi trobis còmode i comencem a recollir una miqueta totes aquestes, no diré llegendes urbanes, perquè al final s’han acabat consolidant en veritats, però sí una miqueta aquesta preocupació de gent d’aquí de Sant Quirze, que et deia escolta’m, veig el poble amb una sensació, una percepció molt d’inseguretat, de falta de civisme, neteja, etc. I aleshores, ens juntem, conec una persona d’aquí, també vinculada al camp polític, comencem a parlar i així és com neix Impulsa Sant Quirze del Vallès.
Des de zero, eh? Quan neix?
Neix exactament, i per exactament dir que en el moment en què el Ministeri de l’Interior ens el reconeix en el registre de partits polítics, això neix l’abril del 2022. El que passa és que el procés s’enceta el 2020. S’enceta primer donant-li forma una miqueta a quins són els ideals que vol marcar, després amb la redacció pertinent d’estatuts “hechos de punyo i letra” per mí. Allò va ser una feina amb la qual em vaig divertir moltíssim. Acta fundacional, tot això s’ha d’elaborar públic, en fi, encenem tot el procés. I així és el dia d’avui com hem arribat a poder presentar la candidatura d’un partit que és clarament dissenyat per presentar-se a aquestes eleccions 2023 amb el recull una miqueta de les propostes de tots els partits i associacions de veïns i el que tu mateix perceps com a ciutadà i el tret més diferencial és que és de caràcter totalment municipalista. Som els únics que ho plantegem això. Llavors, clar, comencem a caminar, al principi hi ha les forces polítiques convencionals, han nascut més, hi ha companys d’Independents i els companys de SOM també, però de caràcter municipalista pura i exclusivament només som nosaltres que ens presentem aquí.
Tu quan vas arribar a Sant Quirze?
Jo vaig arribar a Sant Quirze el 2014.
Quines son les 3 coses que funcionen pitjor a Sant Quirze?
Clar, aquí jo crec que hem de parlar des de dues perspectives. Si parlem des de la perspectiva dades oficials, res funciona malament. Si parlem des de la perspectiva de percepció de la gent, doncs hi ha diversos temes que sí que realment s’haurien d’atacar.
El primer i el més important és el tema de seguretat. O sigui, el tema de seguretat per nosaltres és capital. Fa poquet hi va haver una Junta Municipal de Seguretat, es van plantejar uns números. Els números, com sempre, són interpretables. Els mateixos números jo puc considerar que estan bé i tu pots considerar que no et semblen tan bé.
Ho poso en primer lloc perquè crec que és el que primer li preocupa a la gent en temes d’ocupació i robatoris i després, per tal que al cap i a la fi, quan tu convius amb una comunitat, l’última cosa que vols és patir. Llavors, quan la majoria de persones quan la majoria de persones…
Quants robatoris hi ha hagut?
Doncs no tinc ara mateix les dades al cap però em sembla que anàvem a 7 robatoris amb força al mes aquí a Sant Quirze i…la xifra concreta d’ocupacions, per exemple, que això també és un tema de seguretat que preocupa, no sé si anaven entre 38 o 42 habitatges. No ho recordo ara mateix. Pocs o molts?
Tu creus que és el primer problema?
No, no, no, per res. Una cosa és la percepció de la gent i l’altra el que jo considero que és el principal problema.
El principal problema quin és?
Per mi el principal problema és que Sant Quirze del Vallès ha col·lapsat. Sant Quirze del Vallès en els darrers anys ha tingut un canvi, un canvi sobretot en matèria demogràfica. Ningú prèviament dels equips de govern anteriors ha tingut la capacitat de saber llegir quin seria el Sant Quirze del futur i ara mateix hem col·lapsat en qualsevol de les matèries que toquem. Ja passem per instal·lacions esportives, passem per seguretat, passem pel dinamisme que té l’oci aquí. És a dir, ens hem quedat anclats en aquest poble que s’ha de dir que ja no és perquè en el moment en què fem el salt dels 20.000 habitants tècnicament ja no som poble, som ciutat. Això fins i tot la llei d’administració pública ens obliga a fer els plans estratègics de cadascuna de les àrees, tot això l’equip de govern ho ha treballat. Per mi aquest és el principal problema perquè aleshores no et deixa afrontar el futur.
Tu pots seguir gestionant un municipi com el poblet de sempre o pots intentar dibuixar quelcom que d’alguna manera et porti a que molta més gent vingui i gaudeixi de la teva ciutat, perquè al final l’evolució és una qüestió natural. I estancar-se, si et vols estancar hi ha un poble, un poblet, amb tot el meu respecte i carinyo, a la Cerdanya que m’encanten que es quedaran així perquè no tenen més.
En el nostre cas nosaltres i jo personalment creiem que li vaig veure un potencial a Sant Quirze que crec que està per refer. Per això nosaltres plantegem una línia de treball molt clara que és una primera entomada de reordenació, una segona entomada de planificació i una tercera d’execució. Perquè d’alguna manera considerem que totes les qüestions que tenim aquí a Sant Quirze que es poden atacar des d’atracció d’empreses fins a adequació de les instal·lacions esportives, atendre les famílies volen venir a Sant Quirze perquè veuen que és un poble tranquil, on poden créixer els nens. En matèria d’educació. Tenim 4 institucions d’educació de caràcter públic excel·lents, però hi ha una demanda elevada també de concertades o privades que no existeixen. Jo personalment m’he reunit amb persones que es dediquen a aquestes qüestions i m’han dit no ens traslladem a Sant Quirze ni obrim seu perquè considerem que d’alguna manera els equips de govern que hi ha no ens acompanyarien. Per tant, és una miqueta fer la confluència de tot. Llavors, aquí és on jo crec que hi ha el principal problema, el fet d’aquest estancament mental.
Està a punt d’aprovar-se el POUM, que també fixa un màxim d’habitants en 26.000. Tu això no ho faries?
Jo primer analitzaria bé exactament què volem ser de grans. És a dir, estan molt bé les dades, plantegem un POUM, com bé deia abans, situant 26.000, això ens afecta que, evidentment, després tenim la situació demogràfica, perdó, geogràfica que tenim. Sant Quirze pot créixer el que pot créixer, no pot solidificar sobre la C-58, perquè ens entenem…
Però sí que és veritat que abans de tot això, a mi m’agradaria escoltar, de part de les persones que ens han de representar, quin és aquell Sant Quirze que volen i que les accions que es prenguin siguin en conseqüència. Plantegar un POUM està molt bé. No hi ha res que estigui malament, realment. Però jo on vaig és al per què es fa, no al què. El que és molt maco, ara hem plantejat una reforma d’instal·lacions esportives que, quan veus el render, el render és preciós. Però s’ha fet basant-nos una miqueta en estudis que ens diguin quina és la pràctica esportiva real? quanta gent l’utilitza? quina és la primera necessitat? Sabem si la primera necessitat és la piscina o és el camp de futbol? Perquè potser és el camp de futbol la primera i fer un segon.
Llavors, moltes vegades ens trobem que, veus, escoltes, anem omplint de promeses, les veiem, farem, no sé què, ja dibuixarem, però no t’expliquen què hi ha darrere, quina feina hi ha darrere d’això, que jo crec que això és bàsic. Quan arriben eleccions, gairebé tots els candidats tenim la facilitat de dir “jo fotré la piscina més gran que la del costat”
Quins serien, per posar dos problemes més, a part del col·lapse, quins dos problemes més veus?
Jo un molt molt greu que sí que veig és una miqueta el problema de civisme arran de la pandèmia, que també sabem que va ser una època difícil… però arran de la pandèmia es van donar molts capítols de situacions que d’alguna manera provoquen que aquest entorn social en què es mouen els nostres joves, doncs, a vegades no sigui el més adequat des del punt de vista educatiu… Potser em titllen de conservador per aquestes declaracions que diré ara, però per mi el fonament de qualsevol valor humà per davant de tot és l’educació de la persona i jo crec que això s’ha perdut. Llavors, s’ha perdut també perquè moltes vegades… recordo un dia que estava en un ple municipal i ens explicaven que totes aquestes pintades que hi havia a la paret, les que es feien amb murs o parets d’ens privats, de vivenda, del que sigui, clar, l’Ajuntament no els podia atacar perquè eren privats. Clar, a mi això és una miqueta dir… Primer que no ho comparteixo, és legítim però jo no ho comparteixo, però a l’altra banda també deia, home, per què no es regula això? Llavors, quan t’informen que aquí d’alguna manera hi ha la voluntat que la policia local treballi de manera molt més educativa i administrativa, a mi això em grinyola. Perquè al final quan veus que una falta es repeteix una, dues, vint-i-dos vegades, al final la policia ha de dir: escolti, aquí hi ha una ordenança municipal que diu que si vostè fa això, això, això, té una denúncia. I si la denúncia t’arriba a casa, a mi la tercera vegada que m’arriba la denúncia ja no torno a fer.
Vam tindre capítols de crema de contenidors. Sí, enganxaves el nano, te’l recollien, eren menors d’edat la gran majoria, el portaven a prefectura, prefectura els deia als pares, escolta, vinga-la a buscar que ha fet això. Però no hi havia una conseqüència. Si no hi ha una conseqüència, per mi no pots evitar que això es torni a repetir. Llavors l’incivisme, per tant, és una de les qüestions claus que això, jo crec que s’hauria de treballar moltíssim en programes molt més incisius des de l’Ajuntament i de la mà de les institucions educatives i esportives. Esportives no és només ensenyar a jugar a futbol o a bàsquet, vull dir, també és educar, és ensenyar valors, etc.
I després, per últim, que no menys important, l’esport, no sé si, per mi, no sé si pel que vaig estar regidor d’esports a Sant Cugat, per mi el model esportiu d’aquí de Sant Quirze em grinyola, em grinyola perquè no hi ha model esportiu. El model esportiu, per mi, és enfocar un canvi a la gestió totalment de quina és la relació entre entitats, instal·lacions i Ajuntament. Sense anar més lluny i això és vox populi. L’equip de futbol del nostre municipi es paga ell el conserge. Les claus del camp les té. Per què? Quan és una instal·lació de titularitat municipal… Obliguen a l’entitat a tindre les RCs corresponents i tota l’amalgama de situacions quan d’alguna manera això és un tema de municipi.
Llavors, en aquest aspecte sí que és veritat que una de les nostres propostes és posar en marxa el que es diu l’oficina municipal d’esport per a tothom. Que no deixa de ser un ens municipal, que el que fa és centralitzar tota la demanda esportiva provinent d’instituts, que és quan els crios comencen a demanar això. La centralitzem, dibuixem de la mà de les entitats quina és la distribució d’aquests nanos conjuntament amb els espais de pràctica esportiva i a partir d’aquí ajudem o acompanyem les entitats en aquest creixement. I és un model d’èxit i dona resultat, perquè al final les entitats veuen que tenen un acompanyament, que de vegades la gestió de la pròpia entitat no és fàcil. Pots canalitzar molt millor aquestes famílies amb moltes vegades amb risc d’exclusió social i que van a l’entitat. “Escolta’m, no puc pagar la quota aquest mes, ho sento”, que ho rebi serveis socials de l’Ajuntament i a partir d’aquí guionitzem. I també, evidentment, posar de manifest que hi ha la possibilitat de tirar endavant pràctiques esportives i esdeveniments esportius de la mà nostre, de la mà de l’administració, que no pretén monopolitzar-ho tot. Torno a l’inici de la meva intervenció. El que pretén és reordenar-ho i organitzar-ho de tal manera que la gent sàpiga on ha d’anar i sàpiga que tindrà una resposta clara.
Llavors, aquestes serien les tres línies seguretat, cinisme i esport que nosaltres focalitzem a banda, evidentment, de tot el programa electoral que té 16 pàgines, i qui se’l llegeixi li agrairé moltíssim, però és un toston (riu).
Què és el que t’agrada del govern municipal actual?
Que són molt previsibles. Què m’agrada? Són molt previsibles. M’agrada que, d’alguna manera, la seva línia no la perden, i, per tant, mai estem sotmesos a sorpreses. “El meu ajuntament m’ha muntat ara de cop un parc d’atraccions aquí al municipi”. Això no passarà. Això no passarà perquè, realment, doncs, escolta’m, han fet una tasca molt bona.
Jo crec que, a més, aquests darrers 4 anys els ha tocat entomar dos temes molt difícils, molt difícils. Això, sigui d’un color o sigui d’un altre, és igual, se’ls ha de reconèixer… que entomar la gestió de la pandèmia, i per una altra banda, pel salt dels 20.000 habitants, s’han hagut de fer plans estratègics a moltes àrees… M’ha agradat que, en el seu moment, doncs, l’alcaldessa entomés totes aquestes línies i ho guionitzés tot. Jo crec que això paga la pena de dir: això s’ha fet bé. Ara, clar, són models diferents, vull dir que una cosa és governar des de l’ideologia i l’altra és governar una miqueta des de la racionalitat, que és el que nosaltres també pretenem.
I el que no m’ha agradat és que seguim entenent la casa de la vila o aquest ajuntament com un ajuntament de poble, quan ara mateix considerem que requereix una professionalitat en totes les àrees que apropi molt més l’administració al ciutadà. Això és una miqueta el contra que els hi posaria. Però la resta, jo precisament no em tinc per ser una persona destructiva, sinó al contrari.
A nivell de pressupost municipal, tu te l’has mirat i creus que hi ha hagut alguna cosa per canviar?
No, jo de fet, la qüestió més important del pressupost, que això sí que s’ha de veure, és que tenim un pressupost de 24 milions d’euros. Sí que és veritat que aquest ajuntament presenta uns números al final de cada exercici, val a dir-ho, són excel·lents, o sigui, tenim un ajuntament molt sanejat, però la pregunta que jo em faig és la següent. Moltes vegades la gent em diu “és que l’ajuntament no deu un duro”. Ja, però des del punt de vista més de gestió, un ajuntament endeutat amb un marge prou correcte com per cobrir-ho, no és un ajuntament malalt.
Faig el paral·lelisme amb el futbol. On vols els diners, al banc o al camp? Doncs això seria una miqueta el mateix. Sempre, evidentment, complint amb les normatives corresponents i que secretaria i intervenció donin el vistiplau. Però per mi, bàsicament, és un pressupost que al final, un pressupost mai és bo o dolent. Un pressupost tu l’apliques en conseqüència de les teves idees.
Si nosaltres tenim el 28 de maig la gratitud de que els nostres veïns ens han fet confiança, segurament jo mouré partides pressupostàries en base a la idea que jo tinc de gestió. És millor o pitjor? No. És diferent perquè jo crec que el meu model és diferent al teu. Per tant, no veig que en el pressupost exactament hi hagi cap problema.
Podríem anar-nos a mirar el capítol 1 que és on es mira tota la ciutadania. Anem a mirar el capítol 1, a veure, quantes nòmines tenim? I tothom et diu que està sobredimensionat. Està sobredimensionat o no, depenent de les necessitats que té l’administració. Tenim un exemple clar aquí al costat. El govern que entra a l’Ajuntament de Sant Cugat l’any 2019 considera que estàs sobredimensionat i això té unes conseqüències: no renova contractes, etc. Però, clar, al final et falten efectius perquè moure una administració… Si saps fer-ho i vols fer-ho bé, allò és tant o més difícil que una empresa privada.
Els propers 4 anys, si tu ets alcalde, què passarà? Quins canvis hi haurà?
El primer canvi que procurarem i el més directe serà que la gent trobarà una administració local molt més tècnica, des de la part de vista política perquè les persones que m’acompanyen a la meva llista electoral ens hem procurat que siguin especialistes cadascú en els seus camps.
El primer que trobarem és una administració molt més coneixedora del que realment s’ha de fer. Si governem, vol dir que ens han fet confiança, que s’han llegit el programa i, per tant, accepten les nostres propostes.
El primer que en tomarem serà seguríssim, seguríssim, seguríssim un nou pla de mobilitat perquè aquí tenim una queixa tremenda en matèria de les autoescoles, etc. De la mà de la Diputació de Barcelona o d’ens supermunicipals que ens puguin ajudar, el primer que refarem serà el pla de mobilitat. Per nosaltres és clar.
Segona qüestió, la posada en marxa d’una muralla digital. Això és inapelable. Durant els primers 100 dies de govern, em puc comprometre perfectament a posar en marxa la muralla digital. Què vol dir una muralla digital? Vol dir cobrir el municipi amb entrades i sortides i amb punts claus en l’interior amb càmeres de seguretat que ara mateix tenim algunes, però no graven! Volem càmeres de seguretat que gravin, que tinguin lector de matrícula, que tinguin sonòmetre i que tinguin control de velocitat. Amb això ja pacifiques el municipi.
Quan a la gent li expliques que en el moment que entra a Sant Quirze els estàs seguint a partir d’aquí ja el tema de seguretat i la percepció canvia…
I la tercera, que això ni jo ni ningú ho sap, serà evidentment durant aquests primers 100 dies veure què rebem. Perquè una cosa són els números que rebem i l’altra és la situació real, projectes que estan encetats, algun que s’ha quedat al calaix… veurem el què.
I el que sí que també posarem finalment sobre la marxa, parlo d’aquest sempre primer 100 dies de govern, és l’estudi, planificació i inici d’execució, si estem a temps, de la retirada de la línia d’alta tensió. Això és una demanda històrica d’aquest municipi, cap equip de govern ho ha fet i no ho han fet bàsicament per una manca de voluntat. Hem parlat nosaltres mateixos amb la Generalitat de Catalunya i ens han dit: aquí hi ha la partida signada per la retirada. És una partida a tres bandes, això ho fa la Generalitat, ho fa FECSA i ho fa l’Ajuntament de Sant Quize.
Quant costa retirar-ho?
Aproximadament, l’últim projecte que jo vaig veure, però parlem d’un projecte de fa 15 anys, costa 3 milions d’euros. Aproximadament. No tinc els números del dia d’avui actualitzats que em diguin quan ha canviat el preu de la mà d’obra, això ho desconec. El que jo vaig veure en el seu moment eren 3 milions d’euros. Li costava un milió a la Generalitat, un milió a FECSA i un milió a l’Ajuntament. Ningú ha tingut mai la voluntat d’agafar un milió d’euros d’inversió i posar-lo aquí. I a més, no només ho fem per un tema d’imatge i per un tema de demanda històrica, sinó que també ho fem per un tema de salut.
El nostre company, el Xavier Garcia, que és qui es faria càrrec de tot el tema de seguretat, i porta treballant amb agents forestals aquí a Sant Quirze des de l’any 83, i coneix Sant Quirze com el palmell de la seva mà. Té els estudis i ens els ha ensenyat i els farem públics, de com afecta realment aquesta línia d’alta tensió a tots i cadascun dels veïns que la tenim.
Això en 4 anys estaria fora?
Sí. En el moment en què tu encetes fins que acaba, son 10 mesos.
El tema esportiu hi hauria canvis?
Sí. El tema esportiu, el que nosaltres ens hem procurat també és l’estudi prèvi de saber quina és l’ús real i la necessitat de la pràctica esportiva aquí a Sant Quirze. Hem de veure si hem de reprioritzar.
Reprioritzar. Perquè jo, per exemple, parlant amb entitats que ho expliquen, ara mateix donaria molta més prioritat a fer un segon camp de futbol o un camp de futbol set per ampliar aquesta pràctica esportiva d’aquest esport que és multitudinària abans d’arreglar la piscina. Però com ens trobem en un moment que ho hem de fer tot, doncs es tracta de, d’acord amb les entitats, la nostra voluntat i els estudis que tenim que ens diuen per on s’hauria d’encaminar i per on faríem. Per tant, aquest sí que seria un tema capdalt també.
Però ja dic, o sigui, tot projecte d’Impulsa no és un projecte de quatre anys. No estem plantejant de dir: venim aquí, arreglem la papereta i marxem. No, el que estem plantejant és un projecte de ciutat a 10-15 anys on, quan ens asseiem a aquesta mateixa taula si Déu vol, d’aquí un temps puguem veure i aleshores fer una valoració de dir “com ha canviat Sant Quirze, com s’ha readaptat a les necessitats reals.
S’ha de fer amb coneixement de causa. He sigut molt curós a l’hora de construir la meva llista electoral. Cap perfil està repetit. Tenim perfils de comunicació, tenim perfils d’urbanisme, d’esports, de seguretat, de medi ambient. Cadascun que conformen les 11 primeres persones de la llista recordem que aquesta vegada es fiquen 21 regidors en comptes de 17. La majoria absoluta estan 11. Ni de bon tros crec que la toquem, evidentment, però tu t’has de posar en la situació que la gent et fa confiança…
Quants regidors espereu?
La meva aposta ara mateix jo em mou com una forquilla d’entre 4 i 5 tirant-me a la piscina. Això és el que em diu el cor. El que em diu el cap és que estarem entre 2 i 3. I el que pot passar i fotre’ns un bany de realitat és que el dia 28 a les 22.30 quan actualitzem l’aplicació veiem que quan tinguem un 38% escrutat portem 50 vots i no arribem ni per casualitat al primer regidor. Tot pot passar, és un exercici de democràcia. Això ho hem de tenir clar. Ara bé, com sempre jo li explico a l’equip, nosaltres ens hem de posar sempre en la situació que ens fan confiança per governar. Llavors el que no vull que em passi és que entrem allà dintre i diguem-ho i ara què fem? Perquè això jo crec que és una falta de respecte total cap al ciutadà que t’ha fet confiança. Hi ha formacions polítiques que estan dient, escolta, nosaltres si entrem posarem en mans del poble amb assemblees veïnals què volen, què fem. D’acord, legítim. Però t’estic demanant feina i que després em diguis què haig de fer quan jo teòricament ho haig de tenir-ho tot planificat…
El que dius sobre la visió municipalista, que us diferencia d’altres partits, què vol dir?
Vol dir una cosa molt senzilla. A priori, som tres les formacions que ens presentem amb aquesta etiqueta. Independents per Sant Quirze, Som Sant Quirze, Impulsa Sant Quirze. Ara bé, Independents per Sant Quirze es presenta a les eleccions municipals però també tenim independents a Abrera, també tenim independents a Cerdanyola. Vull dir, és una confluència. Una formació que presenta filials a cadascun dels municipis. Això d’alguna manera ja trenca una miqueta el concepte municipalista tal com l’entenc jo.
El que jo entenc és, nosaltres som municipalistes perquè hem dissenyat un programa electoral i exclusivament per Sant Quirze i no ens presentem enlloc més. Un partit municipal.
I després tenim els companys de Som. I a Som li passa exactament igual que a Independents. Només fa falta anar aquí al costat. Som Valldoreix existeix, Som Matadepera també existeix. Que són, d’alguna manera, partits que sí, que aposten per un programa molt més enfocat a cadascun dels municipis però no són únics. Llavors, la única exclusivitat en matèria municipalista, innegablement és Impulsa Sant Quirze. Per això volia fer molt d’èmfasi en aquest aspecte. Perquè ahir ens va passar, i estava amb Sant Jordi i ens ho explicava a la gent. Però escolta, municipalistes sou tres? No. Municipalistes som uns.
Què ha passat amb això de Som?
Sí. Bueno, el que va passar és que nosaltres comencem a integrar persones a la llista electoral d’Impulsa, des del seu naixement fins als darrers esdeveniments, persones de cert reconeixement a l’àrea social d’aquí del municipi, que crèiem que, evidentment, era una aposta perquè després, a l’hora de difondre el missatge, ens ajudarien moltíssim.
Llavors, bé, el partit segueix el seu curs, hi ha unes circumstàncies legítimes i totalment refrendades, com és l’aprovació definitiva de llistes electorals que es produeix sense cap problema, però sí que és veritat que el 16 de març del 2023 hi ha una assemblea on s’exposa, amb un exercici de transparència màxim i de democràcia plena, que alguns dels companys consideren que la meva persona, doncs, no és el millor candidat per encapçalar aquesta llista electoral. Llavors, aquí podien passar dues coses. Primer, que ens anàvem a un procés de primàries o el que proposo directament va ser una moció de confiança. Jo mateix, quan veig que hi ha aquest enrenou, plantejo la possibilitat de dir, escolta’m, jo faig un pas al costat i aquesta persona, que avui en dia és cap de llista de Som per Sant Quirze, prengui les regnes de la candidatura d’Impulsa. Jo ho he expressat 40 vegades, que per mi, des del punt de vista del coneixement social, ell era millor candidat que jo. I ell m’havia expressat que des del punt de vista de l’experiència política doncs jo era millor candidat que ell, però mai hi havia hagut mala relació, al contrari, ens portem molt bé. Ahir vam estar parlant, vam fer una cervesa… Llavors, quan jo poso, no el meu càrrec, sinó la meva voluntat de ser cap de llista a disposició, automàticament amb un exercici de moció de confiança exposo i dic, jo cedeixo, no tinc cap problema, soc número dos i tal. I en aquella assemblea, doncs, el company David Garriga diu “jo no m’hi veig”. Per tant, si ell no s’hi veu i la resta han perdut la confiança en mi, automàticament es produeix un exercici d’abandonament d’aquest col·lectiu de persones que van dir: si el David marxa, doncs jo també… doncs marxeu. Però les eines es van plantejar totes en el seu moment.
Per què es va perdre la confiança? Hi va haver algun motiu?
Sincerament, el motiu… són temes interns de partit que queden reservats, però tampoc va passar allò que diguessis, un daltabaix, un canvi… Si no recordo malament, en el seu comunicat deien que les bases inicials d’Impulsa no eren les que després, doncs, jo procurava fer. Això sincerament no és cert. Jo he expressat des de bon principi quina era la meva manera d’entendre la política, però diguem-ne que quan ja es genera cert enrenou en el tema de la confiança, al final ja no hi ha volta enrere. Ja tenim ficat al cap que hem perdut la confiança i que tu no hi has de ser-hi. Si tu vols quedar-t’hi i al final t’hi quedes, doncs nosaltres marxem. Però vull dir, no hi ha hagut mai allò, una mala relació personal, una afectació directa que és que aquell em va dir o em va fer… Això no ha passat. Això no ha passat. Ni passarà, com ja dic… ahir vam estar l’un al costat de l’altre i qui més qui menys ens anàvem parlant, escolta’m com esteu, què tal, no sé què… En fi, vull dir, s’han produït aquestes situacions que, vamos, sota el meu parer són coses que passen en política.
També sí que és veritat que el dia que nosaltres fem la presentació del partit jo dic una frase que és purament certa i que cada dia la constato més, que és que a Quirze li mancava cultura política. Per una banda, hi ha qui em titlla de dir “m’estàs dient tonto?”. No, no esteu entenent el que estic procurant dir, i per l’altra gent que em diu, doncs és veritat, no és un municipi on l’essència de la vida pública i política estigui a l’ordre del dia a les converses dels veïns. Aquestes qüestions comporten una miqueta que hagin tingut també la visió que aquestes coses passen, no? Des d’unes eleccions primàries a Junts, passant per la desfeta inicial d’una llista no total, però sí… bueno, parcial, amb 12 persones que marxen, la refeta de la mateixa, són exercicis que en política passen, no ens hem d’amagar per res.
I la nova llista, com està formada?
Bueno, la nova llista, com comentava al principi, l’hem format, vam decidir apostar, aleshores, per un canvi de rumb en les estratègies a seguir de cara la campanya electoral, i l’hem format amb persones especialitzades en cadascuna de les àrees que treballen ara mateix a l’empresa privada. Sense anar més lluny, a Territori hem buscat una persona que ara mateix és tècnica de tipus A2 a la Generalitat de Catalunya, al Departament de Territori. Per tant, ple coneixement de causa. El company que portaria esports porta 15 anys sent director esportiu d’un centre a Sant Cugat del Vallès. Per tant, persona que coneix perfectament el model. Després, el número 1 i 2 a la llista, jo mateix i el company Enrique Vallejo som les persones que aportem més experiència en tot el tema de la gestió política. Diguem que som els polítics d’Impulsa. I després a l’àrea privada també tenim una persona a qui nosaltres donem una rellevància màxima, que és de l’àrea de promoció econòmica i empresa, perquè creiem que hem d’atraure inversió. I comptem amb una persona que és l’Olga, que té empresa aquí a Sant Quirze del Vallès, juntament amb el marit i és part de l’associació d’empresaris, i coneix perfectament quines són les necessitats i demandes d’aquestes associacions d’empresaris. Hi ha hagut gent que ens ha dit jo s’ho havia plantejat mai entrar en política però tenint en compte tot el marc, li agradava. Són tot gent que viu aquí, per tant són veïns d’aquí del municipi i després alguns altres que ens deien doncs mira, no m’havia plantejat mai però ara que tu m’has dit que sí, sí que hi vinc i altres portava temps pensant-m’ho i ara que has vingut tu, faig el pas.
Així és com hem reconstruït la llista d’Impulsa. Té dues línies, la llista d’impulsa. Té la línia més tècnica i després té la línia més, que no m’agrada utilitzar la paraula, però és veritat, que és “el relleno”. Molt bé haurien d’anar les coses perquè entressin però que d’alguna manera, clar, la Junta Electoral et diu que has de presentar una llista de 21 persones. Llavors les omples amb persones de més confiança, de caràcter personal que tots i cadascun d’ells tenen la seva rellevància però diguem-ne que no estan tan enfocats a la gestió com els que encapçalen la llista i per tant, que si entrem, puguem agafar la direcció de totes les àrees amb carinyo.
La gent d’aquesta llista entenc que han participat en el programa… s’ha canviat el programa de l’inicial a ara?
No.
Encara no estava fet?
No, quan vam patir el daltabaix de la primera llista electoral el programa estava mitjanament estructurat. El programa ara mateix està penjat a la web nostra està penjat en format PDF.
A nivell ideològic qui votaria Impulsa?
Nosaltres vam tirar dues línies molt clares. La primera, el principi nacionalista. Impulsa sou independentistes o no sou independentistes? la llista d’Impulsa està conformada per gent que ho és i per gent que no ho és. Per una senzilla raó, perquè entenem que des de la governança d’un municipi com Sant Quirze del Vallès, no pots incidir en resultats de caràcter autonòmic, o nacional, depenent de la configuració mental de cadascú com ho vulgui interpretar. Per tant, en aquest aspecte hi ha una transversalitat màxima. Això ens facilita molt que el descontent de vot d’altres partits es puguin sentir identificats algú que diu, mira, escolta, tinc les autonòmiques i les autonòmiques són les europees per votar amb el cor, anem a les municipals a votar amb el cap, perquè el cap i la fi és el que a mi m’afecta quan surto al carrer cada matí. Això des del punt de vista ideològic “independentisme sí, independentisme no”, que tot i que ara mateix es comença a desdibuixar una miqueta encara està el tema sobre la taula.
I després tenim el famós eix esquerra dreta i aquí nosaltres sempre diem el mateix. Programa enfocat a la gestió i a la millora del municipi vol dir que si considerem que hem d’incrementar el nombre d’agents de la policia local i això és una política de dretes doncs que em diguin que som de dretes i si per una altra banda determinem que des d’afers socials hem d’enfocar moltíssim ajudes directes a persones i famílies en situació de risc d’expulsió social d’aquí, primerament, i després ja veuríem la resta, i donem ajuts directes, i això és d’esquerres, doncs serem d’esquerres. I això la gent ho està entenent molt bé. Diuen no és que m’agradi ni que no m’agradi, és que és lògic. Si tu et presentes a unes eleccions municipals sota alguna marca convencional doncs hi ha línies que no pots creuar, t’ho diuen des de dalt, el què podem tocar i el què no. Ara me’n vaig als extrems però ja li pots preguntar què pot i què no pot tocar a VOX i què pot i què no pot tocar la CUP… això és així… llavors aquestes són les dues línies que a nosaltres ens fa situar-nos en un entorn de centre, que avui en dia ja ni es coneix el que és el centre moderat. Ho està intentant Valents a Barcelona i les últimes enquestes diuen que des de que va aparèixer el Trias ha mort…
Quan enfoques la gestió d’una administració local és que no hi ha ni dretes ni esquerres ni centres, segons ho entenc jo. El que hi ha és una millora constant de la convivència dintre dels teus ciutadans i jo crec que per això Impulsa és una opció molt còmoda. Hi ha gent que em pregunta jo vull saber si el meu alcalde és independentista. Jo ho dic clarament: jo no soc independentista, no soc nacionalista, però sí que soc catalanista, perquè evidentment sí que defensaré, si se’m crida per allò, els interessos de Catalunya davant de qualsevol altra opció. És on jo visc, però no soc independentista i no soc nacionalista. Si ens posem en la situació de ple municipal i ens toca governar i l’11 de setembre hi ha moció de JxCat i ERC per posicionar l’Ajuntament de Sant Quirze en matèria ideològica, alguna cosa tipus així, què farà Impulsa? donar llibertat de vot als seus regidors i que cadascú voti en conseqüència del seu sentiment. És així de fàcil. Quina bandera onejarà a l’Ajuntament? allò que ens marqui la llei de banderes, perquè si no complim amb la llei de banderes resulta que després tens unes multes corresponents que has de pagar i no la paga l’Ajuntament, la paga el ciutadà.
Per molt que diguis que no tenim ideologia explicant això ja estàs marcant quina ideologia tens, però sí que vam fer un esforç molt gran a l’inici en trencar això que la gent deia… el Tizón és de Vox. No. Vox és Vox: té la V, la O i la X i Impulsa no comparteix cap lletra, això per començar. O com em van dir una vegada: el Tizón es un pijo resentido de Sant Cugat. Vale, és molt legítim que cadascú et posi el segell que et posi però no és així: ni resentit ni pijo, perquè pago la meva hipoteca com tothom, la lletra del cotxe i porto el meu nen al col·le com tothom fem una vida, la veritat és que la mar de normal, però si que és veritat que sóc una persona molt preocupada pel lloc on visc. I m’agraden les coses d’una manera. Una altra cosa és convèncer la gent que li agradin les mateixes que t’agraden a tu. Però com a mínim sí que em trobo molt més còmode en un entorn molt més lligat a tot allò que proposa, que aquí a Sant Quirze ja ho teniem quan això era poble (recordem les èpoques de la Montserrat Mundi, que feia coses bones i dolentes, com tothom, però no hi havia la sensació de deixadesa que hi ha ara). El poble està brut. Sí, jo també tinc aquesta percepció. com ho catalogues? numèricament? hi ha més caca de gos en aquest carrer que en l’altre? no ho saps, però la sensació és el més difícil de tractar, més que les dades. La percepció i el sentiment de la gent. I aquí és on nosaltres apostem molt.
A part del tema de la dimissió en bloc de gent de la vostra llista, hi va haver un comunicat de l’equip de futbol que…
En el moment en què nosaltres fem la presentació del partit i que hi ha unes eleccions en què nosaltres fem la presentació del partit, jo tenia un primer pla inicial d’estructuració de la campanya, no novedós perquè com sempre dic que nosaltres no hem inventat res, però sí que jo plantejava en el seu moment atacar l’acció pública des de dues línies: des de la de partit, per una banda i des de la posada en marxa d’una fundació per una altra. El dia de la presentació del partit, quan jo faig el meu speech d’una hora, parlo amb el logo d’Impulsa al darrere una estona, posen aleshores el logo de la que anava a ser la fundació després i tornem al que seria el logo del partit per seguir parlant més endavant de política municipal.
Què passa? Jo sóc una persona que realment no m’agradava com pintava la campanya electoral que es plantejaven aquí per part d’altres partits. Llavors una manera de fer bullir l’olla una miqueta, i al final el resultat va ser positiu perquè al final tu mateix m’estàs preguntant ara mateix, o sigui… es parli bé o malament l’important és que es parli de tu. Això estratègicament parlant és inapel·lable que treus benefici. Llavors l’única cosa que faig és una exposició de fets basada en informació real que a mi m’arriba, una exposició de fets, que hi havia el projecte que un equip de nenes participessin d’un torneig internacional, i amb la gorra, en el seu moment, de la fundació, jo exposo que aquesta fundació té la voluntat d’ajudar. Clar, a ningú se li escapa que si tu fas servir, encara que et posis l’altra gorra, el dia de la presentació, a ningú se li escapa que tu al capdevall estàs fent campanya. Però a mi em permetia la gorra de la fundació fer campanya d’una manera diferent a fer-la com a candidat. Per tant, el que hi ha és un malentès per part del futbol en el seu moment… més que un malentès és una situació que jo sabia perfectament que els tensionava. I no ho faig amb manca de voluntat, al contrari. Per què? Perquè els posava en una situació de dir depèn del que nosaltres diguem, ara actualment hi ha un equip de govern que potser repeteix, i al final amb qui haig d’anar a demanar ajuda o treballar conjuntament és amb aquest equip de govern. Per tant aquest entorn del futbol considera que he fet un ús partidista, el fet d’anomenar aquest equip de nenes. Aquest fet és l’únic pel qual jo ja ho he fet moltes vegades i torno a repetir-ho ara mateix. Jo demano disculpes si algú s’ha sentit ofès sense mencionar mai ni a d’altres…
Jo vaig parlar amb el club de futbol i em van dir que ja ho havieu arreglat però el comunicat no el van treure… ells consideraven que allà s’havia mentit?
Sí, ells consideraven, ja t’ho dic jo clarament, ells consideraven que s’havia mentit perquè jo deixo anar una frase que és que l’equip de futbol havia demanat ajuda directa a l’Ajuntament per inscriure aquestes nenes i això no era cert. Com he exposat abans, jo les informacions que dono, no les dono perquè en aquell moment se’m passi pel cap dir-les, sinó jo tinc certa informació que m’arriba per diferents canals. No sóc periodista i per tant no vaig fer bé el meu exercici dels que sí que ho son, que és contrastar aquesta informació. Però al final treballes amb persones que són considerades de la teva confiança i no et provocaran cap mal.
Aquest és el punt on ells diuen que jo menteixo. Però en política no es menteix, en política el que es fa és dir veritats a mitges, que és molt diferent… Per què? perquè generes aleshores aquest moviment. Sí que és veritat que després de tot allò va haver-hi una reunió directament amb el club de futbol. Es van donar les explicacions pertinents. Jo vaig entonar el mea culpa, vaig demanar les disculpes corresponents, no tinc cap problema en fer-ho, si m’he equivocat tot som humans, em sap molt greu, tampoc hem matat ningú, però clar, s’ha de respectar moltíssim les sensibilitats de cadascuna de les persones. Però el primer objectiu ja estava aconseguit: és que el futbol treu un comunicat, que penja a les seves xarxes socials a les quals segueixen 3.000… un pou de persones i a mi em truquen persones alienes a Sant Quirze i em diuen, Tizón he vist el comunicat, què?
Podia passar… cadascu és lliure de fer el que sigui… però parlar en parlen… cap a bé o cap a malament ja haviem fet el major acte de difusió del nom d’Impulsa Sant Quirze en tot l’entorn futbol…. que moltes vegades també aquí es confon de dir “l’entorn futbol és el poble”. No, l’entorn futbol no és el poble, l’entorn futbol és una part del poble… Ara mateix, a dia d’avui només el 18% dels residents de Sant Quirze són nascuts a Sant Quirze. La resta ja són tots a fora. Això què vol dir? que moltes vegades aquesta essència de la gent del poble, de sempre, que no vol canvi, no sé què, són una minoria respecte a la resta, en aquests termes. Per tant, aquest petit punt de difusió, nosaltres ja el teníem llançat.
I jo això ho explico prèviament a sortir a fer la meva intervenció pública a les companyes i companys: la meva manera de fer política és remoure una miqueta. Sortir, fer una exposició freda i llegir un full a mi no em surt. Jo habitualment quan faig aquestes qüestions m’ho preparo, em faig l’estructura mental però jo vaig estar una hora parlant amb una amb una diadema sense papers. Per què? perquè quan et sents el discurs i tens clara quina és l’estratègia doncs passa el que passa. I això és el que va acabar passant. No va caminar endavant, bueno, doncs no va acabar tirant endavant perquè persones que en el seu moment conformaven aquesta aquesta llista d’Impulsa, alguns també formaven part d’aquesta estructura de fundació, llavors
La fundació no existeix, ja?
No, no, no ara mateix que jo sàpiga, no, jo personalment em vaig desentendre d’aquest projecte i desconec el camí que ha seguit la fundació
La fundació aquesta era del partit no?
No. Això és una altra explicació que també vaig donar clarament. La vinculació entre la fundació i el partit mai va existir ni tenia voluntat de ser-hi.
La fundació aquesta exactament qui la crea o com es crea?
Ideològicament, la idea, jo mateix. Neix en el meu cervell. Neix la idea de crear una institució que és una fundació i després, evidentment, doncs hi ha persones que l’han de conformar perquè s’ha de ficar un patronat, hi ha un fundador que evidentment, doncs, per cura i reserva de la persona, doncs no desvetllaré els noms, evidentment, però era del nucli més proper que tenia Impulsa en aquells moments. I la fundació té l’objectiu d’arribar allà on no arribi l’administració. Bàsicament et pot permetre atacar polítiques de mateix caràcter social si l’Ajuntament considera que no ha d’arribar. Això ens permetia una visualització molt més elevada de cara a la ciutadania, perquè tot i que sembli que aquí ens diuen que hi ha molta gent que no s’enteren del que passa al poble… al final si treballes una mica sí s’enteren. Que avui en dia hi ha xarxes socials, hi ha coneixença, hi ha moltes qüestions que sí que s’entenen. I bàsicament era una pràctica per posar en marxa aquesta línia estratègica, i aquesta línia estratègica se’n va en orris.
Entenc que és una fundació vinculada al partit.
Tècnicament no. És una fundació formada per les mateixes, algunes de les mateixes persones que formaven part del nucli proper a Impulsa. Això sí. Però vinculada al partit, no. Hi ha dues maneres. A veure… La fundació Campalans sí que està vinculada al Partit Socialista. Legalment, perquè ells mateixos s’anomenen com el think tank del Partit Socialista.
Fundació faes entenc que és una fundació del PP, per molt que no estigui vinculada. Qui mana allà? Algú del PP. Llavors, amb aquesta fundació no passava el mateix? Tu no tenies cap tipus de… O sigui, no saps ni si existeix.
No, ara mateix no, perquè ja et dic, o sigui, vaig procurar per la meva manera de ser. Quan un projecte arriba a un punt on jo no puc continuar, em desdic. No tinc cap mena de necessitat de saber ni voluntat de coneixença de com camina tot. I, per tant, aquí quedant retirada o no. Jo és que ho desconec. I, per una altra banda, tu segueixes el teu camí. Quina era la meva funció en aquella fundació d’inici quan s’estructura el primer… el primer… patronat? La meva tasca era de primer vicepresident de la fundació. Llavors, si és cert que si jo surto, si s’hagués arribat a produir una presentació tècnica de la fundació i faig jo el discurs, tothom diu és que és d’Impulsa. Sí, això ens permetia guanyar molta més visualització encara en matèria de campanya electoral. Però, realment, en aquell moment, jo sóc vicepresident de la fundació, no sóc candidat a l’alcaldia d’Impulsa. Aquest va ser el motiu, una miqueta, de ressò del futbol. Però l’objectiu clar, l’objectiu clar era remoure una miqueta les aigües. Jo m’esperava que els primers moviments, o primers declaracions, sortissin de l’equip de govern. No van saltar, no passa res. Ara, quan veig que el futbol sí que fa aquell comunicat, a mi aquell comunicat no m’espanta. Al contrari. Jo dic, bé, ja ho hem aconseguit. 3.000 persones seguides, que diuen què és Impulsa? Qui son aquests capullos. Qui és aquesta gent? Llavors, et comencen a preguntar.
En el comunicat de renuncia de la gent que ara es SOM em va semblar entendre que Impulsa farà tot el que cregui que hagi de fer pel bé del partit. Una mica semblava que era a costa del què fos? A nivell polític, es pot fer de tot?
Jo crec que sempre i quan la teva ètica i moral t’ho permetin, sí. Es pot fer tot? Sí. Si la pregunta és si val tot, que aquesta és diferent, depèn de cadascú. Jo tinc una manera de concebre la política, evidentment, sense superar mai línies vermelles, però jo personalment sempre he considerat que en política sense creuar límits, sí que s’hi val tot. És a dir, a mi mai em veuran ficar-me en acusacions personals falses, mai em veuran fent un exercici de demagogia i populisme. Sí que em trobaran molt donant explicacions amb caràcter de màxima realitat. Moltes vegades això sorpren. A mi sempre se m’ha titllat de quan he fet política, o he estat en un càrrec públic, de dir, “això ningú ho diu”… no tinc per què mentir-te. T’agrada? bé, no t’agrada? Doncs és el que hi ha. És així de clar.
Per tant, es pot fer tot? Tot el que sigui en prou i bé de la societat i del col·lectiu al qual estàs gestionant? Sí. S’hi val tot. Que cadascú valori fins a quin punt està disposat d’arribar. Jo ja ho dic el meu clarament, i ho repeteixo, i això ubratllo amb majúscules. Mai superaré línies vermelles. I que cadascú entengui línies vermelles com les vulgui entendre. Ara bé, per mi l’objectiu, el fi al qual vull arribar, per mi moltes vegades sí justifica els mitjans. Sense cap dubte, sense cap dubte. També m’agrada remarcar que primer vagi per endavant l’educació de cada persona, mai faltar el respecte. La política és un joc d’estira i arronsa. És que moltes vegades avui en dia escoltem política i ens espantem. És com una discussió en el sí d’un consell administratiu d’una gran empresa privada. Hi ha aquests jocs de cadires, de moviments, i la política, que per mi a sobre és la divertida, jo en aquest àmbit em moc molt bé i em trobo molt còmode.
On jo no em trobo còmode és en l’estancament. Tindrem un debat electoral i tant de bo en tinguem dos, amb vosaltres també, però de moment tenim un confirmat. Per mi un debat electoral, i això ve arrel de donar resposta a la pregunta, no és seure allà a fer una exposició de fets i mireu, jo us venc això i el meu company allò. Per mi un debat és generar conflicte dialèctic entre nosaltres, considerar que l’opció d’aquells companys per mi no és correcta perquè això pot anar en detriment d’allò altre, i no anar a dir economia. Al final els debats moltes vegades els veiem així. Què diu impulsa d’economia? Impulsa d’economia diu això, això, això. Què diu Vox d’economia? Doncs Vox no diu res perquè no en saben. O què diu en l’altra política? Jo dic això, això i això. Ja, però això no és un debat. Vingui, escolta, i se’n va, un monogràfic allà que no té cap mena de sentit. Per tant, la meva línia d’entendre la política és aquesta. Sí que m’agradaria, per això, ja sé que no ho aconseguiré, però bueno, és el que hi ha, que després la gent no ens digui, veus? és que és un fatxa! Ja per començar, el primer que et diguin és que és un fatxa. No, perdoni, escolti, és una opció legítima. Legítima i democràticament respectable. O fins i tot, que et puguin dir, prepotent. No, no és prepotència, és una exposició clara de fets. No t’agrado o no agrada aquesta proposta, és molt fàcil. Doncs no em voti. Però, però no em vingui a intentar canviar la meva manera de pensar. Llavors això, bueno, és el que ens estem procurant i sembla ser que sí que hem aconseguit, com a mínim hem aconseguit remoure aquesta sensibilitat. Si no, no hi hauria comunicat d’un, d’un altre…això dels comunicats aquí no havia passat mai.
A veure, minut d’or. Per què algú hauria de votar Impulsa?
Perquè impulsa neix degut a que nosaltres recollim una sensibilitat i una necessitat molt gran i voluntat per part de la gent de canvi. Degut a això, Impulsa es dissenya en conseqüència per presentar-se a aquestes eleccions municipals amb una proposta de canvi. De canvi no només en la gestió, sinó en el model de ciutat i en el Sant Quirze del futur.
Si veiem les propostes dels altres partits polítics, i ja les podem començar a veure, ningú fa aquesta proposta de canvi de model perquè entengui que Sant Quirze ha canviat. Perquè Sant Quirze ha canviat sí o sí, agradi o no agradiat. Ha crescut, hi ha gent que demana serveis, demana més qüestions que ara mateix no tenim. Per això s’ha de votar Impulsa. Per això i pel coneixement de causa d’allà on ens estem ficant.
És a dir, perquè considerem que la nostra proposta, amb les persones que portem a la llista, donen un valor afegit de professionalització a cadascuna de les àrees que els altres no aporten.
I un tret diferencial que m’encanta moltíssim perquè a més és genial. Totes les formacions polítiques, la seva màxima és que som gent del poble, ens estimem molt Sant Quirze i tal. D’acord, jo també m’estimo molt Sant Quirze i també sóc gent del poble. No només ells son gent del poble. Però amb sentiment, amb estima i amb voluntat de, bàsicament, abraçar el municipi no es canvien les coses. Llavors nosaltres el que posem és una situació de realitat totalment diferent a la que possiblement es pugui dibuixar, enfocada a que Sant Quirze té un potencial inigualable, té la possibilitat de creixement i de treure inversió perquè estem molt ben situats geogràficament i a partir d’aquí, escolteu, nosaltres hem dibuixat cadascuna de les àrees amb un sentit.
I el més important, si la gent vota impulsa, votarà Impulsa perquè creu que Sant Quirze ha de començar a canviar avui perquè d’aquí 15 anys el veiem diferent. Si voten qualsevol de les altres formacions polítiques, tindrem un govern pels propers 4 anys i d’aquí 4 anys ja en tornarem a parlar a veure què fem durant els 4 següents. No és el nostre cas. El nostre cas és deixeu-nos treballar i, escoltim, si ens feu confiança bé, si no us agrada el que nosaltres proposem, és molt senzill, no ens voteu. No ens voteu directament, no passa res. Però no m’insultis. No m’insultis ni a mi, ni a la meva capacitat intel·lectual. No em voti i no em cridi. No em cridi, directament, perquè sí que hi ha molta gent que ha recollit aquestes sensibilitats i per tant Impulsa, això sí que ho procurarà. Que passi o no passi, Déu dirà i ja ho veurem. I el primer que hem de fer és guanyar-nos la confiança de la gent.
Ara bé, si ho aconseguim, hi ha models on això s’ha aplicat, ha passat i avui en dia són models d’èxit i aquí ho podem aconseguir.
Aquí has parlat d’inversions, de moltes coses. Per acabar, si tu haguessis de dir amb 4 o 5 adjectius, noms, què és Impulsa?
Impulsa és novetat. Impulsa és creixement. Impulsa és coneixement de causes. Impulsa és organització. Impulsa és sobretot el que és. I aquí sí que em llenço la piscina de la demagògia: Impulsa és il·lusió. No m’agrada aquesta última paraula, ja ho dic, no m’agrada. No m’agrada fer-la servir, però en aquests camps queda molt bé.
Això és el que és impulsa. Què serà Sant Quirze? Sant Quirze serà una ciutat ciutat, i remarco la paraula, serà ciutat, perquè ja ho és, però serà ciutat adaptada molt més al que és el segle XXI, allunyada del desconeixement en l’actualització de la gestió municipal, una ciutat enfocada a rebre molta més inversió des del punt de vista en fer-la atractiva per tot aquell que vulgui venir, no només parlant de residents, sinó també d’empreses. Tenim cinc polígons magnífics, però les queixes de l’associació són flagrants en mobilitat, en seguretat, en moltes coses. Llavors, el que estem procurant, i el que serà Sant Quirze, és una atracció de coneixement. Volem tirar endavant unes propostes que ja veurem si surten o no. Al cap i a la fi, primer ens hem de fer confiança, però d’apropar-nos molt més a la idea d’un entorn empresarial de coneixement que ens porti un know-how que després aquesta gent es quedi aquí i faci potenciar la ciutat. I després endinsar-nos, perquè tenim les ganes, coneixement i sabem com fer-ho, endinsar-nos en tot el que és el mapa europeu, enmarcat dintre de tot el que són aquests fons netx generation, la famosa agenda dels nassos 2030, que té les seves coses bones i té les seves parts dolentes.
I sobretot, Sant Quirze ha de ser una ciutat gestionada des de dos àmbits. Des de l’àmbit públic, perquè és qui marca les regles del joc, però també des de l’àmbit privat, perquè al cap i a la fi és qui et dona vida. Si tu vols fer inversió en un municipi, només pots fer dues coses, o mous l’economia o puges impostos. La segona, en la mesura del possible, no ho farem. I moure l’economia vol dir potenciar tot el decir associatiu, comercial, empresari, etcètera. D’aquí, que una de les puntes de llança del nostre programa sigui la posada en marxa d’un mercat municipal. No hi ha cap ciutat del nostre voltant que no tingui un mercat municipal i és l’essència econòmica que ja data de les antigues ciutats gregues. Vull dir que això és inconcebible. A partir d’aquí, doncs ja veurem.
Un mercat nou?
Un mercat, perquè no existeix un mercat. Un mercat entès no només com un espai de compra, sinó entès també com un espai de trobada, on poder baixar a fer una copa un dia, poder fer un pica-pica…
Això és públic, és privat?
Bueno, el mercat que tothom diu mercat municipal, tu pots fer-ho de dues maneres. Si tens la capacitat d’inversió des d’un ajuntament, doncs la fas amb inversió totalment pública i l’aixeques. I l’altra és moure’ns en aquesta col·laboració público privada que permeti a qui l’ha aixecat treure’ns un rendiment econòmic i el que tu n’extreus de tot això és un valor afegit pel teu municipi. Llavors, com ho enfoquem nosaltres? des d’aquest punt de vista? Que ens toca la primitiva dels ajuntaments de torn amb una requalificació? La primera idea sempre és fer-ho des de casa. Ara, si no ho pots fer des de casa i consideres que això és una opció bona, doncs fes-ho des de fora. Amb això no ens amaguem, i jo personalment no m’amago i no li tinc cap por al concepte de col·laboració público privada. “L’empresari aquí no ha de venir perquè fan calés gràcies a l’administració, això és capitalisme”, diuen alguns. Això és una tonteria com la copa d’un pi. Per mi, l’important és si tu m’ajudes a donar-li valor al municipi, tens tot el dret a guanyar-te la vida. Doncs tira-ho endavant. Tan senzill com això.
Ja que parles de vida. Com veu Impulsa el tema de Les Fonts?
Per nosaltres, Les Fonts és un barri de Sant Quirze tant o més important com qualsevol altre. Hem parlat amb veïns d’allà, hem detectat necessitats. Bàsicament, el que ells demanen és una estima molt més elevada i una consideració molt més gran per part de l’administració a la qual pertanyen. Llavors, enfocarem algunes accions bàsiques que considerem que millorarien una miqueta l’entorn i pacificarien una miqueta tot el que és les 2.400, si no recordo malament, persones que viuen a Les Fonts de Sant Quirze. Prefectura de policia local allà, per començar, tot sempre en el pressupost, millora de les estructures de connexió entre Les Fonts i Sant Quirze, perquè una de les qüestions que ens deien els veïns d’allà és que “els meus nens aniran a l’institut, sóc de Sant Quirze, tinc dret a portar-los a Sant Quirze, però ningú em facilita la vida perquè porti els nens a Sant Quirze, llavors els haig d’acabar portant a Terrassa que no m’agrada”. I després, evidentment, un estudi d’ordenació i arrenjament del que són les estructures esportives, socials, culturals, que tenim allà, com és Torre Julià, com és la pista esportiva coberta, però que no la tenim pels costats tapada, tot això s’ha de fer un pla d’arranjaments necessari. I després evidentment ajudar a que aquell entorn social tingui una vida cultural social molt més acompanyada per part de l’administració, és a dir, deslocalitzar-nos d’aquí per donar una miqueta més de vida allà. Per nosaltres això és Les Fonts.
Finalment… hi ha gent que diu això és una ciutat dormitori…Hi ha alguna proposta d’Impulsa?
Aquesta és la proposta global. La proposta global, o sigui, totes i cadascuna de les accions concretes en els aspectes comercials, culturals i esportius, que al cap i a la fi és qui dóna més rellevància a tota aquesta vida al municipi, la confluència, tot això, és el que es posarà sobre la taula per trencar aquesta dinàmica. Passant per un mercat, Mercat, centre neurològic de vida, ja, doncs possiblement hi haurà molta gent que ja diria, escolta, si puc baixar peu no m’aniré a Sabadell o Sant Cugat perquè tinc una estona…
Però el mercat aquest se sap on anirà? Quant costarà?
No. Tenim dos o tres pressupostos que ens han posat sobre la taula, però no em llançaré a dir cap mena de números ni cap xifra fins que no entrem a la Casa Gran. Perquè podem entrar a la Casa Gran i que tot estigui perfecte o que potser entrem i ens toca primer reordenar moltes coses abans de ficar-nos-hi, no? Però ho posem com a centre neurològic de l’epicentre d’activitat social.
Llavors, una de les qüestions clau és fer molt més partícips a les entitats socials, culturals i esportives, també, que es poden generar un seguit d’activitats molt més continuades en el municipi que permetin que la gent d’aquí no marxi fora a buscar “mira, avui a Terrassa fan no sé què…” No, jo vull que la gent digui “avui a Sant Quirze fan allò”. Parlar amb ferrocarrils de la Generalitat, que ens permetin publicitar una miqueta més el municipi aquí, però sobretot jo crec que tot això s’enfoca des del punt de vista de l’acompanyament de l’administració. Primer és l’administració la que ha de tindre clara quin municipi vol. I quan l’administració ho té clar i facilita els temes, la resta de persones que participen d’aquesta vida diària se senten molt més còmodes.
Sense anar més lluny. Ahir parlava amb un escriptor que alhora va ser la persona encarregada de dissenyar aquella magnífica carrossa de carnestoltes que era un vaixell pirata. I em deia, jo em vaig trobar amb una dificultat de nassos, i és que ningú ens va deixar cap espai ni cap nau per construir, per guardar, per no sé què. Clar, això dificulta molt les ganes que té la gent. La gent té moltes ganes de fer coses. Hi ha gent de tots els colors i menes, però hi ha molta gent que se sent molt còmode d’aquesta vida tan activa, social, fent esdeveniments, propostes, programes. Però això jo crec que ha d’anar de mà de tots els actors. Això no ho pot fer un de sol. Si ho fa un de sol estem perduts. Perquè no acompanyes? Llavors, des de l’administració, quina és la nostra tasca? Acompanyar-los i facilitar la vida el més possible. Llavors, quan parles des d’aquesta perspectiva de les ciutats esportives, comerç sobretot, ja es comença una miqueta a generar aquesta roda d’activitat i sobretot difondre que aquest és un municipi on pots venir a passar la tarda i dissabte perquè t’ho passaràs molt bé. No només és aquell municipi on porto els nens al parc el diumenge al matí i llestos, perquè és així. Jo crec que tot això plegat ho farà, però no serà un resultat immediat perquè això, les percepcions no són mai resultats immediats. No és “em falta asfalt, poso asfalt i ja ho he arreglat”. No. Això és mica en mica, quan veiem que aquesta dinàmica d’administració se sent molt més propera a tota la gent, al final, doncs, el boca orella també fa molt que Sant Qurize acabi rebent no només els nostres, sinó gent que pugui agafar el tren. Estem a 3-4 parades de Sant Cugat. “Escolta, m’agafo el tren, me’n vaig a passar la tarda a Sant Quirze”, però el que no pot ser, per exemple, és que arribis i el dissabte a les 14 hores hi hagi comerços que tanquin i no obren fins dilluns. Però per què no t’obren fins dilluns? Doncs perquè no hi troben sentit, degut a que no s’impulsen, i mai millor dita la paraula, propostes que convidin a obrir. Llavors, bueno, entre això i que el tipus de negoci que tenim… aquí no tenim una àrea comercial molt definida, tenim una àrea de negoci a peu de carrer que, a veure, jo si surto a passejar amb la família, què busques? On entres? Doncs busques una sabateria, entres a una òptica, que sí que la tenim, però no entres, amb tots els respectes… no entres a una entitat bancària, no entres a la seu de Junts, no entres… Llavors, locals comercials, està molt bé, això sí que hem d’estudiar realment quin és el cop de volta que fem… hi havia una planificació que a mi m’agradaria, que era poder vianantitzar Pau Casals de tant en tant, per generar molt més comerç per allà… no sabem si la normativa urbanística ho permet o no, perquè hi ha un desnivell de més del 7%… llavors són qüestions més tècniques, que resoldran les persones corresponents, però vull dir, hi ha les idees com per fer-ho. La vianantització és una de les principals, però hi ha moltes més, sobretot és que tothom s’hi senti còmode treballant en la mateixa línia. I és, com deia al principi, primer reordenar tot el que tenim i veure de quina manera cadascun dels col·lectius pot ajudar.
Què afegiries? Afegiries alguna cosa que no hagi sortit?
Bueno, l’única cosa que afegiria, això sí, és que per primera vegada hi ha aquesta proposta d’un partit com el nostre que proposa un canvi, un canvi real, no fent volar coloms. Sí que diria, també, que la gent s’apropés molt més a escoltar-nos a tots plegats, és a dir, que la gent no li fos alienes a les propostes dels partits polítics, perquè al cap i a la fi durant els propers quatre anys passaran coses que tu has triat. Llavors sí que convidaria a tothom que ens escoltés molt més, que veiés exactament quines són les seves demandes, les seves voluntats i a partir d’aquí que triessin en conseqüència.
Però que realment el canvi com a model de ciutat, que és una de les demandes més elevades, aquest, no m’equivoco quan dic que l’única proposta tal qual és la nostra. El que tenim en els partits convencionals són canvis de gestionar amb caràcter ideològic. Un pressupost dels companys del PSC mai serà igual que un pressupost dels companys del PP. Per què? Per una qüestió ideològica. Al no marcar-nos nosaltres per aquesta ideologia, jo crec que donem aquest valor per recollir molt més les sensibilitats que tenim avui en dia, però que no obvii ningú que som deu formacions polítiques o nou, les que ens presentem, no sé si Ciudadanos al final es presenta… Som aquestes formacions que ens presentem, que cadascuna té una manera de fer i que aquesta vegada triin bé.
I tal com diu el nostre lema sense anar més lluny, és veritat. I només el podem procurar nosaltres en el model. El nostre lema de campanya és “qui si no”. Doncs amb el qui si no resumim perfectament que si no ho fem nosaltres, la resta seguirem caminant normal, no s’acabarà el món però no hi haurà aquest canvi.
