TRIBUNA / PHIL CONNORS
30 kilòmetres per hora
[dropcap]D[/dropcap]es de l’any passat la velocitat màxima per circular per vies urbanes és de 30 kilòmetres per hora. Pot semblar lent per qui condueix, però atorga suficient marge per poder frenar davant d’un imprevist.
I és que el nombre de víctimes mortals als nuclis urbans en 2019 entre vianants i conductors de bicicletes o patinets, va quasi superar en 3 punts al de morts en cotxes en carretera.
La Direcció General de Trànsit va adoptar aquestes noves mesures després d’avaluar diferents estudis que indiquen que circulant a 50 km/h, 9 de cada 10 persones atropellades moren; mentre que a 30 km/h es mor 1 de cada 10. L’avantatja es doble: per una banda, l’impacte té menys força i, per tant, és menys letal i per l’altre es redueix la distància necessària per aturar el cotxe en frenar. Anant a 30 km/h calen la meitat de metres que anant a 50.
Les ciutats i pobles es van apressar a pintar els terres amb grans 30 i posar plaques arreu. I ja està, ja han complert. Els preocupa més complir amb les disposicions, no fos cas que els multessin, que fer-les complir, no fos cas que haguessin de multar.
Obeeixen per obligació, però no semblen entendre la necessitat de preservar vides humanes i d’humanitzar els entorns que suposen complir amb els requeriments.
Així doncs, feina feta i ja poden passar al següent punt de l’ordre del dia. Deixen tot en mans de les persones que condueixen. A la responsabilitat individual; la mateixa que s’ha interpel·lat reiteradament per superar la pandèmia.
Si des dels ajuntaments i les policies locals no es demostra que hi creuen i vetllen pel seu compliment, la resta no fa cas.
No tota la ciutadania té el mateix grau de maduresa en matèries de respecte i solidaritat i les autoritats, mal que hi pesi, hi són perquè ningú es cregui que la seva llibertat és més important que la dels demés. I esperar a víctimes mortals per actuar, és de depravats.
El nivell de convivència denota el nivell de civisme i viceversa i no hi ha harmonia social sense respecte.
Hi ha ajuntaments que només els preocupa la política entesa com instrument de poder, oblidant que en la seva etimologia, del grec polis, que significa ciutat, hi ha implícita l’atenció a les necessitats i la resolució de preocupacions de la ciutadania.
Mal polític és qui no té en compte el benestar dels qui l’han nomenat. I és que, qui així pensa no va ni a 30 ni a 50, sinó a 70 o 80 i això en carrers estrets, amb cotxes aparcats, ressalts i passos de vianants no pot acabar bé.
