CULTURA. El dissabte 14 de juliol, el poble de Maçaners es va convertir per unes hores, en la capital de l’acordió, escampant les seves dolces melodies des de les valls del Pedraforca fins al mateix cim.
Aquesta entranyable trobada anual agermana a una gran part de músics enamorats de l’instrument que dóna nom a la trobada: l’acordió, que cada vegada agafa més força com a instrument polivalent i d’un so dolc i harmoniós.
Temps enrere una mica oblidat per associar-lo als músics de carrer, la majoria sense estudis musicals i que tocaven d’oïda, actualment s’està consolidant com a un instrument polivalent que pot acompanyar fins i tot a una orquestra simfònica. Avui en dia, existeixen nombroses escoles i professors d’acordió i cada vegada es poden escoltar més interpretacions musicals arreu del món on l’acordió és el protagonista, amb músics de gran talla que la toquen a la perfecció, posant aquest instrument al lloc que li pertany.
El dissabte per al matí, com és tradicional a la Trobada, es va fer la música a les eres, on els músics, acompanyats per al públic que els seguia, van de rondalla per les cases que tenen eres i a cada era es fa un concert amb diferents músics. Aquesta vegada, els acompanyaven els bastoners de Copons, per donar més vistositat a la festa.
Ja a la tarda, es va fer el tradicional concert a l’església de Maçaners; aquest any els artistes van ser un duet de recent creació, però amb molta experiència musical, compost per en Pere Pau Ximenis original d’Argelaguer que tocava l’acordió diatònic i en Josep Maria Ribelles de Cerdanyola del Vallès, que tocava l’arpa. Ambdós van demostrar les seves grans qualitats com a músics, amb la majoria de composicions pròpies i algunes peces tradicionals.
Va ser un concert molt profund i carregat de sensibilitat, ja que la combinació d’aquests dos instruments, no és freqüent escoltar-la i van deixar al públic molt entusiasmat, aconseguint que tothom es posés dret i els dediqués una gran ovació final.
En Pere Pau i en Josep, ens van comentar que és la primera vegada que tocaven junts i que animats per als resultats, seguiran component peces i pròximament realitzaran més concerts junts.
Podeu escoltar diversos fragments del concert en el vídeo que segueix:
Seguidament, a la plaça de l’església, els bastoners de Copons van fer una demostració de balls de bastons, molt vistosa i acolorida, per la vestimenta emprada en l’actuació, que va ser seguida per un nombrós públic concentrat a la plaça.
Un cop acabat el ball de bastons, es va donar pas als balls folklòrics tradicionals. Els músics procedents de la Bretanya Benjamín Macke amb el seu acordió diatònic, acompanyat per Brigitte Bornauw que tocava el sac de gemecs (instrument similar a una gaita), van començar a tocar cançons molt alegres que tothom ballava, sota la direcció de la mestra Guida Sallarès.
A continuació podeu veure fragments del ball de bastons i el ball folk:
A les 22 hores, el plat final i el motiu que dóna nom a aquesta trobada d’acordionistes; les interpretacions de valsos, masurques, pericons, etc. tocats pels acordionistes que han ajudat a conservar viu aquest instrument.
Va obrir l’acte amb unes paraules d’agraïment als músics i espectadors l’organitzadora del festival, la incansable Ramona de Maçaners, que gràcies als seus esforços i dedicació es du a terme des de fa 34 anys, seguida pel Batlle de Saldes, Moisès Massanes que va ressaltar la importància que té aquesta trobada, per tal de perpetuar aquest instrument i per posar a Maçaners com a capdavanters d’aquesta tradició tan arrelada des de temps immemorials.
Acompanyaven al Batlle la Directora dels Serveis Territorials, Àngels Blasco, i diversos regidors.
El moment emotiu de la jornada va ser quant es va fer un homenatge a Pepet Armengou, acordionista que no faltava a cap trobada i que ens va deixar fa poques setmanes. Es va projectar un vídeo amb imatges i cançons retrospectives d’en Pepet, seguit per una interpretació del Cant dels Ocells interpretada per la violinista Anaís i en Pep Vancell a l’acordió cromàtic, que van dedicar al Pepet. Per cloure l’homenatge, la Ramona va lliurar un ram de flors a la emocionada vídua d’en Pepet en record de la seva figura.
A la primera part, podreu veure i escoltar a Anaís i Pep Vancell en l’homenatge a Pepet Armengou; segueix en Camilo Sabata, que el dia de la trobada feia 90 anys i se li va lliurar un pastís; a Lluís Armengou, germà del Pepet, que va tocar molt afectat per la recent desaparició del seu germà; al mestre Marçal i els seus alumnes del taller d’acordions de Maçaners, que com cada any, ens demostren el que han après a les classes. Aquesta vegada, van dedicar un tema en memòria d’Andreu Carrasco, un company que els va deixar a començament d’any; als dos Jordis, Jordi Comasoliva, també un clàssic de la trobada i que va ser nomenat acordionista d’honor el 2008, no havent tornat a Maçaners des del seu nomenament; a en Ernest i en Jordi de Prats, del grup Surti com Surti; al sempre simpàtic i graciós Valentí Alsina, l’home dels romanços, que cada any n’estrena un per la trobada. Aquest cop ens va oferir un romanço narrant les peripècies quan va anar a TV3 el dia del seu aniversari; a la Montse Soler, gran acordionista que va tocar dos temes tradicionals; al David Farré i l’Oriol Gaia, amb brillants interpretacions amb reminiscències celtes i barroques.
A la segona part, tenim a Francesc Marimón, també un tradicional d’aquestes trobades que va interpretar la Santa Espina; a l’Iñaki Plaza, vingut de les contrades Basques, que ens va deixar astorats quant va començar a tocar la pandereta i en un moment donat la deixa i segueix sonant. Meravelles de la tècnica. El segon tema que va interpretar, va ser ballat per una dansaire amb molt de sentiment. Era un tema tradicional i alegre de música Basca, igual que el tercer tema que el va acompanyar a la pandereta en Sergi; a la Guida Sallarès i en Marçal, que van fer un gran concert. Dona la coincidència que la Guida va ser la professora d’acordió d’en Marçal, que ara és mestre també d’acordió. Curiositats de la vida.
A la tercera part continuem amb la Guida i en Marçal, interpretant un tema molt animat, seguit per l’acompanyament del públic; a en Pep Vancell, gran músic i incondicional de la trobada des de fa molts anys, que ens va tocar un seguit de temes russos amb molt de sentiment; al quartet de gralles i acordions de Marc Torné, que ens van delectar amb la seva música de cançons tradicionals; i per acabar, l’Anaís i en Christian amb el seu grup, de Sabadell, van cantar tot un seguit de corrandes improvisades llegint uns papers que el públic havia escrit a l’atzar abans de la seva actuació. És impressionant la rapidesa que demostren en inventar una lletra d’una cançó a l’instant.
I per acabar la trobada, el sorteig d’un acordió diatònic cedit per Musical Andorrà i una toia amb diversos objectes que van cedir els firaires que tenien les seves parades a la plaça de l’església, que va ser seguit per un concert amb ball per part de Carles Belda i Guida Sallarès.
Un any més, aquesta trobada d’acordionistes se supera a ella mateixa, gràcies a l’esforç dels organitzadors i de tot el poble de Maçaners que hi posen tota la seva il·lusió, orgullosos de la seva feina i de proclamar als quatre vents la cultura musical.
Gràcies, Maçaners!
Podeu veure la resta de fotografies aquí: 34 Trobada d’acordionistes a Maçaners.
