SALUT/POLÍTICA. La pandèmia entra en la sisena onada i les xifres no només de contagis sinó de morts tornen a disparar-se. El mes de novembre les morts que superen la mortalitat esperada (Monitorització de la mortalitat MoMO) pujaven a 2.994 més , mentre que el Ministeri de Salut només en comptabilitzava 700 per Covid. Oficialment, ja són gairebé 90.000 morts reconeguts a nivell estatal, i 24.000 a Catalunya.
I davant aquest repunt de la pandèmia, associat a noves variants com l’òmicron- què responen els governs? No hi ha una política per frenar la pandèmia a nivell mundial, l’única sortida possible. I a casa nostra, ni el govern central ni els autonòmics s’han preocupat de reforçar com caldria la sanitat pública. Només veiem mesures que culpabilitzen la gent –quan justament s’ha complert massivament amb la vacunació i amb les indicacions sanitàries-, i s’imposa la divisió de la gent i el control social, amb mesures com el certificat covid o el toc de queda. Però com diu el Col·legi de Metges, el cas és que “les restriccions simbolitzen el fracàs de la gestió de la pandèmia”.
El Govern espanyol “progressista” PSOE-IU/Podem és responsable com la resta de la Unió Europea, els Estats Units o el Japó que van votar a l’Organització Mundial del Comerç contra la petició de més d’un centenar de països encapçalats per Sudàfrica i l’Índia, d’alliberar les patents mentre duri la pandèmia. Els mateixos governs que acaparen les dosis disponibles per destinar-les al reforç o la immunització del les criatures, abans que arribin als col·lectius en més vulnerables i el personal sanitari al Sud global. Una vergonya per a un govern que es presenta com d’esquerres i solidari. Mentre els recursos sanitaris –i les vacunes entre ells- no estiguin a l’abast de tota la població mundial, no només es multipliquen les morts evitables i es priva a milers de milions de persones del dret universal a la salut, sinó que no es frenen les contínues mutacions del virus i la seva expansió. Des de la UIT-QI, la nostra organització internacional, vàrem impulsar una campanya internacional sota aquesta exigència d’alliberament de les patents de vacunes i recursos mèdics contra la pandèmia, l’única fórmula per sortir del pou.
El Govern espanyol i les comunitats autònomes no han aplicat un pla de xoc per enfortir el sistema sanitari públic, ni a Atenció Primària ni a d’altres nivells. Per contra, s’han acomiadat tots els sanitaris contractats de reforç, fins a 28.000 a finals d’any (1). Només tres autonomies no no ho han fet –Catalunya, Castella i Lleó i Rioja-, però tampoc han fet res per posar la sanitat pública a l’alçada del repte: així, el 60% del personal sanitari català és temporal, precari, per no parlar de la situació salarial. Però l’exconsellera Alba Vergés va endegar el pagament a la sanitat privada cde ompensacions (apart les suculentes subvencions, 43.400 euros per malalt a UCI) durant la 1a onada, i el gener 2021, es va renovar el decret, pagant amb caràcter retroactiu des de març 2020, als hospitals concertats i privats 418 euros per dia per cada llit reservat d’atenció hospitalària!! I es mantenen els contractes milionaris amb Ferrovial pel 061… Tot això amb uns pressupostos de 2022 que no arriben a destinar el 25% per la primària (queda sota del 17%), i es manté l’entramat d’empreses privades i fundacions, com es reflecteix en el brutal creixement dels serveis externalitzats en un 55,8%, davant de l’increment del 7,8% en personal propi (aplicant la privatitzadora llei Aragonés que s’havia tombat).
Després de 2 anys de pandèmia i afrontant la sisena onada, aquesta política és criminal. Els governs, en lloc d’assumir aquesta greu irresponsabilitat, continuen culpabilitzant la gent, aplicant mesures de control social, insten a reduir l’ús del sistema de salut, i imposen una pressió intolerable sobre el personal sanitari, tot plegat per evitar que aquesta sanitat pública infradotada se saturi. Aquest és el sentit de les mesures de control social com el certificat covid o el toc de queda: són cortines de fum –com la mascareta en exteriors- davant una crisi sanitària totalment descontrolada. Mesures totes elles que rebutgem .
Està científicament demostrat que el fet d’estar vacunat no frena els contagis. Aleshores quin sentit té que el que té el certificat covid pugui entrar en un bar i el que no està vacunat no, si el grau de risc per un tercer és el mateix? La política del passaport sanitari té efectes nefastos. Avença en l’assenyalament de col·lectius, com si els no vacunats fossin responsables de la pandèmia. A SEAT per exemple l’empresa separa al menjador els treballadors no vacunats. Com podem permetre aquest assenyalament i divisió?
Rebutgem el principi individualista de la llibertat individual per sobre de tot, que aprofita l’extrema dreta per canalitzar el rebuig contra el control social dels governs. Cal imposar mesures que evitin riscos per terceres persones. Però no el xantatge ni la discriminació, que assenyala a qui no està vacunat, per forçar-lo a vacunar-se. Volem una política de sanitat pública, però no acceptem que l’estat et tuteli sobre el que has de fer i el que et convé, perquè en aquest camí no hi ha fi.
Com podem posar als cambrers d’un bar a enregistrar qui entra a l’establiment o a fer fora a qui no s’ha vacunat? Com quan els veïns sortien a escridassar a altres veïns que sortien de casa seva durant el confinament? No volem normalitzar el control i l’enfrontament social.
Ara la Generalitat torna a imposar el toc de queda. Com abans amb l’estat d’alarma (que va anar aparellat de la militarització dels carrers, amb la policia, els mossos, la guàrdia civil i fins i tot l’exèrcit- amb carta blanca aplicant la llei mordassa), ara sembla s’aplicarà d’amagat, amb els increments de mossos ja promesos per interior –segons Elena, a base d’hores extres òbviament pagats amb els diners públics que no arriben a Sanitat- per a fer “complir” el toc de queda. Rebutgem la política policial per fer front la crisi sanitària. El toc de queda s’ha justificat amb una campanya inacceptable de criminalització de la joventut. Podem anar en un transport públic com a sardines (perquè tampoc s’ha volgut reforçar) però no es pot estar al carrer a partir de la una?
- El que cal és que els centres d’Atenció Primària puguin fer un seguiment en condicions de la salut dels seus pacients, que rebiatenció davant els primers símptomes i que hi hagi capacitat per respondre també a les altres malalties.
- El que cal és que hi hagi un accés lliure i gratuït als tests d’antígens o que generalitzin les PCR.És a dir, que es pugui detectar el contagi el més ràpidament possiblement per actuar respecte aquella persona i el seu entorn, donant-li seguretat.
- Seguretat que pot aïllar-se sense témer per la feina –i rebent una renda garantida de quarantena en els treballs irregulars-, que si són els seus filles/es els contagiats els podrà cuidar, perquè es reconeix la baixa sense pèrdua salarial.
- Amb una regularització immediata de totes les persones sense papers per no deixar ningú fora del sistema de salut pública.
- Una política sanitària pública i universal que s’ha de completar amb una forta inversió en els transports públics, l’educació i l’assistència social. Amb inspeccions de treball per a que les empreses garanteixin totes les mesures sanitàries.
I continuar reivindicant amb la UIT-QI, l’exigència d’alliberament de les patents de vacunes i recursos mèdics contra la pandèmia, com l’única fórmula per sortir del pou.
Ni passaport Covid ni toc de queda!
Lluita Internacionalista
