TRIBUNA/JOAN TAMAYO SALA.
Aquest Nadal i gràcies a la fantàstica feina d’avi de la que estic gaudint, vaig tenir el goig i la sort de tornar a veure, després de molts anys, la representació dels Pastorets o l’Adveniment de l’Infant Jesús d’en Josep Maria Folch i Torres que representa, un any més ( i ja en van 99) la gent del Centre Cultural el Social.
Cal dir que “Els Pastorets” es una tradició nadalenca, molt arrelada al nostre petit país i que es remunta a l’Edat Mitjana.
Aquell dia em van envair els dolços records i la nostàlgia de la meva infantesa, i de quan hi anava amb els fills, així com del fet que, ja fa alguns anys, sortosament, vaig col·laborar amb el Grup de Teatre del Casal de Sant Pere i em vaig divertir d’allò més, interpretant el paper de Ganàpia ( en la representació Ganàpia i Cigronet de Francesc A. Izquierdo).
Si que es veritat que, l’argument a que es refereix aquest text, es estrictament religiós, concretament està basat amb els Evangelis de Lluc i Mateu on es relaten els moments anteriors i posteriors al naixement de Jesús. I per tant destaca de forma al·legòrica la lluita entre el be i el mal representat pel “Dimoni” i l’Angel”, També és veritat que el tema transcendeix més enllà de lo estrictament religiós o moralitzant i podríem dir que, en el text, molt ben escrit, per en Folch i Torres, es poden despendre reflexions sobre els valors humans que son fonamentals perquè tinguem una societat millor de la que tenim ( per exemple “la veritat”, l’honestedat…us sona tot això??). Cal recordar que en Folch i Torres es un dels nostres escriptors representatius del realisme-modernisme i que ha deixat una obra literària, injustament oblidada (En Patufet, les Aventures d’en Massagran.. etc..). En la seva època va contribuir, de forma molt destacada, a la culturització a través de la lectura de molta gent de les classes més populars.
Els Pastorets, sempre ha estat un espectacle de culte Nadalenc i familiar que entra be pels infants i que si s’encerta en la seva posada en escena i es treballa be, resulta un espectacle “fresc”, sense pretensions intel·lectuals, però si molt humanes, fins el punt que les quasi 3 hores de durada, es poden fer, fins i tot “curtes” o si més no perfectament suportables.
I aquest es el valor principal que aconsegueixen la gent del “Social” que any darrera any, fins a 99, han portat a escena, aquest bon text, d’en Folch i Torres..
I cal felicitar al seu actual director, en Joan Salvador, un home de la casa de tota la vida, (director i actor de teatre) que aconsegueix una espectacle rodó, en tots els aspectes, utilitzant els avantatges tècnics i escènics que ofereix el Teatre Principal, en la justa mesura.
En Lluquet i en Rovelló, aconsegueixen fer arribar a la gent aquella màgia i aquella dolça rialla “innocent“ que tan s’agraeix, en els temps que vivim de “enllaunada i interessada“ “pos-veritat”
Sempre es d’agraïr retrobar-se amb personatges que ha esdevingut com de casa, com si haguessin dinat a la mateixa taula, el dia de Nadal (Lluquet, Rovelló, Jeremies, Satanàs, Isabeló, Jetzé…) Tots ells fantàsticament interpretats. Destaco al Jeremies que demostra que la veterania pot fer meravelles, o el Satanás , amb una interpretació artística, excel·lent, en quan a moviments i gestos.
I per acabar-ho d’arrodonir, el muntatge coreogràfic de les “fures”, un altre clàssic dels Pastorets, que aconsegueixen una presencia a l’escena molt equilibrada i efectiva.
En fi , vull felicitar a tot el grup (CSC) per a la seva capacitat de presentar-nos un espectacle tan digne i plantejar que ja estic esperant amb frisança, el que ens preparen per l’any que ve, en el centenari dels Pastorets (100 anys) una data prou important per celebrar i que Terrassa ens sentim orgullosos de tenir aquests Pastorets. Gràcies.
Joan Tamayo Sala
Advocat, activista pels DDHH
