slider cabecera autocares fuentes logo
slider cabecera autocares fuentes 3
slider cabecera autocares fuentes 2
slider cabecera autocares fuentes 1
Inici » a-ultimesnoticies » A Catalunya es comença a parlar clar i català per entendre’ns
sliderdiari DENTAL-SANT-QUIRZE1
baner3 930x350-2
sliderdiari Rebost-de-Vallsuau1
Sliderdiari segurosbilbaodef1
sliderdiari Autocares-Fuentes-actual1
sliderdiari-Art typing1
sliderdiari immo sq1
sliderdiari-Taller C58 1
sliderdiari Infinity1
slider portada 600x194 mis finques
Comencem el debat de realitats a Catalunya. @josecoderch

A Catalunya es comença a parlar clar i català per entendre’ns

CARTES AL DIARI

Després de les tristes eleccions del 14-F, a Catalunya es comença a parlar clar i català per entendre’ns

Tristor per l’abstenció dels 600.000 electors independentistes i els 1.000.000 contraris, que avorrits del “procés” van donar uns resultats que com sempre passa es van interpretar a l’interès de cadascun: “hem guanyat, ja som el 50,2%” publicitat, unes poques pancartes–cada cop menys—i que el vent i el temps van fent desaparèixer i que són irreals.

De res serveix explicar, que amb aquesta abstenció el 50,2% (comptat amb l’anomalia d’incloure els vots del PDECAT), suposen el 27% dels vots de Catalunya i malgrat això, ho consideren suficient per continuar la seva irrealitat de voler imposar el seu projecte a la totalitat de catalans, l’altre 73%.

És decebedor. Quina irrealitat, ho volen i ja està.

Aquest moviment continua amb l’empenta que li dóna la seva propaganda per la imposició en els espais públics, d’estelades i rètols en molts accessos dels ajuntaments utilitzats per ells i mantenint la propaganda. Viatjar per Girona és una festa: els estrangers, però també molts catalans, viuen la irrealitat: Petrolis independents, Ajuntament de la República Catalana, sembla que no estiguem al mateix país. El que volen.

Tristes per tenir de nou el Govern de la Generalitat i sobre tornar a disposar, del control dels seus diners públics, amb la irrealitat de poder imposar la seva república i la independència continuant pagant les despeses de la propaganda a les entitats seves.

Davant d’aquesta allau d’imposicions de la seva propaganda, un es troba impotent i pensa que els esforços per desmuntar aquesta irrealitat no serveixen.

En l’ambient proper familiar, ni d’amics no he aconseguit cap resultat malgrat les meves generoses i amb notable alt paelles de peix–no fideua–, per estar a la moda d’esborrar tot l’espanyol i que jo mantinc perquè crec que l’arròs absorbeix millor els sabors, a les que he afegit abans del conflicte polític de Múrcia entre PP-PSOE- i C’S, un postra de gintònics murcians, senzillament servits com ho fan ells, en una safata amb una base de 4-6 cm de trossos de gel. Ni això.

Uns amics van començar amb la campanya del dret a decidir: màrqueting de com una cosa que no existeix en cap Constitució per resoldre la separació de territoris, amb algunes històriques i clares excepcions– i que sobretot es refereix a la descolonització d’Àfrica— arriba a crear un nou dret, inexistent, però que des d’aleshores és quasi una raó existencial. És maco, no?, un nou dret.

De res serveix que els que ho defensaven que es presentaven com no partidistes, ara el veiem com a Conseller d’Interior per ERC, es diu Joan Ignasi Elena. Jo amb la confusió de gènere, pensava que era Elena de nom.

També vaig desistir de publicar, es va arribar a preparar i pagar la maqueta per imprimir i tot, d’un llibre amb el resum dels articles fets durant 3 anys des de l’1 d’octubre de 2017 fins al 31-12-2021, amb una sèrie de valoracions i “perles” de troballes sobre la irrealitat dels arguments, mai cap insult.

Estudiar les raons històriques de l’independentisme sobre els fets de 1714, que va ser un affaire entre monarquies, no de catalans contra espanyols, i moltes altres, com la nefasta actuació durant la guerra des d’ERC en el govern de la Generalitat i altres, però sempre destaco com una divertida irrealitat la “perla” dels 132 Presidents de la Generalitat que han tornat a publicitar ara.

La Generalitat no existia, semblant aquest nom “es deia General” i era l’encarregada de recaptar els impostes pels reis i pels nobles des de 1645 i que tots els Presidents eren nomenats entre els ordes religiosos, abats, sagristans, se suposaria que els homes de Déu no cedirien a la corrupció – i que només a partir de 1932 es van escollir democràticament, que poden suposar uns 20. Res a veure amb els 132.

SILENCI. No val la pena.

No es pot canviar res mentre la TV3 segueixi amb mans de l’independentisme publicitant totes i cada una de les seves irrealitats que fabrica l’ANC, ÒMNIUM CULTURAL i tots els partits independentistes que saben la facilitat per difondre qualsevol dels seus continguts.

Hores, si parlo d’hores, dedicades a l’independentisme—que qualsevol cronometrador dels que hi havia a les fàbriques, es posi davant i controli–a la Presidenta de l’ANC -aquí tothom es President—per parlar de la desobediència contra les lleis existents com necessitat per imposar la república I la independència, i l’auto nomenat -Mandela català, JORDI CUIXART presentant com pacifistes als CDR, als d’Arran, als Tsunami ocupant l’aeroport.

Després POLÒNIA, no crec que tingui valor social presentar any rere any – uns bons artistes -ridiculitzant als polítics- una miqueta als seus però augmentat tot el possible a la resta. Precisament aquesta ridiculització no crec que faci respectar ni prestigiar el treball dels partits democràtics i tot amb diners públics que es paguen a les empreses del senyor ROURES, un defensor del procés. Els milions que costa TV3 desviats a empreses en lloc de fomentar l’autoproducció.

Els dissabtes FQAS, amb presentadora, amb morro per sortir amb samarreta Puigdemont, després corregint amb una nova i pretesa pluralitat de polítics i temes, però que quan fas números “em sembla es diu “minutatge” guanyen per golejada els independentistes activistes i posant les figures més controvertides dels altres: Esperança Aguirre, altres.

Anem a PASSA PALABRA … lo seu: “darrer país que va abolir l’esclavitud” Resposta correcta. ESPANYA. No he documentat que realment ho sigui, però la intencionalitat d’incloure-la, amb l’ocultació de la participació dels patrons del Maresme en el tràfic no es deuria amagar o no fer la pregunta.

La formació del nou Govern, un procediment amagant la realitat: NO deixar fora de les nòmines als 200??, 500??, càrrecs de JXC. A Sant Quirze hem tingut en els darrers temps a 3: Montserrat Mundi -exalcaldessa- en Administració Local??, el seu assessor JOAN IGNACI SANCHEZ, Àngels Ponsa, rebotada de l’Ajuntament de Sant Cugat a Sant Quirze per “domar” a la incòmoda anterior associació de Comerciants – i que s’ha mantingut fins ara com Consellera de Cultura del Govern.

Parlem dels documentals o docuseries:

ALSASUA, una versió totalment tendenciosa per defensar a partidaris de l’odi. Després la del Judici del procés que va poder veure tothom i que van fer també el seu refregit.

Silenci, no val la pena parlar.

Però, un testimoni, m’ha decidit de nou a escriure: les paraules del dilluns en la carta de JONQUERES i altres fets, no perquè jo estigui d’acord, SINÓ perquè hem passat de parlar només d’irrealitats: república, independència a realitats: indults, acceptació de falta de democràcia en voler imposar la DUI i la Llei de Transitorietat obligant a tots a ser catalans per decret, en resum acceptant l’impossibilitat de resoldre el problema territorial sense acord entre catalans.

Tot i això, i el contrari s’ha dit aquesta setmana, però és nou el que es plantegi que l’obligada elecció en la Corporació pública de mitjans Audiovisuals (TV3-CATALUNYA RÀDIO), la que ara controlen només JXC i ERC, li cal l’acord de la resta, PSC, altres, per funcionar democràticament i que Ricard Sanchis i els seus protegits i ben pagats/des que es donen l’autobombo dels millors professionals, perdran el seu poder.

Per això, salutacions a tots els lectors, més efusives als que comparteixin aquest projecte de deixar enrere la divisió social, familiar, professional que ens ha portat el “procés”. Diem un clar. “NO HO TORNAREM A FER”

Una Catalunya en què tornem a parlar de la realitat, les il·lusions i utopies que cadascú tingui les seves, però que encara cregui són les millors, no les vulgui imposar.

Això em comprometo a fer en aquesta nova etapa: escriure sobre les noves realitats, no repetir les argumentacions i fer articles més curts que aquest.

El recurs dels gintònics murcians i afegir a la paella 4 llamàntols ja trossejats, tampoc em va donar resultat, a veure com em va ara.

Ja ho sentireu a dir, deia el sogre.

@josecoderch

2021-06-11

Deixa un comentari

El seu email no será publicat.Camps obligatoris marcats *

*

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.Más Info

ACEPTAR
Aviso de cookies

Diari Sant Quirze

↑ Grab this Headline Animator