A FONS/ 8M. El Vallès Occidental arriba al 40% d’alcaldesses: 9 per a 23 municipis

JAVI QUINTANO
8/3/2023 | 12:00:32 |

Històricament, els homes han estat als espais de poder, i encara és així. De totes maneres, cada vegada són més les dones que han aconseguit fer-se un lloc a la política i encapçalar llistes de partits polítics. Al Vallès Occidental, tenim 9 alcaldesses per a 23 municipis, un 40% del total.

També a l’Àrea metropolitana de Barcelona, dels 36 alcaldes, 17 són dones. Si mirem a Catalunya, la legislatura 1991-1995 hi havia 36 alcaldesses, un 4% del total. El 2019-2023, 217 alcaldesses, un 23% del total. En aquest sentit, al Vallès Occidental estem millor que a la mitjana de Catalunya. Encara no s’arriba a la paritat total, però és un èxit si sabem que la primera alcaldessa a l’AMB no va arribar fins al 1979. I en el cas de Sant Quirze, no va passar fins el 2006.

Governen un 52% de la població

Però, quines son les alcaldesses del Vallès Occidental? Doncs en tenim nou en total. L’Eva Menor (PSC), que és alcadessa de Badia del Vallès. L’Ana Maria Martínez (PSC), alcaldessa de Rubí. La Laura Campos (En Comú Guanyem), que és alcaldessa de Montcada i Reixac. La Marta Roqué (GIR), que és alcaldessa de Rellinars. La Marta Farrés (PSC), alcaldessa de Sabadell. L’Elisabeth Oliveras (ERC), alcaldessa de Sant Quirze. La Cesca Berenguer (TVxV – JUNTS), alcaldessa de Viladecavalls. La Mireia Ingla (ex-ERC), alcaldessa de Sant Cugat del Vallès. La Isabel Garcia (en Comú Guanyem), de Santa Perpètua de la Mogoda.

Aquestes alcaldesses governen en municipis amb un total de 483.465 persones censades, un 52% de la població del Vallès Occidental, que encara no arriba al milió d’habitants, sinò que es queda als 927.422. Sabadell, Sant Cugat, Rubí, Montcada, Santa Perpètua i Sant Quirze son municipis de més de 20.000 habitants que estan governats per elles.

Ni pitjor ni millor, diferent

És sabut que dones i homes tenen maneres diferents d’afrontar el dia a dia polític, empresarial, social, familiar. Ni millor ni pitjor, diferent. Però, segons els experts, el que és clar és que cal que les dues parts hi siguin presents. Això fa que la política sigui més equitativa i justa.

Si les diferències d’homes i dones es gestionen adequadament, poden ser no només complementàries sinó també sinèrgiques. Els experts coincideixen que no es tracta de lluitar un contra l’altre, sinó de construir conjuntament un món millor: una família més forta, una política més sòlida i una societat més sostenible. L’ONU afirma amb rotunditat que «les dones del món desitgen i mereixen un futur sense estigma, estereotips ni violència; un futur que sigui sostenible, pacífic, amb igualtat de drets i oportunitats per a tothom. Per aconseguir aquest objectiu, el món necessita dones a totes les taules en què es prenguin decisions». Sembla que es donen passes. Això serà si les dones que entren en política no imiten els tics masculins en el poder, ni renuncien a la seva essència, ni empren el poder per contraposar homes i dones.