JAVI QUINTANO
24/3/2023 | 16:20:32 |
Ja fa set anys que sentim a parlar a Sant Quirze del POUM. Hi ha persones que saben perfectament què és però a d’altres només els sona que té a veure amb l’urbanisme, que és un document complex, amb centenars, milers de pàgines i moltes hores de feina. Però què és exactament el POUM? Per què és tant important? Per què se n’ha fet un de nou? Què diu exactament? Amb la voluntat de respondre aquestes i altres preguntes, al Diari Sant Quirze hem entrevistat el regidor d’urbanisme Josep Coll. Ens ha explicat quins son els grans canvis que veurem a Sant Quirze els propers 20 anys.
Què és el POUM? Per què és tant important?
El POUM és un document d’una importància tal que és l’escrit que fixa quin model de poble volem a futur: a curt, llarg i mig termini. És un document d’una importància vital, fins el punt que és el document màxim d’urbanisme del municipi, del planejament urbanístic. També hi ha documents derivats com són els plans parcials urbanístics, però el POUM és la figura màxima de planejament i tot el que comporta: no és només posar voreres, asfalt, totxanes al poble sinó que comporta moltes altres coses: per exemple el model de poble que vols, quin tractament ha de tenir el sòl no urbanitzable, quina tipologia d’habitatges preveu fer el poble (si ha de ser un creixement horitzontal -cases unifamiliars- o vertical -plurifamiliars-).
Tot això desemboca en quin nivell de servei es dona perquè depèn del model, l’enllumenat públic serà més car o més barat, perquè tindràs més quilòmetres de carrer. O la neteja viària serà més cara o més barata, perquè hi ha més quilòmetres de carrer. També en funció de la població que tinguis, hauràs de tenir, per exemple, més espais esportius, o espais on es pugui fer activitat cultural més grans…
Quin ha estat el calendari del POUM?
El POUM es va aprovar inicialment l’any 2019. La feina d’elaboració va començar el setembre de l’any 2017 i s’ha allargat fins ara, el 2023. Sant Quirze del Vallès, com a poble van tenir la autèntica autonomia urbanística l’any 2000, què és quan es va aprovar el pla general d’urbanisme que encara és vigent fins que s’aprovi definitivament el POUM. Abans es deia Pla General d’Ordenació Urbana. Abans de l’any 2000 estàvem en el pla general de Sabadell i comarca. Quan ets un poble petit no pots tenir, o no sols tenir, el teu pla general. No perquè no es pugui tenir. L’actual es va aprovar l’any 2000, però el poble estava en un moment de creixement especialment vertiginós. Pensa que durant l’època dels 2000 hi va haver puntes de creixement poblacional que van arribar a 1.000 persones/any. Per tant, l’any 2000 estàvem iniciant aquesta voràgine poblacional. Ja en el pla urbanístic de Sabadell i comarca es preveia Sant Quirze Parc i Jardí, i Vallsuau.
En el Pla general del 2000 es va incorporar tot el que ja es preveia i es va intentar redimensionar algunes coses. Per exemple en el Pla de Sabadell es prèvia un Castelltort gegantí, però el 2000 es va reduir considerablement. Es va “desprogramar”. Es va començar a redactar l’any 1997 i es va acabar publicant l’any 2000. En paral·lel es va començar a redactar el pla parcial del Castellet, per exemple, perquè coincidissin l’any 2000 el Pla general i el pla parcial del Castellet. Aquell document de l’any 2000 el va votar tothom a favor: 17 regidors menys un [en Josep Coll], d’Esquerra Republicana, que entenia que aquell pla general era excessivament expansiu per les necessitats que teníem i pel que convenia al poble. El pla general que es va aprovar l’any 2000, independentment de les seves virtuts i defectes, que no hi entrarem, és el que hem tingut durant 23 anys.
Aquell pla preveia un termini de vigència de 10 anys i concretament parlava de dos quadriennis (8 anys). En principi en aquells deu anys s’havia de fer tot el que deia el pla d’urbanisme. Però l’urbanisme no només veu del que l’administració fixa. Hi ha altres agents, com els interessos immobiliaris, empresarials, etcètera. Per exemple, quan l’any 2007 va esclatar la crisi immobiliària, cap d’aquests agents externs a l’ajuntament volia fer cases… Prou feina tenien a pagar les hipoteques…
Tots sabíem que aquell era un pla municipal que s’havia d’actualitzar perquè hi havia una sèrie d’evidències que s’hauria de revisar o redactar de nou. Tant és així que l’equip de govern que hi va haver entre l’any 2007 i 2015, van iniciar en el període aproximat de 2009 a 2015, set o vuit modificacions generals del plantejament, i va ser la pròpia Generalitat, que és qui tutela el plans generals, que els va suggerir que abans d’anar a modificant una vegada i una altra, potser caldria plantejar-se fer un document nou. Tots erem conscients que això en algun moment o altre dia de canviar.
El canvi de govern va suposar l’inici d’aquest document, doncs.
Sí. El 2015 el grup municipal que ara mateix hi ha el govern ho va plantejar al seu programa electoral, i per això 2017 es va prendre l’acord inicial i es va fer l’encàrrec de redacció, perquè és un document molt ample i amb molta feina: hi ha molts temes a tocar i a consensuar. Per exemple, la participació ciutadana, i és el que es va fer. Es va fer un procés ampli d’assemblees veïnals, on es va anar explicant tot el procés de redacció. Es va aprovar un bon projecte, es va posar al servei de la ciutadania i es va estar debatent mesos, mesos i mesos. I finalment al març de l’any 2019 es va aprovar inicialment. Aquest és el primer tram legislatiu que ens toca fer com a ajuntament: l’aprovació inicial.
A partir d’aquí, aquest POUM va a la Generalitat de Catalunya i tots els organismes que depenen d’ella com pot ser la Agència Catalana de l’Aigua, les carreteres per part de l’Estat, l’Aviació Civil (perquè tenim servituds aeronàutiques), la Direcció General d’Afers Religiosos, la secretaria general de l’esport, la Direcció General de Cultura, etc. Tots aquests organismes de la Generalitat emeten uns informes favorables o desfavorables i a partir d’aquí es redacta de nou incorporant totes aquestes mesures. Després, l’ajuntament fa l’aprovació provisional que és el que s’acaba enviant a la Generalitat, i per tant la Generalitat té en aquell moment a la seva teulada l’ aprovació definitiva.
La pandèmia ho ha aturat administrativament tot i els informes han anat arribant poc a poc. No era només un organisme qui ho havia d’enviar, sinó informes separats: l’Institut Català de Salut aprova el seu, i els altres organismes el seu propi. L’aprovació provisional és de novembre de 2022. I es va donar un cop rebuts tots els informes dels organismes i un cop tornat a redactar de nou.
Però el març de 2019 no només es va enviar a la Generalitat…
El març de 2019 es va aprovar provisionalment i es va enviar a la Generalitat però també es va fer públic perquè qualsevol persona que se sentís afectada o interessada fes les seves esmenes. Hi va haver 58 esmenes, i algunes fora de termini que es van prendre. En total hi va haver unes 64 o 65 esmenes. En un document de tanta magnitud sempre hi pot haver errades, de vegades les ratlles no responen a la realitat física. Son errors que en el món de l’administració es diuen “errors materials”. Es van aprovar algunes esmenes, moltes errors materials, i altres es van desestimar.
Quins canvis suposa aquest POUM del document de l’any 2000?
Quan crees un document com el de l’any 2000, crees una sèrie d’expectatives i una sèrie de previsions urbanístiques que l’ajuntament, independentment de si aquell planejament ha estat aprovat per unanimitat o no, s’ha de fer seu. I hi ha unes expectatives de negoci per a immobiliàries, etc. Allò ha quedat reflectit i no es pot canviar per una qüestió que es diu “seguretat jurídica”. L’ajuntament no pot canviar al seu gust el què vulgui. L’any 2016 Castelltort, tot i que al pla general de Sabadell deia que hi podia haver unes 1200 cases allò es podia desprogramar perquè encara no hi havia hagut cap lucre cessant i les expectatives no eren suficientment clares, i per tant com que allò no s’havia desenvolupat ni inicialment diversos informes dels que disposava l’equip de govern del moment de l’any 98 deien que realment es podia desprogramar Castelltort en un 40% del que havia d’haver estat.
Tot el que preveia el del 2000 es desenvoluparà urbanísticament. Ara bé: primer perquè no era vigent, però a més els ajuntaments hem d’estar sempre reiterant el model de poble que volem, fins i tot per una qüestió del legitimitat. A més l’urbanisme és una qüestió que és viva, i el poble a vegades reclama noves necessitats que fa 10 anys no tenia, que fa 20 anys no tenia.
Efectivament hi ha canvis, que no són substancials però el POUM actual es marca per a 20 anys. L’aprovació inicial es va fer per unanimitat i la provisional es va fer sense cap vot en contra. Crec recordar que dos grups municipals es van abstenir: 12 vots a favor i cinc abstencions.
O sigui, segueix el mateix model, però quins canvis hi ha pels propers 20 anys?
Quines son les diferències? No és que hi hagi models de poble diferents. El POUM que quedarà aprovat definitivament en setmanes o mesos, en primer lloc fixa al poble un sostre poblacional definitiu, en 26.000 persones. Així com el de l’any 2000 el sostre poblacional no estava fixat en aquest sí.
En segon lloc, resol qüestions que serien pròpies del planejament derivat o de plans parcials. El Pla anterior hi entrava, però alguns temes havien quedat amb una situació tan abstracte que calia fixar-les. Resol millores urbanes que no estan resoltes en els plans parcials, incorpora coses que, efectivament, després haurà de redactar un pla de millora urbana, però fixa uns paràmetres clars. Per exemple, a Can Canals hi ha d’haver canvis. Aquest POUM pràcticament ja deixa fixat el que s’hauria de fer. En el moment que es redacti aquest nou document de millora urbana o de planejament derivat de Can Canals serà només aplicar el POUM.
També hi ha qüestions que són d’interès de poble. L’any 2000 es parlava del pla especial de l’Estació, que és una zona estratègica pel poble, no només a nivell de mobilitat, sinó també a nivell comercial i a nivell de desenvolupament urbanístic. Nosaltres ho hem convertit en un pla de millora urbana, però ja hem incorporat al POUM tots els agents que al Pla del 2000 no hi eren, com l’Alcampo i els altres supermercats entren en aquest pla. Tenen els avantatges d’entrar en aquest pla de millora Urbana, però també han de fer-se càrrec de les càrregues econòmiques que per exemple, el cobriment de la via del tren pot generar. A la zona de l’Estació hi haurà a usos com és el residencial, perquè encara hi ha una part del Mas Duran que queda per fer, i també hi haurà dotacionals de l’ajuntament… Allà hi ha molts propietaris: l’ajuntament, la generalitat i els FGC… Per nosaltres la via és una barrera. El seu potencial, si poguessin cobrir-la, com va fer Sabadell, podria ser un passeig preciós a Sabadell a peu. I a més seria recuperar un espai que tenim perdut…
També tenim, en el Pla General del 2000, el desenvolupament de Can Llobateres hi havia alguna hi havia sòl edificable en un lloc on els informes mediambientals parlen que hi ha un connector biològic Collserola-Sant Llorenç. Per allà hi passa el Torrent de la Batzuca, hi ha pas de fauna, hi ha flora pròpia. És un connector biològic des de Barcelona, Sant Cugat, Cerdanyola, Sant Quirze i fins a la Mola. Nosaltres som els que ho tenim més verge, sense edificar. Estem intentant respectar aquest connector i fem un trasllat del sòl edificable a una altra zona, ho reubiquem. És una necessitat clara de protecció ecològica.
Una altra diferència important és l‘adaptació que s’ha fet del pla general a la normativa i legislació que ha anat apareixent sobre les reserves d’HPO en determinades promocions immobiliàries a partir d’un cert número de sostre i d’habitatges. Barcelona el va fixar en un 30%, la Generalitat també, i nosaltres l’hem passat a un 45%. Al nostre poble, qui hagi de fer promocions immobiliàries a partir d’un cert número d’habitatges, haurà de fer una part d’HPO, que no vol dir promoció pública sinó de protecció oficial: ho fa la iniciativa privada però amb uns topes de preu. Al Castellet això no podrà passar perquè el pla ja estava fet, però allà sí que hi ha una de les grans reserves d’habitatge públic que tenim al poble. Tenim un 10%, és a dir uns 15.000 m quadrats de sostre edificable. El 10% és només de sostre dedicat a habitatge públic. L’ajuntament, a part del 10% que la llei fixa que és per habitatge públic, hi ha també les cessions viàries, un percentatge destinat a equipaments: tenim una parcel·la per equipament esportiu i un altre per a dotacional cultural-educatiu.
Hi ha un altre qüestió que aquest POUM millora que és el tractament del sòl no urbanitzable. En el document de l’any 2000, no era prou concret com per saber-ne usos per una banda, ni per protegir-lo per l’altre. Aquest POUM fixa els usos compatibles. Però a més tot el que és sòl urbanitzable se li fixen 7 filtres de protecció. Serra de Galliners i tot el que està al voltant, a dia d’avui, estarà plenament protegit. No hi ha cap escletxa que permeti tocar-ho. També s’ha fet el catàleg de Masies. I el POUM fixa que cal un pla especial de torrents. Tenim la sort com a poble que tenim un entorn natural, molt natural, que cal preservar però alhora fer-ho accessible. Al Torrent de la Font del Pont hem començat amb una mesura especial (que després quedarà incorporat al pla de torrents) per fer-lo accessible però a la vegada de donar-li una certa protecció de fauna i flora, etcètera. El Torrent de la Font del pont el farem transitable, que per exemple pot ser un camí d’escola segur, transitable, cuidat, fins el Lola Anglada. En els propers dos tres anys serà realitat aquest pla de Torrents.
Més enllà del POUM, en els propers 20 anys què passarà a Sant Quirze
Hi ha moltes coses que no tenen a veure amb el POUM, que ja estaven previstes al Pla de Sabadell i Comarca i al Pla del 2000. En aquests dos documents, es preveu, com s’ha dit un 10% del sostre edificables de les urbanitzacions per a habitatge públic.
El sostre dels habitatges a Sant Quirze queda fixat, amb grans xifres, al voltant dels 9000. Ara en tenim uns 7000 construïts. Queden 2000 habitatges per fer. D’aquests, n’hi ha 500 que son habitatge públic, d’iniciativa pública.
Per barris, hi ha uns 15.000 m2 de sostre al Castellet, és a dir, al voltant de 180 pisos públics, a Castelltort-Rosales uns 80, a Mas Duran queda per fer un edifici, que son uns 40 habitatges. A la torre d’aigua de Can Casablanques, de l’Avinguda Egara, hi van uns 56 pisos d’habitatge públic. En total hi ha uns 500 habitatges públics, més enllà de l’HPO, de potencial.
Si anem per barris, també, val a dir que Mas Duran pot estar edificat en un 80%. Vallsuau, Sant Quirze Jardí i Sant Quirze Parc té el 100% del desenvolupament urbanístic fet. Per cert, una gran part de Sant Quirze Jardí en el seu moment era HPO, perquè complia els paràmetres. Era privat, del Núñez i Navarro.
Al Castellet, hi ha d’haver construccions: uns 790 habitatges. Queda un 65% per fer.
A Can Ponsic l’Ajuntament hi té 7 hectàries. Prové del conveni urbanístic de l’any 2000 amb els caputxins. Pensem que ells volen fer dos edificis del tipus Residència Assís, amb més de 100 llits. Les altres 7 hectàries poden ser equipaments… hi ha qui volia fer camps de futbol…
A Poble Sec no hi ha canvis, només la futura variant de la N-1413. Hi ha una reserva entre l’ABB i Poble Sec per fer-la.
Parlant de la variant de la N-1413, quan es farà?
És una obra que depèn de la Generalitat. Hi ha un projecte de 2007 on el viaducte passava per sobre de la via d’FGC. Però ara sembla ser que estan valorant la possibilitat que passi per sota de la via. Estan fent l’adequació del projecte. Això suposarà alliberar i poder passar a via urbana tota la 1413 des de l’entrada del poble fins la rotonda nova que desvii cap a Sabadell. Per aquesta variant hi ha reserva pressupostària per l’any 2024. És la primera vegada a la història que hi ha reserva pressupostària. I hi és des de l’any 2019. No és una obra de mesos, sinò important. Està previst que comenci, i encara hi ha dotació pressupostària, l’any 2024.
Un altre gran tema és el soterrament de les línies d’alta tensió…
Hi ha hagut moments que ha estat possible, com es va fer al Besòs. És una obra important. A Sant Quirze hi ha dos trams: a l’Avinguda Egara i a l’Avinguda de Can Pallars. Hi va haver un moment que es podria haver soterrat amb el tercer carril de la C-58, al 2005, amb una galeria de serveis gran. Es va demanar de nou al mandat 2015-2019. No ha estat possible.
I a l’Avinguda Egara també hi ha una gran obra per fer, a l’espai que va deixar Cobega…
Es diu que hi anirà un centre de logística. Però no hi pot haver conflicte de mobilitat. Primer han d’existir els informes de carreteres i de l’autoritat del transport metropolità. I un cop existeixin els informes, tampoc pot derivar trànsit a l’Avinguda Egara i ha de preveure el carril bici que s’ha de fer.
Oportuna i clarificadora entrevista sobre el POUM , de la persona més autoritzada per experiència en els temes urbanístics de Sant Quirze del Vallès, des de abans i durant la presencia municipal d’ERC en l’Ajuntament.
Verifiquem aquesta primera afirmació. Des de la creació d’ERC en el poble i abans , JOSEP COLL era el referent en temes urbanístics. Quan van arribar a tenir veu dins del consistori i en l’any 2.007 el tàndem de OLIVERAS-COLL, ella com Alcaldessa, va permetre situar els plantejaments d’ERC , ja que tots dos ho eren.
Després en els mandat de 2015 – COLL va tenir una discreta presencia en el govern municipal –no era Regidor d’Urbanisme– i OLIVERAS era Alcaldessa. En el següent mandat , 2019 el tàndem OLIVERAS-COLL , va tornar a situar OLIVERAS com alcaldessa i a COLL com Regidor d’Urbanisme.
El paper d’ERC , des de sempre ha estat oposar-se a l’expansió urbanística que ells consideraven desmesurada, però al mateix temps han propiciat una LIMITACIÓ d’iniciatives lligades al desenvolupament urbanístic i econòmic , que no cal amagar ni oblidar.
Ser defensors d’unes propostes de control urbanístic es positiu, PERÒ segons quines actuacions son negatives ja que s’oposen a la resta de realitats i necessitats del poble. Defensar que la protecció de zones de bosc com Serragalliners , no s’ha de posar com paraigües per impedir altres que han estat paralitzades per ERC , fer un poble que no es fa res o molt poc i que es critiquen pels quirzetencs.
Falta un clar sentiment d’autocrítica, ja que la seva oposició a la proposta del NOU CENTRE avui ( Avga-Pau Casals , Plaça Anselm Clavé ) d’un un jardí privat d’una gran finca — la torre Gran –i un bosquet també privat en Pau Casals d’uns 800 m2 , pot ser molt idíl·lic i fins i tot podien posar a pasturar alguns ramats que hi ha al poble, però SUPOSAVA la gentifricació del Centre amb cases antigues i persones grans , per contra l’aportació de NOVES VIVENDES a AVDA. PAU CASALS 33 i PAU CASALS 68-72 i PLAÇA ANSELM CLAVE, 2, un pàrquing al centre de 150 places, una plaça urbanitzada , comerços , llàstima no han estat capaços de fer l’edifici municipal en la reserva de de pipi can al mig de poble, que el situen com el major de Catalunya. Destacarem també altres records negatius en Catalunya, com expressió d’aquesta visió poc realista del municipi que ha marcat ERC. Podien fer autocrítica, d’aquesta realitat transformadora a la que ells dos OLIVERAS-COLL , es van oposar.
El situar sempre com culpables als promotors dels problemes urbanístics , HAN DE CALLAR DAVANT DE LA REALITAT DE TRANSFORMACIONS POSITIVES QUE HA TINGUT SANT QUIRZE ( MAS DURAN , altres) Ells i encara alguns , volien un poble que el últim en arribar s’afegia als que demanaven que no entres ningú més.
Així SANT QUIRZE V, va ser un dels últims pobles en autoritzar una benzinera i calia anar a Sabadell i van mantenir la zona de MAS DURAN zona prohibida — en la practica– per autoritzar cafeteries, restaurants , érem ridículs… aquí ERC tenia que fer autocrítica , ja que si fos per ells no podríem menjar un bocata en les terrasses de MAS DURAN.
Però aquesta mateixa irrealitat la mantenen, es venten d’haver fet un POUM , quan la realitat es que SERRA GALLINERS , ja tenia prou proteccions urbanístiques , fer canvis senzills ( baixar la superfície mínima de 120 m2 a 90 en habitatges) , però la major es la de imposar als promotors –en Barcelona s’han atrevit al 30% que ha demostrat la paralització i al·legacions paralitzants en la construcció, PERÒ ELLS , son els més atrevits i imposen el 45%, i mantenen des de fa més de quasi 15 anys que va marxar la COBEGA , sense donar cap alternativa real adaptades a una realitats necessàries per SANT QUIRZE ( capacitat logística, capacitat hotelera –no tenim ni un hotel, quatre fondes privades semiclandestines. Paral·lelament no calia gestar suposem que ja arriba la despesa la directa i la indirecta del POUM , a uns 700.000 euros i encara no estar acabada la tramitació –posen la pandemia COVID , com raó , però no cola.
Com tampoc cola , que en aquests vuit anys, reconeguem que tenien terrenys ja qualificats per construir HPO , com havien fet els equips de govern de CONVERGENCIA- PSC, que van construir els habitatges de HPO , Sant Quirze i Les Fonts…també culpa de les immobiliàries? Tot això a portar a expulsar de Sant Quirze als joves , Bueno als seus fills no …, però sí a la resta no solament de joves , si no altres col·lectius de famílies monoparentals , persones d’edat , a les que gasten molt diners en pintura reivindicativa, però res en resoldre els seus problemes.
CAL situar en el centre d’aquesta decisió a l’actual alcaldessa, OLIVERAS, dedicada en gran mesura a la agitació de les seves idees polítiques, al front dels CDR locals , viatges a Brussel·les per agitar el bastó de mandat — no sabem qui va pagar el viatge– , i a considerar que el no construir un sol habitatge públic de HPO , es pot contrarestar amb altres inversions deportives, carrils bicis, altres. El poble tindrà ocasió de valorar que pensen d’aquesta decisió., però els serveis de comunicació , ja cuiden d’amagar aquestes mancances i que passin com un mal necessari disfressades de valoracions oportunistes , endeutament de la COMU, altres. Els terrenys, en Clementina Arderiu (40) i en Avda. Egara dipòsits a d’aigua , eren disponibles des de l’any 2015, i la decisió de desmantellar la COMU , va ser d’ella que volia finiquitar els projectes dels anteriors governs CONVERGENCIA-PSC , sense importar-li perdre aquesta real eina de la COMU que construïa habitatges.
Els seus errors en solitari del mandat 2015 , COLL tenia una discreta presencia en l’equip municipal, li van portar a ser incapaç els problemes reals al Castellet amb decisions errònies i impositives- es el seu única tarannà , darrere d’un somriure de formula, de demanar fiances extraordinàries per donar les llicències d’obra, suspendre’ls i amenaces jurídiques sobre els ja residents , de fer pagar les obres que no s’havien executat ( rotonda d’accés des de la C -1413 des de Rubí, en Los Rosales-Passeig de can Barra, altres.) No va aconseguir res.
Per contra en el nou tàndem OLIVERAS- COLL , aquest problema s’ha arribat a un acord amb la Junta d’urbanització del Castellet , per fer aquestes obres que ja estaven previstes en el plan Aprovat del Castellet per urbanitzar. Aquest tàndem -OLIVERAS- COLL , evidencia que el discret perfil de COLL — ha estat imprescindible per resoldre aquest tema antic que fa mal al poble ( caravanes de 20-30 vehicles en el retorn al vespre han d’anar tots a la rotonda de l’Estació de FGC , altres) .
Lamentablement , al meu entendre, i en contra del que havia expressat OLIVERAS a diferents col·lectius de veïns de que no es tornava a presentar a les eleccions del 28 de maig, torna a anunciar es presenta de la mà de estructures assembleàries , que precisament recomanen que el mandat públic màxim sigui de 8 anys, ella els porta ja i ja fora de ERC com acrediten les seves pròpies manifestacions que no ha dubtat de nou en expressar el seu partidisme col·locant una nova i gran estelada –ara de color vermell- en la rotonda de l’estació de FGC , així com la esperem darrera obra coreogràfica seva , en la façana municipal que ha enrotllat tots les banderes no solament la espanyola –que li dona urticària sembla–si no la catalana i l’europea de la que aquests moviments assemblearis plantegen : fora d’Espanya , un model propi de Catalunya , fora d’Europa i tot per imposició i per unilateralitat al marge de totes les lleis que s’oposin al seu projecte. Aquest es el projecte que l’Alcaldable porta sota el braç , que no es vegi molt abans de les eleccions.
Presidirà els actes d’ERC o aprofitarà el de JUNTS per SANT QUIRZE , que no tenen aquest abast per mantenir aquesta línia política , que després imprimeix en l’AJUNTAMENT si torna a governar ?? Quin temor !!! continuar així 8 anys més.
Hi ha altres temes de la inacció d’OLIVERAS , i es essencial el no haver arribat a un acord , davant de la marxa de COBEGA , que va passar més de 8 anys, però que s’hauria d’haver fet un projecte acordat –prou de les seves irrealistes pretensions — per donar un aprofitament logístic, hotelera –no hi ha cap hotel , només unes semiclandestines fondes — i també residencial si fa falta per fer-ho possible i promoure més habitatge públic i privat , i no la seva inacció de no construir res i deixar que els preus pugin i pugin i expulsin a més joves, als seus fills sembla que no, però si a molts persones de nivells de renda baixa, monoparentals– que tanta pintura reivindicativa gasta per autojustificar-se , i quan ha rebutjat donar la cara en clars episodis de violència masclista , amb sentencies fermes per correspondre al seus adherents.
Sort que comandaments de la Policia Local , ara jubilats van ajudar i donar protecció a la dona que l’alcaldessa es va posar de perfil. També es pot verificar , senyora OLIVERAS , noms i cognoms quan accepti un debat públic i perquè els quirzetencs puguin valorar abans de votar.
Per últim , anunciar-li que segurament li demanaré en el divendres quasi últim , en les entrevistes obertes a tothom que anuncia. Seria així la segona que en 8 anys m’ha concedit , la primera va ser en els primers dies del seu mandat , a les 10h del vespre, que ja denotava el seu tarannà amb la col·laboració amb SANT QUIRZE EMPRESARIAL, confirmada dies després pel seu “guru econòmic “ , Alex Brossa que des de PROMOCIÓ ECONÒMICA , ens va fer traslladar dies després per una becaria , que l’AJUNTAMENT NO PAGARIA EL CAFE que volíem oferir a una reunió de contactes empresarials. Va fer bona l’expressió a l’enemic ni aigua , pronunciada per la Alcaldessa personalment i cafè menys. Enemics son tots aquells que no pensen com ella i volen proposar actuacions al poble Si no son del seu partit , ni aigua.
Serà una forma de comiat dels 8 anys , això espero i desitjo, ja que considero que s’ha de donar l’oportunitat a altres persones i fer un pas al costat, o potser ho farà després de les eleccions. Ho veurem en la composició de les llistes , es una possibilitat, però hi han altres .
Per últim , la darrera petició es que traslladi aquest escrit , cosa que autoritzo , als seus servei de comunicació i juntament amb la seva resposta , formin part de la Informació pública que l’AJUNTAMENT DONI perquè els quirztencs puguin valorar abans de votar .