16:22:32 | 30/1/2023 | JAVI QUINTANO |
Fa un any es va comprovar que el 2020 la pandèmia havia causat una caiguda general de la natalitat. Faltava veure si després es tornaria a la normalitat o la baixada deixaria empremta duradora. Les xifres de 2021 mostren diverses situacions segons els països. Per a uns, allò va ser un sotrac en una pujada; altres encara no han sortit de la baixada; i n’hi ha que han ressorgit amb més vigor o ni tan sols van passar el sotrac. Què ha passat a Sant Quirze?
Amb les dades definitives de població, l’any 2021 a Sant Quirze van néixer vius 116 infants. La xifra suposa una caiguda de la natalitat del 15,3% respecte a l’any 2020 (un 7,2% respecte de 2019, any previ a la pandèmia). Per tant, el 2020, respecte de 2019 (125 naixements) va repuntar la natalitat, amb 137 naixements, (un fet gairebé aïllat a la comarca, on 2020 va ser un any de menys natalitat que 2019), però després Sant Quirze ha seguit en la tendència de descens de la natalitat, una tendència que va començar, i ha seguit gairebé ininterrompuda, l’any 2006, quan hi va haver el pic màxim de naixaments: 270.
Pel que fa a la comarca, l’any 2021 van néixer 7.223 nascuts vius, segons Idescat. Aquest valor representa una disminució del 0,4% de naixements del 2020 (un 6,2% respecte de 2019). La taxa bruta de natalitat de l’any 2021 és de 7,7 nascuts vius per cada 1.000 habitants, similar al 2020 (7,7 per mil), una de les xifres més baixes en la sèrie històrica comarcal.
12 dels 23 municipis del Vallès Occidental han registrat l’any 2021 un descens del nombre de naixements: Terrassa, Rubí, Cerdanyola del Vallès, Ripollet, Montcada i Reixac i Sant Quirze del Vallès. Però ha pujat a Sabadell, Sant Cugat, Barberà, Castellar i Santa Perpètua. La majoria de comarques catalanes han registrat un descens del nombre de naixements l’any 2021, mentre que va augmentar a 15 comarques. Respecte de 2019, només 7 comarques (l’Alt Penedès, l’Anoia, la Conca de Barberà, el Pla d’Urgell, el Priorat, la Ribera d’Ebre i la Segarra) han registrat una xifra de naixements superior.
Els índexs de fecunditat més baixos del món
Al Vallès Occidental, l’índex de fecunditat es de 1,28 fills per dona l’any 2021, un dels valors més baixos de les dues últimes dècades.
Cal tenir en compte que l’índex de fecunditat a Espanya (1,19) és el segon més baix d’Europa (després de Malta), amb diferències entre regions que suposen el doble de fills per dona. A Espanya, Murcia (amb un índex de 1,48) i Navarra lideren el ranquing de fecunditat, mentre que Asturies (0,95), Galicia i Cantabria tenen les pitjors dades. Catalunya (1,23) es troba una mica per sobre de la mitjana espanyola.
És un fet, segons alguns experts, vinculat al retard de l’emancipació econòmica i habitacional dels joves, la tendència a endarrerir la convivència en parella, el retràs de la decisió de tenir fills i l’ augment de la infecunditat. Països com França (amb un ídex de 1,8), Dinamarca o Suècia (1,7) lideren la fecunditat als països europeus, malgrat que queden lluny de l’ideal, ja que una mitjana igual a dos fills per dona es considera la taxa de substitució idònia per a una població, donant lloc a una estabilitat relativa en termes de xifres totals.
La mitjana mundial de l’índex de fecunditat està al 2,42. Níger (6,9) lidera la taula dels índex de fecunditat més alts, i després de països africans amb mitjes de 4 i 5, trobem països com Guatemala, Bolivia, Israel al voltant dels 2,5, molts països de centreamèrica al voltant del 2,2. Hi ha una gran quantitat de països per sota de l’ideal 2,1, com la majoria dels països occidentals. La llista la tanquen, a Europa, Espanya i Malta, i després només s’hi troben tres països: Singapur, Hong Kong i Corea del Sud, amb 0,8.
Una causa: 6 de cada 10 menors de 35 anys no tenen accés a un habitatge en propietat
Avui ens arriba una xifra que pot fer entendre, també, les dades de naixements: el 63,9% de la població menor de 35 anys no té accés a un habitatge en propietat i l’edat mitjana d’emancipació de joves a Espanya és de 29,8 anys, tres més que a la resta d’Europa (26,5 anys). Aquestes són dues de les principals dades de l’informe sobre l’accés a l’habitatge per part dels joves que ha elaborat la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona (CPUBCN). El 2008 el 65,8% dels menors de 35 tenia un habitatge en propietat, mentre que el 2020 només el 36,1% té un pis propi o, el que és el mateix, sis de cada deu joves no tenen accés a un habitatge en propietat. El desequilibri entre oferta i demanda, la falta de polítiques d’habitatge, l’accés al finançament o la precarietat laboral són alguns dels principals problemes dels joves.
Aquest desequilibri entre l’oferta i la demanda és fruit de la no recuperació del ritme de construcció per la crisi del 2008, segons la CPUBCN, la qual cosa fa que l’oferta d’habitatge sigui “reduïda” i afavoreixi la pujada de preus. Per fer front al problema de l’accés a l’habitatge, a l’informe elaborat per la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona es fan una sèrie de propostes amb l’objectiu que els joves puguin accedir amb major facilitat a un habitatge en propietat. Un dels plantejaments és que els governs aprovin més sòl urbanitzable a les zones amb més demanda, de tal manera que es puguin construir un major nombre d’habitatges. A més a més, aquestes propietats seguirien les tendències actuals: llars més reduïdes i que respectin el medi ambient.
La CPUBCN també considera fonamentals les polítiques d’habitatge, amb plans d’inversió en habitatge social i assequible, de tal manera que es fomenti la inversió pública i privada. “S’ha de prioritzar la construcció de nova oferta i aprovar plans d’habitatge específics a curt, mitjà i llarg termini”, ha apuntat la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona, que igualment veu important adaptar les condicions d’accés a hipoteques a la situació de poder adquisitiu que tenen els joves en l’actualitat. “Ajudes per finançar l’habitatge, més flexibilitat en el ritme de les quotes o limitar màxims en els tipus d’interès podrien ser alguns exemples d’accions a posar en marxa”, ha enumerat la CPUBCN.
Finalment, i pel que fa específicament a Espanya, preocupa el nivell de desocupació dels joves, la temporalitat del treball i la proliferació de feines a temps parcial. “Són barreres al futur que magnifiquen la problemàtica de l’accés a l’habitatge”, ha recalcat la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona. “És fonamental millorar en educació i en formació, i que els llocs de feina permetin als joves emancipar-se. No poder accedir a un habitatge en propietat és un problema amb repercussió social, demogràfica i econòmica”, ha conclòs la CPUBCN.
