CARTES AL DIARI.
En l’actual debat a Catalunya, pot semblar que les persones que no estan per la independència, no estimen al seu país. Quan es veu l’utilització partidista que es fa de moltes característiques pròpies, fins i tot amb expressions supremacistes, moltes persones es poden apartar d’aquesta valoració subjectiva i allunyar-se del nacionalisme per considerar-ho negatiu.
No als nacionalismes en nom dels quals cada dia veiem guerres, conflictes, discriminacions arreu del món. Fer la llista completa dels conflictes, seria molt llarg: grecs-turcs, palestins-israelians, marroquins-algerians, serbis-croates, musulmans-hindús…
Però qui no estima la terra, el país en què ha nascut, en què viu? Efectivament hi ha persones que s’haurien sentit millor en altre clima, altres costums i és lícit que així ho sentin. Per contra altres persones atorguen una gran importància als seus valors nacionals (religió, llengua, costums, altres).
Aquests enfrontaments no només es donen entre països, races, religions, ho està entre localitats veïnes: (recordem les baralles a pedrades a les vies de RENFE dels joves de Sabadell i els de Terrassa).
Les moltes expressions i dites: els de Terrassa, mala raça; els de Sabadell, mala pell; valencià i home de bé les dues coses no poden ser; gambirots de Guimerà, els mossos de Verdú us volen prendre la Bovera (Verge); les comparacions i generalitzacions: els madrilenys, fanfarrons; els catalans, agarrats. Podríem omplir fulls d’aquestes desafortunades generalitzacions, però que certament es troben presents en la forma de pensar de moltes persones.
Per distendre l’actual moment de confrontació en Catalunya i perquè no, autoritzats per l’espectacle de circ de propostes i protagonistes de l’independentisme que es veuen sense sortides (Torra no vol estar al partit de Puigdemont per ser independent; fer creure que més d’un 50% de vots independentistes, faria intervenir a Europa… algú s’ho creu?, ni ells) es presenta una comparació entre el xuixo de Girona i el xuixo de xurreria, assimilat a l’espanyol.
El xuixo de Girona, és més difícil de fer: és una fulla de pasta com de pizza enrotllada, i al mig es posa la crema, després es fregeix tot. L’altre xuixo és com un bunyol cilíndric, que al mig d’extrem a extrem, es posa primer un motlle per fer el forat que després es reomple de crema. Aquí sí que podem ser supremacistes: el nostre xuixo és molt més bo que l’altre, ja que el sabor de la crema i la pasta estan més barrejats.
Hem visitat la Pastisseria PUIGDEMONT, en Amer-Girona, i podem opinar que els “xuixos” que podeu comprar els caps de setmana, a partir dels divendres, en la Pastisseria Mix de la Rambla Lluís Companys 4, són fins i tot millors que els comprats a Amer.
@josecoderch
