Dijous,28 març, 2024
IniciA PORTADA"A Terrassa cal un consell participatiu dels infants". La columna d’opinió d’en...

“A Terrassa cal un consell participatiu dels infants”. La columna d’opinió d’en Joan Tamayo

JOAN TAMAYO SALA/TRIBUNA

A Terrassa cal un consell participatiu dels infants

[dropcap]I[/dropcap]

mmersos en un moment de màxima desestabilització global, on s’han perdut els punts de referència culturals, ètics, morals i mentals (només cal veure el trist espectacle que estan donant els polítics de l’estat espanyol aquests dies, escrivint una autèntica obra “esperpèntica” del mestre Valle-Inclán)

Submergits també en un sistema o regim, fonamentat en la mentida i el cinisme i representat per a la bandera de la por, on en nom d’una falsa seguretat es vulneren els drets (crisi de valors humans).

Davant d’aquest panorama, no ens queda altre camí que l’apoderament (conscienciació extrema) de tots els ciutadans per tal de construir alternatives a la barbàrie.

I quin col·lectiu és el més vulnerable i el més afectat per aquesta situació, doncs els INFANTS.

Malgrat tenen la Declaració dels Drets dels Infants aprovada per NNUU, l’any 1959 i la Convenció dels Drets dels Infants del 20 de novembre de 1989, totes dos, d’obligat compliment per part dels estats signants, continuen sent marginats, discriminats, explotats, invisibilitzats, maltractats, assassinats pels adults que no tenen en compte, el seu especial caràcter de ciutadans en “construcció”, el seu Dret a ser subjectes polítics i socials per defensar la seva DIGNITAT.

La llista de “Greuges” i vulneracions és molt llarg:

  • Els infants que condemnem diàriament a morir de fam, malnutrició, o víctimes de les nombroses guerres i conflictes i sort que les armes que venem als seus botxins són “intel·ligents “i només maten “selectivament”, si no, imagineu-vos!
  • Els infants que es veuen obligats a migrar amb les seves famílies, per culpa de la guerra o de les condicions econòmiques, vivint en condicions infrahumanes.
  • El Treball infantil i esclavitzant que encara existeix a molts indrets del planeta
  • Els maltractaments físics i psicològics per part de familiars o suposadament cuidadors o “responsables” (assetjament, bullyng.)
  • Els infants que, durant la llarga “bombolla Immobiliària “han estat les víctimes ocultes i invisibilitzades que més han patit en els centenars de milers de desnonaments
  • Víctimes actuals i històricament invisibilitzades de la violència sexual (episodis reiteratius de pederàstia a escoles o per part de l’església catòlica)
  • I el més greu, en aquests casos, no és “el no compliment dels seus drets” sinó les conseqüències de tot això: amb efectes psicològics i físics molt greus i en molts casos irreversibles.
  • I sobretot als milers d’Infants que actualment es troben darrere les xifres “oficials”, de famílies que es troben sota el llindar de la POBRESA o de l’Exclusió Social. Algú sap com viuen i quines mancances diàries tenen aquests infants?

I així podríem seguir, amb molts més exemples que denigren la dignitat dels infants. Però que podem fer davant un problema que no és una qüestió política, sinó una qüestió “humanitària”?

No n’hi ha prou amb noves lleis, com l’última reforma de la Llei de Protecció de la Infància i l’adolescència, ni que augmentin les denúncies als tribunals de qualsevol vulneració de Drets dels Infants, esperant que els jutges compleixin amb l’obligació d’aplicar en les seves sentències el Principi Universal de NNUU “DE L’INTERÈS SUPERIOR DEL NEN”, que malauradament veiem que s’aplica en molt poques ocasions.

És evident que cal que els activistes denunciem qualsevol vulneració per petita que sigui, exigint, a la vegada, la reparació immediata dels danys ocasionats, però encara és molt més important, prevenir, sensibilitzar i treballar de forma constant, per una societat nova, lliure d’injustícies.

És per això que, la proposta de crear a Terrassa un CONSELL PERMANENT FORMAT PER INFANTS que s’organitzi a partir de la concertació entre Ajuntament, Escoles i societat (un projecte que ja té iniciatives semblants en algunes ciutats catalanes.)

Posar a treballar junts a infants d’una franja que podia ser de 7 a 14, amb els següents objectius:

  • Incorporar els infants a la vida publica
  • Escoltar la seva veu, el que pensen
  • Descobrir el que els interessa
  • Deixar que el seu sentit comú, net i savi, flueixi cap a les decisions importants de construcció de comunitat, a la ciutat
  • Fomentar els Valors Humans de la interrelació, cooperació, solidaritat i responsabilitat.
  • Un Treball pedagògic en benefici d’ells mateixos (que desenvolupin diferents habilitats, com l’empatia, el diàleg, l’esperit crític, la implicació, la capacitat d’intermediar, consensuar i sobretot l’aprenentatge de què significa la participació i una democràcia de qualitat i real). Sempre amb l’ajuda dels mateixos tutors i tutores de les escoles

Que us sembla? Creieu que els nostres polítics, la societat, estar preparada per acceptar un Informe o Proposta, amb conclusions i reflexions elaborades de forma clara, neta i lliure, de qualsevol interès que no sigui el d’aconseguir una ciutat, una societat millor (EL DRET A LA CIUTAT). A mi em costa creure que estiguem preparats, el que si ser, és que s’ha d’intentar SI O SI…

TENIM POCS CAMINS PER ELEGIR, I AQUEST ÉS UN

AQUÍ DEIXO EL REPTE….

Joan Tamayo Sala

Advocat i activista pels DDHH, membre de la Comissió de Defensa dels DDHH del Col·legi Advocats i d’ESPAI DRETS

- PUBLICITAT -
anun2
anun22
previous arrow
next arrow

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- PUBLICITAT -spot_img
- PUBLICITAT -spot_img
- PUBLICITAT -spot_img
ARTICLES RELACIONATS

El més llegit

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.Más Info

ACEPTAR
Aviso de cookies