TRIBUNA / PHIL CONNORS
A vegades ve d’un pam.
[dropcap]L[/dropcap]es mides, quan no són mesurades en un sistema acceptat universalment, sempre són relatives. Que una cosa sigui gran o petita, depèn de percepcions individuals tret que hi hagi un estàndard acceptat, com per exemple si parlem del nombre de xifres en un saldo de compte corrent.
Hi ha qui pensa que viu en una ciutat petita i si es parés a comparar-la amb d’altres, probablement se’n duria una sorpresa de lo gran que és.
I, per raonament equivocat, és fàcil creure que les coses grosses són millor que les petites, quan, en canvi, la mida demostra la seva importància d’acord a l’eficàcia per complir la seva funcionalitat. En això sí que la mida importa.
Així en el món empresarial, on l’aparença ho és tot, la taula del capitost d’una empresa acostuma a ser més llarga que la dels seus subalterns. És una representació de posicionament i poder.
En canvi, un diamant és força petit si el comparem amb una pedrota, però és infinitament més valuós traduït a diners. Clar que si el que necessitem és tapar urgentment un cau, on s’hi amaga una serp verinosa que ens pot matar, aquí la pedra té el màxim valor i el diamant no serveix per res.
Catalunya és un país petit, però gran si es compara amb el Vaticà. Però, en canvi, el poder d’aquest i la seva transcendència en l’ordre mundial és enormement més gran que el de molts estats que sobrepassen en centenars de vegades la seva mida.
El Mar Mediterrani és enorme si es compara amb el Mar de Barents, al cercle polar àrtic, però alhora és tan petit que tot ell i part dels països que els envolten, i alguns sencers, caben dins Austràlia.
Austràlia que és una illa tan gran que és un continent i és 15 vegades més gran que Espanya, però, en canvi, té un nombre de població molt més petit, poc més de 25 milions, quan Espanya s’acosta als 48 milions.
El millor és que cada cosa tingui la proporció precisa per la seva utilitat: així ni sobra ni falta.
En els llibres, el gruix que donen molts fulls no és sinònim de millor. Ja que sovint, i per justificar el preu, hi ha moltes més pàgines de les que calen i això no necessàriament beneficia la lectura.
Abans, en temps de les enciclopèdies, hi havia qui les comprava per metre lineal per emplenar la prestatgeria i que fes goig i atorgués rang cultural per deixar amb la boca oberta a les visites.
Tampoc la mida d’un quadre és sinònim de major qualitat pictòrica. Tot i que també hi ha per qui és important la llargada, ja que el vol per cobrir un pany de paret; o el compra pels colors, perquè faci joc amb les cortines i la tapisseria.
No ens deixem enganyar per la mida doncs ja veieu que tot depèn de qui la jutgi. El que no treu, però, que la mida sí que importi, per exemple, quan es tracta de comprar botifarra: no et cobren igual per un metre que per un pam. I és que a vegades sí que ve d’un pam.
