slider cabecera autocares fuentes logo
slider cabecera autocares fuentes 3
slider cabecera autocares fuentes 2
slider cabecera autocares fuentes 1
Inici » a-ultimesnoticies » Abu-Nuwas. Llibertat i erotisme davant la societat repressora
sliderdiari DENTAL-SANT-QUIRZE1
sliderdiari Rebost-de-Vallsuau1
Sliderdiari segurosbilbaodef1
sliderdiari Autocares-Fuentes-actual1
sliderdiari-Art typing1
sliderdiari immo sq1
sliderdiari-Taller C58 1
sliderdiari Infinity1
slider portada 600x194 mis finques

Abu-Nuwas. Llibertat i erotisme davant la societat repressora

EL RACÓ LITERARI / CRISTINA GONZÁLEZ

Abu- Nuwas. Llibertat i erotisme davant la societat repressora

“Píndoles de justicia poètica” per Cristina González 

Abu-Nuwas fou un poeta que nasqué a al-Ahwaz, a l’actual Iran, entre el 747-762 dC i es desconeix amb exactitud la data de la seva mort o les causes d’aquesta la qual se suposa entre el 813-815 dC.

Mort el seu pare quan encara era molt petit, la seva mare d’origen persa, l’envia a treballar a Bassora de perfumista. Durant una breu etapa aquesta va ser la seva professió, però, de seguida, es trobà amb In al-Hubbab qui va ser el seu primer mestre. Bassora va quedar en la seva memòria durant tota la seva vida i dedica alguns dels seus poemes a la nostàlgia que sentia per aquesta ciutat.

In al-Hubbab era un poeta majin, l’agafà i el feu el seu deixeble. També inculca en ell la vida de mujun (amb aquesta paraula expressa to allò relacionat amb la broma, la frivolitat o l’impúdic). Abu-Nuwas era un poeta que escandalitzava.

Deixa’t ja de retrets que sols són temptació
i cura’m amb aquell que em causa l’afecció:
un vi claret que mai no hostatja l’afecció
fins i tot d’una pedra en suscita emoció.

 

També va tenir com a mestre a Khalat al-Ahmar, memoritzador i transmissor de versos preislàmic que completa la seva formació i millora el seu llenguatge. Fou llavors quan la seva formació finalitza i marxa a Bagdad per provar d’atreure els favors dels califes, una de les formes d’obtenir poder i rellevància.

El llibertinatge explícit i la desobediència política i religiosa són les seves característiques més destacables. L’escarni al seu propi poble, els àrabs el fa destacar i ser conegut però també ser molt criticat i potser la ser una de les causes de la seva mort. De totes maneres no se sap gairebé res sobre la seva vida, encara que s’afirma que fou company del més gran poeta àrab, Harun al-Raixid, autor de Les mil i una nits. Potser tot són mites per engrandir el personatge darrere la poesia excelsa però controvertida.

Nits de felicitat vaig passar amb el noi blanc,
el coper rialler i en servir diligent.
Tota la nit passava amb gerres de vi negre
que inclinava a les vores de les copes d’argent.

 

Es pot dir que és un poeta renovador, genial que sap unir tradició i inventiva en elaborades metàfores. La seva poesia treballa les imatges i els símbols de forma fluida. Treballa intensament la poesia baquia, un gènere propi on es descriu i que exalta el vi. Això ens pot sobtar, però la tradició vinícola és present en aquesta terra molt abans de la instauració de l’Islam i no desapareix per l’existència d’una prohibició de l’alcohol. Abu-Nuwas tracta aquesta poesia des de la visió eroticomística: barreja les sensacions que crea el vi amb les emocions relacionades amb l’amor. Va saber escriure el que la gent volia escoltar, criticant així les contradiccions de la cultura i el temps que li va tocar viure.

Quants plaers foren servits
En la nit passada al Karkh.
Era suau i fresc el vi,
de noble origen i estirp,
a la copa una donzella
que del foc s’ha protegit.
 

En la seva poesia també tracta les rivalitats i lluites internes dels àrabs i ridiculitza l’estima desmesurada que mostren per les genealogies. Critica en els seus escrits la qassida (poesia clàssica àrab) i la idea dels àrabs de les urbs sobre la seva superioritat comparant-se amb els beduïns. Abu-Nuwas era a la vegada persa i àrab i té sentiments de confrontació entre les seves dues identitats.

Una altra característica de la poesia d’Abu-Nuwas és l’ambigüitat: utilitza referències femenines i masculines. Tracta l’erotisme i la sexualitat desdibuixant el que és real i el que només és literari. Confon els censors variant sovint la temàtica i la tècnica. Realment, només volia ser feliç i complir els seus desigs així que en la seva poesia fa aquesta reivindicació de la llibertat, el plaer i la vida.

Ara mateix també trobem que molts poetes utilitzen l’ambigüitat, la critica i la provocació per fer parar atenció als seus lectors de missatges que van més enllà de les paraules que utilitzen o per evidenciar incoherències socials, polítiques… La repressió i la censura continua existint encara que potser, de formes més subtils. En el coneixement de la societat àrab, poetes com Abu-Nuwas, ens recorda que no tots els àrabs tenen les mateixes idees i que existeix dins de les comunitats una gran diversitat en les opinions i formes de defensa de la identitat i del sentiment religiós. Hem de restar oberts a aquesta diversitat si volem una comprensió més gran de societats i formes d’entendre diferents de la que vivim nosaltres.

Cristina González.

 

2021-07-28
02_Carta_agente_cast_SCO_03
02_Carta_agente_cast_SCO_03
previous arrow
next arrow

Deixa un comentari

El seu email no será publicat.Camps obligatoris marcats *

*

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.Más Info

ACEPTAR
Aviso de cookies

Diari Sant Quirze

↑ Grab this Headline Animator