- Donarem veu a autors de distribució no comercial, on l’autoria i la posada en escena serà el motor de l’estudi en les obres a tractar
AVELINA BENITO/CULTURA. Avui entrevistem a Adrià Allande, té 22 anys i és nascut a Sabadell. Director i guionista novell de cinema, comença a col·laborar amb Diari Sant Quirze amb la columna “La quimera i la imatge”. En aquest cicle ens farà un recull de les obres més representatives del setè art i les seves evolucions i ens aproparà a la comprensió del llenguatge propi i a les eines expressives del cinema.
Adrià, en quin moment vas decidir dedicar-se al món de l’audiovisual.
És el fruit de les experiències d’un, de forma directa o indirecta, el que gesta a la decisió. No crec en un sol moment, crec en el seu conjunt.
Ara bé, resulta evident que certes filmografies van fer impulsar a la decisió, la descoberta de les grans autories i l’atreviment d’aquestes em van captivar.
Podries destacar-ne alguna?
N’hi ha múltiples i totes elles distants entre si. El director que sols gaudeix d’un únic estil i d’una única forma, està avocat a comprendre des d’un sol punt de vista. La finalitat de l’art, recau en la riquesa d’aquesta. Alhora, crec en l’autoria del creador, la singularitat en una forma de fer.
Com vius els primers anys en la formació?
Complicats, la cerca de finançament per a joves directors suposa una pesada llosa. A pesar d’aquest apunt, ho estic vivint amb gran intensitat.
Parla’ns del cicle, la quimera i la imatge.
El cicle, la quimera i la imatge, fa un recull de les obres més representatives del setè art i les seves evolucions. Donarem veu a autors de distribució no comercial, on l’autoria i la posada en escena serà el motor de l’estudi en les obres a tractar.
Quina és la finalitat?
Apropar al lector a la comprensió del llenguatge propi i a les eines expressives del cinema. Ser coneixedor de quins són els mecanismes de la imatge i el so, aprofundir en la seva utilització i la intencionalitat amb què els directors les conjuguen.
Per acabar, si només haguessis de quedar-te amb una pel·lícula, escena o final, quin seria?
Si m’haig d’emportar un únic moment, crec que seria l’escena final d’Ordet. Inger retorna d’entre els morts, s’aixeca i el primer que fa és besar. En ell, s’hi concentra la innocència i la carnalitat, el dol i l’alegria.
Adrià, moltes gràcies per la teva col·laboració, et donem la benvinguda a Diari Sant Quirze.
