OVER-SEAS LEAGUE
FRANCESC BOVÉ ÀLVAREZ
6/6/2023 | 15:00:32
Les cicatrius de la guerra que ha assolat aquest gran país sembla que comencen a cicatritzar, però el preu per la meitat de la població, concretament les dones afganeses, sembla impossible d’assumir. Des de la presa de poder dels Talibans, un degoteig de noticies sobre les retallades sistemàtiques dels drets de les dones ha marcat les noticies que ens venen d’aquell país. En un primer moment, a pesar de les falses promeses del govern afganès, es varen imposar restriccions en la educació secundaria de les nenes. Però aquestes prohibicions volien anar mes enllà. El passat novembre, es va establir la prohibició d’accés a espais públics com gimnasos o places publiques, justificant-la segons el govern en la necessitat de recordar les normes de segregació entre homes i dones. Al desembre s’estengué la prohibició a l’accés a la universitat a les dones d’aquell país. En conseqüència, poc a poc el govern talibà ha prohibit de facto tot accés de les dones a la vida pública.
Per saber quin es la situació actual de les dones afganeses, fa unes setmanes el diari nord-americà The New York Times informava sobre diferents casos de dones en diferents zones del país. I les conclusions que n’extreuen son d’una gravetat extrema. Una d’aquestes dones, resident en una zona rural amb forta presencia dels Talibans, explicava que en un primer moment s’alegrà del seu retorn al poder, després de les morts que provocà l’ocupació americana. En quan a les mesures en respecte a les dones, creia que eren inacceptables, ja que temia que la seva neta acabés sent analfabeta com ella. Aquella dona creia que si realment el govern volia que la dona afgana tingués un paper en el manteniment de la família, era necessari que tingues una educació. Un altre testimoni, aquest cop el d’una dona habitant d’una zona urbana, recordava com a l’inici de la restauració dels Talibans, aquests van organitzar un curs per a les dones. Aquest “curs” no era si no una estratagema a fi de sondejar quantes i quines dones serien mes reticents a les mesures restrictives que imposarien. Davant d’aquesta treta, ella mateixa s’aixecà i esgarrà el cartell i començà a alçar la veu sobre el que ella creia que era una aberració. Després d’aquest incident, i davant la por de possibles represàlies, decidí que s’havia d’amagar en cases d’amics i familiars. Actualment aquesta dona regenta una de les centenars d’escoles secretes arreu del país. Aquest fenomen de les escoles secretes per a les milions de nenes s’ha convertit en un intent de pal·liar els perjudicis que aquestes mesures representen per a la seva educció, però està clar que l’impacte real d’aquestes iniciatives es limitat i solament un canvi de govern pot revertir l’efecte devastador que pot tenir excloure sistemàticament a la meitat de la població de qualsevol educació bàsica y superior.
En els últims dies, la noticia d’enverinaments en escoles a nenes en aquell país ha tornat a ficar el focus internacional sobre la dramàtica situació de les dones en aquell país, però hem de tenir clar que en aquesta societat que oblida tan ràpidament es mes necessari que mai fer memòria d’aquesta greu vulneració de drets humans als nostres governs per a que continuïn pressionant el govern afganès, ja que aquestes fets son massa importants per quedar “enterrats” sota de la nova moda del dia.
___
Francesc Bové Àlvarez és graduat en Dret per ESADE Law & Business School, especialitzat en dret transnacional pel Center for Transnational Legal Studies (Georgetown University) i doble màster de l’advocacia i International Business Law per ESADE Law & Business School. Està especialitzat en dret civil, mercantil i registral. Apassionat de l’art, la historia, la política, el cinema i la literatura.
___
La responsabilitat de les opinions expressades en aquest Diari correspon exclusivament als seus autors. Diari Sant Quirze no s’identifica necessàriament amb les opinions expressades pels seus col·laboradors i columnistes.