-
La idea és parlar sobretot de l’aplicació pràctica d’idees i tècniques de la psicoteràpia als problemes de la vida quotidiana que preocupen a la gent
-
Penso que són mals que deriven d’una societat molt exigent i de canvi molt ràpid, que fomenta l’individualisme i ens inunda de sobre informació
AVELINA BENITO/SOCIETAT. Avui entrevistem l’Àlex Garcia, psicòleg, docent i escriptor, que començarà a col·laborar amb nosaltres en la columna “Psicodefensa personal”, on acostarà la psicologia al difícil camp de sobreviure al dia a dia en el món actual.
Àlex, quin és la idea darrere de “Psicodefensa personal”? Per què aquest nom?
– La idea és parlar sobretot de l’aplicació pràctica d’idees i tècniques de la psicoteràpia als problemes de la vida quotidiana que preocupen a la gent. El nom ve d’aquesta idea de defensar-se de les exigències d’un món cada vegada més estressant.
Segons la teva experiència, quins són els problemes psicològics més habituals en la societat en què vivim?
– Sobretot, els derivats de l’ansietat en les seves moltes vessants – fòbies, atacs de pànic, estrès crònic, etcètera –, incertesa davant el futur i de la sensació de solitud que moltes persones tenen.
Quines solucions proposes per a aquests problemes?
– Penso que són mals que deriven d’una societat molt exigent i de canvi molt ràpid, que fomenta l’individualisme i ens inunda de sobre informació. Les solucions passen per prendre’s temps per filtrar informació, descartant la poc fiable, i prioritzar, aprenent a deixar anar allò que no ens interessa. I acostar-se als altres, per descomptat.
Parla’ns una mica de la teva trajectòria… com vas arribar al camp de la psicologia?
– Doncs és bastant curiós, perquè venia d’una enginyeria i vaig treballar molts anys de consultor tecnològic. Podria dir-se que és una vocació tardana que m’ha realitzat com a persona.
Quins són els psicòlegs que t’inspiren? Quins principis segueixes com a psicòleg?
– Segueixo la psicologia humanista, per la qual cada persona té en el seu interior el potencial i la capacitat de decisió, autonomia i d’arribar a ser el millor que pot donar. M’inspiro per tant en psicòlegs com Eric Berne, Carl Rogers, Fritz Perls, Erich Fromm, Viktor Frankl o Paul Watzlawick. Dels actuals, m’agrada molt David Kahneman, psicòleg cognitiu.
Quin tipus de teràpia fas? Com l’enfoques?
– Les teràpies que realitzo són individuals, tant en adults com a adolescents, de parella i familiars. Partim de la base de la definició correcta del problema, analitzem les solucions que ja van fallar i busquem una nova atenent a les necessitats de la persona, detectant aquelles creences o emocions que li bloquegen. Diguem que fem un mapa mental conjunt per comprendre què se li està passant per alt.
Per acabar, una frase que t’inspiri.
Hi ha moltes, sobretot les que parlen sobre responsabilitat personal i capacitat de decisió, però em quedo amb una de Jung que diu “Jo no sóc el que em va succeir, jo sóc el que vaig triar ser”.
