Divendres,29 març, 2024
IniciA PORTADAAlexandr Puixkin. La poesia envers la crítica sociopolítica

Alexandr Puixkin. La poesia envers la crítica sociopolítica

CRISTINA GONZÁLEZ / EL RACÓ LITERARI

Alexandr Puixkin. La poesia envers la crítica sociopolítica

Alexandr Puixkin és un dels autors principals de la literatura russa. No hi ha cap dubte sobre això. Va influir durant la seva curta vida molt més que la majoria dels seus companys coetanis amb trajectòries molt més extenses i va establir les bases de la literatura russa actual. El mateix era conscient de la seva influència, del seu magnetisme com a personatge més enllà dels seus escrits i sempre es va considerar responsable d’actuar en conseqüència. Considerava que el seu llegat, tant en vida com després d’ella, es basava a ser un element important per a la crítica i denúncia de les injustícies i de les problemàtiques socials i polítiques en una societat on el poder no era prou qüestionat.

La seva crítica oberta i directa contra els màxims estaments de poder, malgrat pertànyer a una família noble amb privilegis, li va posar sovint en el punt de mira i en situacions de tensió, passant diverses vegades pel tràngol de ser exiliat com a intent de detenir la seva influència. Intel·ligent i gran estrateg, mantenia una important relació amb els grans cercles literaris i liberals de l’època cosa que li permetia parlar i publicar sobre temes a tractats de forma residual anteriorment, com la llibertat o la lluita de classes, malgrat la censura constant a la qual eren sotmeses les seves obres.

El llibre del “Presoner del Caucas” és un bon exemple d’això. Escrit en 1821 durant un dels seus exilis, tracta sobre la seva pròpia experiència i la sensació de qui observa la decadència dels valors i els principis de la joventut, fruit de la repressió cultural adquirida.

Estic entre reixes en humida cel·la.

Criada en captivitat, una àguila jove,

la meva trista companyia, batent les seves ales,

al costat de la finestra la seva pitança pica.

La pica, la llança, mira la finestra,

com si pensés el mateix que jo.

Els seus ulls em criden i la seva cridòria,

i proferir vol: Alcem el vol!

Tu i jo, som lliures com el vent, germana!

Fugim, és hora, do blanqueja entre núvols

la muntanya i brilla de blava la marina,

on passegem només el vent… i jo!

La trama és un viatge, un recorregut tant literal com figurat perquè es basa en la idea del viatge d’aprenentatge i reflexió: un pres és traslladat després de ser capturat per al seu judici i execució. De camí a Moscou anirà reflexionant sobre el seu passat i l’aprofitament d’aquest. Puixkin tracta la decepció per no haver aconseguit els seus somnis i metes. Fa una reflexió sobre la lluita pels ideals i els valors. També tracta les lluites internes que tot això comporta. Trencar amb el que s’estableix, tenir un pensament crític, és un viatge profund a un mateix.

Alexandr Puixkin és un poeta romàntic, però potser un de bastant atípic: a més de l’exaltació dels sentiments i la introspecció, en els seus poemes hi ha un gran realisme, una claredat i concreció al que succeïa. Això actualment és molt habitual però no així en el segle XIX.

Quan cessa l’estrèpit del dia entorn de l’home,

i als muts carrers del poble,

claríssima, descendeix l’ombra de la nit;

quan el somni premia el treball;

llavors visc hores amargues de vigília

que es consumeixen en silenci.

En la nocturna pau, en el meu interior s’agita

íntima sierpe de la culpa;

i els somnis rebullen; i a la ment abatuda

per la pena ve el dolor.

Davant meu, lentament, la callada memòria

desplega el seu llarg pergamí;

i en llegir en ell amb fàstic allò que jo he estat,

maleeixo tot i m’estremeixo

i amargament ploro i amargament gemego,

mes no esborro les tristes línies.

Tanta era la seva influència que malgrat ser una clara amenaça en el règim tsarista, Nicolau I va preferir tractar de tenir-lo a favor seu com a censor i protector, buscant sens dubte que fos jutjat i desmitificat per les faccions més crítiques dels seus seguidors. No obstant això, la seva vida i la seva mort abrupta en un duel, només va fer créixer encara més el mite i la idea del poeta romàntic que se sol tenir encara al cap.

Va lluitar sempre des de la poesia i amb les seves intervencions en l’esfera social i política pel compromís: cap al poble rus, cap a la identitat de la seva obra i per la realitat social. Va denunciar durament les lleis dictatorials, el poder absolut del tsar, les repressions contra els grups contraris. Parlà de llibertat, de canvi, d’esperança i també dels drets de les minories en una època a la qual això era un escàndol. Se sentia poeta i visionari. També com a soldat defensant aquests ideals. De fet, en diverses de les seves obres recorda als seus amics exiliats i empresonats.

El seu missatge ens arriba avui igual de clar. Actualment també estem immersos en una societat confusa, a vegades contradictòria que ensinistra i cerca sotmetre la consciència, no ja per força i amb lleis fèrries, però si mitjançant el discurs de la por: la por de perdre llibertats, la por de posar en risc els beneficis i el benestar. D’aquesta forma vivim anestesiats i dependents de “l’estat del benestar”, una idea que només és real per a uns pocs, però que se’ns pregona com un mannà per a tots… si seguim els normes.

Hi ha canvis els termes, però la situació es perpetua. Segueix, per tant, important agafar la responsabilitat personal per canviar la realitat. La força individual per als canvis col·lectius. Alçar la veu i criticar al sistema pot ser una mica més senzill avui dia amb altres armes al nostre abast: el pensament crític, la solidaritat, la formació, la capacitat de difusió i acció social…

Avui ja no es tracta d’enderrocar només el sistema sinó començar a crear un llegat per a tots. La cultura continua sent un mitjà per a la fi de la millora social.

Cristina González.

- PUBLICITAT -
anun2
anun22
previous arrow
next arrow

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- PUBLICITAT -spot_img
- PUBLICITAT -spot_img
- PUBLICITAT -spot_img
ARTICLES RELACIONATS

El més llegit

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.Más Info

ACEPTAR
Aviso de cookies