Dijous,28 març, 2024
IniciA PORTADA"Alta velocitat". Cristina Redondo

“Alta velocitat”. Cristina Redondo

CRISTINA REDONDO/ EL RACÓ DEL LECTOR

Alta velocitat

[dropcap]E[/dropcap]

n David estava cansat. En arribar al tren només que va tenir esma per apujar el volum de la playlist i a arraulir-se en un raconet, mentre escoltava l’ària “Amour est un oiseau rebelle” de Bizet en bucle, cop rera cop. Només pretenia descansar mentre el tren d’alta velocitat el retornava a Barcelona.

Davant del David va seure la Beth. Desperta i enèrgica. El va mirar i va fer un somriure en veure com estava de cansat. La Beth va obrir el seu mòbil i es va mirar a l’aplicació del mirall. Per sort encara feia bona cara, tot i ser gairebé el capvespre. Portava des de ben d’hora llevada i les reunions a la seu central de la seva empresa la portaven de cap. No podia més, havia de fer un pensament amb la seva vida, perquè aquella vida de reunions fins a darrera hora no li valien la pena ja. Li pagaven bé per sort, i disposava de tots els capritxos que volia, dur la roba a la última, viatjar tan lluny com volgués a l’estiu, els darrers gadgets tecnològics, o els stilettos animal print que just s’acabava de comprar impulsivament en aquella botiga tan cara del centre de Madrid, abans d’anar cap a Atocha per agafar el tren.

La Beth va tornar a mirar el David. Podria dir que era de la mateixa edat que ella. Ella no sabia si li era familiar la seva cara o si el trobava guapo. Potser una mica cansada sí que estava. Tenia el cabell fosc i curt com si estigués recentment tallat. Els ulls verds de qui li plau mirar la natura sovint. La pell morena com si estigués molt acostumat a fer solàrium cada setmana. Els llavis molsuts de qui esperes que besi bé. El coll ample d’un home molt masculí. Les esquenes amples i els braços definits, com si es passés la vida al gimnàs. Era guapo. Definitivament era molt guapo. La Beth se’l mirava. Tot d’una en David va obrir els ulls. I la Beth els va tancar ràpid, fent veure que dormia. No volia que aquell noi s’adonés que el mirava.

El tren començava a incrementar la seva velocitat encara més. Alta velocitat en progrés.

En David es mirava aquella noia que tenia davant. Era guapa, tenia aquella bellesa intel·ligent que tenen les noies amb ulleres. Els cabells arrissats i negres. Semblava senzilla i tendra, delicada però també enèrgica i segura de si mateixa. En David va somriure quan va veure la bossa de la botiga de moda que ell assessorava. La bossa de la botiga on ella s’havia comprat els seus stilettos animal print a l’últim crit. La va mirar. Tenia els llavis prims i delicats. Va tancar els ulls i es va imaginar besant-la.

La Beth es va adonar que aquell noi li agradava molt. Va tornar a obrir els ulls. I va sospirar quan va veure que ell tornava a dormir. Se’l mirava. Li mirava els llavis. Molsuts. Tendres. Volia jugar amb aquells llavis. La Beth es va posar vermella només de pensar a besar-lo.

En tren incrementava cada cop més la màxima velocitat. Alta velocitat activada.

En David va obrir els ulls. I va mirar a la Beth que estava vermella a més no poder. En David la mirava directament als ulls. La Beth el mirava directament als ulls. El David volia besar-la. La Beth volia besar-lo. No es coneixien de res. Només seien un davant de l’altre al tren d’alta velocitat.

El tren anava a la màxima velocitat possible. Alta velocitat intensament activada.

Es miraven fixament l’un a l’altre. El tren no parava, però ja arribaven a destí. Es notava en l’ambient. La gent començava a recollir les seves coses. Sempre passava el mateix. Semblava que la gent volia sortir del tren encara en marxa. L’alta velocitat. Aquella velocitat que ho envolta tot. Aquella velocitat que ho activa tot.

La Beth mirava els llavis molsuts del David. El David mirava els llavis primets de la Beth. El tren havia arribat a destí. La gent ja començava a baixar del tren.

La Beth i en David es miraven fixament.

El David es va aixecar. La Beth es va aixecar. El tren està quiet però els seus cossos sentien l’alta velocitat. El viatge en el tren d’alta velocitat havia activat l’oxitocina, l’adrenalina, la dopamina, la serotonina i la vasopressina als seus cervells.

La Beth estava acostumada a ser bastant creativa quan tenia un increment d’adrenalina. Més que la mitjana europea. Llavors va simular caure, tot i que allò que realment volia fer era besar el David.

El David va riure amb el gest de la Beth. Va reconèixer l’excusa de la Beth perquè ell s’apropés a ella. L’alta velocitat de la dopamina el va fer sentir més despert que de costum ho estava a aquelles hores. El David va fer callar la Carmen de Bizet i es va guardar els auriculars a una alta velocitat. Va prendre amb força la Beth entre els seus braços. Per un segon es van mirar fixament als ulls.

En David va besar la Beth. La Beth va besar el David.

Ens van fer un petó a una alta velocitat intensament activada.

Sentirien l’alta velocitat als seus cors durant un període de sis a dotze mesos, segons deien els estudis psicològics que sortien en portada al diari que algú havia oblidat al seu seient del tren d’alta velocitat.

Cristina Redondo.

Alta velocidad

[dropcap]D[/dropcap]

avid estaba cansado. Al llegar el tren sólo tuvo ánimo para subir el volumen de la playlist y a acurrucarse en un rincón, mientras escuchaba el aria “Amour est un oiseau rebelle” de Bizet en bucle, una y otra vez. Sólo pretendía descansar mientras el tren de alta velocidad lo devolvía a Barcelona.

Delante de David se sentó Beth. Despierta y enérgica. Lo miró y sonrió al ver como estaba de cansado. Beth abrió su móvil y se miró en la aplicación del espejo. Por suerte todavía hacía buena cara, a pesar de ser casi el atardecer. Llevaba desde muy temprano levantada y las reuniones en la sede central de su empresa la traían loca. No podía más, tenía que tomar una decisión con su vida, porque aquella vida de reuniones hasta última hora ya no le merecía la pena. Por suerte, le pagaban bien, y disponía de todos los caprichos que quería, llevar la ropa a la última, viajar tan lejos como quisiera en verano, los últimos gadgets tecnológicos, o los stilettos animal print que acababa de comprar de manera impulsiva en aquella tienda tan cara del centro de Madrid, antes de ir hacia Atocha para coger el tren.

Beth volvió a mirar a David. Podría decirse que era de la misma edad que ella. Ella no sabía si le era familiar su cara o si le parecía guapo. Tal vez un poco cansada sí que estaba. Tenía el cabello oscuro y corto como si estuviera recién cortado. Los ojos verdes de quién le gusta mirar la naturaleza a menudo. La piel morena como si estuviera muy acostumbrado a hacer solárium cada semana. Los labios carnosos de quien esperas te bese bien. El cuello ancho de un hombre muy masculino. Las espaldas anchas y los brazos definidos, como si se pasara la vida en el gimnasio. Era guapo. Definitivamente era muy guapo. Beth lo miraba. De pronto David abrió los ojos. Beth los cerró rápido, simulando que dormía. No quería que aquel chico se diera cuenta de que lo estaba mirando.

El tren comenzaba a incrementar su velocidad aún más. Alta velocidad en progreso.

David miraba aquella chica que tenía delante. Era guapa, tenía esa belleza inteligente que tienen las chicas con gafas. Los cabellos rizados y negros. Parecía sencilla y dulce, delicada pero también enérgica y segura de sí misma. David sonrió cuando vio la bolsa de la tienda de moda que él asesoraba. La bolsa de la tienda donde ella había comprado sus stilettos animal print al último grito. La miró. Tenía los labios delgados y delicados. Cerró los ojos y se imaginó besándola.

Beth se dio cuenta de que aquel chico le gustaba mucho. Volvió a abrir los ojos. Y suspiró cuando vio que él volvía a dormir. Se lo miraba. Le miraba los labios. Carnosos. Tiernos. Quería jugar con esos labios. Beth enrojeció sólo de pensar en besarlo.

El tren incrementaba cada vez más la máxima velocidad. Alta velocidad activada.

David abrió los ojos y miró a Beth que estaba roja a más no poder. David la miraba directamente a los ojos. Beth lo miraba directamente a los ojos. David quería besarla. Beth quería besarlo. No se conocían de nada. Sólo estaban sentados uno frente al otro en el tren de alta velocidad.

El tren iba a la máxima velocidad posible. Alta velocidad intensamente activada.

Se miraban fijamente el uno al otro. El tren no paraba, pero ya llegaban a destino. Se notaba en el ambiente. La gente empezaba a recoger sus cosas. Siempre pasaba lo mismo. Parecía que la gente quería salir del tren cuando aún estaba en marcha. La alta velocidad. Aquella velocidad que lo envuelve todo. Aquella velocidad que lo activa todo.

Beth miraba los labios carnosos de David. David miraba los labios delgados de Beth. El tren había llegado a destino. La gente ya empezaba a bajar del tren.

Beth y David se miraban fijamente.

David se levantó. Beth se levantó. El tren estaba parado pero sus cuerpos sentían la alta velocidad. El viaje en el tren de alta velocidad había activado la oxitocina, la adrenalina, la dopamina, la serotonina y la vasopresina en sus cerebros.

Beth estaba acostumbrada a ser bastante creativa cuando tenía un incremento de adrenalina. Más que la media europea. Entonces simuló caer, aunque lo que realmente quería hacer era besar a David.

David se rió con el gesto de Beth. Reconoció la excusa de Beth para que él se acercara a ella. La alta velocidad de la dopamina lo hizo sentirse más despierto que de costumbre lo estaba a esas horas. David silenció la Carmen de Bizet y guardó sus auriculares a alta velocidad. Tomó con fuerza a Beth entre sus brazos. Por un segundo se miraron fijamente a los ojos.

David besó a Beth. Beth besó a David.

Se dieron un beso a alta velocidad intensamente activada.

Sentirían la alta velocidad en sus corazones durante un periodo de seis a doce meses, según decían los estudios psicológicos que salían en la portada del diario que alguien había olvidado en su asiento del tren de alta velocidad.

Cristina Redondo.

- PUBLICITAT -
anun2
anun22
previous arrow
next arrow

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- PUBLICITAT -spot_img
- PUBLICITAT -spot_img
- PUBLICITAT -spot_img
ARTICLES RELACIONATS

El més llegit

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.Más Info

ACEPTAR
Aviso de cookies