CULTURA / MÚSICA. Amics de la Música de Sant Quirze del Vallès ens van oferir aquest diumenge un gran concert, amb la presència d’Ignasi Terraza, piano, i Oriol Romaní, clarinet. Dos grans músics d’extens historial professional i que compten amb el reconeixement general del públic que segueix l’activitat musical.
El concert titulat “Jazz a dues veus” fou un animat repertori de Jazz clàssic amb temes de swing i blues, que sonà en directe molt ben ajustat, com si escoltéssim un enregistrament d’estudi. Els músics, amb so càlid, matisat, i amb una execució brillant d’idees i sensibilitat, ens traslladà al Jazz dels anys 20, 30 i 40’s.
Ambdós músics són virtuosos amb els seus instruments i acrediten una seriosa formació clàssica. Seduïts ben aviat pel jazz, iniciaren de seguida la incursió cap al món d’aquest estil musical. En les seves improvisacions sura una acurada base de qualitat d’escola.
Oriol Romaní bastí el decurs del concert amb amenes explicacions de l’època daurada del Jazz clàssic i els músics que popularitzaren els temes interpretats, tot això en un to de proximitat, distès, col·loquial, que es guanyà absolutament a tot el públic. Ens parlà amb franquesa i to senzill de com entén i sent la música i exposà algunes de les reflexions que durant el passat temps de confinament el dugueren a escriure el llibre “El nostre jazz de cada dia”. Fullejant el llibre, descobrim en Oriol Romaní una mirada clara que relata amb solvència, naturalitat i sense cap limitació, les emocions que li produeix l’escolta de la música. Un recull de sentiments quasi eteris, una exaltació d’ideals despresos de condicionants, somnis que haurien de ser realitzables. Tot això predisposà l’audiència a experimentar el viatge a través de les sensibilitats que ens proposaren els artistes.
Ignasi Terraza, mostrà pluralitat com a pianista, tant en l’acompanyament idoni i respectuós al clarinet quan aquest és solista, com en el desenvolupament dels temes quan és el piano el que du la línia melòdica, deixant també espai a les il·lustracions de l’instrument de vent. També, en una peça a piano sol, va regalar-nos una autèntica classe magistral de tot allò que es pot fer al piano, amb varietat d’estils, ritmes i melodies que se sustenten en un dens edifici harmònic. Un profund coneixement musical del qual se’ns escapà part del seu contingut; haguérem volgut espaiar el temps per desxifrar tot el llegat del missatge, tanta fou la riquesa de la interpretació, que amb senzillesa ens donà el pianista.
Al llarg del concert vàrem poder copsar la qualitat dels músics, la seva complicitat, la profunda naturalesa del respecte mutu i el prolongat vincle de les seves experiències musicals.
El públic gaudí del concert amb nombrosos aplaudiments i al final ovacionà extensament als músics. Tothom, sense excepcions, marxà de la sala amb la satisfacció d’haver assistit a un concert inoblidable.
Rafael Güell. Amics de la Música SQV.
