Divendres,29 març, 2024
IniciA PORTADAAmics de la Música de Sant Quirze: nova temporada de Donant la...

Amics de la Música de Sant Quirze: nova temporada de Donant la Nota a Ràdio Sant Quirze

CULTURA / MÚSICA. Després d’uns dies de vacances d’estiu i de Festa Major ens és grat posar-nos de nou en contacte amb vosaltres.

En primer lloc us comuniquem que dijous vinent,16 de setembre, a les 18 hores s’emetrà per Ràdio Sant Quirze, el primer programa de la nova temporada de Donant la Nota,  que està dedicat a la música CLÀSSICA  i en el que us parlarem i escoltarem música de sis pianistes catalanes, que tot i la seva gran categoria, potser encara no són massa conegudes pel gran públic: Maria Canals, Teresa Borràs, Rosa Sabater, Leonora Milà, Elisabet Raspall i Clara Peya.  Acompanyem un arxiu Word amb el text del programa, on figuren els enllaços a YouTube de les insercions musicals.

Cada setmana us informarem dels nous programes de Donant la Nota en els estils musicals de CLÀSSICA, JAZZ, POP-ROCK i NOUS CLÀSSICS. També us podeu informar a través de les xarxes socials Facebook i Instagram.  

Ens plau assabentar-vos de què en data de 15 d’octubre, divendres, a les 19 hores i a La Patronal, presentarem el primer concert de la temporada dels Amics de la Música amb l’actuació en directe del magnífic quartet WAX & BOOGIE. Ja podeu comprar les entrades al web:  http://entrades.santquirzevalles.cat/

Tanmateix, us informem que el dissabte 23 d’octubre, també a La Patronal, hi haurà un concert de música clàssica, organitzat per l’ajuntament de Sant Quirze, dedicat a la música de Vivaldi i Haendel, a càrrec del Trio Veneciano, en el que toca la flautista santquirzenca Lisa Gambacciani. 

Esperem que us agradin aquestes novetats de la nova temporada. 

Junta Amics de la Música SQV

                                                                                     ____________________________________________________________

 

 

            Resum del programa “DONANT LA NOTA” de Ràdio Sant Quirze:  SIS PIANISTES CATALANES

 

Avui, en l’estil de MÚSICA CLÀSSICA, José Ourille i Rafael Güell hem pensat a fer un programa dedicat a dones pianistes catalanes. Hem de dir que, la idea va sorgir preparant el programa dedicat a Alicia de Larrocha i on  vàrem tenir la satisfacció de trobar-nos un reguitzell de dones pianistes que gairebé no coneixíem i que ens van sorprendre molt gratament, tant amb la seva música com amb les seves històries personals. Tant i tant, ens van agradar,  que vàrem decidir de fer un programa especial amb una  selecció de sis pianistes, que esperem que sigui del vostre gust.

Aprofitem ara, que estem parlant de música clàssica, per recomanar-vos el concert que ens oferirà l’ajuntament el dissabte 23 d’octubre a la Sala de la Patronal, on tocarà el grup «Trio Veneciano», format per la santquirzenca Lisa Gambacciani, a la flauta travessera, amb dos instrumentistes més, la veneciana Monica Finco, també a la flauta travessera i  el brasiler Christian Grosselfinger, al violoncel. 

L’original Trio Veneciano, amb màscares, ens portarà la música de Vivaldi i Haydn, que solia ser tocada durant les festes del Carnaval de Venècia.  Oferirem més informació als socis i seguidors dels Amics de la Música, a través de correu, uns dies abans del concert,  tot i que tothom també pot trobar informació a l’agenda del web de l’ajuntament, així com comprar les entrades anticipades.

Començarem, ara sí, el programa d’avui, que hem titulat Sis pianistes catalanes, parlant en primer lloc de Maria Canals i després seguirem, per ordre d’any de naixement, amb Teresa Borràs, Rosa Sabater, Leonora Milà, Elisabet Raspall i acabarem amb la jove pianista de Palafrugell, Clara Peya.

Creiem que, en general, no us seran massa coneguts els noms d’aquestes pianistes catalanes, però estem ben segurs que després del programa, buscareu més música d’alguna d’elles.

Bé tal com hem dit, comencem per Maria Canals, probablement la més coneguda d’entre totes, a causa del Concurs Internacional de Piano que porta el seu nom i que aquest 2021, ha celebrat la seva 66ava edició, del 3 al 15 de juliol passat.

Maria Remei Canals i Cendrós va néixer a Barcelona el 1914, on va morir també el 2010 a l’edat de noranta-sis anys. Va tenir com professors a Lluís Millet i a Ricard Viñes i com alumnes destacats a Leonora Milà i Daniel Blanch. Fem un petit parèntesi, per dir-vos que també haurem de dedicar un programa als pianistes catalans no tan coneguts, com per exemple Daniel Blanch, que acabem de mencionar. Respecte a Maria Canals, l’any 1990 li va ser concedida la Creu de Sant Jordi, màxim reconeixement al nostre país. També comptà, amb altres títols honorífics atorgats a Itàlia el 1965 i a França el 1981.  Afegirem que el mateix any 1990 se li va concedir la Medalla al «Mérito en Bellas Artes» del ministeri de cultura espanyol.

A l’edat de quinze anys va començar la seva carrera internacional de concertista, amb un ampli repertori en què van destacar obres de compositors catalans i una predilecció per la música francesa.

L’any 1950 va fundar, juntament amb el seu marit, Rossend Llates, també músic, la prestigiosa Acadèmia de Música Ars Nova i el 1954 va fundar el Concurs Internacional d’Execució Musical Maria Canals de Barcelona. El 1970 va publicar el llibre «Una vida dins la música, històries en rosa i negre» de l’editorial Selecta de Barcelona.

Respecte al concurs Maria Canals hem de dir que va ser una iniciativa avançada, ja que de fet a Espanya no hi havia cap guardó semblant. L’any 1958, el Concurs va entrar a formar part de la Federació Mundial de Concursos Internacionals de Música, la qual cosa va afavorir la seva consolidació, assolint un gran prestigi internacional.

Escoltem ara a YouTube, una selecció musical del 58è Concurs Maria Canals celebrat el 2012, dient-vos que, malauradament, no hem pogut trobar ni una gravació d’imatge i so de Maria Canals tocant el piano.

(Duració: 5.58 min.)

 

Tal com us hem dit, seguirem per ordre cronològic de naixement, amb Teresa Borràs.  Farem també un breu resum de les dades de la Viquipèdia. Teresa Borràs i Fornell fou compositora, professora i concertista de piano. Va néixer a Manresa el 1923 i va morir a Mataró el 2010,  a vuitanta-sis anys.

Va començar els estudis musicals a vuit anys, al Conservatori del Liceu de Barcelona, estudiant piano i harmonia i també guitarra. Va ampliar els seus coneixement a Siena (Itàlia) com ara el domini d’instruments poc freqüents a l’època, com el clavicèmbal o l’arpa.

Entre els nombrosos concerts que va fer, cal destacar el del Palau de la Música, on va tocar, per única vegada en públic, el clavicèmbal. Més endavant, va ser professora a l’Escola de Música de Manresa i després a la de Mataró.  

Ja retirada de la vida acadèmica, Teresa Borràs va seguir component, enregistrant i exercint com a concertista de piano fins a la seva mort, el 2010, especialment per donar a conèixer la seva obra.

Escoltem-la interpretant les seves composicions en aquest vídeo que recull el tema Núvol, de l’any 1990.

(Duració: 5.20 min.)

 

Continuem amb la tercera pianista del programa d’avui, Rosa Sabater. Un breu resum de la Viquipèdia ens diu que Rosa Sabater i Parera fou una pianista i pedagoga catalana de renom internacional. Va néixer el 1929 a Barcelona i va morir el 1983 a cinquanta-quatre anys, en un accident aeri a Madrid.

Seguint amb el resum, ha estat una de les figures més rellevants de l’escola pianística catalana de la postguerra. Amb un repertori molt ampli, es va especialitzar en música espanyola, d’Albéniz, Granados, Falla i també d’autors catalans com Mompou o Montsalvatge. Li va ser concedida la Creu de Sant Jordi i  el seu bust en bronze està exposat al Palau de la Música Catalana.

Amb breus detalls de la seva biografia, us direm que igual que Alicia de Larrocha, a part del seu pare, el seu únic mestre fou Frank Marshall, deixeble d’Enric Granados.

El 1942, a tretze anys, es presentà per primera vegada en públic, al Palau de la Música de Barcelona, on va interpretar un concert de Mozart. Poc després va actuar a Madrid per a les Joventuts Musicals i a partir d’aquest moment va actuar per tota Europa, sent dirigida per directors de fama internacional.

Destaquem que el 1976 va aconseguir la càtedra de virtuosisme de Friburg, Alemanya, des d’on va fer una important tasca de divulgació de la música clàssica espanyola i va donar a conèixer autors nostres contemporanis com Mompou i Montsalvatge.  Prova del seu interès per la música catalana contemporània és el disc enregistrat per la UNESCO, el 1981, amb Montserrat Caballé i titulat «Le lied catalan du XX siècle».

La seva mort en accident aeri el 1983, a tan sols cinquanta-quatre anys, quan estava en plenitud de facultats, va trasbalsar el món cultural barceloní, però els enregistraments que ens han arribat demostren la gran qualitat pianística de Rosa Sabater. L’escoltarem ara interpretant el tema titulat Zapateado, d’Enric Granados,  en una gravació en directe de l’any 1974.

(Duració: 4.04 min.)

 

Passem ara a parlar de la quarta pianista del programa, probablement la més internacional de totes, però potser no la més coneguda del públic; ens referim a Leonora Milà

Seguim ara amb la seva biografia, de la que la Viquipèdia, ens aporta molta informació, que resumirem per tots vosaltres. Leonora Milà neix en una família amb forts vincles amb el món de la música, ja que el seu pare, Josep Milà, va ser un destacat violinista de l’orquestra Pau Casals i també de l’orquestra del Gran Teatre del Liceu de Barcelona.

Leonora va ser deixebla de la pedagoga Maria Canals i va rebre també el qualificatiu de «nena prodigi», ja que a només sis anys va oferir dos concerts al Palau de la Música, un concert amb una obra pròpia, SI, SÍ OBRA PRÒPIA, ALS SIS ANYS! I un segon concert amb l’obra KV488 de Mozart, acompanyada per l’Orquestra ciutat de Barcelona.

La carrera internacional de Leonora Milà s’inicià a dotze anys, quan va actuar a un programa de la BBC, interpretant peces per a piano de Granados i Falla. Llargues gires per Europa, Estats Units i Àsia l’han portada a ser la primera artista de l’estat que actuà a la República Popular de la Xina, en 1979, i gravant un disc amb la China National Symphony Orquestra, el 1988.

Leonora Milà compaginà, al llarg de la seva carrera professional, el paper d’intèrpret i també el de compositora. Per exemple, va compondre el ballet «Tirant lo blanc» que va ser estrenat a Sant Petersburg pel ballarí i coreògraf rus Iuru Petukhov.  D’entre l’extensa obra escrita per Leonora Milà, formada per més de cent partitures, destaquen els seus quatre concerts per a piano i orquestra i les seves composicions d’havaneres per a piano.

El 2018, ja retirada dels escenaris, va rebre la Creu de Sant Jordi per una valuosa carrera d’èxit internacional que ha contribuït a la projecció de la música catalana. Finalment us diem, que Leonora, Nora, com l’anomenava molta gent, entre ells el president Tarradellas, té una gran quantitat d’anècdotes que us aconsellem que busqueu a Internet. Aprofitarem també, Donant la Nota, per comentar que, una altra Leonora, és la protagonista principal de l’única òpera que va escriure Beethoven, però per pressions, li va canviar el títol pel de Fidèlio, el marit de Leonora.

Ara us oferim el concert d’homenatge i comiat de Leonora Milà a la sala petita del Palau de la Música el 2015, a setanta-tres anys. Creiem que us agradarà el tema, la «Danza ritual del fuego» de Manuel de Falla acompanyada per la violinista rusa Oksana Solovieva.

(Duració: 5.14 min.)

 

Bé, ara parlarem de la cinquena pianista d’avui, Elisabet Raspall i Guillamont, pianista i compositora, també nascuda a Vilanova i la Geltrú com la Leonora Milà, però en lloc de 1942, Elisabet va néixer el 1966. Farem un breu resum del que ens diu la Viquipèdia, d’aquesta pianista, actualment de cinquanta-cinc anys, amb plena maduresa creativa, sobretot dintre de l’eclèctic món de la música de jazz.  

Començà els estudis de solfeig i piano al Foment Vilanoví i després al Conservatori Superior de Música del Liceu de Barcelona, on aconseguí el títol professional de piano. També té el diploma de grau superior del Taller de Músics de Barcelona, entitat innovadora i dedicada al jazz i al flamenc. Més tard, als Estats Units, amb l’ajuda d’una beca, va estudiar música contemporània al Berklee College of Music i amplià estudis a Nova York.

Elisabet Raspall ha participat en nombrosos seminaris i festivals de jazz d’Europa. Ha estudiat, per exemple, amb Tete Montoliu o Lluís Vidal, entre altres destacats pianistes, i ha acompanyat músics com Chris Cheek, Albert Bover, Perico Sambeat o Mario Rossy.

Ha enregistrat més de deu CD’s amb les seves composicions i molts altres en col·laboracions. Escoltem ara el tema propi molt personal, titulat «Sempre amb mi» composició dedicada als seus avantpassats familiars.

(Duració: 4.16 min.)

 

I ara parlarem de la més jove de les sis pianistes de les quals us hem presentat avui, Clara Peya, que va néixer a Palafrugell el 1986, és a dir, que ara té trenta-cinc anys i és una pianista, compositora i intèrpret de molt difícil classificació. El resum d’introducció de la Viquipèdia ens diu que després de 2009 va produir un grapat d’àlbums amb jazz, música de cambra, rap, música electrònica i pop, col·laborant amb diversos cantants. Els seus textos tenen sovint un contingut feminista.

També, molt breument, veurem la seva biografia. Clara Peya Rigolfas és filla de pare i mare metges. Amb diversos membres de la seva família aficionats a la música, estudià piano des de molt petita, juntament amb la seva germana gran l’Ariadna.

A quinze anys es va matricular a l’ESMUC, és a dir, l’Escola Superior de Música de Catalunya, llicenciant-se el 2007 en piano clàssic. Posteriorment estudià jazz modern en el Taller de Músics de Barcelona i continuà la seva formació en el conservatori de Sant Petersburg (Rùssia), que porta el nom de Rimski Korsakov.

Amb la seva germana gran, la coreògrafa Ariadna Peya, conformen la companyia Les Impuxibles, amb la qual han treballat amb creadores com Carla Rovira o Bel Olid. Va pertànyer al grup de pop-folk Xazzar i va impulsar bandes com Proyecto Cumaco.

Clara Peya començà a enregistrar discos amb 23 anys i des de 2009 ha produït nou àlbums. El 2018 va llançar «Estómac» que combina jazz, rap, pop i electrònica, amb el qual va guanyar el Premi Enderrock al millor disc de l’any.

Escoltem ara el tema Oceanes on toca aquesta composició seva, ella sola al piano:

(Duració: 3.17 min.)

 

Res més per avui, en aquest primer programa de la temporada de ràdio Sant Quirze i tornem a recordar-vos el concert en directe de música clàssica que ens oferirà el Trio Veneciano el dissabte 23 d’octubre a La Patronal. NO US HO PERDEU! 

Donem les gràcies al tècnic de Ràdio Sant Quirze, Carlos Serqueda, que ha fet el treball de muntar el programa i posar-lo en antena i a Internet.

BONA TARDA I BONA MÚSICA PER A TOTHOM! 

 

                                                 ……………………………….

 

DONANT LA NOTA: Emissió a RÀDIO SANT QUIRZE, 90.9 FM, els dijous de 6 a 7 de la tarda en primera emissió. Repeticions els dissabtes i dilluns, a les 19 hores.  Ràdio a la carta, les 24 hores en el web: radiosantquirze.cat

També en el Facebook: Amics de la Música SQV o en el nostre web: www.amicsmusica.com

- PUBLICITAT -
anun2
anun22
previous arrow
next arrow

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- PUBLICITAT -spot_img
- PUBLICITAT -spot_img
- PUBLICITAT -spot_img
ARTICLES RELACIONATS

El més llegit

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.Más Info

ACEPTAR
Aviso de cookies