CULTURA / MÚSICA. L’escriptora Maria Aurèlia Capmany tenia el costum de començar les seves obres amb la dita “M’endinso en l’aventura” i, precisament, aquesta frase ens serveix per a entrar de ple amb el nostre programa d’avui. De fet, intentarem comprovar si l’aventura també pot sorgir, qualsevol dijous al capvespre, dins d’una emissora de ràdio local.
Començarem la selecció d’avui amb una veu única, una dona convertida, per a mèrit propi, en la primera superestrella femenina del món de la música. Janis Joplin, va tenir una vida professional molt curta, però alhora tan intensa que es va convertir amb tot un símbol, una aventura musical que encara avui segueix rebent elogis.
El tema escollit per obrir el nostre espai és “Turle Blues”, compost i escrit per ella mateixa, apareix a l’emblemàtic “Cheap Trills”, un disc editat l’any 1968. En aquesta peça, la compositora vol fer un homenatge als seus grans referents musicals, Billie Holiday, la gran Bessi Smith i la seva estimada Big Mama Thornton.
Aquesta cançó serveix també per a sumar-nos als moviments que aquests dies, s’estan fent per tot el món, amb l’objectiu de dir prou a la violència contra les dones.
Perquè l’aventura de viure sigui, també per a elles, un exercici digne, lliure i gratificant, no un camí de por i renúncies. La Janis coneixia bé el tema, ella també va patir assetjament masclista quan era estudiant. De fet, aquesta cançó és un rebuig ple de ràbia sobre aquest tipus de discriminació.
Escoltem a Janis Joplin i el seu Turtle Blues:
(4:22 min.)
En aquest tema, Janis Joplin està acompanyada pel seu primer grup, els Big Brother and the Holding Company. En Bob Dylan, després de veure-la, per primera vegada en directe, va dir: “És com viure una autèntica aventura, no t’ho esperes, és com si una força de la natura t’atrapés, és senzillament impressionant”.
Fem ara un salt en el temps i en l’espai, per a situar-nos a Europa, concretament a Oslo, per a endinsar-nos en el treball d’un duo que al llarg del temps ens va sorprenent amb joies com la que avui mateix escoltarem. Es tracta de Karin Krog, una impressionant cantant noruega que ha tocat amb una llista de músics de jazz espectacular, fins i tot, va convertir-se en peça indispensable de la banda del gran Dexter Gordon. I l’altre músic és, ni més ni menys, que el gran saxofonista John Surman que, formant-se en els ambients més free i lliures de Londres, ha construït una carrera musical brillant, sobretot, dins del prestigiós segell alemany ECM records.
El treball que escoltarem avui és de l’any 1999 i sota el nom de SAS Blues podrem escoltar a Karin Krog a la veu i els sintetitzadors i a John Surman amb el seu saxo Baríton.
Karin Krog & John Surman – SAS Blues – Jazz:
(2:46 min.)
Una peça càlida i molt musical que, com heu pogut comprovar, ens porta a un espai íntim i ple de màgia.
El nostre següent convidat, és per a mi, l’essència més pura de la definició d’aventura musical. Louis Thomas Hardin, més conegut com a Moondog, va ser un músic, compositor, poeta e inventor de diversos instruments musicals, cec des dels setze anys.
Des de finals dels anys quaranta fins a l’any 1972, quan va deixar la ciutat, es podria veure caminant per a la Sexta avinguda de Nova York vestint una túnica i un elm d’estil viking. Era àmpliament conegut com “El viking de la Sexta Avinguda” per mils de viatjants i residents, que no eren conscients de la seva carrera musical.
Moondog va decidir apartar-se de la societat, vivint voluntàriament als carrers de Nova York durant vint dels trenta anys que va estar a la ciutat.
Es va convertir en uns dels músics de carrer més coneguts. Però la seva música no fou apreciada pel públic fins als darrers anys de la seva vida. Va morir en la ciutat de Münster, Alemania, el 8 de setembre de 1999 a vuitanta-tres anys d’edat.
La peça que hem escollit pel nostre espai la va gravar amb la London Saxophonic l’any 1994.
Moondog i el seu Bird’s Lament:
(2:04 min.)
Per a molts aficionats, aquest tema de Moondog, és un dels millors homenatges musicals que s’han realitzat a la memòria de l’immortal Charlie Parker. I és, especialment, dins d’aquesta darrera dècada quan estan sortint a la llum molts treballs inèdits que vénen a reforçar la figura mítica i genial del que fou un músic amb majúscules.
Go Go Penguin és un grup de música de la ciutat anglesa de Manchester, format pel pianista Chris Illingworth, el baixista Nick Blacka i el percussionista Rob Turner. La seva música incorpora elements d’electrònica, trip hop, jazz i alguns tocs de clàssica.
L’any 2018 i amb el prestigiós segell Blue Note, varen editar “Window” el tema que ara escoltarem. La pròpia discogràfica va produir un original videoclip, que es va convertir en tot un referent de l’animació, amb la idea de promocionar aquesta genial peça musical.
Escoltem a Go Go Penguin en Window:
(3:39 min.)
La Go Go Penguin reinventa el treball dels tradicionals trios de piano, portant-los a un espai molt proper a l’aventura, on tant el piano, com la bateria i el contrabaix, tenen una veu solista.
“Si Déu et dóna Llimoners, fes llimones”, aquesta era la frase favorita del nostre proper convidat i, a més a més, definia perfectament la seva filosofia. Rahsaan Roland Kirk, va ser un compositor i multiinstrumentista estatunidenc de jazz. Es va quedar cec a dos anys, i per això va haver d’estudiar a l’Institut de Cecs de l’estat d’Ohio. La seva manera de tocar els instruments era fruit d’un talent fora del normal. Podia tocar dos o tres saxos alhora i, sobretot, tenia un toc tan personal que va fer evolucionar el so de la flauta travessera fins a uns estils que ell mateix va inventar. La seva influència va arribar, fins i tot, al món del rock, on flautistes com Ian Anderson, del grup, Jethro Tull, varen considerar a en Kirk com el seu gran mestre.
El treball escollit és del seu disc Blacknuss, editat pel segell Atlantic Records l’any 1971.
Escoltem a Rahsaan Roland Kirk en Ain’t No Sunshine:
(2:28 min.)
Una de les característiques més evidents d’en Roland Kirk, com ha quedat ben palès, era la seva intensitat i el seu talent per a la improvisació.
The Dave Brubeck Quartet va ser conegut, especialment, pel seu clàssic “Take Five” de l’any 1959, però el seu grup tenia tendència a explorar diferents ritmes que fusionava perfectament amb el seu món més jazzístic. El quartet format per Dave Brubeck al piano, en Paul Desmond al saxo, Eugene Wright al baix i el genial Joe Morello a la bateria va aconseguir captivar a una gran audiència amb un jazz intel·ligent i alhora proper.
En aquest treball de l’any 1961 presenten una peça d’un ritme directe, contagiós, cíclic i que té la capacitat d’atrapar-te. A la coberta del disc on anava aquest emblemàtic tema, hi apareixia un quadre del nostre Joan Miró.
The Dave Brubeck Quartet, Unsquare Dance:
(1:59 min.)
Alliberats pels corrents més radicals de free jazz, molts grups amb propostes més clàssiques com The Dave Brubeck Quartet, varen poder buscar noves fonts d’expressió. Aquest tema és una bona prova d’aquestes aventures musicals.
Tornem a fer un salt en el temps per a fixar-nos en el treball, editat aquest mateix any, pel quintet de jazz anglès “Sons of Kemet”, que presenten l’àlbum “Black to the Future”. El seu líder, el saxofonista Shabaka Hutchings investiga en les simbologies còsmiques de l’Àfrica més tradicional. Ell mateix ho exposa en la contracoberta del seu disc. “Busquem els nostres orígens més simbòlics per a poder realitzar la nostra aventura musical”.
Donem pas a Sons Of Kemet i el seu tema original, To Never Forget The Source:
(2:55 min.)
Aquest viatge musical que acabem d’escoltar ens proposa descobrir, ni més ni menys, la màgia i l’aventura de viure la creativitat africana.
Seguint amb la màgia dels sons i, per a tancar l’espai d’avui, ens endinsem ara en una formació on la procedència dels mateixos músics ja representa tota una aventura. Parlem de la “Barcelona Gipsy Klezmer Orchestra” un grup que barreja el Gipsy jazz, amb el Swing i la música Klezmer, un estil procedent de l’Europa central interpretat, principalment, en casaments i actes socials. La majoria de músics que integren el grup formen part de moltes bandes de jazz de Barcelona. És va crear l’any 2012 pel clarinetista serbi Robindro Nikolic i l’acordeonista itlalià Mattia Schirosa, alhora, també hi participen la cantant catalana Sandra Sangiao, el guitarrista francès Julien Chanal, el baixista serbi Ivan Kovacevic i el percusionista grec Stellos Togias.
Escoltem a la Barcelona Gipsy Klezmer Orchestra, i el tema Cigani Ljubiat Pesnji:
(4:17)
Aquest particular sextet es va dedicar a recuperar cançons populars, com la que acaben d’escoltar, sempre amb un toc molt jazzy, que les converteix en peces contemporànies. Els seus concerts a Barcelona i altres ciutats europees, han estat sempre un èxit i la formació té a un munt de seguidors que viuen els seus directes com una autèntica aventura.
Res més per avui. Volem donar les gràcies al tècnic de Ràdio Sant Quirze, Carlos Serqueda, que ha fet el treball de muntar el programa, posar-lo en antena i a Internet. Agraïm la vostra atenció i aprofitem per recordar-vos que el pròxim 17 de desembre, a les 19 hores, a la sala Josep Brossa de La Patronal podrem gaudir del concert en directe dels BLUE APPLES, organitzat pels Amics de la música de Sant Quirze del Vallès, un esdeveniment que es realitzarà en benefici de la Marató de TV3.
BONA MÚSICA PER A TOTHOM!
DONANT LA NOTA: Emissió a RÀDIO SANT QUIRZE, 90.9 FM, els dijous de 6 a 7 de la tarda en primera emissió. Repeticions els dissabtes i dilluns, a les 19 hores. Ràdio a la carta, les 24 hores en el web: radiosantquirze.cat
També a Facebook: Amics de la Música SQV o en el nostre web: www.amicsmusica.com
