Inici » a-ultimesnoticies » Amics de la Música, Donant La Nota: La música encisadora de Rachmaninoff
seguros bilbao slider nuevo 2022_900x300
sliderdiari DENTAL-SANT-QUIRZE1
sliderdiari Rebost-de-Vallsuau1
sliderdiari Autocares-Fuentes-actual1
sliderdiari-Art typing1
sliderdiari immo sq1
slider portada 600x194 mis finques

Amics de la Música, Donant La Nota: La música encisadora de Rachmaninoff

                  

CULTURA / MÚSICA. Avui, dintre de l’espai dedicat a la Música Clàssica, ens plau parlar-vos de Sergei Rachmaninoff  i escoltar alguns fragments de la seva obra.  Qui us parla, Rafael Güell, dels Amics de la música de Sant Quirze, confessa romandre sota la influència encisadora de la música d’aquest compositor, pianista i director d’orquestra.  A l’univers inacabable d’obres extraordinàries que la música clàssica ens ha deixat, podem trobar temes d’absoluta seducció, i raonablement, evitarem qualsevol comparació entre elles. Les nostres preferències personals poden ser molt subtils i subjectives, a vegades en companyia d’un cert estat d’ànim.  Permeteu-me doncs que en aquest programa procuri transmetre-us les sensacions que la música de Rachmaninoff ve regalant-me des de la primera trobada i que repetidament encara sento en cada nou encontre.   

 L’estil musical de Rachmaninoff és eminentment romàntic, amb alguna pinzellada impressionista en les obres més recents,  molt proper a Txaikovski i amb influències de Chopin i Liszt.

Rachmaninoff és apreciat com un dels pianistes més influents del segle XX. Tenia una facilitat tècnica i rítmica llegendària i l’habilitat de tocar composicions molt complexes el primer cop que les escoltava. La seva condició de gran virtuosisme al teclat, Rachmaninoff la traslladà a les seves composicions, de forma que, històricament, només els pianistes dotats de més gran tècnica han tingut la capacitat d’interpretar l’obra del mestre.

 

Comencem per escoltar el Preludi en do sostingut menor, Op. 3, núm. 2, que Rachmaninoff va compondre a només divuit anys.

 

(Duració: 3.52 min.)

 

Greu, profund. Encara adolescent, sorprèn la maduresa del músic i pianista en aquest tema, del que es diu, Donant la nota, que Rachmaninoff va tenir un somni on estava en un funeral i, a la llunyania, hi havia un taüt; avançà cap a ell, cada cop més de pressa; finalment hi arribà, l’obrí i… veié que era ell qui es trobava a dins.

 

Fugim del mal son i entrem en algunes dades bibliogràfiques, si bé en aquest programa no ens estendrem en la vida personal de Sergei Rachmaninoff, per dedicar el nostre interès en la seva música. Va néixer el 1873 a Semiónovo, prop de Nóvgorod al nord-oest de Rússia i va morir el 1943 a Califòrnia, Estats units. Fou fill d’una família noble d’ascendència tàrtara, que va estar al servei dels tsars russos fins al segle XVI. Les seves primeres lliçons de música les va rebre de la seva mare. La família va traslladar-se a Sant Petersburg, on Sergei va ingressar al conservatori. Posteriorment, va ampliar els seus estudis al conservatori de Moscou.

El 1897, després de la reacció negativa de la crítica a la seva Simfonia núm. 1, va passar una etapa depressiva fins a 1901, quan va estrenar el seu Concert núm. 2 per a piano i orquestra, que va significar el reconeixement general a la qualitat de la seva música.

 

El 1909, Rachmaninoff va fer la seva primera gira com a pianista pels Estats Units, on va ser àmpliament reconegut com a extraordinari intèrpret i compositor. Després de la Revolució Russa, el 1917, Rakmaninoff  i tota la seva família, per raons especialment polítiques,  van emigrar de Sant Petersburg cap a Estocolm. Seguidament, es varen establir a Dinamarca i va passar un any fent concerts per Escandinava. El 1918 va marxar de Cristiania (Oslo) cap a Nova York. Mai més va tornar al seu país d’origen. L’obra del músic reflexa sovint l’enyorança de la seva terra. Aquest viatge va marcar un començament en la seva vida com a compositor de gran prestigi per a tota Amèrica. Allà, el 1936, va compondre el Concert per a piano núm. 3.

 

D’ençà que Rachmaninoff va establir-se als Estats Units, la seva música va ser prohibida a la Unió Soviètica durant molts anys.

 

La gravetat i fatalisme del primer tema que hem escoltat, no ens ha de condicionar a definir l’empremta de la música de Rachmaninoff; ho comprovarem ara amb un fragment de la Rapsòdia sobre un tema de Paganini, amb l’Orquestra Simfònica de Galícia,  dirigida per Dima Sblodeniuk, i Alekséi Bolodin al piano, on gaudirem d’un inici d’inspirat lirisme que progressa, s’eleva, i dialoga amb l’orquestra, que respon amb repeticions del motiu; mateix sentit, diferents paraules. La música evoluciona cap a un passatge de gran dificultat d’execució pianística d’escales i arpegis, immers en les onades de l’orquestra.

 

Iniciar al min. 16.00 i tallar al min. 24.08  (Duració: 8.08 min.)

 

En les composicions de Rachmaninoff el piano té una especial rellevància. Va escriure cinc obres per a piano i orquestra: La Rapsòdia sobre un tema de Paganini i quatre concerts, dels quals el segon i el tercer són els més populars.  També per a piano, va compondre 24 preludis, dues sonates, variacions sobre composicions de Chopin i Corelli i moltes obres més que no detallarem. No obstant també va compondre obres només per a orquestra, entre elles tres simfonies i tres òperes.

 

El romanticisme de Rachmaninoff,  en els seus passatges nostàlgics, no es recrea en la tristesa, troba sempre la sortida a la llum. La seva música és sovint molt descriptiva i sura, estenent-se envers vastes panoràmiques d’amplis espais oberts, que evoquen l’extensió del seu país d’origen. Els temes evolucionen en progressions insistents sobre diferents harmonies i tessitures i, a poc a poc, ens trobem immersos en els colors del llenç de la seva música.

 

Hem escollit tres fragments del Concert núm. 2, en do menor, Op. 18, estrenat el 1901, com a mostra molt característica de l’obra de Rachmaninoff.  Escoltarem a l’extraordinària pianista Anna Fedorova amb la Nordwestdeutsche Philharmonie, dirigida per Martin Panteleev. 

 

En el primer fragment, inici del concert, piano i orquestra juguen amb els motius centrals de l’obra, insinuant-nos en el seu contingut. Escoltem-ho:

 

Iniciar al min. 0.07 i tallar al min. 11.17  (Duració: 11.10 min.)

 

El concert continua amb arpegis de piano que semblen conduir-nos al Clar de Lluna de Beethoven. La flauta ens introdueix a un dels eixos centrals de l’obra i seguidament piano i orquestra, amb gran elegància, constantment, insisteixen en variacions del tema, que presenta múltiples formes harmòniques  en diferents tessitures. Gaudim-ne seguidament:

Iniciar al min. 11.38 i tallar al min. 19.34  (Duració: 7.56 min.)

 

 El tercer fragment que hem escollit és l’últim moviment del concert, intens, de tècnica virtuosa i amb ritme punyent. En el seu lirisme és profund, d’intensitat continguda; expressa a l’inici en veu baixa, sentiments exigents, inconformistes, que avancen, s’enlairen i es transformen en un discurs potent, majestuós, ric en l’exposició dels motius centrals; en la seva passió ens du al clímax.

Iniciar al min. 23.49 i tallar al min. 35.49  (Duració: 12.00 min.)

 

Es fa palesa la condició de director d’orquestra del compositor en el tractament simfònic de les seves composicions, a l’encaix dels instruments solistes dintre la sonoritat orquestral, amb el diàleg fluid dels temes que comparteixen.

Per nosaltres, Rachmaninoff es troba, meritòriament, entre els grans mestres de la història de la música clàssica; la seva àmplia obra és de gran bellesa, evocadora, sublim.

Acabant ja el programa d’avui, volem dir-vos que si els fragments de l’obra musical de Rachmaninoff  que us hem ofert han arribat a despertar el vostre interès per aquest músic, al marge de què tota la seva obra és recomanable d’escoltar, resumint una mica la recerca, us animem que escolteu sencers els Concerts núm. 2 i núm. 3, que aporten les dades característiques de l’univers musical de Sergei Rachmaninoff.  Acompanyem l’enllaç  al Concert núm. 3, en re menor, Op. 30, interpretat també per Anna Fedorova amb la Nordwestdeutsche Philharmonie, dirigida per Martin Panteleev:

 

 

Res més per avui. Volem donar les gràcies al tècnic de Ràdio Sant Quirze, Carlos Serqueda, que ha fet el treball de muntar el programa, posar-lo en antena i a Internet. Agraïm la vostra atenció i aprofitem per recordar-vos que el dissabte, dia 22, a les 20 hores, a la   sala Josep Brossa de La Patronal, podrem gaudir del concert en directe del magnífic pianista  Lluís Coloma, organitzat pels Amics de la música de Sant Quirze del Vallès.

Us desitgem que aquest 2022 sigui favorable per a tots i que es compleixin els vostres objectius més preuats.

BONA MÚSICA PER A TOTHOM! 

DONANT LA NOTA: Emissió a RÀDIO SANT QUIRZE, 90.9 FM, els dijous de 6 a 7 de la tarda en primera emissió. Repeticions els dissabtes i dilluns, a les 19 hores.  Ràdio a la carta, les 24 hores en el web: https://www.radiosantquirze.cat/programs/donantlanota.

També en el Facebook: Amics de la Música SQV o en el nostre web: www.amicsmusica.com

2022-01-11

Deixa un comentari

El seu email no será publicat.Camps obligatoris marcats *

*

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.Más Info

ACEPTAR
Aviso de cookies

Diari Sant Quirze

↑ Grab this Headline Animator