-
L’entitat quirzetenca Amics de la Música va presentar el passat diumenge un nou espectacle de música i dansa, aquesta vegada de caire flamenc.
CULTURA/ESPECTACLES. Prop de 200 persones han omplert aquesta tarda la sala Josep Brossa de La Patronal de Sant Quirze del Vallès per presenciar l’espectacle flamenc Como el tacón a la bota, una obra artística on hi participen Eli Ayala i Nacho Blanco (balladors), Raúl Levia (veu) i Jacobo Sánchez i José “El chote” (guitarra i percussió).
L’expressió dels seus rostres on la mirada explica una història; la suavitat amb què mouen les seves mans provocant un gran dinamisme i la tècnica tan perfeccionada emprada en la realització de cada moviment, han portat al públic al més pur estil de dansa espanyola, destacant la gran professionalitat tant dels dansaires com dels músics.
Cal destacar també la sonorització dels talons a l’escenari i els colors vius propis de la vestimenta flamenca, que ha estat acompanyada únicament d’una veu masculina, una guitarra i un “cajón flamenco” sota una perfecta compenetració de tot el conjunt, fent de cada so un moviment i de cadascun d’aquests moviments una composició artística flamenca molt adequada a un públic exquisit i entregat que ha aplaudit amb força a cada pausa dels artistes.
Així doncs, Amics de la Música sembla que ha aconseguit una vegada més no deixar ningú indiferent i ha mantingut el nivell d’alta qualitat de les seves actuacions, demostrant que l’art permet la diversificació d’estils musicals.
Podeu veure totes les fotografies de l’espectacle aquí:
Espectacle de dansa i música Flamenc. Amics de la Música 1a part.
Espectacle de dansa i música Flamenc. Amics de la Música 2a part.
Tot seguit, oferim la crònica del concert de la mà de Rafael Güell, membre i crític musical d’Amics de la Música:
L’Associació dels Amics de la Música de Sant Quirze del Vallès ha materialitzat el seu enunciat d’estar oberts a tots els gèneres i estils de música, amb l’actuació d’un quadre flamenc de rigorosa qualitat, que ens ha ofert l’espectacle Como el tacón a la bota. Aquesta és una primícia a Sant Quirze, ja que no recordem que s’hagi programat anteriorment a un esdeveniment d’aquesta naturalesa.
L’actuació va respondre als cànons més exigents de puresa d’estil “al cante”, “al toque” i “al baile”.
El quadre apareix seriosament amb cuidada estètica i projecta imatge de plasticitat pictòrica, intemporal. Ja copsada la nostra atenció, l’estampa avoca so i moviment i ens condueix al centre de l’atmosfera del flamenc, com exigent art pur, manifestació d’un poble, d’una cultura.
Els “bailaores” Eli Ayala i Nacho Blanco mostren la seva categoria, condició natural i llarga escola en el seu ball individual i en parella. Planta, cap altiu, tronc immòbil, peus vertiginosos, martelleig trepidant, braços que es sustenten a l’aire equilibradament, remant lleugerament en un mar de sensacions. Concentració, exactitud d’execució. Rauxa, geni, sentiment, profunditat.
Eli Ayala és una de les més destacades bailaoras del planter barceloní, que entre altres mèrits ha estat membre de la companyia de Rafael Amargo, amb qui ha ballat en qualitat de solista o primera ballarina. Nacho Blanco, home de ball temperamental i tècnica astoradora, durant onze anys ha format part de la companyia d’Antonio Canales i ha actuat arreu del planeta.
Amb mirada llarga, coneixedors a prop també de tantes incomprensions, ens agrada la cultura de tots els pobles”.
Raúl Levia Amador (cantaor), Jacobo Sánchez (cajón), José Santiago “El Chote” (guitarrista), són artistes de llarga projecció en espectacles flamencs, gires i enregistraments en diferents formats, que ens han delectat amb la seva mestria aportant la base musical a l’espectacle, que hem de definir com senzillament impressionant.
Percussió, veu i guitarra provoquen repetidament els ballarins, que responen amb coratge; tot el quadre és un edifici sòlid de ritme, compacte; font que brolla variant imprevisiblement. Eli, mirada fogosa, desborda caràcter enèrgic, passió, energia i omple l’escenari de la seva presència. Nacho, amb sobrietat i elegància, imposa la seva cuidada tècnica. Absent en la seva concentració, ens du a on vol, embadalint-nos amb un taloneig increïble, amb matisos extrems de volums i velocitats; perfecció dibuixant punts de filigrana arreu de l’escenari. Difícilment podem concebre un nivell superior. També hem de fer menció especial de les aportacions de concert de “El Chote”, virtuós a la guitarra.
El quadre de “Como el tacón a la bota” rellotge perfectament sincronitzat, ofereix un espectacle integral en la seva essència, que ha encisat els espectadors.
El gènere flamenc, que suposadament nasqué en el segle XVIII en el si de l’ètnia gitana a Andalusia, té influències morisques, gitanes, africanes, americanes, entre altres. “El cante”, “el toque” i “el baile” són les principals facetes del flamenc.
És característica imprescindible en aquest gènere la improvisació i el domini tècnic dels instruments. En els últims anys, en la seva forma musical, ha evolucionat extraordinàriament, mostrant-se procliu a la fusió amb altres estils, especialment amb el Jazz i fins i tot amb el Rock. En el flamenc modern és comú l’ús d’alguns instruments més a part de la guitarra, els palmells i la veu, tal com el baix elèctric, normalment sense trasts, i el caixó flamenc. Actualment trobem formacions que hi inclouen saxòfons, flautes travesseres, violoncels, violins o el sitar, i instruments de percussió com els bongos, les congues d’Amèrica del Sud, la darbuka i el djembé indi. Així, el flamenc s’ha estès internacionalment i grans músics de reconeixement mundial han experimentat sobre les seves bases.
Ens venen a la memòria, sense demèrit d’altres, els noms d’algunes figures icòniques d’aquest art, com Carmen Amaya, Camarón de la Isla, Paco de Lucía, Antonio Molina, Lola Flores, José Mercé, Enrique Morente, etc.
En acabar l’espectacle, durant el càtering, vàrem tenir un nou incentiu amb l’actuació molt solvent del nostre vehí Raúl Garrido amb veu i guitarra, a qui agraïm la seva col·laboració, arrodonint agradablement la vetllada amb un encertat repertori de rumba-flamenc que va fer cantar i ballar la concurrència.
Entre el públic descobrim, cada vegada més, persones fidels que acudeixen regularment als concerts programats pels Amics de la Música. A ells, l’Associació expressa la seva gratitud i compromís de seguir treballant per situar la música al lloc de reconeixement on tots creiem que mereix la nostra població.
El 16 de novembre de 2010 el flamenc va ser declarat Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO. Amb mirada llarga, coneixedors a prop també de tantes incomprensions, ens agrada la cultura de tots els pobles.
Rafael Güell
