CULTURA / MÚSICA.
PIANISTES CATALANS ACTUALS
Després del programa dedicat a Alicia de Larrocha, on varen descobrir un reguitzell de dones pianistes, vàrem fer el programa titulat “Sis dones pianistes” el passat 16 de setembre, que esperem que us hagués agradat i sorprès, donada la qualitat de les intèrprets.
Bé, després de dones pianistes, hem buscat informació sobre homes pianistes de les nostres terres i, hem trobat tants i tan bons que, finalment, després de donar-hi voltes, hem decidit adreçar-vos aquest programa d’avui, titulat PIANISTES CATALANS ACTUALS.
Començarem per JOSEP COLOM, seguirem amb DANIEL BLANCH, LLUÍS VIDAL, ALBERT GUINOVART, FRANCESC BURRULL i acabarem amb IGNASI TERRAZA.
Demanem disculpes per la sempre més que discutible selecció, ja que ens hem deixat a altres pianistes de l’actualitat, també de gran qualitat, als que probablement haurem de dedicar un nou programa de Donant la Nota.
Endavant amb el primer pianista: Josep Colom i Rincón va néixer a Barcelona el 1947. És a dir, actualment té setanta-quatre anys i encara no s’ha jubilat de la música. Ans al contrari, Josep Colom segueix impartint classes al Conservatori del Liceu i aquest mateix any ha estat reconegut per la revista 440 CLÀSSICA I JAZZ amb el Premi Enderrock 2021 al millor disc de música clàssica enregistrat per un intèrpret català. També us diem que la seva obra ha estat reconeguda per l’Acadèmia Franz Liszt de Budapest.
Començà els estudis de piano al Conservatori Superior Municipal de Barcelona amb la seva tia Rosa Colom i amb Joan Guinjoan. Més tard, es traslladà a París per estudiar a l’Escola Normal de Música. Des del seu debut al Teatre dels Camps Elisis el 1979 ha fet gires constants oferint concerts i recitals amb orquestres i grups de cambra de tota mena.
Escoltem-lo amb el tema de Chopin, Barcarola, en fa sostingut major Opus 60, (us hem donat la nota!)
(DURACIÓ: 9.02 min.)
Bé si us ha agradat, podeu escoltar moltes altres gravacions disponibles en YouTube, moltes d’elles de més d’una hora de durada i en diverses formacions musicals, de cambra, simfònics, etc. Aquesta nota es pot aplicar a gairebé tots els pianistes d’aquest programa, donat que tots ells són destacats músics i compositors actuals.
Passem ara al segon pianista, Daniel Blanch: Va néixer a Barcelona el 1974 i ara té quaranta-sis anys. Va formar-se amb Maria Canals i Raquel Millàs a l’Acadèmia Ars Nova de Barcelona, on obtingué el títol de professor superior de piano. Rrealitzà estudis de perfeccionament i màster classes amb Alicia de Larrocha i Josep Colom entre altres. Més tard, durant cinc anys, amplià el seu repertori a París amb la prestigiosa pianista Brigitte Engerer.
Ha estat premiat a diversos concursos nacionals i internacionals. Ha actuat com a solista amb orquestres com la Simfònica de Varsòvia, la Simfònica Nacional de Cuba o l’Orquestra de Cambra de Praga. En els últims anys ha fet la difusió internacional de concerts per a piano i orquestra, d’autors poc coneguts, principalment catalans, com Ricard Lamote de Grignon, Manuel Blancafort o Xavier Montsalvatge.
Des de l’any 2002 forma duet estable amb la violinista polonesa Kalina Macuta. Finalment, l’any 2010 va ser cofundador de l’Associació Joan Manén, associació nascuda per a difondre la música d’aquest compositor i excepcional violinista barceloní. Joan Manén, malauradament, no és massa conegut del gran públic.
Escoltem ara a Daniel Blanch, amb Kalina Macuta, en la composició de Joan Manén titulada “Danza ibèrica número 2” per a violí i piano.
(DURACIÓ: 4.06 min.)
El tercer pianista d’avui és Lluís Vidal: Va néixer a Barcelona el 1954, és a dir, ara té seixanta-set anys. Com resum de la seva biografia direm que ha sigut pianista, arranjador, compositor i director artístic i musical, dintre de la música de jazz i/o escènica.
Cursà els estudis de piano, harmonia i contrapunt al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona. Paral·lelament als estudis reglats, inicià un intens aprenentatge autodidacta del llenguatge jazzístic, formant en 1977, el Quartet Catalònia, al que seguiran moltes altres formacions jazzístiques.
A partir de 1979 inicià la seva activitat docent a l’Aula de Música Moderna i Jazz de Barcelona i després al Taller de Músics, també de Barcelona. El 1985 va fundar, conjuntament amb Josep Pons i Jaume Cortadellas, l’Orquestra de Cambra del Teatre Lliure amb la qual ha actuat als festivals més reconeguts d’Espanya i Europa, arribant també als Estats Units, la Xina i Argentina.
En el curs 2001-2002 es creà l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC) incorporant-se Lluís Vidal com a professor al departament de Jazz i Música Moderna.
Dintre de la seva producció de música per a teatre, ha col·laborat amb directors d’escena com Calixto Bieito i Lluís Pascual entre altres. També ha actuat amb músics de jazz com Wynton Marsalis o John Abercrombie. En el vessant clàssic, ha col·laborat amb Josep Pons, Antoni Ros Marbà i Carles Santos, entre altres. Igualment ha estat intèrpret de grans orquestres com la Beethoven Academie de Bèlgica , l’Orquestra Nacional de España i l’Orquestra Simfònica del Vallès entre altres.
Escoltem ara un tema molt especial i que segur sorprendrà a més d’u. Es tracta de la “suit” per a cobla i trio de jazz composta per ell. Aquí teniu a la Cobla Sant Jordi amb el Lluís Vidal Trio, en un fragment de la Llegenda de Sant Jordi.
(DURACIÓ: 3:28 min.)
Passem ara al quart pianista en actiu, Albert Guinovart: Va néixer a Barcelona el 1962, és a dir que ara té cinquanta-nou anys. Pianista i compositor català, és un dels músics més polifacètics de l’actualitat. La seva activitat es divideix en els vessants de composició, orquestració, docència i interpretació pianística.
De la seva biografia us diem que va formar-se al Conservatori Superior Municipal de Barcelona i marxà a Londres per estudiar amb la pianista Maria Curcio.
Com a pianista, destaca per la seva interpretació de músics del romanticisme i música espanyola, fins a les seves pròpies creacions, passant per la d’autors clàssics catalans com Enric Granados o Isaac Albéniz.
També i igual que l’anterior pianista, Lluís Vidal, Albert Guinovart ha tocat amb orquestres de gran prestigi com la Simfònica de Barcelona i nacional de Catalunya, la Simfònica de Madrid, la Sydney Festival Orchestra o l’orquestra Franz Liszt de Budapest.
Pel que fa a la composició, va compondre per a sèries televisives com Nissaga de poder i Laberint d’ombres i també per a teatre musical com el cèlebre Mar i Cel de la companya Dagoll Dagom. A banda d’això, és autor d’un catàleg molt divers d’obres com el musical Gaudí, la sonata per a piano de temes tradicionals catalans, com sardanes, el concert per a piano i orquestra Els quatre elements o l’òpera Alba eterna.
Una mica per casualitat, ens hem assabentat que Albert Guinovart ha guanyat molt recentment el Premi Nacional Agustí Borgunyó i ha quedat finalista dels Premis Alicia de l’Acadèmia Catalana de la Música, en la categoria d’autoria i/o composició.
Ara escoltarem el tema “Per què he plorat?” del musical Mar i Cel, interpretat per Elena Gadel i Ivan Labanda, en el concert de celebració del 50è aniversari d’Albert Guinovart.
(DURACIÓ: 4.53 min.)
El nostre cinquè pianista és Francesc Burrull, que malauradament ja no és entre nosaltres. Primer de tot us comentem que Francesc Burrull va morir fa molt poc temps, el passat agost del 2021 amb vuitanta-sis anys, ja que havia nascut a Barcelona el 1934. La Viquipèdia ens diu que Francesc Burrull va ser un compositor, arranjador i pianista a l’àmbit del jazz i la cançó.
Dintre del programa de Donant la nota i del nostre espai dedicat a la Música Clàssica, a l’edició d’avui incloem pianistes que si bé tenen formació clàssica, han desenvolupat activitat en altres àmbits musicals, com el jazz, per exemple, estil que, al dia d’avui, relativament, pot ser considerat també clàssic.
Burrull va cursar estudis musicals al Conservatori del Liceu amb Pere Vallribera, i a poc a poc va anar derivant cap al jazz en coincidència amb Tete Montoliu. Donant la Nota, us diem que en els primers enregistraments amb Tete, Francesc tocà el vibràfon. Aprofitem també per dir-vos que ja hem dedicat algun espai al gran pianista Tete Montoliu, però que voldríem fer tot un programa dedicat a la seva música, ja que sense cap gènere de dubte, ell és el pianista de jazz més internacional de tots. De totes maneres ho acabarem de parlar amb el nostre expert en jazz, Joan Pastor, per si ho vol fer ell… Seguim amb Francesc Burrull: Al llarg de la seva llarga i fecunda carrera va crear i tocar amb molts grups, combos i bigbands. També va tocar amb músics de prestigi internacional com Chet Baker o Paquito de Rivera.
Durant molts anys va actuar amb el seu propi grup i va estar dedicat a la llavor d’arranjador i músic d’acompanyament de nombrosos cantants, com Laura Simó, Lluís Llach o Joan Manuel Serrat. Quan es fundaren els Setze jutges, es va vincular al món de la Nova Cançó.
Escoltem ara el tema “Viatger” que pertany al CD “Blanc i Negre” del mestre Burrull, al piano sol:
(Duració: 4.23 min.)
I arribem ara al sisè i últim pianista de la nostra particular selecció, amb Ignasi Terraza. En aquest cas, i abans d’altra cosa, dir-vos que els Amis de la Música vàrem tenir el privilegi d’escoltar a Ignasi Terraza al piano i Oriol Romaní al clarinet en el concert en directe del passat diumenge 14 de novembre a la sala Josep Brossa de La Patronal, en el que ambdós músics mostraren virtuosisme instrumental i excel·lent sensibilitat musical.
Ignasi Terraza, va néixer el juliol de 1962, és a dir, ara té cinquanta-nou anys, igual que Albert Guinovart que hem comentat i escoltat fa una estona.
Terraza, cec des dels nou anys, va estudiar piano clàssic al Conservatori de Barcelona, al mateix temps que s’iniciava en el jazz de forma autodidacta. També va estudiar enginyeria informàtica a la Universitat Politècnica de Catalunya, i donant la nota, va ser la primera persona cega de l’estat espanyol a obtenir aquesta titulació.
Terraza va passar diversos anys dividint el seu temps entre la seva professió d’enginyer informàtic i la música, fins que el 1991 decidí dedicar-se íntegrament al jazz. Des de 2003 és professor de jazz a l’Escola Superior de Música de Catalunya, la molt acreditada ESMUC.
Ha mostrat preferència per la formació clàssica de jazz, el trio al piano amb bateria i contrabaix, amb la qual ha recorregut els principals festivals de jazz de tot el món. Els molts premis rebuts al llarg de la seva carrera musical l’avalen com un dels artistes de jazz actuals amb més projecció internacional. D’entre ells volem destacar que l’any 2009 va guanyar el Primer Premi del Concurs Internacional Jacksonville Jazz Piano als Estats Units.
Nosaltres, considerem que Ignasi Terraza, junt amb Tete Montoliu, és el pianista de jazz més internacional entre tots els nostres, i a més i més, també afegim que és un destacat compositor. Ha fet tantes coses i tan bones, que creiem que algunes de les seves composicions podrien passar a ser temes estàndards del jazz. Això és la nostra humil opinió, que esperem que sigui compartida per altres amics de la música.
Finalment, afegim que és un destacat productor discogràfic amb el seu segell Swit Records, amb el que ja ha editat més de trenta discos i ha ajudat a promocionar músics tan importants com Joan Chamorro i la Sant Andreu Jazz Band i, com sinó, a l’avui en dia conegudíssima de tothom, la cantant, trompetista i saxofonista Andrea Motis.
ESCOLTEM ARA el tema “Van Goch” de la suite Imaginant Miró composta per Ignasi Terraza. En aquesta gravació en directe al Caixa Fòrum de Barcelona, el tenim amb format de trio, amb Esteve Pi a la bateria, i Horacio Fumero al contrabaix. Un trio d’autèntic luxe!
(DURACIÓ: 7.47 min.)
Cal comentar per tots els qui ho vulgueu veure per Internet, que també hi ha unes projeccions visuals en pantalla gran de David Cid i la ballarina de dansa contemporània Nora Sitges amb coreografia de Claudi Bombardó. Tot un espectable audiovisual que malauradament no vàrem veure en directe i que acabem de descobrir ara buscant música per aquest programa de Donant la Nota a Ràdio Sant Quirze.
I ja per acabar el programa, us deixem amb el tema clàssic de jazz “Ain’t Not Missbehavin” del gran pianista Fats Waller, interpretat, ara aquí, per Ignasi Terraza i Oriol Romaní.
(DURACIÓ: 3.09 min.)
Donem les gràcies al tècnic de Ràdio Sant Quirze, Carlos Serqueda, que ha fet el treball de muntar el programa i posar-lo en antena i a Internet.
BONA MÚSICA PER A TOTHOM!
