CULTURA / MÚSICA.
Els anys seixanta, en ple segle XX, va esdevenir una de les dècades més interessants per a la música gràcies, sobretot, a una incipient recuperació econòmica, que va permetre que els discs de vinil entressin a moltes llars d’arreu del món, fins i tot, a les més humils. La música es va convertir en un vehicle de comunicació tan fort i directe que ho podríem comparar, perfectament, amb l’impacte que en aquest segle està tenint la cultura dels Videojocs.
Varen néixer noves vies i llenguatges musicals, d’entre ells, la psicodèlia; un moviment sorgit dels ambients més undergrounds i alhora populars, que de seguida es va veure reforçat per escriptors, directors de cinema i, sobretot, músics, que van veure, en aquest moviment, una alliberació de les formes més tradicionals i un vehicle per a fusionar amb músiques de la resta del món.
El Jazz no es va escapar a aquest moviment, que s’ha anat consolidant en el temps, fins al punt de què en ple segle XXI, podem veure la seva influència en la moda, la comunicació audiovisual, els videojocs i, per descomptat a la música, on la mateixa Rosalia en seria un molt bon exemple.
Comencem ja l’espai d’avui amb la cantant i compositora noruega, nascuda a Oslo, Karin Krog, que ha estat una de les veus més referents del Jazz europeu. De fet, el 1969, la prestigiosa revista “Down Beat”, la va anomenar millor cantant de Jazz. En els anys seixanta va formar una parella artística amb el sempre impressionant saxofonista John Surman. Un duo inspirat en el jazz psicodèlic, que ha anat evolucionant i reinventant-se durant dècades.
El tema escollit pertany a un treball realitzat l’any 1999 i podem apreciar aquesta barreja de jazz, música contemporània, efectes de veu i un aire psicodèlic, que sempre ha fet especial la combinació d’aquests dos grans músics.
Escoltem doncs a Karin Krog & John Surman en SAS Blues:
(Duració: 2.46 minuts)
Però si hi ha un tema que pugui definir, perfectament, l’onda psicodèlica de la dècada dels seixanta és, sense dubte, el que sonarà a continuació. A vegades un sol tema musical, uns segons de llum i de molta inspiració, poden definir una època. El seu responsable, Dave Pike, és un músic americà que després de triomfar als EEUU, va fitxar per a Most Perfect Sound, un segell alemany que estava impulsant un fort canvi en la música europea, amb músics de jazz que s’atrevien a experimentar i a fusionar amb nous conceptes. Quan en Dave Pike va coincidir amb el guitarrista Volker Kriegel, de seguida va néixer la banda Dave Pike Set. Els seus treballs, amb el segell alemany, varen donar color i prestigi al moviment psicodèlic dins del Jazz.
Dave Pike Set i el seu exitós Mathar:
(Duració 3.40 minuts)
El nostre proper convidat és Pierre Henry, que va néixer el 1927 a París i va morir a la mateixa ciutat l’any 2017. És considerat un dels pares de la música concreta i de la música electroacústica. Per tant, un autèntic pioner amb la investigació electrònica. El tema seleccionat per aquesta tarda, és de l’any 1965 i va impressionar a músics, a bona part de la crítica musical i es va convertir en la sintonia escollida per a molts programes i sèries de Televisió repartides per tot el món.
Gaudim de l’experimentació electrònica de Pierre Henry i el seu Psyche Rock:
(Duració: 2.46 minuts)
Canviem de registre. Tot i seguir amb l’experimentació psicodèlica, ens desplacem a Londres on trobem a Alexis Korner, un dels pares del blues britànic dels seixanta i responsable de la creació de grups tan interessants com els Rolling Stones, els Cream, els Free o el mateix John Mayall.
Músic inquiet i polifacètic, tot i destacar en el mon del Blues, l’any 1970 va formar un grup amb el nom de Collective Consciusness Society, on va reunir els músics més destacats del Jazz anglès i va fer una sèrie de versions molt aconseguides de temes populars. En el següent tema escollit d’avui, escoltarem el cover que va realitzar del famós “Boom Boom”, de John Lee Hooker. Genial amb el ritme Jazzy, la veu trencada i, per descomptat, el toc psicodèlic de la peça.
Escoltem CCS i el seu “Boom Boom”:
(Duració: 3.24 minuts)
Fem un salt en el temps i us presentem un grup que, amb el nom de Herbaliser, es va formar a principis de la dècada dels 90 a Anglaterra, fusionant amb molt encert Jazz i hip-hop. Poc a poc, van anar incorporant elements de psicodèlia fins a convertir-se, actualment, en un dels referents del prestigiós segell Ninja-Tune.
El tema escollit és molt càlid, i que, amb el títol de “Sensual Woman”, va obrir el segle XXI omplint les pistes de ball i els locals més “cool” de Londres. També va ser escollit per a la banda sonora d’una de les pel·lícules més gamberres del cinema anglès de l’any 2000, de títol “Snatch”.
Tot seguit doncs, The Herbaliser i Sensual Woman:
(Duració: 3.36 minuts)
Evidentment, en una selecció de Jazz Psicodèlic, no podia faltar en Miles Davis i, sense dubte, el seu famós Bitches Brew, publicat l’any 1970. Una autèntica revolució sonora que, una vegada més, va fer que el genial trompetista tornés a canviar el rumb de la música. En aquella època Miles Davis estava molt influenciat, per Jimmy Hendrix i per Sly & The Family Stone, per tant, la fusió de psicodèlia, de rock , de blues i del jazz més emblemàtic, varen ser un còctel tan explosiu que Bitches Brew és va convertir en un dels treballs de jazz més rentables de la història.
Escoltem a Miles Davis i la seva fusió psicodèlica en el tema Spanish Key:
(Duració: 2.49 minuts)
Tornem a Alemanya i al segell abans esmentat, es a dir, Most Perfect Sound, tota una referència de qualitat i de feina ben feta. Presentem a en Johnny Teupen, nascut a Berlín i que ens va deixar l’any 1991. Va destacar com a compositor i poderós intèrpret de l’arpa. La seva música va destacar pels seus ritmes llatins i per les col·laboracions amb grans músics; en aquest treball està acompanyat pels integrants del grup Dave Pike Set.
Escoltem a Jonny Teupen i el seu famós Love Me:
https://www.youtube.com/watch?v=VmzbKu56wks
(Duració: 6.26 minuts)
Canviem de segle i saltem a l’actualitat més propera, concretament, a un treball presentat aquest mateix mes de gener i que ens mostra al gran saxofonista Kamasi Whasington, fent un homenatge al Videojoc “Street Fighter”. Un molt bon exemple de com la psicodèlia segueix present en la cultura més actual. Un tema sorprenent, carregat de bon humor, que queda palès en les imatges de vídeo, que no podem gaudir en l’emissió radiofònica.
Donem pas a Kamasi Washington i el seu Street Fighter Mas:
(Duració: 6.15 minuts)
Bé, arribem ja doncs, al final de l’espai i ho fem amb una dona, Shirley Scott, que amb el seu orgue va sorprendre el món del jazz. El seu trio i la seva manera d’entendre el Jazz varen representar tota una revolució. El treball que hem seleccionat és una delicada i poètica versió de “Because”, tema realitzat i escrit per John Lennon, l’any 1969. Va aparèixer amb l’increïble Abbey Road, ja sabeu, el disc del pas zebra. Shirley fa, en aquest tema, el seu particular homenatge a uns dels grups de pop, més psicodèlic i popular, de tots el temps.
Escoltem la versió de Shirley Scott, Because:
(Duració: 3.55 minuts)
Res més per avui, volem donar les gràcies al tècnic de Ràdio Sant Quirze, Carlos Serqueda, que ha fet el treball de muntar el programa i posar-lo en antena i a Internet. Agraïm la vostra atenció i ens acomiadem fins dijous vinent, en què gaudirem del programa de Donant la nota, d’estil Pop-Rock, Harmonies vocals en el rock and roll, a càrrec del nostre company Juanjo Ruiz. I, si voleu escoltar més sons jazzístics, serà ja el pròxim 4 de març, en què entrarem en el Jazz Espiritual.
BONA TARDA I BONA MÚSICA PER A TOTHOM!
Joan Pastor, col·laborador d’aquest programa en l’estil musical de Jazz.
……………………………….
DONANT LA NOTA: Emissió a RÀDIO SANT QUIRZE, 90.9 FM, els dijous de 6 a 7 de la tarda en primera emissió. Repeticions els dissabtes i dilluns, a les 19 hores. Ràdio a la carta, les 24 hores en el web: radiosantquirze.cat
També en el Facebook: Amics de la Música SQV o en el nostre web: www.amicsmusica.com