-
Dedicat al doble disc “ELLA & LOUIS AGAIN”, tema 6 i extra. Quarantena musical amb Donant la Nota
CULTURA/MÚSICA.
Tema num. 6. Learnin’ the Blues
En el mini programa d’avui, escoltarem el tema sisè, Learnin’ the Blues, l’última selecció que hem fet del famós doble disc de duets d’Ella Fitzgerald i Louis Armstrong, titulat “Ella and Louis Again” enregistrat l’any 1957.
Per acabar aquests quatre mini programes dedicats a Ella i Louis, ens acomiadarem amb un tema de Louis Armstrong que va fer que als seus seixanta-tres anys, desbanqués del número u de la llista d’èxits, ni més ni menys que als mateixos Beatles. Al final podreu escoltar quina va ser aquesta cançó.
Passem a escoltar ara el primer tema d’avui, titulat “Learnin’ the blues”. Tot i que no és considerat un tema clàssic del cànon del jazz, és un blues lent on podem gaudir d’una magnífica introducció de trompeta i de les veus d’Ella i Louis i també d’un excel·lent toc de blues del guitarrista Herb Ellis, que ens ensenyen, tal com diu el seu títol, a “aprendre el blues”.
Aquest tema va ser compost per una dona, Dolores “Vicky” Silvers, de la que no tenim més informació i va ser popularitzat, sobretot, per Frank Sinatra, al que van seguir després moltes més versions per cantants de tots estils, i també per Ella i Louis en aquest famós doble disc de duets. Escoltem “Learnin’ the Blues”:
I ara anirem acabant el programa amb els últims detalls de la biografia d’Ella:
El 1960 grava el seu concert a Berlín, que es converteix en el seu disc més important per Verve. Després, Ella va gravar per la discogràfica Capitol entre 1967 i 1970 i en els seus últims anys, va tornar amb Norman Granz per formar part de la nova companyia discogràfica, que aquest va crear, anomenada: Pablo.
La col·laboració d’Ella amb la discogràfica Pablo, va començar amb un gran concert el 1972 i va seguir al llarg de tota la dècada amb discos orientats plenament al jazz, cantant amb Count Basie, Oscar Peterson i Joe Pass, entre d’altres.
El 1985, Ella Fitzgerald va ser hospitalitzada breument per problemes respiratoris; el 1986, per insuficiència cardíaca congestiva, i el 1990 per esgotament. El 1993, va patir l’amputació de les dues cames per sota del genoll a causa de la diabetis. La seva vista també es va veure afectada.
El 1996, cansada d’estar a l’hospital, Ella volia passar els seus últims dies a casa. Confinada a una cadira de rodes, va esgotar la resta dels seus moments al pati del darrere de la seva mansió de Beverly Hills, amb el seu fill adoptat, Ray Brown Jr., i la seva néta, Alice, de dotze anys.
Donant la Nota, ara una nota trista, és a dir, blue, es comenta que Ella li va dir a la seva néta Alice: “Només vull copsar la frescor de l’aire, escoltar els ocells i sentir el riure d’Alice”. En el seu últim dia, va ser portada a fora per última vegada i es va asseure allà durant aproximadament una hora. Quan la van entrar de nou, Ella va alçar la vista amb un suau somriure i va dir: “Estic a punt per anar-me’n ara.”
Ella va morir a casa el 1966 a l’edat de setanta-nou anys. Poques hores després de la seva mort, el Festival de Jazz de Playboy es va posar en camí en el Hollywood Bowl. En homenatge, la marquesina duia escrit: “Ella, et trobarem a faltar”. El seu funeral va ser privat i la van enterrar al cementiri d’Inglewood Park, a Los Angeles.
Per acabar aquesta breu biografia d’Ella, us direm que va guanyar catorze premis Grammy i va ser guardonada als Estats Units amb la Medalla Nacional de les Arts i la Medalla Presidencial de la Llibertat. Va tenir tres sobrenoms: Lady Ella, la Reina del Jazz i Primera Dama de la Cançó.
Tema extra: Hello, Dolly!
Tal com hem dit al principi del programa, ens acomiadem amb una cançó molt especial per a Louis Arsmtrong, es titula, Hello, Dollly!, un tema, que segur que tots vosaltres coneixeu i que no està inclòs en el disc original Ella and Louis, però que hem considerat molt adient per aquest comiat.
Tot i que ja era una persona gran, amb seixanta-tres anys, Louis Armstrong va gravar el que seria el seu tema més venut: Hello, Dolly!, aconseguint una fita que molt pocs músics més han obtingut: La cançó va assolir el primer lloc en les llistes de vendes dels Estats Units, superant, ni més ni menys, que al grup anglès The Beatles, que durant tres mesos havia figurat al capdavant amb els seus senzills: I Want to Hold Your Hand, She Loves You, i Can’t Buy Me Love.
Louis Armstrong també va obtenir per aquest disc un premi Grammy al “Millor cantant masculí” i va ser nominat al “Millor disc de l’any”. Escoltem-ho:
Tot i que a la ràdio no ho podeu veure, hem escollit un vídeo llarg del YouTube del concert “Live in Berlin del 1965” on Louis toca i canta amb tota la seva orquestra de nou músics i on fan fins a tres variacions o improvisacions d’Hello Dolly, acabant amb una exhibició vocal de Louis que, ens demostra perquè li deien “Satchmo”, és a dir boca gran.
I acabarem el mini programa amb la resta de la biografia de Louis Armstrong:
Entre les seves nombroses destinacions artístiques, va arribar a tocar en diversos llocs d’Àfrica, Europa i Àsia, sota el patrocini del Departament d’Estat dels Estats Units. L’èxit per tot el món, va ser tan gran que va acabar sent conegut com a l’ambaixador Satch, abreviatura de “Satchmo” (boca gran) sobrenom que li van posar els músics de jazz de Nova Orleans.
També va tocar i parlar amb el Sant Pare al Vaticà. Ara sí, és quan Donant la Nota us comentem l’anècdota sobre els fills que no va tenir Louis Amstrong, encara que com us hem dit anteriorment, es va casar quatre vegades i amb dones molt guapes. Quan el Papa li va preguntar si tenia fills, Satchmo li va contestar que no, però que s’ho havia passat molt bé intentant-ho. Res més a afegir per la meva part!
A causa de problemes de salut, Louis va restringir les seves actuacions al mínim cap al final de la seva vida, tot i que va seguir tocant fins al dia de la seva mort.
Louis Armstrong havia patit un atac de cor el 1959, del qual es va poder recuperar per a seguir tocant. Però un segon atac de cor el 1971, el va obligar a fer repòs durant dos mesos.
Es va reunir novament per tocar amb el seu grup el 5 de juliol d’aquell mateix any i, l’endemà, a Corona, Queens (Nova York), per complicacions del cor, va morir mentre dormia, just un mes abans de fer setanta anys.
Amb aquest quart mini programa, acabem amb l’espai que hem dedicat al doble disc titulat Ella and Louis Again, que esperem que us hagi agradat.
Si tot va bé, començarem a fer un nou programa de Donant la Nota, que dedicarem al Piano en la música clàssica, amb motiu del Dia Internacional del Piano. No estem segurs de si podrem enregistrar un programa de Donant la Nota amb la durada habitual d’una hora, o bé haurem de seguir gravant des de casa uns quants mini programes més, a causa de la quarantena sanitària pel coronavirus. US INFORMAREM!!!
Moltes gràcies per la vostra atenció i MOLT BONA MÚSICA PER A TOTHOM!
DONANT LA NOTA: Emissió a Ràdio Sant Quirze, al dial 90.9 de l’FM, els dijous a les 18 hores en primera emissió i repeticions els dissabtes i dilluns, a les 19 hores. Ràdio a la carta, les 24 hores en el web: radiosantquirze.cat
