Slider
Slider
Inici » a-ultimesnoticies » Amics de la Música. Quarantena musical amb Donant la Nota. Temes 2 i 3
Slider

Amics de la Música. Quarantena musical amb Donant la Nota. Temes 2 i 3

  • Dedicat al doble disc “ELLA & LOUIS AGAIN”, temes 2 i 3. Quarantena musical amb Donant la Nota

CULTURA/MÚSICA.

Tema núm. 2 –  Autumn in New York

En el miniprograma d’avui escoltarem els temes segon i tercer de la selecció de sis cançons, del programa de format estàndard de Donant la Nota, d’una hora de durada, que encara no hem enregistrat,  dedicat a Ella Fitzgerald i Louis Armstrong, en el fantàstic doble disc titulat “Ella and Louis Again”, que varen enregistrar l’any 1957.

Escoltem la cançó Autumn in New York, també tot un clàssic de jazz. Per compensar el ritme trepidant i el swing del primer tema, Stompin’ at the Savoy, que us vàrem oferir la setmana passada, escoltem ara aquest tema lent, molt lent… Amb tots vostès,  Autumn in New York, és a dir, Tardor a Nova York.

Fantàstic aquest tema i fantàstica interpretació d’Ella i Louis, estic segur de què molt de vosaltres haureu escoltat alguna vegada aquesta cançó de l’any 1934, composta per Vernon Duke (autor també d’una altra gran cançó de jazz “April in Paris”)  i  que parla amb una emotiva lletra, molt nostàlgica, de la seva estimada ciutat:  New York, la Gran Poma.

Donant la nota: I com curiositat hispànica, en un dels seus versos diu així: “You need no casteles in Spain”, que bé a dir més o menys, que és millor un petit apartament a New York que un castell a Espanya.

Aquest tema va ser tot un símbol de la gran ciutat, fins que l’any 1977 John Kander i Fred Ebbs van compondre un altre gran tema: “New York, New York” avui en dia,  la cançó per antonomàsia sobre New York.

Tema núm. 3 – Gee Baby, Ain’t I Good to You

Bé, després escoltarem el tercer tema d’avui i us parlaré molt breument de la biografia, tant d’Ella Fitzgerald com de Louis Amstrong, intentant ressaltar els aspectes més destacats que tenen aquests grans músics i intèrprets de jazz i, com és norma en Donant la Nota, explicant les anècdotes més sucoses d’Ella i d’en Louis.

Aquesta cançó  titulada Gee Baby,  Ain’t I Good to You, és un altre estàndard de jazz  i comença per un magnífic solo de trompeta de Louis. Tema amb una lletra molt optimista,  va ser enregistrat originalment poc abans de la Gran Depressió de 1929,  però no va ser fins a 1943 quan la versió que va fer Nat King Cole va arribar a ser nombre u de vendes i va inspirar multitud de versions a cantants de diferents estils, no solament de jazz.

Escoltem Gee Baby, Ain’t I Good to You, que vol dir, més o menys: Ep!, nena, jo no sóc prou bo per a tu:

Bé, com us deia abans, intentaré a continuació fer un breu resum de la biografia  d’Ella i Louis, encara que necessitarem dos mini programes més per completar-la.

Comencem per Ella Fitzgerald, que va néixer el 1917 a Virginia, al sud dels Estats Units, però quan el seu pare (conductor de tren)  les va abandonar, la mare (de

professió bugadera)  i l’Ella que era encara molt petita, es van traslladar a Yonkers (Nova York) on van viure sempre amb una situació de pobresa permanent.

La mare va morir d’un accident quant l’Ella tenia quinze anys i la noia va anar a viure amb una germanastra a casa d’una tieta, també a New York, i després va  estudiar amb una espècie d’escola-hospici per a dones pobres, a la ciutat dels gratacels.  Aquest ambient dramàtic va condicionar el comportament d’Ella, que va tenir freqüents problemes d’absentisme escolar i fins i tot amb la policia, fet que la va dur a ser internada en un reformatori, d’on va tractar d’escapar diverses vegades, així també com de casa. Ja de petita li agradava ballar i cantar en un club escolar i en el cor de l’església Bethany African Methodist Episcopal Church. Va aprendre a tocar el piano, va escoltar la ràdio i va estudiar tots els enregistraments que sortien de les Bos well, Sisters i de Louis Armstrong que començava ser famós per tot els Estats Units.

I ara, parlant de Louis Armstrong, Louis va néixer el 1900 o 1901 en una família molt pobre i va viure la seva infantesa i joventut en un barri marginal de Nova Orleans.  El seu pare, William Armstrong, els va abandonar quan ell encara era un nen petit.

En la seva família no existien antecedents musicals, i el seu interès per la música va sorgir veient i escoltant les bandes de música, que habitualment desfilaven per les avingudes de Nova Orleans. Louis seguia amb atenció totes les desfilades d’aquestes bandes, i sempre que podia escoltava els músics veterans, i aprenia de Bunk Johnson, i, especialment, de Joe King Oliver.

A onze anys, després de desertar de l’escola, Armstrong es va unir a un grup de nens que malvivien treballant en qualsevol cosa que sortia i també cantant o tocant pels carrers per guanyar uns pocs diners.

La seva primera corneta va ser comprada amb diners que li van prestar els Karnofskys, una família d’immigrants russos jueva, que tenien un negoci de ferralla i li van donar feina. Per expressar la seva gratitud, ja que el van tractar gairebé com un membre de la família,  Armstrong portà un penjoll amb una estrella de David la resta de la seva vida.

Va començar a aprendre a tocar la corneta en la banda de la New Orleans Home for Colored Waifs, un reformatori per a nens negres on l’havien enviat diverses vegades per delictes menors. Després, aconsellat pel director del reformatori i pel professor Peter Davis, va optar per la trompeta.  Davis el va orientar en la disciplina i el treball musical i va influir en el seu desenvolupament com a músic.

Ja veieu que ambdós, tant Ella com Louis, van tenir una infància molt difícil, abandonament del pare, gairebé també de la mare,  problemes a l’escola i amb la policia i van estar a un reformatori. Podríem dir,  que la música els va canviar la vida!

El 1922, Armstrong  es va unir a l’èxode de treballadors i també de músics, que del delta del Mississipí anaven cap a Chicago, on va estar convidat per Joe King Oliver, per a incorporar-se a la seva Creole Jazz Band  com a segon corneta.

L’orquestra d’Oliver era, a inicis dels anys vint, la millor i la més influent agrupació de swing de Chicago, a una època en què la gent treballadora emigrada del delta del Mississipí van fer que Chicago fora, no solament una gran ciutat industrial, sinó també un nou centre de creativitat de la música de jazz.  Va ser en aquest moment quan la popularitat d’Armstrong va començar a incrementar-se de manera exponencial per tot els Estats Units, degut sobretot als programes musicals de ràdio.

Acabem aquí el miniprograma d’avui, d’uns 20 minuts, i la setmana vinent continuarem amb la biografia d’Ella i Louis, i escoltarem altres temes musicals d’aquest fantàstic duet.

Moltes gràcies per la vostra atenció i MOLT BONA MÚSICA PER A TOTHOM! DONANT LA NOTA: Emissió a Ràdio Sant Quirze, dial 90.9 de l’FM, els dijous a les 18 hores en primera emissió i repeticions els dissabtes i dilluns, a les 19 hores.  Ràdio a la carta, les 24 hores en el web: radiosantquirze.cat     

2020-04-22

Deixa un comentari

El seu email no será publicat.Camps obligatoris marcats *

*

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.Más Info

ACEPTAR
Aviso de cookies

Diari Sant Quirze

↑ Grab this Headline Animator