TRIBUNA / PHIL CONNORS.
Aparador virtual: una finestra comercial al món
En els temps pandèmics que ens està tocant viure, el món, digues-li online, virtual o digital, agafa, per moments, quasi més rellevància que el mon real.
El teletreball, el teleensenyament, les televisites mèdiques, les telesessions amb grups culturals, les telexerrades amb família i amics ja no son una realitat quotidiana.
I les compres per internet han augmentat ara que sortir de casa per comprar te tot tipus de restriccions: perimetral, horària, capacitat limitada d’accés i llargues cues i temps d’espera.
Internet es la gran alternativa: es el gran centre comercial mundial on es pot comprar de tot, on es poden comparar preus en un instant i on et porten la compra a casa. Fer una compra es pot resoldre en uns pocs clics fets des de l’ordinador o des del mòbil.
El comerç local, també a Sant Quirze, a més de les, necessàries però exigents, restriccions ha de combatre els gegants d’internet. Però no pot guanyar, te totes les de perdre; tret que, duen a la practica la saviesa popular que diu que si no pots vèncer al teu enemic uneix-te a ell, aposti pel comerç electrònic.
I és que ara toca conviure en el món real i digital. Un peu a cada banda per mantenir els clients de peu de carrer i els que naveguen per pàgines a internet. I en tots dos casos la venda habitual es veu millorada si hi ha un aparador ben presentat que atregui les compres improvisades, altrament dites compulsives.
Pocs comerços locals tenen aparador digital, ja sigui web o blog o instagram, i els que en tenen difícilment està actualitzat, o és de navegació amable i fàcil o que resulti atractiu a la vista o que estimuli la compra que, de fet, és la seva finalitat.
Sembla complicat però no ho és gens: cal mostrar i dir, en unes pantalles, tot el que ensenyaria i parlaria la persona que despatxa.
Fer-ho es molt senzill i hi ha subvencions en alguns casos i cursets gratuïts per ajudar a posar en marxa el comerç electrònic. La gracia està, però, en mantenir-ho. Oi que cada dia es neteja i s’actualitza l’aparador i els expositors? Doncs gairebé igual passa amb l’aparador virtual: sovint s’han de renovar i actualitzar les fotos, els textos, els reclams comercials i les ofertes. I a més s’ha de comunicar via instagram, twitter, facebook, whatsapp… perquè la gent ho sàpiga i se li desperti l’interès.
La importància dels community managers, persones especialitzades en fer aquestes feines, es crucial. Sol ser gent jove amb moltes ganes i il·lusió i amb molt coneixement de la tecnologia i del que és rellevant en xarxes socials.
Ara que l’ajuntament fa l’esforç de facilitar la distribució de productes del comerç a casa al posar en marxa el Projecte SQV a domicili, seria una llàstima que no hi haguessin clients per no tenir aparador virtual o tenir-lo antiquat. Un aparador virtual es una finestra per la que el mon et mira, i compra, procura que faci goig.
Phil Connors.
